El port gran ajuda el petit: transferir coneixement per guanyar en sostenibilitat

Una iniciativa per compartir allò après

Els ports grans compten amb recursos econòmics, personal altament qualificat, capacitat organitzativa, poder d'influència i col·laboracions sòlides, cosa que els permet invertir en projectes innovadors i implantar noves solucions verdes i sostenibles. Els ports petits, per altra banda, tenen recursos més limitats i solen apostar per solucions ja madures i provades, per mitigar riscos potencials.

Però, què passaria si s'afavorís la transferència d'experiència i coneixements dels ports més grans i innovadors als més petits, per crear sinergies i augmentar la capacitat d'implementar pràctiques verdes dels segons?

Aquesta és la premissa de l'estudi ‘Greenening of European sea ports’, elaborat per la Comissió Europea.

• L'estudi identifica els principals reptes actuals a l'hora d'implementar iniciatives verdes, analitza estratègies ja provades pels principals ports europeus i proporciona un full de ruta per ajudar els ports petits i altres agents del sector a implementar-ne d'altres de similars. Tot plegat amb l'objectiu d'avançar en la recerca de la sostenibilitat.

“Ports com el de Barcelona compten habitualment amb més recursos per innovar i desenvolupar noves vies i iniciatives que contribueixin a la descarbonització de les activitats maritimoportuàries. Sens dubte, aquesta capacitat i aquest coneixement adquirit s'han de poder transferir a ports més petits o amb menys recursos. La transició a un model energètic més sostenible és cosa de tots i ningú no s'hauria de quedar enrere. Les solucions dels uns poden ajudar els altres”, assenyala Hèctor Calls, director de Sostenibilitat ambiental i transició energètica al Port de Barcelona.

Solucions adaptades i individuals

Entre els principals desafiaments i aspectes clau en què s'ha d'incidir en matèria mediambiental als ports, l'estudi destaca les emissions de gasos d'efecte hivernacle i d'altres gasos contaminants, les fuites o els vessaments a terra oa les aigües, la gestió de les deixalles, la despesa de recursos i l'impacte als hàbitats marins i costaners.

Actualment, els ports grans compten amb nombrosos projectes per reduir aquests impactes mediambientals, però l'estudi és clar sobre això: no hi ha una solució comuna per a tothom. L'eficiència de les pràctiques depèn en gran mesura de les característiques de cada port, per la qual cosa la transferència de coneixement s'ha de fer de manera ordenada i estudiada.

“Si bé les funcions i el propòsit general d'un port com a infraestructura poden ser comuns, hi ha ports molt diferents quant a tipologia, a les activitats que allotja, a la configuració, a la disponibilitat energètica, etcètera. Tenir característiques diferents comporta la necessitat d'adoptar solucions diferents”, coincideix Calls.

“Al meu entendre”, sosté, “la clau rau a conèixer bé l'àmbit i el sistema en què has d'aplicar solucions i alhora tenir informació sobre tecnologies, productes, mesures i accions que poden adaptar-se a aquest entorn i assolir els objectius fixats . Hi ha casos d'èxit que no es poden implantar plenament a tot arreu i cal buscar, doncs, la fórmula i la configuració específica entre les particularitats de cada emplaçament i la disponibilitat de tècniques i solucions que siguin viables”.

Exemples de bones pràctiques

L'estudi de la Comissió Europea presenta una sèrie de bones pràctiques dutes a terme a entitats de tot Europa per ajudar els ports més petits a seleccionar aquelles que més s'ajusten a les seves característiques i necessitats.

• Entre elles, hi ha la implementada al Port de Barcelona per eliminar l'ús d'ampolles de plàstic i substituir-les per fonts ubicades als espais comuns ia les oficines dels edificis de treballadors.
• Un altre exemple és la solució dissenyada per a la terminal de GNL del mateix port, que té com a objectiu recuperar els gasos residuals de refrigeració.

D'acord amb Calls, hi ha moltes altres solucions que han resultat reeixides al Port de Barcelona i es podrien transferir a ports més petits, com les relacionades amb l'anàlisi de consums i emissions, que ajuden a definir les estratègies per definir un pla de transició energètica , o amb l'electrificació dels molls, cosa que es pot dimensionar a l'escala de cada port.

“Hi ha també el desplegament d'energies renovables, especialment la fotovoltaica, que contempla grans instal·lacions, però també solucions de petita escala adaptades a cada emplaçament. O la creació d'una cadena de subministrament de combustibles alternatius per als vaixells i per al transport rodat pesant i la incorporació d'una economia circular, aprofitant residus, fred i calor residual i cercant sinergies entre operadors portuaris”, enumera Calls.

Altres projectes destacats a l'estudi tenen com a objectiu millorar la preservació de la biodiversitat i dels ecosistemes.

• En aquest àmbit, el Port de Huelva ha desenvolupat un projecte que utilitza bioeines innovadores i material de dragatge per crear hàbitats propicis per a la nidificació i la reproducció de noves espècies.
• El Port de Màlaga ha apostat per augmentar els espais verds a les seves instal·lacions i als voltants.
• El de Rotterdam (Països Baixos), ha instal·lat esculls artificials creats amb impressió 3D per restaurar els ecosistemes que han estat danyats i així protegir les costes.

Ports com el de Kiel (Alemanya) i Aarhus (Dinamarca) tenen molt per aportar en aspectes lligats a l'electrificació i la gestió de l'energia.

• El port de Kiel desenvolupat un sistema OPS (Onshore Power Supply) que permet fins a set vaixells connectar-se simultàniament a la xarxa elèctrica del port, la qual cosa redueix considerablement les emissions (i altres problemes, com els sorolls) durant l'atracament.
• El port d'Aarhus compta amb un sistema del mateix tipus que permet als creuers alimentar-se d'energia verda obtinguda directament de turbines eòliques properes.

Claus estratègiques

Com a resultat de l'anàlisi d'aquests i molts altres exemples de bones pràctiques recopilats a tot Europa, l'estudi de la Comissió Europea proposa diverses idees estratègiques perquè els ports grans transfereixin els coneixements i les experiències als més petits. Destaca la importància de garantir un compromís per part de diferents agents, una comunicació proactiva, la viabilitat econòmica i la cooperació entre entitats de les mateixes regions.

“Al final un port no deixa de ser una baula molt rellevant a la cadena logística i de transport, però no és l'únic, i manté moltes altres connexions, entre elles una xarxa de ports de diferents característiques i dimensions que també han de descarbonitzar la seva activitat i als quals les solucions trobades als nostres ports els poden servir. La descarbonització afecta tots, és un problema global i no hi ha cap altra via que col·laborar i transferir coneixement per aconseguir les metes ineludibles que tenim com a societat”, coincideix Calls.

A això s'hi afegeix la importància de mantenir sempre un pensament innovador. “En les etapes de la història on es produeixen grans canvis i transformacions, el pensament innovador és més necessari que mai, ja que cal trobar noves solucions a reptes crucials desconeguts per la humanitat, com és el canvi climàtic. Aquesta emergència requereix una gran transició energètica que aconsegueixi un desenvolupament sostenible”, explica Calls.

“La innovació és clau, tant en noves solucions tecnològiques viables com en l'ús de l'energia, així com en la reformulació dels processos i les operatives convencionals. L'ús de la digitalització i dels sistemes intel·ligents d'optimització i gestió, així com l'exploració de noves sinergies entre diferents àmbits, són eines i principis fonamentals per tenir èxit en aquest gran desafiament que afrontem”, afegeix.

Proporcionar assistència, empoderar i animar a implementar solucions més innovadores, fomentar la creació de plataformes col·laboratives i millorar l'accés als mecanismes de finançament entre les principals recomanacions de l'estudi per impulsar aquesta xarxa de transferència de coneixement i, amb ella, la sostenibilitat de els ports dEuropa.