Deu maneres de descarbonizar els ports

El veritable repte és aconseguir que la revolució verda es faci de manera comuna i compassada entre tots els sectors de la indústria marítima. (GettyImages)

Ports verds contra la contaminació

Els ports juguen un paper fonamental en la descarbonització de l'economia. Com a punts d'intersecció entre la terra i la mar, poden convertir-se en catalitzadors del canvi en multitud de sectors, que van des del marítim fins a l’energètic.

Per a aconseguir la descarbonització dels ports és clau que tots els sectors amb els quals interactuen coordinin les seves estratègies. I aquí és on es troba el veritable repte: aconseguir que la revolució verda es faci de manera comuna i compassada. Repassem les deu vies que conduiran a la descarbonització dels ports i els seus voltants, d'acord amb l'anàlisi de DNV.

Grans creuers, vaixells mercants, trens, grues, sistemes per a proveir de combustibles o aprofitar, per fi, les energies renovables. Els ports són ecosistemes en si mateixos, en els quals interactuen multitud de sectors industrials, com el marítim, l'energètic, el logístic o el del transport.

Actualment, cadascun d'aquests sectors té els seus propis objectius i estratègies de descarbonització per a reduir les seves emissions de diòxid de carboni (CO₂) i altres gasos d'efecte d'hivernacle. Com a punts d'unió entre ells, els ports es presenten com a potencials centres de descarbonització i líders de la transició energètica.

Ports nets: impulsors del canvi

“Els ports són centres logístics molt importants, amb influència tant en el sector marítim com a les ciutats”, explica Sergi Sauri, director del Center for Innovation in Transport (CENIT). “Les accions per a descarbonitzar-los poden ser determinants per a fomentar el canvi en altres agents del sector marítim i, al seu torn, minimitzar l'impacte mediambiental que les seves activitats tenen a les ciutats i la resta del seu entorn”.

D'acord amb Sauri, el veritable repte per a aconseguir una descarbonització reeixida està en la coordinació de tots els agents implicats. I és que, a l'hora de reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle dels entorns portuaris, entren en joc no sols factors tecnològics, sinó també econòmics, polítics i socials.

D'acord amb l'estudi ‘Ports: Green gateways to Europe. 10 Transitions to turn ports into decarbonization hubs’, de DNV, són deu les transicions verdes que poden conduir a la descarbonització en els ports i els seus voltants:

1. L'electrificació de molls i de vehicles dels ports

L'electrificació és sens dubte una de les grans protagonistes de la descarbonització de l'economia. En el context dels ports, basar les activitats i els processos en energia elèctrica procedent de fonts renovables pot reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, augmentar la credibilitat dels agents portuaris i reduir els costos de manteniment, entre altres avantatges.

“La solució més efectiva per a reduir les emissions dels ports avui dia és electrificar els molls per a poder alimentar els vaixells mentre estan atracats”, explica Sauri. “Això és especialment rellevant en el cas dels creuers, que són veritables hotels flotants que requereixen de molta energia. Deixar d'alimentar-los amb combustibles fòssils suposa un gran estalvi d'emissions”.

No obstant això, l'electrificació no té per què acabar aquí: és possible també dotar d'energia elèctrica als vehicles, la maquinària i altres elements dels ports. A la vegada, i per la seva condició de grans centres logístics, els ports es veuen molt afectats per l'electrificació d'altres sectors, com la indústria pròxima i el transport terrestre, assenyalen des de l'estudi de DNV GL.

Nexigen és el pla d'electrificació de molls del Port de Barcelona que contribuirà a reduir el 22% les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle de les seves operacions i que es completarà en 2030.

2. La introducció de nous combustibles per al transport marítim

Una de les solucions per a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle relacionades amb el transport marítim és apostar per combustibles menys contaminants. Una opció que té cada vegada més rellevància i passarà a formar part del mix energètic del futur és el gas natural liquat (GNL).

“El primer combustible en el qual sempre hem pensat és el GNL”, assenyala Daniel Ruiz, tècnic de medi ambient del Port de Barcelona. “Encara que és un combustible fòssil, permet reduir les emissions de CO₂ i en el futur permetrà la introducció del bioGNL o el gas natural sintètic”, indica.

L'any 2021, es van subministrar en el Port de Barcelona més de 65.000 metres cúbics de GNL a vaixells en 236 operacions diferents. Aquesta xifra suposa un 66% més que l'exercici anterior, i situa a l'organisme català al capdavant dels ports europeus que utilitzen aquest combustible.

Les xifres van en sintonia amb la tendència d'anys anteriors i els objectius a curt termini del port. “L'any 2019, un 10% de les escales de creuer van utilitzar GNL durant la seva estada en el Port de Barcelona”, afegeix María del Mar Pérez, Cruise Manager de l'autoritat portuària. “A més, des de l'any 2023 fins al 2026 es construiran 17 vaixells de creuer propulsats per GNL”.

D'acord amb Damià Calvet, president del Port de Barcelona, el GNL és part fonamental dels plans del port per a aconseguir el seu objectiu de zero emissions. “Treballem amb la comunitat portuària i amb les navilieres impulsant iniciatives com l'electrificació de molls, la generació d'energies renovables dins del territori portuari i l'ús del GNL com a combustible de transició per a avançar cap a la implantació de combustibles zero emissions en el sector portuari i el transport marítim”, assenyala Calvet.

No obstant això, el GNL no és l'única opció que es contempla. Durant els pròxims anys, el sector del transport marítim haurà de trobar la millor combinació de combustibles i tecnologies per a aconseguir els objectius de descarbonització. L'amoníac està atraient l'atenció com a potencial combustible lliure de carboni per al transport marítim. Sobretot, per les seves altes temperatures de liqüefacció i densitat energètica i pel fet que és el més fàcil d'emmagatzemar i transportar, en comparació amb l'hidrogen.

A més, existeix ja una infraestructura per al seu maneig (encara que no instal·lacions per a subministrar a vaixells en forma de combustible) i el sector navilier té experiència en la seva càrrega i la seva manipulació a bord. La seva principal barrera és, no obstant això, la seva alta toxicitat.

La petroliera holandesa Royal Dutch Shell, en canvi, descarta l'amoníac, els biocombustibles i l'energia nuclear en el seu informe ‘Decarbonising Shipping: Setting Shell’s Course’ i aposta per l'hidrogen. Sosté que l'interès que està suscitant (per a produir energia, com a combustible per al transport terrestre o com a matèria primera per a la indústria) podria ajudar a desenvolupar la infraestructura de producció i distribució necessària perquè es converteixi en el combustible del futur per al sector marítim.

Tot això ens mostra que, encara que els experts estan d'acord que el transport marítim evoluciona cap a combustibles més nets, no existeix el mateix consens sobre quin serà el mix energètic del futur.

3. L'electrificació de la indústria marítima

Apostar per l'energia elèctrica generada de manera sostenible és una tendència general i necessària per a descarbonizar la indústria en general i aquella que envolta als ports en particular.

“L'electrificació de la indústria serà possible gràcies a les innovacions en energia eòlica i solar, l'emmagatzematge d'energia, la producció d'hidrogen amb nivells baixos de carboni, les bombes de calor i la creixent disponibilitat i la baixada de preus de l'electricitat eòlica i solar”, assenyalen a l'estudi de DNV GL.

Aquest procés portarà, a més d'una reducció d'emissions, a l'ús de l'electricitat per a capturar i emmagatzemar carboni o produir hidrogen, alguna cosa que pot realitzar-se en els propis ports.

4. L'aprofitament de l'energia eòlica marina

La connexió de l'energia eòlica marina a la xarxa és un altre desenvolupament que pot tenir un gran impacte en el sistema energètic dels ports. Sobretot, en aquelles regions en les quals els vents bufen amb força i freqüència, com pot ser en la mar del Nord.

“La sostenibilitat del transport no s'aconsegueix si darrere no hi ha un model energètic sostenible”, assenyala Sauri. “Així, per a aconseguir una descarbonització real és necessari que l'electrificació provingui de fonts d'energia renovable. L'eòlica va en aquest sentit: els ports tenen l'avantatge competitiu que estan prop de la mar i poden aprofitar aquesta energia, instal·lant molins en la seva rodalia”.

5. La integració del sistema energètic

La integració del sistema energètic fa referència a la tendència, cada vegada major, d'interconnectar totes les xarxes energètiques per a aprofitar les seves possibilitats com un conjunt.

“Un sistema interrelacionat permet connectar totes les xarxes. Per exemple, l'elèctrica amb la de l'hidrogen: utilitzar els excedents de pics de producció d'energies renovables com la solar o l'eòlica per a produir hidrogen i, amb ell, generar gas metà que es torna a integrar a la xarxa”, explica Daniel Ruiz. “Això permet guanyar en sostenibilitat i ajustar l'oferta i la demanda”.

Una altra dels grans avantatges d'integrar aquests sistemes és guanyar independència energètica. Per als ports, que funcionen com a petites ciutats, suposa un clar avantatge competitiu.

6. L'ús de l'hidrogen en les instal·lacions portuàries

De manera paral·lela a l'ús de combustibles alternatius en els vaixells i molt lligada a la integració del sistema energètic, està la utilització d'hidrogen. En el Port de Barcelona s'estudia la possibilitat de generar hidrogen verd (és a dir, a partir d'energies totalment renovables) dins o prop de les instal·lacions portuàries.

“L'hidrogen és totalment neutre en carboni si es genera amb energies renovables, la qual cosa encaixa amb l'objectiu de reducció d'emissions del Port de Barcelona”, assenyala Ruiz. Aquest tindria diferents usos, per a alimentar els vaixells, per a emmagatzemar energia o per a generar productes com l'amoníac (NH3) o combustibles sintètics, per exemple.

“En un termini d'uns deu anys hauríem de tenir ja un plantejament de canvi de model per a abandonar els combustibles fòssils. En produir hidrogen verd o importar-ho i reservar un espai per al seu magatzematge, guanyaríem independència energètica i també es generaria tràfic en el port per a exportar-lo”, explica el tècnic de medi ambient.

7. L'eliminació de plantes d'energia basades en combustibles fòssils

La ubicació de grans centrals elèctriques alimentades amb combustibles fòssils és habitual en grans ports. No obstant això, la seva contribució a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle fa necessària la seva eliminació progressiva per a substituir-les per altres solucions més sostenibles.

Aquest procés té diversos impactes en els ports, que van des de la pèrdua d'inestabilitat en l'obtenció d'energia fins a l'oportunitat de poder aprofitar els espais que ocupen actualment per a altres propòsits. Per exemple, per a acumular les reserves d'hidrogen verd o capturar i emmagatzemar el carboni.

8. La captura i l'emmagatzematge de carboni en els ports

Una de les oportunitats dels ports és aprofitar els seus recintes per a capturar, emmagatzemar i, posteriorment, utilitzar carboni. “Els ports són com petites ciutats, per la qual cosa poden aprofitar els seus recintes tancats i controlats per a capturar i emmagatzemar carboni de manera controlada”, assenyala Sauri.

Un exemple el posa el port d'Anvers, que compta actualment amb un projecte per a capturar la meitat de les emissions de CO₂ del port (18,65 milions de tones d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en 2017) per a l'any 2030. A llarg termini, l'objectiu és usar aquest carboni com a matèria primera per a diversos processos industrials o exportar-lo a altres països.

9. El desenvolupament de nova regulació marítima

La Unió Europea i l'Organització Marítima Internacional són alguns dels organismes que compten amb marcs reguladors i polítiques encaminades a afavorir la descarbonització del sector marítim i els ports.

“Els processos de descarbonització poden fer-se per voluntat pròpia o per la imposició de la regulació”, assenyala Ruiz. “Actualment, des d'Europa s'està apostant per potenciar els temes de descarbonització i hi haurà cada vegada més normatives. Dins dels ports treballem per a adaptar els nostres objectius a les seves directrius. A Barcelona, per exemple, busquem aconseguir una descarbonització del 50% en 2030 i del 100% en 2050”.

10. Fomentar una economia circular

Aconseguir una economia circular és l'objectiu final de qualsevol organisme o entitat que busqui la sostenibilitat. “En una economia circular s'allarga la vida útil dels productes i es fomenta que aquests estiguin dissenyats per a afavorir la seva reparació, reutilització i reciclatge”, assenyalen en l'estudi de DNV GL.

Per als ports, ecosistemes delimitats, això pot ajudar a afermar la seva independència energètica i l'aprofitament dels materials. L'economia circular es presenta, així, com l'objectiu i el resultat final d'haver dut a terme, correctament, el llarg procés de descarbonització.

Recuperant la pregunta inicial: ports verds?, la resposta alta i clara és que sí. No hi ha un altre camí. La travessia ja ha començat i no hi ha volta enrere, la línia de la costa ja no s'albira per la popa. Però les actuacions, com es veu, són multidisciplinàries i requereixen d'amplis consensos, d'una regulació compassada i que tot el sector remi en la mateixa direcció. El rumb cap a l'horitzó d'uns ports sostenibles i eficients està fixat.