De la revolució verda a la digital: els reptes de futur dels ports

4 GRANS OBJETIUS MEDIAMBIENTALS DEL PORT DE BARCELONA

El Port de Barcelona s’ha plantejat quatre grans objectius estratègics en matèria mediambiental.

1. “El primer és apostar per l’electrificació dels molls. Es tracta de la mesura estrella”, explica Torrent.
2. El segon, contribuir al fet que s’avanci en la recerca i el desenvolupament de combustibles alternatius als fòssils, un pas fonamental per reduir les emissions de diòxid de carboni (CO₂) i contribuir a aconseguir els objectius de l’Acord de París.
3. El tercer dels objectius està molt lligat a l’anterior, i aspira a aprofitar el sòl portuari per generar energies renovables. “En les més de mil hectàrees de sòl i la làmina d’aigua del Port de Barcelona existeixen moltes possibilitats de generació d’energies renovables. L’expansió dels panells solars tal com s’ha fet recentment en el nostre PIF (Punt d'Inspecció Fronterer) n’és solament una”, afegeix Torrent.
4. El quart i últim dels punts és fomentar encara més la intermodalitat, prestant especial atenció a la ferroviària. En aquest àmbit, després de l’èxit obtingut en l’última dècada en el transvasament al tren dels trànsits peninsulars de radi mitjà i llarg (Tarragona, Lleida, Saragossa, Burgos, Selgua, Miranda de Ebro, Noain, etc.) de contenidors i cotxes, el repte per als pròxims cinc anys és fer una cosa semblant en els trànsits de proximitat, els internacionals i els de sòlids a granel.

D’acord amb l’informe de Deloitte i ESPO, una aposta clara per l’economia circular, les energies netes o els transports sostenibles pot posicionar els ports com a agents capaços de liderar la revolució verda.

EL PODER DE LA DIGITALITZACIÓ

Diverses tecnologies disruptives han transformat els negocis globals al llarg dels últims anys. Moltes són comunes als ports d’avui: IoT, big data o blockchain en són uns quants exemples. Unes altres, com les que hi ha al darrere dels vehicles autònoms, prometen transformar les operacions dels ports en un futur pròxim.

D’acord amb l’informe Europe’s ports at the crossroads of transitions, les noves tecnologies no faran canviar solament les activitats portuàries, sinó també la manera de treballar de les seves autoritats. La intel·ligència artificial, per exemple, permetrà optimitzar la planificació i l’organització de les accions. Els bessons digitals (digital twins), d’altra banda, són una solució per mapar els impactes de les activitats.

“És important assenyalar que la tecnologia no és un fi en ella mateixa, sinó un mitjà per aconseguir els nostres objectius”, assenyala Torrent. “La innovació permet diferenciar-se de la competència i continuar incrementant la competitivitat dels serveis”. Tal com es reflecteix en el seu IV Pla Estratègic, els objectius del Port de Barcelona es basen a “ser els primers, els més atrevits i els més potents en la implementació d’innovacions”.

D’acord amb Torrent, apostar per la innovació també permet atreure talent. En una ciutat com Barcelona, amb un ecosistema de start-ups molt potent i nombrosos clústers d’innovació, aquesta és una oportunitat que no pot desaprofitar-se. “La innovació crida el talent, i el talent genera més innovació, i així es forma una roda que es retroalimenta”, assenyala el cap d’Estratègia del Port de Barcelona.

UN MÓN EN CANVI CONTINU

Les transformacions en l’àmbit geopolític i les noves tendències demogràfiques marcaran també el futur pròxim del sector portuari. En les últimes dècades, la liberalització comercial, accentuada a partir de la dècada dels vuitanta, va afavorir un gran creixement del comerç internacional, el transport marítim i els trànsits portuaris.

No obstant, assenyala l’informe, la situació ha canviat en els darrers anys: “Occident ha deixat de ser el líder clar del món en benefici de l’Extrem Orient, i despunten amb força altres zones a l’Àsia i l’Àfrica (golf de Guinea). No crec que tornem a viure els creixements de dos dígits del comerç marítim europeu i dels trànsits portuaris que vam experimentar del 1980 al 2008 gràcies a la globalització, a la liberalització comercial mundial i, molt especialment, a la incorporació de la Xina a l’economia global”, coincideix Torrent.

Per als ports europeus, l’estancament econòmic dels seus hinterlands, el canvi climàtic, la proximitat a zones de conflicte, la inestabilitat d’alguns mercats i el context sociopolític marquen desafiaments importants.

A més, el tauler de joc amenaça de canviar: tot sembla indicar que en els pròxims anys s’obriran noves rutes de navegació, com les de l’Àrtic i el cap de Bona Esperança, i que el creixement econòmic i demogràfic tindrà lloc principalment en zones molt allunyades del món.

És probable que aquests canvis portin els ports a prestar més atenció als sistemes de seguretat i planificació, i a plantejar més flexibilitat en les seves operacions. A estar preparats, en definitiva, per adaptar-se a un entorn canviant.

“En un món globalitzat i cada vegada més interconnectat, les disrupcions són un factor molt important i cada vegada més freqüent. El que ocorre en una punta del planeta té implicacions cada vegada més directes en el que ens succeeix aquí. Recentment s’ha vist de manera molt clara amb la COVID-19, amb ciberatacs, amb el bloqueig del canal de Suez pel vaixell Ever Given o amb desastres naturals”, exemplifica Torrent.

ELS NOUS ROLS DELS PORTS EUROPEUS

En els pròxims anys, els ports europeus han de desenvolupar nous rols per consolidar-se com a agents del canvi, aconseguir els seus objectius i servir amb èxit els seus clients. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe de Deloitte i ESPO. La seva importància en l’àmbit públic està augmentant, un fet que presenta una interessant oportunitat per créixer.

“El compromís i la responsabilitat dels ports respecte a les ciutats i els ciutadans és cada vegada més important”, coincideix Torrent. “Abans podien viure com a entitats independents del seu entorn, però ja no és així. La integració de ports com el de Barcelona a la ciutat és cada vegada més important”.