El paquet de mesures Fit For 55 culmina els esforços de la UE per a accelerar la transició energètica i liderar la lluita contra l'emergència climàtica. (Getty Images)
Europa lidera el transport marítim verd amb les noves regulacions del Fit for 55: AFIR, FuelEU, EU ETS
Analitzem dues mesures incloses dins del paquet Fit for 55. L’Alternative Fuel Infrastructure Regulation (AFIR), que defineix mínims d’infraestructura de subministrament d’energia alternativa, i FuelEU Maritime + ReFuelEU, que té com a objectiu reduir les emissions de l’energia consumida pel sector marítim i aeri limitant la intensitat de GEI.
Publicat el
26.05.2023
Javier Garrido és investigador en el Centre d’Innovació i Transport (CENIT) i doctorand del Port de Barcelona.
Maurici Hervas és investigador del CENIT i doctorand en transició energética del Port de Barcelona.
El paquet de mesures Fit For 55 culmina els esforços de la UE per a accelerar la transició energètica i liderar la lluita contra l'emergència climàtica. (Getty Images)
Com s’ha arribat a l’actual política climàtica europea?
El winter package del 2016 va llençar un seguit mesures per la descarbonització de l’economia de la UE per tal de complir amb els acords de París. El 2019 es van plantejar una visió estratègica europea a llarg termini en matèria climàtica, fixant una descarbonització completa al 2050. El Green Deal va recollir aquests objectius i va fixar les polítiques a desenvolupar.
Aquest acord es va traduir a legislació mitjançant la Llei Europea del Clima al 2021 i en un seguit de mesures concretes a través del Fit for 55. Finalment, arran de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia al 2022, la UE va aprovar un altre paquet anomenat REPowerEU amb dos objectius clars;
1- Incrementar la resiliència de l’economia europea.
2- Reduir la seva dependència dels recursos russos.
Fit for 55: accelerar la transició energètica
En el moment de la publicació d’aquest article, ens trobem en les fases finals d’aprovació de les mesures del Fit for 55 i en la fase de consulta pública per a definir els objectius de descarbonització per el 2040.
El paquet de mesures Fit For 55 ha estat la culminació dels esforços de la UE per accelerar la transició energètica i esdevenir capdavanters en la lluita contra l’emergència climàtica. Aquestes mesures promouen millorar l’eficiència energètica, la descarbonització, incentivar la reducció d’emissions de la industria (EU ETS), etc. i inclou:
- Alternative Fuel Infrastructure Regulation (AFIR): defineix mínims d’infraestructura de subministrament d’energia alternativa.
- FuelEU Maritime + ReFuelEU: té com a objectiu reduir les emissions de l’energia consumida pel sector marítim i aeri limitant-ne la seva intensitat de GEI.
- Règim de comerç d’emissions (EU ETS): amplia el seu àmbit del Emission Trading System al sector marítim i aeri i preveu el d’edificis i de transport marítim.
- Renewable Energy Directive (RED): requereix plans nacionals per atendre objectius d’energia renovable.
- Energy Efficiency (EE): incrementa els objectius d’eficiència energètica d’edificis, industria i transport.
- Energy taxation (ET): facilita la implementació de combustibles renovables a través de la fiscalitat, reduint els seus tipus.
- Social climate fund: destinat a assegurar una transició justa donant suport a actors vulnerables.
- Carbon border adjustment (CBAM): mesura per evitar la deslocalització per la taxació de les emissions.
Les mesures que afecten de forma més directe el sector marítim són l’ampliació del EU ETS, el qual ja es va analitzar en aquest article, el FuelEU Maritime, el AFIR i la Energy Taxation.
AFIR: garantir la recàrrega i subministrament
El nou Reglament per al desplegament d'infraestructures de combustibles alternatius (AFIR) estableix objectius de desplegament obligatoris per a les infraestructures de recàrrega elèctrica i d'hidrogen per al sector del transport rodat, per al subministrament d'OPS en ports marítims i de vies navegables interiors, i per al subministrament d'electricitat a aeronaus en aeroports.
La disposició a la UE d’un mínim d'infraestructura de recàrrega i subministrament posarà fi a les preocupacions dels consumidors sobre la dificultat de recarregar o repostar els diferents mitjans de transport.
L’AFIR suposarà un abans i un després en les infraestructures energètiques en els ports. Un dels punts rellevants de l'AFIR és el requeriment d'instal·lar OPS als Ports.
Les característiques principals d’aquesta nova regulació són:
- Requeriment als ports d’instal·lar OPS pel 2030 per portacontenidors i vaixells de passatgers (Ro-pax i creuers).
- S'aplica als ports del TEN-T amb una mitjana superior a 100 escales de portacontenidors, 40 Ro-Pax i 25 creuers.
- S’ha de garantir la connexió per a vaixells superiors a 5000 GT (probablement es rebaixi a 400 GT a partir de 2025).
- S'ha de proveir electricitat com a mínim al 90% de les escales.
- Hi ha excepcions per a ports de regions ultraperifèriques (p.e Ceuta, Melilla) i per a escales de vaixells d'urgència.
D'altra banda, la directiva també regula el subministrament de Gas Natural Liquat (GNL) i altres combustibles alternatius. Així, els principals requeriments pels ports són:
- Garantir un nombre adequat de punts de recàrrega per GNL als ports del TEN-T a partir de l'1 de gener de 2025.
- Els punts de recàrrega de GNL als ports han d'incloure terminals de LNG, tancatge, camions GNL mòbils i gavarres de bunkering.
- Es requereix als estats membres que desenvolupin un marc polític que inclogui plans per garantir el subministrament de combustibles alternatius que incloguin, almenys, l’hidrogen, amoni i metanol.
Pel que fa a l'àmbit terrestre, l’AFIR també té implicacions tangencials als ports, ja que aquests son hubs multimodals on conflueixen molts modes de transport.
Els elements a destacar en l’àmbit del transport rodat són:
- Per a cada vehicle elèctric registrat en un determinat estat membre, s'ha de proporcionar una potència de sortida d'1,3 kW mitjançant una infraestructura de recàrrega d'accés públic. A més, s'han d'instal·lar estacions de recàrrega ràpida d'almenys 150 kW cada 60 km al llarg de la xarxa TEN-T a partir del 2025.
- Les estacions de recàrrega elèctrica dedicades a vehicles pesants amb una potència mínima de 350 kW s'han de desplegar cada 60 km al llarg de la xarxa bàsica (core network) del TEN-T i cada 100 km a la xarxa global (comprehensive network) del TEN-T ampliada a partir del 2025. Al 2030 s’haurà de garantir una cobertura completa de xarxa. A més, s'han d'instal·lar estacions de recàrrega en zones d'aparcament segures per a la recàrrega nocturna, així com en nodes urbans per la distribució d'última milla i hubs logístics multimodals com els ports.
- Desplegament d’infraestructura de subministrament d'hidrogen que pugui donar servei tant a cotxes com a camions a partir del 2030 en tots els nodes urbans i cada 200 km al llarg de la xarxa bàsica del TEN-T.
FuelEU Maritime: impulsar la demanda de combustibles renovables
Com a component del paquet Fit for 55, FuelEU Maritime persegueix la descarbonització de l’economia, en aquest cas del sector marítim. A nivell estratègic, el principal objectiu de la mesura FuelEU Maritime és promoure un increment de la demanda de combustibles renovables i hipocarbonics per a facilitar l’adopció generalitzada d’aquests combustibles.
Es busca incentivar la utilització d’aquests combustibles donat que la majoria del transport marítim no podrà ser electrificat a causa de les elevades potències i l’alta autonomia que requereixen els trajectes intercontinentals.
Formalment, la iniciativa regula la intensitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) màxima de l’energia utilitzada en el sector marítim. Aquesta es veurà reduïda de forma gradual a mesura que ens acostem al 2050. Com és la pròpia energia utilitzada la que es veu forçada a reduir les seves emissions, les mesures d’eficiència energètica com optimització del casc, lubricació d’aire o reducció de la velocitat entre altres no contribuirien a complir la regulació i així s’assegura l’adopció de combustibles renovables.
Per a aconseguir-ho, aquesta mesura planteja dos àmbits d’actuació: la navegació dels vaixells i la seva estada a port.
La mesura s’aplicarà al mateix àmbit que l’EU ETS, el 50% de l’energia utilitzada en trajectes entre ports exteriors i ports de la UE i el 100% d’aquesta per trajectes entre ports europeus i en estada a port.
La mesura s’aplicarà a vaixells de mercaderies de més de 5000GT i de transport de passatgers. La reducció de la intensitat dels Gasos d'Efecte d'hivernacle (GEI) començarà a aplicar-se al 2025 i anirà incrementant-se fins el 2050 en que quedarà en un -80% respecte de la mitjana registrada al EU MRV el 2020 (base de dades on els vaixells han de registrar les seves dades de consum). Una altra fita del FuelEU serà la introducció de l’obligatorietat d’utilitzar un 2% de fuels renovables d’origen no biològic (RFNBO) a partir del 2035.
Per a realitzar el càlcul d’intensitat de GEI s’utilitzarà l’energia consumida registrada al EU MRV i uns factors d’emissió “well to wake” (càlcul del conjunt d’emissions des de “l’extracció del pou” a l’estela rere el vaixell), una mostra més de l’ambició de la UE d’abastar el conjunt de l’economia per a assegurar-ne la seva descarbonització el 2050.
La regulació preveu dues mesures de flexibilitat; agrupatges i bancatge.
Els agrupatges permetran realitzar els càlculs agrupant el consum energètic i emissions de diversos vaixells. Això permetrà no desincentivar l’ús de combustibles i/o motors que permetin una reducció de GEI superior a la requerida segons el calendari, com per exemple vaixells propulsats amb motors de metanol verd. D’aquesta manera es podrà agrupar vaixells de zero emissions amb vaixells que no atenyen les reduccions objectiu, aconseguint que el balanç agrupat quedi per sota del límit. Això és important per seguir l’estratègia de crear l’ecosistema (demanda, formació, subministrament) d’operació amb combustibles de zero emissions.
El bancatge té virtuts similars, permeten transmetre part del balanç positiu al període següent, i en cas de balanç negatiu, permet compensar-ho (limitat a 2%) durant el període següent amb un “interès” del 10%, flexibilitzant les implementacions de energies de menors emissions.
Quin impacte tindrà sobre l’ambit portuari?
En l’ àmbit portuari FuelEU Maritime requereix que a partir del 2030 els vaixells portacontenidors i de passatgers amarrats a moll cobreixin els seus consums elèctrics connectant-se al OPS dels ports afectats per l’AFIR. D’aquesta manera es garanteix la demanda per les infrastructures requerides pel AFIR. Els estats membres poden decidir ampliar aquest requeriment a altres ports (o parts) fora del àmbit del AFIR. A partir del 2035, l’obligació dels vaixells mencionats a connectar-se s’ampliarà a tots els ports de la UE que disposin d’OPS.
Es contemplen una sèrie d’excepcions;
- Escales menors de 2h.
- Utilització d’alternatives al OPS (a definir pel European Sustainable Shipping Forum).
- Per raons de causa major.
També es defineixen un altre seguit d’excepcions que es veuran limitadesal 10% de les escales o a 10 escales (xifra menor) a partir del 2035:
- Quan el subministrament elèctric de l’OPS sigui insuficient
- Incompatibilitat de sistemes (si el sistema del vaixell està certificat segons AFIR).
- OPS no disponible al port.
En aquest moment no es contempla la necessitat de connectar-se en estat de fondeig, però es deixa oberta la possibilitat a estudiar-ho a mesura que avancin les tecnologies.
El no compliment de les mesures exposades comportarà sancions que haurà d’imposar el verificador i que recaptarà l’autoritat administrativa on estigui registrada la companyia responsable del vaixell. Aquestes es poden donar per balanç negatiu de reducció d’emissions a raó de 2.400€ per tona de VLFSO equivalent o per deixar de connectar-se de forma injustificada al OPS sumant 1.5€ per kWh de l’energia corresponent a l’escala en qüestió. Per últim també es contemplen sancions per no consumir els mínims establerts de RFNBO.
Sinergies entre les mesures del Fit for 55
El paquet del Fit for 55 és ampli i planteja un seguit de mesures que responen a una estratègia. Per tant estan fortament interrelacionades. L’objectiu transversal es la reducció de les emissions de GEI, per això esdevé necessari actuar sobre la font de l’energia, els seus vectors, el seu consum i remeiar els possibles desequilibris.
Per una banda, FuelEU Maritime modifica la demanda de combustibles, forçant l’ús de combustibles renovables i, per l’altre, l’Energy Taxation n’incentiva l’ús amb rebaixes fiscals atenuant l’impacte del primer. Per a poder fer aquests combustibles es necessitarà una gran oferta d’electricitat verda, aquí entra la RED (Renewable energy directive) fixant objectius de penetració renovable molt elevats.
Per altra banda, AFIR garanteix que existiran les infraestructures per subministrament d’energia renovable per possibilitar l’aplicació del FuelEU i els estàndards de CO2 de cotxes i furgonetes. Una altra mesura que actua sobre la demanda és la d’eficiència energètica, que serà necessària per fer front a tota l’electrificació que es planteja, atenuant l’enorme increment de consum elèctric previst.
Una mesura transversal que actuarà sobre el mercat és l’ EU ETS, que taxa les emissions d’un seguit de sectors al que ara s’ha sumat el marítim i es preveu la incorporació del transport terrestre i els edificis. Aquesta mesura incentivarà la bona implementació de totes les mesures mitjançant la internalització de les externalitats de les emissions; a mesura que s’utilitzin energies més verdes i es millori l’eficiència energètica, es podrà reduir o contenir el cost dels drets d’emissió.
En el transitori, els fons recaptats es destinaran al fons d’innovació per a accelerar la transició i al fons social climàtic per a fer-la de forma justa donant suport a les famílies i empreses vulnerables.
Per últim, per tal de salvaguardar la industria europea i reduir les fuites de carboni, es definiran uns mecanismes d’ajust a les fronteres per evitar les deslocalitzacions climàtiques, taxant les importacions de productes intensius en carbó.
Repower EU: empoderant la Unió Europea
La invasió russa d'Ucraïna ha interromput massivament els mercats energètics europeus i mundials. REPowerEU és el pla de la Comissió Europea per acabar amb la dependència de les importacions russes de combustibles fòssils. REPowerEU és un pla per estalviar energia, produir energia neta i diversificar subministraments energètics. Està avalat per mesures financeres i legals per construir la nova infraestructura i sistema energètic que Europa necessita.
Aquest pla té 4 pilars essencials:
Estalvi: Tots els ciutadans, empreses i organitzacions poden estalviar energia. Així que seran necessàries mesures de contingència per interrupcions del subministrament.
Diversificació: La UE està treballant amb socis internacionals per trobar subministraments energètics alternatius. A curt termini, necessitem subministraments alternatius de gas, petroli i carbó el més ràpidament possible. I de cara al futur també necessitarem hidrogen renovable.
Acceleració de l'energia neta: REPowerEU accelerarà la transició verda i impulsarà una inversió massiva en energies renovables. També hem de permetre que la indústria i el transport substitueixin l'ús de combustibles fòssils més ràpidament per reduir les emissions i les dependències.
Inversió i reforma : Es necessiten inversions addicionals de 210 mil milions d'euros entre ara i el 2027 per aconseguir la nostra independència de les importacions russes de combustibles fòssils, que actualment costen als contribuents europeus prop de 100 mil milions d'euros anuals. La Comissió proposa que els Estats membres desenvolupin plans nacionals REPowerEU per implementar aquestes noves prioritats.
Entre les accions a completar abans de 2027 destaquen:
- Inversions en una xarxa integrada i adaptada d'infraestructures de gas i electricitat.
- Augment de l'ambició sobre l'estalvi energètic en elevar l'objectiu d'eficiència a tota la UE per al 2030 del 9% al 13%.
- Una comunicació energètica d'estalvi de la UE amb recomanacions sobre com els ciutadans i les empreses poden estalviar al voltant de 13 bcm de les importacions de gas.
- Augmentar l'objectiu europeu de renovables per al 2030 del 40% al 45%.
- Mesures reguladores per augmentar l'eficiència energètica al sector del transport.
- Finalment, construir 17,5 GW d'electrolitzadors pel 2025 per alimentar la indústria de la UE amb una producció local de 10 milions de tones d'hidrogen renovable.
Que ens depara el futur?
Tot aquest seguit de mesures derivades del Fit for 55 estableixen un full de ruta molt exigent per empreses i administracions públiques per tal de descarbonitzar el transport.
Pel que fa el transport marítim, les navilieres es veuran obligades a fer esforços rellevants per renovar la seva flota comprant nous vaixells propulsats per combustibles alternatius.
D'altra banda, la necessitat de proveir OPS als ports tensionara les actuals xarxes elèctriques i obligarà a incrementar sustancialment la capacitat de les mateixes, que actualment es una de les principals barreres. El desplegament de renovables tant al port com al rere país serà necessari per poder garantir energia verda pels vaixells.
Tanmateix, els ports hauran d'incrementar els esforços per produir i proveir combustibles alternatius com hidrogen pel transport rodat i maquinària portuaria o metanol i amoníac pels vaixells.
En resum, si tot segueix el seu curs adequadament, al 2030 els ports europeus s'hauran transformat substancialment en el seu camí cap a la sostenibilitat i, de manera acompassada, els vaixells i el transport rodat seguiran el mateix camí.
