Guanyar en sostenibilitat és un dels grans reptes als quals els ports de tot el món s'enfrontaran en els pròxims anys. En el de Vigo, el pla per a aconseguir-lo ja ha començat i forma part del seu model d'innovació: l'entitat gallega té entre els seus objectius convertir-se en el port verd de referència en el sud d'Europa.
L'enclavament, factor diferencial de Vigo
El port de Vigo es troba en un entorn únic. La ria del mateix nom, en la qual se situa, és la més profunda de les Ries Baixas i té una gran riquesa mediambiental i econòmica. És la llar d'un gran nombre d'espècies marines i ofereix mitjans de vida a milers de famílies de la regió.
“És una ria meravellosa, que compta amb un parc natural i cinc zones de protecció ambiental. Des del port de Vigo no podem mantenir la nostra activitat si no és amb un respecte total cap a aquest entorn i el medi ambient. És part del seu ADN”, assenyala Carlos Botana, cap del Departament de Sostenibilitat del Port de Vigo.
Actualment, aquest port té tres objectius principals, emmarcats en la seva estratègia Blue Growth Vigo: convertir-se en el port verd de referència en el sud d'Europa, guanyar en innovació i fer-se més inclusiu per a arribar a les persones i integrar-se a la ciutat.

Respecte al primer, l'entitat va per bon camí. Tal com reconeix la Comissió Europea en el seu informe ‘The EU blue economy report 2022’, entre 2016 i 2020 el Port de Vigo va aconseguir reduir les seves emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en un 28% i regenerar 66.800 metres quadrats de sòl marí.
Un dels projectes emmarcats en l'estratègia Blue Growth Vigo és Living Ports, una iniciativa que busca millorar la conservació i la recuperació de la biodiversitat en l'entorn portuari i donar a conèixer els avanços a la ciència i la societat.
Els plans de Living Ports
L'objectiu del projecte Living Ports és, com el seu propi nom indica, transformar el port i tornar a omplir-lo de vida. Es basa en un nou concepte que aposta per introduir infraestructures que s'integrin en el mitjà i serveixin de refugi i llar a la biodiversitat.
“Neix d'una idea que ja s'està utilitzant en l'arquitectura terrestre: els edificis bioclimàtics”, explica Botana. “Vam voler traslladar-la a la realitat dels ports, incorporant als molls ja existents dissenys que imiten les formes de la naturalesa perquè la biodiversitat s'adhereixi a ells”.
En els pròxims mesos, s'integraran diversos tipus d'estructures en diferents parts del port de Vigo. Un exemple són els sea-wall panels que desenvolupa l'empresa israeliana ECOncrete, sòcia del projecte i especialitzada en solucions per a la construcció marina responsable.
“A diferència de les parets d'un moll tradicional, que són totalment llises, aquests panells tenen formes i espais en els quals es poden assentar les espècies. A més, l'aigua s’acumula en ells, per la qual cosa mantenen la humitat i la vida en les parts que queden per sobre de la superfície quan baixa la marea”, explica Botana.
D'acord amb el Port de Vigo, aquestes estructures de formigó ecològic s'instal·laran sobre les parets del moll i cobriran més de 300 metres quadrats. De la mateixa manera, es col·locarà un centenar d'unitats de CoastaLock en zones intermareals i d'escullera. Aquestes peces de formigó, dissenyades amb principis ecològics per la signatura israeliana, tenen com a objectiu millorar l'estabilització costanera, reduir la pressió de la mar sobre les infraestructures del port i crear nous hàbitats per a la vida submarina.

Finalment, s'instal·larà un observatori submarí perquè els visitants puguin observar la vida sota la superfície. Comptarà amb cambres per al monitoratge de l'activitat marina durant les 24 hores del dia, a les quals també es podrà accedir de manera telemàtica. Per a crear aquesta infraestructura, el port compta amb la col·laboració de la drassana local Cardama.