El càlcul d’externalitats en el transport: com la intermodalitat redueix significativament els costos externs
778 milions d’euros. Aquest és l’import estimat de l’estalvi en externalitats negatives que ha suposat per a la societat i el medi ambient l’ús del transport ferroviari i del transport marítim de curta distància o short sea shipping (SSS) al Port de Barcelona durant el 2020. Amb aquests serveis intermodals s’han aconseguit retirar aproximadament 330 mil camions de la carretera, amb la reducció de l’impacte ambiental i d’altres costos que això representa. En total, un 97% menys de costos externs del transport. Expliquem la metodologia emprada amb l’assessorament de la consultora especialitzada MCRIT.
Noelia Martín és Responsable de Hinterland, Estratègia de Negoci al Port de Barcelona.
Efrain Larrea és Enginyer consultor de transport i sostenibilitat a MCRIT.
Què són les externalitats?
Els costos externs o externalitats són els costos socials generats per les operacions de transport degut al seu impacte negatiu, tant a nivell local com global, sobre el medi ambient i el benestar de la societat. Es tracta de les emissions de CO2 i la pol·lució i també dels accidents, la pèrdua de temps per la congestió, el soroll i el desgast de les infraestructures, principalment.
Aquests costos no es perceben com a tals i no estan sent assumits directament per l’usuari, a diferència dels anomenats costos interns, com són el desgast del propi vehicle, el cost del combustible, el temps i les tarifes del transport, entre d’altres. Si l’usuari no té en compte els costos externs quan pren una decisió de transport no té cap incentiu per reduir-los utilitzant modes de transport alternatius més sostenibles amb el medi ambient i la societat.
Què diu la Comissió Europea?
La política europea de transports ja fa uns anys que aborda la millora de la sostenibilitat del sistema de transports. Recentment, el 2020, la Comissió Europea va publicar la seva Estratègia de mobilitat sostenible i intel·ligent (COM 2020 789 final) per a la descarbonització del sector, en línia amb el Pacte Verd Europeu i que aspira a la neutralitat climàtica pel 2050 i una reducció del 90% de les emissions derivades del transport respecte el 1990. Per això promou nombroses iniciatives, com la internalització dels costos externs del transport mitjançant el concepte del “qui contamina paga” i el transvasament de tràfics cap a modes de transport més sostenibles, afavorint el transport ferroviari i el fluvial i/o el marítim quan sigui possible. La Comissió proposa impulsar el transport de mercaderies per ferrocarril, que ha de duplicar-se pel 2050, fomentar la intermodalitat i fer més sostenible, intel·ligent i resilient el transport marítim de curta distància.
En aquest context, la quantificació dels costos externs vinculats als diferents modes de transport esdevé clau per establir qualsevol mesura d’internalització i valorar l’impacte en la millora de la sostenibilitat pel transvasament modal de la carretera al ferrocarril i al transport marítim de curta distància. La Comissió ha desenvolupat una metodologia per aquests càlculs, com veurem tot seguit, i des del Port de Barcelona l’hem utilitzada per a quantificar l’estalvi en externalitats fruit de l’oferta intermodal del Port.
Com es calculen les externalitats
El procediment emprat està basat en la metodologia de càlcul oficial de la Comissió Europea que es va actualitzant i millorant de manera periòdica, el Handbook on the external costs of transport. La darrera versió és del 2019.
En aquesta metodologia es realitza una anàlisi molt detallada dels costos marginals que suposa cada nova unitat de transport introduïda a les xarxes de distribució, ja sigui per carretera, ferrocarril o via marítima. Es valora de manera individual, amb estudis científics rigorosos, l’impacte en diversos elements que configuren el que anomenem les externalitats del transport i s’hi acaba assignant un preu. Això permet acabar establint el cost unitari de transport de les mercaderies en termes d’externalitats per a cada mode, posant en relleu les diferències importants que existeixen entre aquests modes.
S’inclouen els següents elements en el càlcul:
- Congestió – afegir nou tràfic augmenta els temps de recorregut i això genera un perjudici econòmic
- Pol·lució – el transport amb combustibles fòssils genera gasos que causen malalties i fins i tot morts
- Canvi climàtic – la crema de combustibles fòssils per al transport afegeix gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, accelerant el canvi climàtic
- Soroll – especialment en entorns urbans, el soroll associat al moviment de vehicles afecta de manera negativa la vida de les persones
- Accidents – l’increment de tràfic es tradueix en un major nombre d’accidents amb un perjudici econòmic i molt sovint víctimes
- Infraestructures – el tràfic accelera el desgast de les infraestructures, això es recupera parcialment a les carreteres en vies de peatge amb el pagament de tarifes, però no en la resta de la xarxa que sol ser de lliure circulació
- Processos avant-post – certs processos previs i posteriors al transport, directament relacionats amb aquest tenen un impacte ambiental. Aquests processos inclouen fer arribar l'energia necessària fins als vehicles (combustibles/electricitat), es coneix com a “well-to-tank emissions”, i la fabricació manteniment i eliminació dels vehicles i infraestructures utilitzats en el transport
Els resultats d’aquesta metodologia d’avaluació de les externalitats, demostren que el transport per carretera té un impacte negatiu molt superior al del ferrocarril i el transport marítim, fins a 10 vegades superior per cada tona i quilòmetre transportats. La següent taula mostra els valors mitjans d’externalitats per cada mode:
Taula 1 Valoració econòmica de les externalitats per concepte i mode en c€/tona-km:
Mode | Congestió | Accidents | Canvi climàtic | Soroll | Pol·lució | Processos avant-post | Infraestructura | Total |
Carretera | 0,10 | 0,06 | 0,46 | 0,01 | 8,20 | 2,20 | 0,65 | 11,70 |
Ferrocarril | 0,00 | 0,10 | 0,00 | 0,00 | 0,10 | 0,20 | 0,50 | 0,90 |
SSS | 0,00 | 3,70 | 0,20 | 0,00 | 0,40 | 0,10 | 0,00 | 0,70 |
La Comissió proposa impulsar el transport ferroviari de mercaderies, que ha de duplicar-se pel 2050 i fomentar la intermodalitat
Càlculs medi ambientals
L’estimació de l’impacte de l’ús del ferrocarril i el SSS en termes d’externalitats depèn de cada ruta individual, doncs elements com la distància de recorregut de cada mode condicionen els resultats que s’obtindran. Es realitza amb els valors de la taula anterior i el següent algoritme de càlcul:
- Seleccionem la ruta que volem avaluar identificada pel punt d’origen i de destí
- Obtenim les distàncies de recorregut del trajecte per carretera i dels modes alternatius (ferrocarril o SSS)
- Obtenim els volums de mercaderia moguts a la ruta (contenidors, vehicles nous, UTIs)
- Multipliquem els valors unitaris de les externalitats de la carretera pel volum de mercaderies i la distància de recorregut en carretera (aquest és l’escenari on no disposem de modes alternatius)
- Multipliquem els valors unitaris de les externalitats del ferrocarril o del SSS pel volum de mercaderies i la distància de recorregut en ferrocarril o SSS
- Comparem els dos valors obtinguts i veiem els estalvis que el FC i el SSS aporten en aquesta ruta
- Repetim el procés per a totes les rutes que estem avaluant i sumem les externalitats en l’escenari només carretera i l’escenari amb FC+SSS
De tots els modes de transport de mercaderies, la carretera és la que té un impacte en externalitats més elevat. Això es deu principalment al tipus d’energia que utilitza, basada quasi al 100% en combustibles fòssils.
En canvi el ferrocarril utilitza de manera preponderant l’electricitat (en mitjana a Europa el 2019 un 83% de les tones-km en ferrocarril van ser amb tren elèctric contra un 17% de dièsel) i això disminueix significativament les emissions de gasos d’efecte hivernacle i els contaminants. Això no vol dir que el ferrocarril estigui exempt d’emissions, doncs l’electricitat que es consumeix a Europa prové en part de fonts no renovables (carbó, petroli i cicle combinat). Tot i així, els impactes resultants estan molt per sota dels de la carretera.
Pel cas del SSS i en general, de la navegació per al transport de mercaderies, els combustibles fòssils són també la font principal d’energia com en el cas de la carretera, però l’eficiència energètica dels vaixells és molt superior a la dels camions i quan comptem totes les externalitats, aquestes arriben a ser fins i tot inferiors a les del ferrocarril, doncs durant la navegació no hi ha interferències amb la mobilitat terrestre. A banda cal tenir en compte que els projectes actuals d’electrificació de molls a molts ports europeus faran que les externalitats lligades a emissions de contaminants i soroll es redueixin, fent aquest mode encara més atractiu a nivell ambiental.
A Barcelona, el ferroviari ha crescut de forma important en la darrera dècada, assolint quotes elevades, un 14% en contenidors i un 35% en cotxes
L’aposta del Port de Barcelona pel ferrocarril
En els darrers anys el Port de Barcelona ha aconseguit consolidar una àmplia oferta de serveis ferroviaris regulars i freqüents per a contenidors amb el centre i nord-est peninsular que ha servit per incrementar substancialment la competitivitat del sector de comerç exterior d’aquestes regions.
Empreses dels sectors de la gran distribució, agroalimentari, moda, electrodomèstics i productes químics entre d’altres, fan servir el ferrocarril per importar o exportar els seus productes a través del Port perquè és una alternativa fiable, competitiva i sostenible al transport per carretera. En el sector de l’automoció, les principals plantes de producció de l’estat espanyol estan connectades ferroviàriament amb el Port de Barcelona que utilitzen per exportar.
La connexió en ample estàndard amb la resta d’Europa permet també que arribin trens de cotxes des d’Alemanya. Per tot això el ferroviari ha crescut de forma important en la darrera dècada, assolint quotes elevades, un 14% en contenidors i un 35% en cotxes, comparades amb altres ports de referència i especialment si es compara amb la quota ferroviària global d’Espanya.
En relació als serveis de short sea shipping, Barcelona és un dels ports líders a la Mediterrània amb connexions regulars i freqüents amb Itàlia i el Magreb. Les 134.123 unitats de transport intermodals i els 86.925 vehicles nous de venda registrats el 2020 amb els ports italians de Gènova, Civitavecchia, Savona i Livorno i el port de Tànger, es tradueixen en 144.000 camions desviats de la carretera al mode marítim, més eficient a nivell econòmic i mediambiental.
A partir de les dades d’aquests tràfics fem una simulació tenint en compte l’impacte que tindria el transport d’UTIs, vehicles i passatgers si enlloc d’utilitzar el SSS o el tren utilitzessin la carretera i hi apliquem la valoració econòmica provinent de l’estudi de la Comissió Europea sobre externalitats.
Estalvi en externalitats del transport per la utilització del mode ferroviari i el short sea shipping als tràfics que passen pel Port de Barcelona:
2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | Acumulat 10 anys | ||
M€ d'externalitats de la càrrega transportada en ferrocarril | 5 | 5 | 5 | 6 | 8 | 8 | 8 | 9 | 8 | 6 | 68 | |
M€ d'externalitats de la càrrega transportada en ferrocarril si circulés per carretera | 111 | 118 | 121 | 146 | 194 | 199 | 221 | 244 | 224 | 166 | 1.743 | |
M€ d'estalvi en externalitats per l'ús del ferrocarril | 106 | 113 | 116 | 140 | 186 | 191 | 213 | 235 | 216 | 160 | 1.676 | |
M€ d'externalitats de la càrrega transportada en short sea shipping | 12 | 10 | 11 | 12 | 15 | 14 | 15 | 15 | 16 | 15 | 133 | |
M€ d'externalitats de la càrrega transportada en short sea shipping si circulés per carretera | 541 | 436 | 477 | 532 | 635 | 596 | 642 | 668 | 686 | 633 | 5.846 | |
M€ d'estalvi en externalitats per l'ús del short sea shipping | 529 | 426 | 466 | 520 | 620 | 583 | 627 | 652 | 670 | 619 | 5.713 | |
M€ d'externalitats estalviats per l’ús del ferrocarril i del sss | 635 | 539 | 583 | 660 | 806 | 774 | 840 | 887 | 885 | 778 | 7.389 | |
Estalvi d'externalitats en % | 97% | 97% | 97% | 97% | 97% | 97% | 97% | 97% | 97% | 97% | 97% |
Els resultats mostren com el transvasament modal cap a modes més sostenibles té un impacte significatiu en la millora de la sostenibilitat de les cadenes de transport, reduint el 97% de l’impacte negatiu de l’alternativa per carretera. En els darrers 10 anys, el conjunt dels serveis ferroviaris i de short sea shipping han representat un estalvi de 7.389 milions d’euros en el cost de les externalitats negatives que hauria suposat el mateix volum de càrrega transportat per carretera: 1.676 milions d’euros d’estalvi en externalitats per l’ús del FC i 5.713 milions d’euros d’estalvi en externalitats per l’ús del short sea shipping.
Aquests resultats també confirmen l’efecte multiplicador positiu de les inversions portuàries en infraestructures intermodals. En el mateix període, s’han invertit més de 50 milions d’euros en millora de la operativa i infraestructura ferroviària (noves terminals i millora de les existents, amb vies més llargues i amb els amples mètric, ibèric i estàndard) i al voltant de 70 milions d’euros els darrers 4 anys en les terminals de short sea shipping.
El IV Pla Estratègic del Port de Barcelona 2021-2025 segueix posant el focus en l’increment de la intermodalitat (ferroviària i marítima) com un dels principals objectius estratègics en l’àmbit de la sostenibilitat mediambiental i la transició energètica, juntament amb la descarbonització de l’activitat portuària mitjançant l’electrificació del molls, la promoció de l’ús de combustibles nets alternatius, l’increment de l’eficiència energètica i la gestió i producció d’energies renovables. La quantificació de les externalitats del transport és una de les peces clau d’aquesta aposta decidida per la sostenibilitat.