Comencen a proliferar diversos projectes que busquen una major eficiència i optimització dels vehicles i robots de repartiment d'última milla. (GettyImages)
Repartiment d’última milla: el repte de ser més eficient i sostenible
L’ecommerce va augmentar un 19% en 2020 i les projeccions indiquen que el creixement seguirà i pressionarà encara més a una cadena de subministrament tensionada per diversos esdeveniments globals. Aquesta demanda requereix de solucions innovadores en el seu model de gestió i transport, moltes de les quals ja estan en marxa.
Publicat el
14.04.2022
Comencen a proliferar diversos projectes que busquen una major eficiència i optimització dels vehicles i robots de repartiment d'última milla. (GettyImages)
L'ecommerce i repartiment d'última milla
Última milla és el terme que defineix el lliurament de paqueteria que s'efectua en l'última fase del trajecte, normalment des del magatzem fins al seu destí final. No obstant això, el creixement imparable de les compres en línia -ecommerce- provoca que calgui replantejar la gestió del transport destinat a aquest ús cap a un model més sostenible.
Només a Catalunya es realitzen 80 milions de compres en línia a l'any, registrant un increment del 28% en els dos últims anys. El 84% dels productes adquirits es reben a domicili, segons dades de la conselleria d’Empresa i Treball. En total, representen 66 milions de desplaçaments anuals per lliuraments a domicili, dels que l'11% requereixen una segona visita per l'absència del destinatari.
Per a evitar determinades ineficiències, com per exemple el retorn excessiu de paquets, Guillermo Solina, investigador del CENIT i doctorand de mobilitat del Port de Barcelona, proposa, entre altres solucions, “la regulació del ecommerce mitjançant polítiques de taxació de la distribució urbana de mercaderia”, que també millorarien “els lliuraments fallits fent hubs de recollida de paqueteria”, apunta.
En aquesta direcció, la Generalitat de Catalunya regularà l'última milla del comerç en línia amb la finalitat de reduir el seu impacte ambiental i d'incrementar la seguretat jurídica per a conceptes com les dark stores. Està previst que el projecte de llei arribi al parlament català a l'estiu de 2023 i entri en vigor a la fi d'aquest mateix any.
“És necessària una col·laboració públic-privada per a fomentar la millora de la mobilitat urbana en temes de congestió i de qualitat de l'aire i per a optimitzar els recorreguts, imposant l'ús de vehicles de zero emissions”, agrega Solina.
Per a l'expert en mobilitat, també hauria de promoure's la digitalització i la compartició de dades per a poder optimitzar la distribució de l'última milla. Proposa solucions com convertir espais públics com les estacions de tren en hubs de lliurament de paquets o utilitzar el mateix transport públic per a fer la distribució.
Optimització i gestió del repartiment gràcies a les tecnologies
No obstant això, l'auge de l’ecommerce no és l'únic responsable de la pressió a la qual està sotmesa la distribució d'última milla. La pandèmia, l'escassetat de matèries primeres, l'increment del preu dels nolis…aquestes disrupcions globals només fan que confirmar la necessitat de reconfigurar el model actual.
Tecnologies com la Intel·ligència Artificial, com la que empra la startup Hedyla, que ha creat un programari per a optimitzar les rutes i altres paràmetres relacionats amb el transport de mercaderies, contribueixen a accelerar aquest canvi de paradigma.
“La digitalització de l'operativa genera moltes dades, però són poques les empreses que realment poden utilitzar-los per a la presa de decisions, ja que l'anàlisi manual dels mateixos no és simple i es requereixen solucions més avançades. Existeix un canvi de tendència molt clar, cada vegada es valora més disposar d'eines que et permetin automatitzar processos costosos i amb una ràpida capacitat d'adaptació”, remarca Andreu Araque Pascual, el seu CEO i cofundador.
Afegeix que el model tradicional es basa habitualment en escenaris estàtics i pot funcionar bé en entorns amb pocs canvis. No obstant això, les variacions dràstiques en la demanda viscudes recentment, com els canvis en la regulació, “compliquen moltíssim mantenir aquesta manera de funcionar”.
Araque Pascual opina que el normatiu no és l'únic canvi que experimentarà la logística d'última milla. “No és un tema senzill, així que probablement diferents ciutats provaran un model diferent i amb el temps els més reeixits es consolidaran”.
Entre els seus clients es troben grans distribuïdors i transportistes espanyols, als quals el seu programari els permet estalviar el 90% del temps de planificació dels lliuraments, el 30% del temps d'execució de les rutes, a reduir la petjada de carboni en un 30% i a estalviar el 20% dels costos logístics.
Des de Hedyla albiren un model col·laboratiu per a la logística del futur. “Compartir recursos, serveis i operacions entre actors, siguin o no competidors, disminuirà costos, millorarà el servei logístic i reduirà l'impacte de la distribució urbana a les ciutats: soroll, congestió, contaminació, etc.”, afirma l'emprenedor.
En el seu disseny, s'han pres en consideració diversos factors, sobretot maximitzar el volum de càrrega per a incrementar l'eficiència de l'espai, d'aquí ve que la seva forma sigui més quadrada que rectangular, i el benestar dels conductors.
“La recerca exerceix un paper molt important en el disseny dels nostres vehicles. En les interaccions inicials amb els nostres conductors vam fer moltes entrevistes per a entendre com utilitzen el vehicle en el seu dia a dia, ja que realitzen accions molt repetitives i entren i surten constantment del vehicle”, precisa.
Més enllà de la neutralitat en emissions que ofereix la mobilitat elèctrica, la solució de Arrival, que començarà a produir-se enguany, compta amb diversos afegits, com un disseny modular que redueix les necessitats de manteniment i reparació, una pantalla tàctil interactiva de 16" que reuneix totes les funcions del conductor en un sol lloc i una cabina racionalitzada amb un seient optimitzat per a l'entrada i sortida del conductor.
“Siguin quins siguin els requisits d'una flota, tenim un producte que satisfarà aquesta demanda. Realment, no existeix cap raó perquè una empresa no opti per una flota elèctrica”, conclou Finardi.
- Vehicles i robots autònoms
Diversos projectes es troben actualment en desenvolupament en diverses parts del món. A Espanya, un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), CARNET i els seus socis industrials, coordinats per l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI), han dissenyat i fabricat un prototip de robot autònom de lliurament (Autonomous Delivery Device -ADD-) per a automatitzar la logística d'última milla.
El vehicle autònom circula a un màxim de 20 km/h, té unes mesures de 170 cm x 110 cm x 100 cm, porta sis rodes i pot pujar o baixar graons de fins a 20 cm d'altura.
“El desplegament de vehicles autònoms comportaria una reassignació important dels costos del transportista i faria el servei més econòmic i eficient que amb vehicles convencionals. De fet, aquests vehicles poden funcionar en hores baixes o fins i tot en període nocturn, quan hi ha menys congestió”, afirmen des de la web de la UPC.
El vehicle ja s'ha provat a Esplugues de Llobregat, Barcelona, en un pilot que també viatjarà a Hamburg i Debrecen (Hongria). Una vegada acabats els assajos en circuit tancat, es provarà en un entorn real d'aquí a uns mesos.
“L'opció més factible, sota el meu punt de vista, és la incorporació del vehicle elèctric en tractar-se d'una tecnologia molt més avançada. El vehicle autònom necessita d'una infraestructura i una connectivitat 5G que encara no està disponible”, valora Solina.
L'última milla i els ports
Per a Araque Pascual, la pressió en les terminals portuàries provocada pel creixement del trànsit és una realitat a la qual s'enfronten molts ports. Una manera de fer front a aquesta pressió és incorporar innovacions tecnològiques que permetin que la infraestructura disponible sigui més productiva, a més de la inversió en la millora d'aquesta.
“Els ports no deixen de ser un node intermodal que connecta el transport intern amb l'internacional i amb una operativa similar en molts sentits a la qual es pot realitzar en un magatzem. En aquest sentit, hi ha molts processos en els quals les nostres solucions poden aplicar-se, com l'optimització de nodes logístics que permet redefinir aquells pels quals cada article hauria de passar des de la seva fabricació fins que arriba al client final”, assegura.
La major flota de vehicles propulsats amb energia neta del món ja està en funcionament en el port de Tianjin, la Xina. Aquesta flota consta de 75 robots d'intel·ligència artificial elèctrica (ART), 31 camions autònoms elèctrics, 50 camions elèctrics i 30 camions amb pila de combustible d'hidrogen.
En comparació amb una flota de combustible que té la mateixa capacitat, l'operació d'aquesta flota d'energia neta reduirà el consum de combustible en 279 tones i les emissions de carboni en 865 tones al mes.
Pel que fa al Port de Barcelona, Solina diu que a l’estar integrat dins de la trama urbana de la ciutat, té possibilitat d'oferir serveis de distribució d'última milla per a determinades mercaderies que passin pel propi territori portuari.
“El repte principal és la logística que implica l’ecommerce, com la identificació dels contenidors que porten els elements destinats a l'última milla, la desconsolidació d'aquests contenidors dins del port, trobar l'espai on realitzar aquestes activitats, i la distribució final”, conclou.
Articles relacionats
![L’energia nuclear al transport marítim: una reacció a la descarbonització]()
![Europa endureix les metes de descarbonització del transport pesat]()
