Mobilitat Medi ambient

Com adaptar les terminals portuàries al vehicle elèctric?

El creixement del mercat del vehicle elèctric (VE) s’ha d’entendre, per part d’operadors i terminals logístiques, com una oportunitat de negoci que s’ha d’aprofitar. Adaptar-s’hi és relativament senzill, ja que les solucions tècniques en infraestructura de la terminal impliquen, principalment, disposar d’instal·lacions de recàrrega de bateries. El repte principal consisteix a identificar quan cal fer la inversió per adaptar-se al VE, per tal de captar el major flux d’unitats possible. La qüestió fonamental que han de resoldre les terminals a l’hora de planificar l’estratègia és: Invertir i esperar? o Esperar i invertir?

Publicat el 28.09.2018

Carlos Martín

Carlos Martín és Gerent en l’Àrea de Consultoria en Ports i Transport Marítim d’IDOM.

Les autoterminals s'enfronten a canvis imminents amb la popularització del vehicle elèctric. [Imatge de Alexey Lesik]

Què canvia realment?

El punt de partida d’aquesta anàlisi és el fet, confirmat per diversos fabricadors, que les marques volen mantenir el control de la primera càrrega completa de la bateria, que es faria, previsiblement, sota condicions controlades al concessionari, prèvia al lliurament del vehicle. Això implica que durant la fase de transport, el VE portaria una càrrega mínima per permetre la logística de distribució, de la mateixa manera que ara els vehicles de combustió porten una petita quantitat de combustible als dipòsits per permetre els moviments en terminal. Si això és així, no s’espera que en el futur les terminals hagin de fer processos de càrrega massiva a tots els VE que els arribin, sinó operacions de manteniment per pal·liar les possibles descàrregues en les fases de transport i emmagatzematge en campa. Això diferencia clarament el curt termini (amb fluxos reduïts de VE que no s’espera que romanguin gaire temps a les terminals), del mitjà i el llarg termini (amb fluxos en augment i terminals i campes actuant com a magatzems reguladors i estades més llargues dels VE). En tot cas, la inversió principal que s’ha de tenir present per adaptar la infraestructura de la terminal és la relativa als punts de recàrrega en zones d’emmagatzematge de vehicles. En el curt termini, per tant, n’hi haurà prou amb disposar de sistemes mòbils de recàrrega. Es tracta, doncs, de solucions escalables segons el flux de VE transportat per mitjà de la terminal i que requereixen una inversió reduïda. Quan es planteja la planificació d’inversions en infraestructura de recàrrega, l’atenció s’ha de fixar en el mitjà termini. Segons la quota de vendes i producció de VE, en un horitzó temporal de deu anys es preveu que calgui instal·lar punts de recàrrega fixos per optimitzar el procés de recàrrega de les bateries dels vehicles quan passin per terminal. Cal dir que, si el canvi en la infraestructura de la terminal s’espera modest, en l’operativa a mitjà termini, es preveu mínim. A l’efecte d’infraestructura de la terminal, el llarg termini s’ha d’entendre com una continuació del mitjà. En aquest, la diferència significativa entre terminals serà la capacitat per aprofitar els avenços tecnològics en solucions de recàrrega i control, que permeti optimitzar l’operativa i reduir costos associats.

Què cal fer a curt termini?

El creixement de la quota de vendes i producció de VE a escala mundial i nacional s’espera que despunti cap a l’any 2023 i 2025, respectivament. Per això, tot i que la planificació s’ha d’enfocar a satisfer necessitats derivades de grans fluxos en el quinquenni 2025-2030, el curt termini ha de marcar l’aposta de les terminals portuàries per la revolució en la mobilitat elèctrica. En aquesta primera etapa, no s’espera la irrupció de grans fluxos de VE que poguessin afectar la planificació operativa de les diferents terminals, i els VE arribaran mesclats amb els fluxos tradicionals, de manera que no es preveuen protocols segmentats d’actuació segons tipologia de vehicles. D’acord amb el que s’ha dit anteriorment, com a primer pas en el procés d’adaptació, n’hi hauria prou amb implementar solucions de recàrrega a les terminals que permetin una actuació ràpida i mòbil, que es pugui transportar fins a la situació on s’hagi detectat la contingència dins de la terminal. Es tractaria de sistemes portàtils de recàrrega o vehicles d’assistència tècnica, equipats amb una capacitat de subministrament per 3-5 vehicles. El tipus de càrrega hauria de ser ràpida, si es vol solucionar el problema en pocs minuts.

Senyal al paviment indicant la presència d'un carregador de cotxe elèctric [Imatge de Nicola Sznajder]

Evolucionar cap al mitjà termini

Les modificacions principals en l’operativa de la terminal, com també les inversions per adaptar-ne la infraestructura, s’han de considerar per al mitjà termini. Període per al qual s’espera que el flux de VE assoleixi quotes més representatives per mitjà dels hubs logístics principals d’àmbit nacional i internacional. En primer lloc, en el mitjà termini, els fluxos transportats s’han de considerar de manera segmentada (importació/exportació), malgrat que les necessitats d’energia segons el flux es puguin incrementar poc en comparació del curt termini. La fita clau en aquest horitzó no és la potència instal·lada, sinó la planificació d’una xarxa dedicada dins de la terminal per satisfer les necessitats associades a la recàrrega dels vehicles elèctrics.

Les terminals hauran de disposar de zones amb instal·lacions per als dos tipus de gestió de càrrega (lenta i ràpida), afegint solucions fixes als equips mòbils implantats en el curt termini. La varietat de solucions tècniques en equipaments fixos avui dia és relativament escassa. Per això, la solució més competitiva des del punt de vista econòmic i funcional que es proposa fer servir consisteix en pals fixos que facin servir corrent altern amb sistemes de connexió adaptats per als connectors majoritaris del moment (s’espera una homogeneïtzació dels connectors emprats fins a dos models). De manera complementària, per gestionar les emergències, la solució recomanada consistiria a instal·lar estacions de recàrrega ràpida en zona de tallers o PDI, que permetessin gestionar la demanda de puntes d’energia quan el procés logístic no permet disposar de temps prolongats per a la recàrrega. Els desafiaments del llarg termini En el llarg termini, s’espera que el flux de VE continuï creixent per mitjà dels ports d’acord amb el creixement de la seva quota de mercat. Cal apuntar que aquest creixement estarà condicionat per la penetració en el mercat de noves tecnologies de propulsió que competiran amb l’electricitat per desbancar els combustibles convencionals. La solució prevista a les terminals portuàries a llarg termini planteja invertir en les sitges de vehicles instal·lant blocs mòbils d’equips intel·ligents de càrrega ordinària en corrent altern. L’objectiu és que aquests equips es puguin mobilitzar d’unes zones a unes altres del pàrquing per mitjà d’un sistema de mànegues en flotació ancorat al sostre i equipat amb braços grua que es connectin als VE sense necessitat de diferenciar zones de càrrega de zones d’emmagatzematge. De manera complementària, els sistemes de recàrrega hauran de disposar d’elements de control de balanç dinàmic de càrrega amb múltiples connexions, que permetin mantenir als vehicles els estats de càrrega recomanats pels fabricants.