La vida s’obre camí: gestió de les aus a les grans infraestructures

Alerta! Gavines corses criant

Més recentment, s’ha detectat una situació similar amb les gavines corses. Es tracta d’una au que va viure una reducció notable de la població, a causa del desenvolupament turístic dels litorals, que alteraven l’hàbitat de la seva cria, així com la sobreexplotació pesquera. A finals dels anys vuitanta, també segons SEO/Birdlife, ha incrementat la població, però continua estant en situació de vulnerabilitat.

A l’illa del Molí, una illeta a la desembocadura del riu, es va detectar “una colònia molt important d’aquesta espècie. Com que estava a prop de les nostres instal·lacions, però no a dins, el que es va plantejar va ser posar-hi unes pantalles protectores que atenuessin les molèsties que generen (com ara sorolls, etc.), per protegir-les”. Així i tot, la vida s’obre camí, i les pantalles no sempre poden frenar-la. “Han començat a nidificar en solars en desús que formen part de les instal·lacions del port. Són zones apartades i protegides, sense risc de depredadors”. Això ha provocat que aquestes aus hagin abandonat el seu hàbitat original, els aiguamolls. “Ara les majors colònies d’aquest ocell es troben en diversos ports mediterranis, a Barcelona, Tarragona i Castelló de la Plana”. Tal com passava amb el corriol camanegre, la cria d’aquesta gavina s’ha de respectar, amb la qual cosa, si se’n detecta un niu als voltants del port, l’activitat s’ha d’aturar.

La mudança dels corbs marins

Tot i que l’acció més innovadora i proactiva de les que s’han fet per preservar les espècies animals és la que s’ha dut a terme amb la població de corbs marins, que ha consistit a proveir-los d’un nou hàbitat.

“Quan es van plantejar els nous accessos a l’ampliació del port”, explica Griell, “es va detectar que a la riba del Llobregat hi havia una colònia molt estable de corbs marins”. Lògicament, es va plantejar el problema de què s’havia de fer amb aquelles aus, ja que quan s’iniciessin les obres per als accessos difícilment podrien continuar allà. “Bàsicament, per les transformacions i els usos de l’espai, que deixarien de ser atractius per a aquesta espècie”, apunta. Va ser quan es van plantejar accions que poguessin encoratjar un trasllat actiu de la colònia a un altre lloc més segur i atractiu. “El corb marí és un ocell molt gregari que, en general, viu en comunitats. I, a l’hora de dormir, es posen tots junts en zones arbòries, amb aigua a prop i, sobretot, molt tranquil·les, amb poca o nul·la presència humana”, explica Griell.

“Quan, després de la desviació del curs, es va tornar a omplir el riu, es van començar les proves pilot, es va deixar una llacuna amb altres arbres de ribera, i es van crear diferents tipus i formats d’estructures artificials per veure si podien adaptar-se a algunes d’aquestes estructures”. La idea era proporcionar una nova llar a les aus, però una que fos reproduïble en altres llocs, per convidar aquests ocells a habitar-les. Per això, el Port de Barcelona va comptar amb l’assessorament de Minuartia, una assessoria ambiental que va col·laborar, per exemple, amb la gestió de les aus a l’Aeroport de Barcelona. Amb l’ajuda de Minuartia, es van testar diversos tipus d’estructures que els corbs marins poguessin convertir en la seva llar. “D’aquesta manera, es va poder detectar quin tipus d’estructures els semblaven més atractives als ocells d’entre diverses que es van plantejar. Els agradaven les més altes i que reproduïen una mica el format de l’arbre”.