Velocitat de «creuer» cap a la sostenibilitat
La indústria dels creuers està apostant per la sostenibilitat per adequar-se a les necessitats socials i mediambientals, tant en alta mar com en les arribades, estades i sortides de ciutats portuàries amb trànsit de navilis turístics. Repassem casos d'èxit en marxa i les innovacions que estan fent possible aquesta evolució sostenible en la indústria creuerística.
Publicat el
21.11.2025
El debat sobre com aconseguir un turisme més sostenible està a l'agenda de les grans urbs del planeta. I a les ciutats portuàries, un dossier molt important és la gestió dels creuers.
Segons dades de l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), el 2024 aquest tipus de navilis van transportar 34,6 milions de passatgers per tot el món. Els principals ports del planeta poden gestionar diversos milions de passatgers anualment. El principal port quant a nombre de viatgers és Miami, per on van passar 8,2 milions de passatgers l'any passat, mentre que Barcelona va gestionar 3,6 milions de moviments de viatgers, la qual cosa la converteix en el principal port europeu en aquest àmbit.
Amb aquests volums d'arribada i sortides de creuers, el Port de Barcelona i les naviliers que hi operen han apostat per una sèrie de mesures per garantir que el seu impacte no és un risc per a la sostenibilitat, tenint en compte les dades actuals del Port de Barcelona:
- Les emissions de CO₂ provinents de les activitats marítimes representen el 10,9% del total de la ciutat, incloent-hi no només les emissions de creuers sinó de tota l'activitat portuària.
- Si es mira exclusivament l'activitat dels creuers, aquestes emissions suposen l'1,3% del total a la capital catalana i les de NOx, el 0,7%.
- Quant al consum d'aigua, el 80% dels creuers que fan escala a Barcelona no s'aprovisionen d'aigua perquè no la necessiten. El consum d'aigua per part dels creuers implica el 0,09% del total d'aigua consumida a Barcelona.
La ciutat i els creuers
Amb totes aquestes xifres sobre la taula, el Port de Barcelona va anunciar l'estiu passat una nova terminal de creuers que substituirà les actuals A, B i C (les més antigues) després d'un conveni signat amb l'Ajuntament de la ciutat. Aquesta nova instal·lació s'ubicarà al moll Adossat, on es concentra l'activitat creuerística, i està operada per Creuers del Port de Barcelona (Global Ports Holding). El disseny ha anat a càrrec de l'estudi d'arquitectura b720-Fermín Vázquez Arquitectos.
Aquestes noves instal·lacions van enfocades a millorar la mobilitat dels passatgers i fer-la més sostenible, dins d'una estratègia del Port de Barcelona per promoure la sostenibilitat de manera transversal en les seves actuacions. Així ho va manifestar el seu president, José Alberto Carbonell, en la presentació del projecte: «aquestes actuacions suposen una inversió publicoprivada de 185 milions d'euros, que se sumen a les inversions realitzades en el marc de l'acord de 2018, i confirmen l'aposta del Port de Barcelona per un desenvolupament sostenible de l'activitat de creuers», va explicar.
Aquesta nova terminal tindrà una capacitat per donar servei a 7.000 passatgers i estarà sota control públic per mantenir els estàndards de sostenibilitat, mentre que les altres (la D, E, G i la H) estaran operades per naviliers privades com Carnival, MSC o Royal Caribbean.
La futura terminal G, per exemple, ja està adjudicada a una empresa conjunta formada per Royal Caribbean Group i Cruise Terminals International (CTI). La nova instal·lació requerirà una inversió superior a 85 milions d'euros i es preveu que estigui operativa a la primavera de 2027, després del tancament de la terminal Sud del WTC el 2026. El projecte destaca per la seva aposta per la sostenibilitat energètica i ambiental.
- La futura terminal incorpora espais reservats per als sistemes OPS (onshore power supply) que actualment s'estan instal·lant al moll Adossat, permetent que els creuers es connectin a la xarxa elèctrica durant el seu atracament i eliminin així les emissions.
- El disseny busca la màxima eficiència energètica mitjançant plaques fotovoltaiques i altres instal·lacions d'energia renovable, amb l'objectiu d'assolir un balanç de zero emissions.
- La instal·lació està dissenyada específicament per impulsar el trànsit de port base —passatgers que embarquen i desembarquen a Barcelona—, seguint l'estratègia del port per incrementar aquest tipus d'operacions de més valor afegit per a la ciutat. En aquest sentit, el projecte prioritza una mobilitat eficient, confortable i sostenible per als passatgers, tant dins de la terminal com en la seva connectivitat amb la ciutat, l'aeroport i la xarxa ferroviària. Els espais han estat concebuts per garantir una operativa fluida dels fluxos de passatgers, aspecte fonamental per a una terminal orientada al port base, estratègia en la qual Royal Caribbean aposta fermament a Barcelona.
El projecte de noves terminals per a creuers també va acompanyat d'un pla de mobilitat sostenible que se centra en tres eixos:
- Desdoblament del pont Porta d'Europa per millorar la mobilitat de bicicletes i vianants.
- La construcció d'un corredor urbà al front litoral de Montjuïc destinat al transport públic, bicicletes i vianants. Connectarà la plaça de Drassanes amb la Marina del Prat Vermell.
- Avaluació de la mobilitat generada pels creuers per gestionar millor la mobilitat dels seus passatgers quan baixin a terra.
El paper important de l'Onshore Power Supply (OPS)
Entrant més en detall sobre aquests eixos, ja s'estan desenvolupant projectes concrets per complementar la nova terminal. Aquest és el cas del sistema Onshore Power Supply (OPS) de la terminal de MSC al moll Adossat. El Port de Barcelona ha iniciat juntament amb l'empresa danesa PowerCon A/S el desenvolupament del projecte constructiu del primer sistema d'electrificació de molls (OPS) per a creuers a les seves instal·lacions, ubicat a la terminal de MSC del moll Adossat. PowerCon, adjudicatària del projecte, s'encarregarà tant de l'obra civil necessària com del desplegament del cablejat fins al centre de distribució que gestionarà el subministrament elèctric.
- Els creuers podran connectar-se a la xarxa elèctrica del port i poder apagar els seus motors auxiliars.
Segons Ana Arévalo, Head of Shorepower department al Port de Barcelona, "el sistema estarà operatiu el 2027, coincidint amb la posada en marxa de la subestació que subministrarà electricitat 100% renovable a totes les terminals. Serà un any decisiu per a l'electrificació dels molls del Port de Barcelona", assenyala.
Aquest projecte s'emmarca en el Pla Nexigen, que contempla inversions de prop de 200 milions d'euros. Actualment, ja estan en funcionament dos sistemes OPS en fase pilot a les terminals BEST i Grimaldi Terminal Barcelona, que permeten electrificar vaixells portacontenidors i ferris de la ruta Barcelona-Palma. Paral·lelament, avancen les obres de la nova subestació Port i el desplegament de la xarxa de mitjana tensió que portarà energia renovable a tots els molls que instal·laran sistemes OPS.
A més de la posada en marxa de la nova terminal, el Port de Barcelona treballa en un ampli ventall de mesures per millorar la sostenibilitat en la seva operativa. Un primer exemple d'aquesta estratègia és la millora contínua dels serveis de gestió de residus MARPOL, un aspecte fonamental per reduir l'impacte dels creuers.
Del Bàltic a Alaska, moltes més exemples
L'impuls a polítiques de descarbonització dels creuers està a l'agenda de tots els ports que operen navilis turístics. Ports bàltics com Kristiansand i Oslo (Noruega), Rostock (Alemanya), Copenhagen i Aarhus (Dinamarca) i Estocolm (Suècia), ja tenen OPS operatives o en projecte. Copenhagen, en concret, compta amb un sistema OPS des de l'any passat que aspira a poder servir cinc creuers simultàniament el 2028.
- Precisament en l'entorn del Bàltic va sorgir una iniciativa pionera en la sostenibilitat al sector dels creuers, com va ser la publicació d'un manifest signat pels 31 ports integrants de Cruise Baltic on es comprometen a fer una indústria creuerística més respectuosa amb el medi ambient al llarg de la present dècada.
Més enllà del Bàltic, altres ports del nord d'Europa com Amsterdam, Bergen o Stavanger estan apostant fort per implementar mesures encaminades a aconseguir una major eficiència energètica i reducció d'emissions nocives.
Si ampliem el focus, Amèrica del Nord és el referent creuerístic global amb Miami liderant indiscutiblement el sector, però també hi ha altres dos ports a Florida al top 5 mundial com són: Port Canaveral (2a posició) i Port Everglades (5a). Tot i que des del punt de vista de la sostenibilitat convé fixar-se en latituds més septentrionals per trobar la primera iniciativa mundial en aquest camp.
- El Pacific Northwest to Alaska Green Corridor és un projecte impulsat pels ports de Seattle, diversos d'Alaska, Vancouver i Victoria. Bàsicament, els que estan a la ruta creuerística entre l'estat de Washington, la Colúmbia Britànica i Alaska. També hi participen naviliers com Carnival, Norwegian i Royal Caribbean. Tots aquests actors també busquen demostrar la viabilitat de combustibles i tecnologies de zero emissions a les rutes dels creuers.
El que ressalta d'aquest projecte és la tasca de coordinació entre ports, armadors, productors de combustible i administracions públiques per superar les barreres tècniques, reguladores i financeres per arribar a la descarbonització d'aquest tipus de transport.
Més enllà de 2030, reptes i oportunitats en la descarbonització dels creuers
Mentre que el GNL es contempla com una solució de transició, l'OPS es perfila com la gran esperança per aconseguir eradicar les emissions nocives. Segons dades de CLIA, en l'actualitat operen 120 creuers equipats per connectar-se a la xarxa elèctrica terrestre, una xifra que pràcticament es doblarà dins de tres anys, la qual cosa suposarà un 80% de la flota global d'aquest tipus de vaixells. Aquesta associació internacional està promovent aquest tipus d'infraestructures per assolir les zero emissions el 2050.
- Tampoc no cal perdre de vista altres tecnologies que poden ajudar a la sostenibilitat. Per exemple, els bessons digitals són una via per millorar l'eficiència, un aspecte que no només repercuteix beneficiosament en l'operativa sinó també en el respecte a l'entorn natural.
Totes les tecnologies comentades requereixen una inversió financera important, per la qual cosa els terminis tractats poden patir variacions en funció de l'evolució econòmica mundial i com aquesta pot afectar-se per situacions conflictives viscudes recentment.
- I cal tenir en compte alguns impediments dins de la pròpia flota de creuers mundial. Són vaixells amb una vida útil molt llarga (25-30 anys) de manera que alguns navilis que ja fa temps que operen no s'adapten bé —des del punt de vista tecnològic— als criteris de sostenibilitat.
De totes maneres, el camí emprès pel Port de Barcelona és el que marca la tendència. Existeix la voluntat i la tecnologia per aconseguir que el sector dels creuers sigui realment sostenible. Les solucions innovadores ja estan ajudant a transformar-lo perquè sigui beneficiós per a tota la societat.
Articles relacionats
![Amoníac, combustible alternatiu: les bases per a una flota pionera]()
![Corredor verd Barcelona-Shanghai: un exemple dels projectes que transformaran el transport marítim]()
