Temes

A

Cercar

No és logística ficció: així s’aplicarà Hyperloop en els ports

Una càpsula que levita i viatja en tubs a 1.000 km/h és el futur del transport de mercaderies? Hyperloop promet revolucionar la logística, reduir les emissions i descongestionar el trànsit ferroviari i per carretera, tant de passatgers com de mercaderies.

Publicat el 10.02.2022
El sistema hyperloop per a mercaderies s'implementarà probablement abans que el sistema per a passatgers. (HyperloopTT)

Què és el hyperloop i per què s'anomena el cinquè mitjà de transport

Hyperloop és un sistema de transport per a passatgers i mercaderies basat en càpsules que leviten dins de túnels a baixa pressió. Es minimitza la fricció de l'aire i del sòl i es propicia així la possibilitat d'aconseguir velocitats que sobrepassen els 1.000 km/h amb un mínim cost energètic i zero emissions directes. Hyperloop tindria la possibilitat de generar més energia a l'any de la qual consumeix, amb fonts d'energia renovables com a panells solars instal·lats sobre la pròpia línia de trànsit.

Elon Musk va esmentar per primera vegada el concepte en 2012, encara que està basat en una idea prèvia de l'enginyer i físic Robert Goddard (1882 – 1945), que en 1909 ja va proposar la idea d'un tren de buit. A partir d'aquest moment i fins a l'actualitat, nombroses iniciatives estan intentant portar a bon port el seu desenvolupament. 

Els analistes de HyperloopTT estimen que la implantació d'aquest sistema de transport a nivell mundial reduirà les emissions de CO₂ en 143 milions de tones a l'any. L’espanyola Zeleros, per la seva part, ha publicat un informe titulat  A Global Hyperloop Network - Vision 2050 en el qual pronostiquen que per al 2050 existirà una xarxa global de 88.500 km que 1.457 milions de persones utilitzaran cada any.

Hyperloop és un sistema de transport per a passatgers i mercaderies basat en càpsules que leviten dins de túnels a baixa pressió. (Zeleros)

Andrés de León, CEO de HyperloopTT, i Juan Vicén, cofundador i CMO de Zeleros, dos de les companyies capdavanteres en el desenvolupament del hyperloop, expliquen a PierNext els reptes, avanços i expectatives del denominat cinquè mitjà de transport.

Hyperloop: la solució als reptes logístics?

Aquest nou mètode de transport, que és un híbrid entre un tren i un avió, on s'apliquen tecnologies específiques com la levitació magnètica, el control d'alta freqüència, els sistemes de pressurització, automatització, electrònica d'alta potència, propulsió elèctrica o l'emmagatzematge d'energia, ofereix nombrosos avantatges aplicats a sectors com la logística.

“En aquest cas, el motor lineal que hem desenvolupat amb CIEMAT podria utilitzar-se per a moure contenidors de forma 100% elèctrica i automatitzada, tant dins dels ports com en el seu transport a zones d'emmagatzematge logístic o hinterland immediat. Des de 2019 cooperem amb la Fundació ValenciaPort per a estudiar aquesta aplicació que utilitza tecnologies derivades de hyperloop per a l'àmbit portuari. Poc després de la seva validació, el port de València i altres ports globals podrien emprar aquesta tecnologia per a veure potenciades les seves operacions”, afirma Juan Vicén, cofundador i CMO de Zeleros.

En paral·lel, el sistema hyperloop proposat per Zeleros afegiria a l'equació del transport global una cosa “completament disruptiva”: un sistema de transport terrestre a llarga distància per a mercaderies a velocitats de creuer similars a la d'un avió, 100% elèctric, segur i autònom i lliure d'emissions directes. Reducció d'emissions, una major automatització, descongestió del trànsit ferroviari… Hyperloop promet, en definitiva, resoldre qüestions que la cadena logística té pendents solucionar.

Hyperloop pot ser la solució a qüestions que la cadena logística té pendent solucionar. (Zeleros)

“Aquest sistema, que podria utilitzar la mateixa infraestructura que els sistemes per a passatgers, permetria dotar de més flexibilitat a la cadena de subministrament global”, continua. Vicén estima que el hyperloop per a mercaderies s'implantarà abans que les càpsules per a passatgers.

A HyperloopTT estan desenvolupant diversos sistemes que inclouen sistemes mixtos per a passatgers i mercaderies de poca grandària; un sistema per al transport de mercaderies de grandària reduïda (contenidors estàndard per a trànsit aeri) i un altre per al transport de contenidors ISO de transport marítim de fins a 45 peus denominat Hyperport.

“Aquest últim té una grandària més gran i permet una integració plug & play amb les instal·lacions existents de la majoria dels grans ports”, explica Andrés de León, CEO de la companyia.

 Europa o els Estats Units han inclòs a hyperloop en els seus plans de mobilitat i infraestructures i països com l'Índia, la Xina, l'Aràbia Saudita o Emirats Àrabs ja han començat estudis per a fer les primeres rutes

Quan i on s'implementarà el hyperloop

Tant HyperloopTT com Zeleros esperen grans avanços a partir de, segons Vicén, 2025, un any clau perquè fins llavors s'avançarà en els pilots d'alta velocitat, especialment per a transport de mercaderies, ja que el marc regulador no es preveu tan estricte com el de transport de passatgers. No obstant això, no serà fins a 2030 i 2050 quan es produeixi l'expansió de les rutes que permetin transportar passatgers i càrrega.

La creació de la startup espanyola està molt lligada al concurs Hyperloop Pod Competition que Elon Musk va organitzar en 2015 en el qual van guanyar els premis a Millor Concepte de Disseny i Millor Propulsió.

La companyia mobilitza a més de 180 persones a tot el món i treballa amb empreses dels sectors ferroviari, d'infraestructures, aviació i energètic com Renfe, Airbus, Acciona, Arcelormittal o Red Eléctrica de España.

En aquests moments, Zeleros treballa en integrar els subsistemes en un vehicle complet i la seva demostració en un ambient rellevant, després de validar-se els primers en el laboratori.

“El projecte pilot a València, secundat per la Comissió Europea mitjançant el programa Eureka Eurostars, ja està en marxa i enguany tindrem resultats”, continua Vicén, de Zeleros.

Per la seva part, HyperloopTT neix el 2013 en una plataforma de micromecenatge. Des de llavors ha reunit un ampli equip d'enginyers i altres professionals que treballen en col·laboració amb més d'un centenar d'institucions, entre universitats, centres de recerca, governs, empreses i altres entitats. Actualment, col·laboren amb 800 persones en més de 50 països de tot el món.

Els seus projectes principals són el centre de recerca i proves de Tolouse, la xarxa Hyperloop dels Grans Llacs als Estats Units i als Emirats Àrabs Units, aquesta última de 10km i construída en diverses fases que esperen finalitzar en 2023.

HyperloopTT té un centre de recerca i proves a Tolouse i la xarxa Hyperloop als Estats Units i als Emirats Àrabs Units. (HyperloopTT)

Al novembre de 2020, Virgin Hyperloop va realitzar un viatge amb passatgers en la seva pista de prova de Las Vegas. Es va convertir en la primera companyia a testar la seva càpsula amb persones, encara que aquesta només va aconseguir els 160 km/h a causa de la longitud de la seva pista, de només 500 metres.

Pel que fa a la logística, Virgin ha iniciat converses amb aeroports i instal·lacions portuàries de tot el món per a crear un programa pilot de serveis d'enviament de càrrega, amb l'objectiu de començar a executar aquests pilots a la fi de 2024. Assenyalen als Estats Units, Europa i l'Índia com les àrees que més interès estan mostrant.

Destaca especialment l'ambiciós projecte amb la dubaití DP World, tal i com recull aquest futurista vídeo.

 

HyperPort: el primer hyperloop per a mercaderies s'estrenarà a Hamburg

A l'octubre de 2021 es va presentar HyperPort en el Congrés Europeu de Mobilitat ITS 2021, una solució pensada per als ports desenvolupada per HyperloopTT i l'operador de terminals del port d'Hamburg Hamburger Hafen und Logistik AG, sota la societat HyperPort Cargo Solutions (HCS), creada al desembre de 2018

Situat a Hamburg, serà el primer port per a un hyperloop destinat al transport de mercaderies que està situat, precisament, en unes instal·lacions portuàries. Constarà d'un moll de càrrega i una càpsula especialment dissenyada per a operacions portuàries i terrestres.

El sistema HyperPort és una solució plug-n-play per a operadors portuaris, capaç de moure 2.800 contenidors al dia a una velocitat de 600km/h, aconseguint velocitats d'avió a un cost més reduït. 

Com els contenidors estan estandarditzats a nivell mundial, són especialment adequats per a aquest sistema. A diferència del hyperloop per a passatgers, l'objectiu de HyperPort Cargo Solutions no és la velocitat, sinó obtenir el major rendiment possible en un transport de baix consum energètic.

El disseny del port i de la càpsula de transport de mercaderies és a càrrec de la consultora espanyola Mormedi, que ha ideat un sistema que permetrà descarregar un vaixell en un temps molt inferior al d'altres mitjans tradicionals com a trens de mercaderies o camions. “El disseny permet carregar un contenidor cada 55 segons i llança la càpsula a prop de 1.000 km per hora amb intervals per càpsula de 55 segons”, va detallar el seu fundador i CEO, Javier Moreno.

“HyperPort permet a qualsevol port marítim augmentar la seva capacitat amb un milió de contenidors en cada direcció, connectant el port amb el seu hinterland o plataformes logístiques de manera segura, ràpida, sostenible i programable. El seu acolliment ha estat espectacular. De fet, estem en converses amb diferents ports i organitzacions en el món per a identificar i analitzar quines rutes i connexions serien les òptimes per a la seva implantació”, explica de León.

El pla inicial inclou el disseny del concepte i el full de ruta per al llançament d'un prototip comercial que s'espera estigui llest en 2023.

El marc legal del hyperloop

Com qualsevol sistema de transport, el hyperloop necessita un marc regulador per a funcionar que, en aquest cas, serà molt més estricte per al transport de passatgers que per al transport de càrrega. 

Totes dues companyies participen en taules i fòrums que pretenen avançar en aquesta qüestió. En el cas de Zelero, des de 2016 treballa amb institucions com la unitat de Mobilitat de la Comissió Europea i els promotors de hyperloop per a crear un marc regulador per a la seva comercialització.

“Zeleros utilitza tecnologies ja regulades en els sectors de l'aviació, ferrocarril i altres, la seguretat del qual ja ha estat provada per al transport massiu, la qual cosa accelera els processos reguladors”, afirma Vicén.

Per al CMO, Europa està sent pioner en aquest aspecte, ja que ha creat el primer comitè d'estandardització de hyperloop del món i ha organitzat taules de treball per a avançar en l'àmbit regulador de cara a aconseguir que les empreses com Zeleros tinguin un marc per a poder operar a partir de 2030.

“El marc regulador és, efectivament, un dels principals reptes per a un desenvolupament ràpid del hyperloop”, confirma de León. A Europa, i des de fa ja diversos anys, HyperloopTT està treballant estretament amb la Comissió Europea, Europe’s Rail i altres institucions europees rellevants a més de participar en el fòrum europeu del sector de hyperloop per a establir un marc regulador específic. 

Per a agilitar aquesta labor, van encarregar a la consultora internacional d'inspecció i certificació TüvSüd la redacció d'un document sobre les normes aplicables i les mesures i processos necessaris per a dissenyar i certificar sistemes de hyperloop segurs i fiables.

Vicén també apunta a la importància de reduir els costos d'infraestructures, responsables del 95% del pressupost total dels projectes. “El sistema de propulsió embarcat permet a Zeleros evitar el desplegament de motors lineals, que són els que usen els trens de levitació magnètica al llarg del tub, reduint així dràsticament els costos. Així mateix, la simplicitat adquirida permet el desplegament de rutes de fins a 1500 km de manera rendible i reduir les necessitats de manteniment durant la vida útil del sistema”, afirma.

Finalment, l'últim repte és el de la creació de les primeres rutes. “Per a això és necessari la voluntat i suport dels Governs a aquests projectes d'infraestructures, i en aquest aspecte ja s'han fet passos molt rellevants. Per exemple, Europa o els Estats Units han inclòs el hyperloop en els seus plans de mobilitat i infraestructures i països com l'Índia, la Xina, l'Aràbia Saudita o Emirats Àrabs ja han començat estudis per a fer les primeres rutes”, comparteix Vicén.

Més informació sobre l'aplicació del hyperloop en ports i transport de mercaderies: