Governança Tecnologia

Automatització de les terminals portuàries? Sí, però…

En el context de l’eficiència i la seguretat, l’automatització és un valor afegit important. Ho tenen molt clar els experts del sector marítim i portuari internacional. Però els reptes de l'automatització de les terminals de contenidors són enormes. Eines com els bessons digitals ajuden a l'increment de l'eficiència i la seguretat, però el retorn en termes de productivitat no sempre és "automàtic" i els costos-beneficis no convencen tots els ports.

Publicat el 08.07.2021

PierNext

El elevado coste de inversión de la adaptación de las nuevas infraestructuras de automatización puede suponer una barrera para determinados puertos. (PierNext/GettyImage

L'elevat cost d'inversió de l'adaptació de les noves infraestructures d'automatització pot suposar una barrera per a determinats ports. (PierNext/GettyImages)

S’estima que durant la pròxima dècada i mitja l’automatització arribarà a totes les àrees de les terminals portuàries. Durant un webinar organitzat per CM Labs, els experts en solucions de capacitació i enginyeria basades en simulació Laila El Moujtahid i Marc Desmonds van parlar sobre els desencadenants d’aquest canvi aparentment inevitable.

Per a El Moujtahid, senior product manager de CM Labs, invertir en tecnologies “és la millor manera de continuar sent competitius avui dia”.

També va posar l’accent en el fet que no hi ha cabuda per a errors en una indústria en expansió latent, tant figurativament com literalment: vaixells de 24.000 TEU es mouen pels oceans i fan escala als nostres ports. “Els ports requereixen que milers de persones, ordinadors i màquines industrials treballin conjuntament dia rere dia. Per tant, assegurar-se que els plans es compleixin rigorosament i sense incidents és un veritable desafiament”, assegura.

Bessons digitals i algoritmes

La confiança en la tecnologia d’automatització està actualment en el seu nivell més alt, però algunes àrees s’estan quedant enrere. Les grues de vaixell a terra, per exemple, són l’equip menys automatitzat, però es preveu que adoptin grans avenços tecnològics, si no els més grans, en els pròxims anys.

Marc Desmonds, fundador i propietari de MarCrane Port Equipment Consultant, se situa en la mateixa línia que El Moujtahid sobre el nivell crític de precisió que requereix el sector: “L’objectiu de l’automatització és minimitzar els errors a l’hora de reduir la interacció humana en el procés, augmentar l’eficiència, reduir el cost d’operació d’una terminal, augmentar la seguretat i, finalment, encara que no menys important, reduir la petjada de carboni”.

El bessó digital, que utilitza dades en temps real per predir com funcionarà un producte o procés, és un element clau en la transició de manual a automatitzat. Com sosté El Moujtahid, integra la internet de les coses (IoT) i la intel·ligència artificial (IA) per crear una rèplica virtual de l’entorn real. El model consisteix en dues parts: maquinari i programari. El primer adquireix i processa dades; el segon els representa i manipula, i així es trenca “la barrera entre l’entitat física i la seva representació”.

Les noves tecnologies, i la IoT entre elles, poden generar quantitats ingents de dades difícils de gestionar. Analitzar-les i prendre decisions a partir d’aquestes dades pot resultar un repte. Aquí, les eines tradicionals de gestió de dades ja no són prou potents, per la qual cosa fa falta un nou programari, més sofisticat i basat en una IA i uns algoritmes més avançats.

Un dels principals obstacles de l’automatització està relacionat amb la qualitat de l’intercanvi de dades. La falta d’estructura i transparència sovint dificulta la supervisió del rendiment d’un equip. Quan les dades provenen de diversos sistemes en lloc d’una infraestructura estandarditzada comuna, les condicions per a una presa de decisions eficaç no són òptimes.

Una amenaça important en el context de les dades és la ciberseguretat. “Totes les parts implicades en el port han de tenir una bona comprensió de la mena de dades que cal compartir, però també amb qui compartir-les, i el valor d’aquesta informació i de la tecnologia i l’impacte en els seus negocis”, aconsella El Moujtahid.

Automatització = productivitat?

Segons un informe de McKinsey, “el principal problema de l’automatització és cobrir els llocs tècnics especialitzats que requereix, ja que fins i tot els enginyers més experimentats poden trigar fins a cinc anys a capacitar-se”. Els augments de productivitat, per tant, no estan garantits. De fet, gran part de les terminals que han adoptat processos automatitzats han registrat disminucions en la seva productivitat, moltes de les quals poden atribuir-se a bretxes de capacitació.

Desmonds va dir que, perquè l’automatització realment comporti una reducció de costos, és bàsic assegurar-se des del principi de la transició que els candidats tinguin el potencial de formar-se com a operadors, així com invertir en una formació contínua. En el marc de l’automatització total, el factor humà continua sent indispensable, perquè “fins i tot en escenaris totalment automatitzats, hi ha alguns equips no automatitzats”. Al cap i a la fi, són els operadors d’equips els qui queden a càrrec quan les coses surten malament o sorgeixen situacions excepcionals.

Els reptes de la transició: seguretat, el cas d’Auckland

Els beneficis de l’automatització de les terminals portuàries són clars: reducció de costos per contenidor manipulat, fiabilitat més gran, consistència, previsibilitat i seguretat. Això sí, la transició no és fàcil. Un reflex d’això han estat, per exemple, els incidents en el projecte d’automatització del Port d’Auckland, a Nova Zelanda.

El seu pla per reemplaçar 50 estibadors amb una flota de 27 carretons pòrtic no tripulats es va donar a conèixer el 2016. S’esperava que estigués en funcionament el 2019. Problema rere problema, s’han anat acumulant retards i el projecte continua sense estar acabat avui dia.

En l’últim accident, un dels transportadors robòtics va perdre el control i va envestir una pila de contenidors. Mentre s’investiga i treballa en el que ha succeït, Auckland ha reprès de nou les operacions manuals. Seguretat primer de tot.

El futur de l’automatització de terminals per a la Comunitat Portuària de Barcelona

El futur de l’automatització de les terminals va ser un dels temes que es van tractar en els workshops amb experts de la comunitat portuària durant l’elaboració del IV Pla Estratègic del Port de Barcelona (2021-2025), que inclou la Port Vision 2040.

Els experts van concloure que l’automatització de les terminals de contenidors augmentarà exponencialment en les pròximes dècades. No obstant, malgrat el ràpid creixement d’aquesta automatització, segons les dades recopilades per la UNCTAD el 2018, només l’1% estan completament automatitzades i el 2% es consideren semiautomatitzades.

Els especialistes estimen que a llarg termini (2040) l’automatització cada vegada més gran de les terminals pot acabar convertint-les en commodities, i això farà que el trànsit entre els diferents ports sigui cada vegada més volàtil. A més, destaquen que l’automatització es produeix a costa de la flexibilitat, cada vegada més necessària per als ports davant diversos esdeveniments disruptius (covid-19, bloqueig del canal de Suez, etc.).

Un exemple del que es pot aconseguir a través d'una bona transició és el de Hutchison Ports BEST al Port de Barcelona. Es tracta de la primera terminal de contenidors semiautomàtica de la Mediterrània. Va començar a operar el 2012 i ha anat millorant els seus rendiments fins arribar a més de 220 moviments per hora i vaixell i més de 40 per hora i grua. Així, gràcies a les seves dimensions, equips, treballadors i sistema operatiu, BEST està aconseguint una de les productivitats més elevades del món.

Però no es pot oblidar que l’elevat cost d’inversió de l’adaptació d’aquestes noves infraestructures pot comportar una barrera per a determinats ports.