El dron que sobrevola l'Estret per a controlar la contaminació dels vaixells és un Schiebel CAMCOPTER® S100, equipat amb càmeres i sensors de gas. (EMSA)
Un dron per a monitorar la contaminació dels vaixells a l’Estret
Per segon any consecutiu, el dron de l'Agència Europea de Seguretat Marítima ha tornat a l'estret de Gibraltar per a controlar les emissions contaminants dels vaixells i servir de suport en cas d'emergències marítimes, com a accidents i abocaments.
Publicat el
15.09.2022
El dron que sobrevola l'Estret per a controlar la contaminació dels vaixells és un Schiebel CAMCOPTER® S100, equipat amb càmeres i sensors de gas. (EMSA)
“Normalment, aquest control es realitza en els ports mitjançant inspeccions i anàlisis de mostres de combustible. Gràcies al dron, ens avancem i notifiquem al port de destinació que determinat vaixell és sospitós de sobrepassar els nivells permesos”, assenyala.
Quan el vaixell arriba al seu destí, l'Autoritat Marítima ha de confirmar la infracció mitjançant els procediments habituals, ja que avui dia el mesurament del dron encara no és vàlida a nivell legal. “Perquè ho sigui, és necessari adaptar la legislació a nivell internacional o europeu”, afegeix Navarro.
Amb aquestes accions de vigilància, s'espera reforçar els mecanismes de control de cara a l'aprovació de la zona de control d'emissions de sofre en la Mar Mediterrània per part de l'Organització Marítima Internacional (que s'espera que entri en vigor en 2025). A més, enguany el dron també està previst que serveixi com a tecnologia de suport per a labors de rescat de Salvament Marítim.
Tecnologia per a controlar l'abocament de l'OS35
El dron que sobrevola l'Estret per a controlar la contaminació dels vaixells és un Schiebel CAMCOPTER® S100, equipat amb càmeres i sensors de gas. Té més de tres metres d'envergadura, pot volar durant més de sis hores i aconsegueix una altura de 3650 metres.
“Moltes persones relacionen els drons amb dispositius elèctrics, però aquest usa combustible d'aviació. És un helicòpter de gran envergadura que té un rang d'acció de fins a 100 quilòmetres. Totes aquestes característiques ens haguessin permès, per exemple, incloure la zona de l'accident de l'OS35, però hi ha obstacles que impedeixen que el senyal de ràdio arribi fins a la base, com una serra i el propi Penyal”, explica Navarro.
Actualment, el Ministeri està treballant per a solucionar les traves a nivell administratiu i tècnic, i aconseguir que el dron pugui participar en les tasques de control de l'abocament del vaixell OS35, que el passat 29 d'agost va col·lidir amb un metaner i va abocar combustible a la mar.
“Donaria suport als mitjans actuals i a més ens permetria provar el seu potencial en incidents de contaminació d'aquest tipus”, explica Navarro. “Té la capacitat de retransmetre imatges en temps real, que podríem anar seguint des del centre de coordinació de Tarifa. Podria ser de moltíssima utilitat. No veiem el mateix a nivell de la mar que des de dalt, amb la perspectiva que ens ofereix el dron”.
Un lloc estratègic
Fins ara, el dron de l'EMSA ha permès identificar un percentatge petit de vaixells amb nivells de contaminació per sobre dels permesos. Això suposa un avantatge per als ports de destinació, que poden agilitzar els seus tràmits en rebre dades d'una possible infracció de forma anticipada.
“El procediment és molt àgil quan es tracta de ports de la Unió Europea, ja que comptem amb un sistema d'intercanvi d'informació sobre els vaixells en el qual s'envia una alerta amb els detalls del mesurament”, explica Navarro.
Però la veritat és que la informació pot arribar a ports de tot el món. Actualment, l'estret de Gibraltar és una de les zones amb major densitat de trànsit marí, motiu pel qual l’EMSA la va triar per a posar a prova la capacitat i el potencial dels seus drons. Entre la resta dels motius, d'acord amb Navarro, estan els següents:
- La proximitat d'aquest trànsit a la costa. “Triguem molt poc a arribar on estan els vaixells, per la qual cosa podem fer un nombre alt de mesuraments amb menys esforç que en altres zones”, explica.
- Un percentatge important dels vaixells que naveguen en l'Estret es dirigeixen a ports europeus, la qual cosa facilita la notificació dels casos d'incompliment i la realització d'un seguiment.
- Es tracta d'un punt on no només es realitzen mesuraments d'emissions, sinó també tasques de vigilància marítima. Això permet provar totes les capacitats del dron.
A més, i d'acord amb Navarro, les autoritats locals han sol·licitat que es millorin els sistemes de control i monitoratge de la contaminació. “Existeix molta sensibilització i conscienciació en relació a aquest tema”, assenyala.
Drons de control d'emissions del Bàltic a la mar Negra
Les aeronaus pilotades a distància de l'EMSA poden operar en totes les mars que envolten la Unió Europea. Actualment, existeixen programes que cobreixen des de la mar Bàltica (amb bases a Dinamarca, Suècia, Estònia i Letònia) fins a la mar Negra, passant per Islàndia i el canal de la Mànega. Els objectius d'aquests programes varien en funció de les necessitats de cada zona, però solen girar entorn del control de la contaminació i la seguretat.
Existeixen iniciatives similars, que se centren en la utilització de drons en l'àmbit portuari. Un bon exemple és el del port d'Anvers. Tal com indiquen des del World Ports Sustainability Program, en les seves terminals es produeixen uns 100 abocaments de petroli cada any. Alguns són petits, però altres tenen un impacte important en el medi ambient i en les pròpies activitats portuàries.
Per a detectar-los amb rapidesa, el port ha començat a utilitzar drons que sobrevolen el seu espai 12 vegades al dia (s'espera que la xifra augmenti en 2023) equipats amb cambres visuals i tèrmiques. Fins al moment, els resultats d'incorporar aquests drons al port són positius, i l'entitat estudia ja la possibilitat d'afegir noves aplicacions.
Articles relacionats
![L’energia nuclear al transport marítim: una reacció a la descarbonització]()
