Virtual Gates: compartir dades per obtenir solucions intel·ligents
Més de 3.000 camions entren cada dia a les instal·lacions del Port de Barcelona en direcció a les terminals de contenidors on, fins fa ben poc, els tràmits duaners es realitzaven de manera tradicional, cosa que afegia 15 minuts extra a cada operació. La col·laboració de l’Autoritat Portuària de Barcelona amb les terminals ha permès desenvolupar un model virtual que facilita la fluïdesa per guanyar temps i obtenir informació rellevant.
El 90 % dels camions que accedeix diàriament a les terminals ho fa sense necessitat d’aturar l’activitat per realitzar tràmits burocràtics. Si tenim en compte que la mitjana de vehicles que passen cada dia és de més de 3.000, és fàcil fer-se una idea de tot el temps que s’ha guanyat per poder ampliar el nombre d’operacions. Gràcies a la implantació de les virtual gates (portes virtuals), els tràmits duaners es poden realitzar en línia, a la vegada que aporten dades útils i individualitzades. «És un concepte nou que respon a les necessitats del port. Com a autoritat portuària, el nostre objectiu és optimitzar i agilitzar tots els processos de la infraestructura», explica Catalina Grimalt, CIO del Port de Barcelona, que ha liderat el desenvolupament i la implantació d’aquest sistema.
Liderant a través de la col·laboració
Les portes virtuals neixen de la voluntat de col·laboració per compartir dades entre les terminals i l’autoritat portuària per avançar en l’automatització de les portes, cosa que ha comportat la creació d’una plataforma virtual anomenada «Virtual Gates», que permet obtenir en temps real la informació d’allò que succeeix a les portes físiques que no són gestionades per l’autoritat portuària. Disposar de totes aquestes dades relacionades amb les portes físiques és un dels eixos de l’enclavament per desenvolupar solucions intel·ligents.
Avui dia no s’entén l’excel·lència en la logística si no és a través de la col·laboració entre els diversos integrants de la cadena. En l’àmbit documental, al Port de Barcelona el 100 % de la documentació necessària per a l’entrada o sortida d’un contenidor del recinte portuari es tramita de manera telemàtica i és compartida per tots els participants en aquesta cadena (terminals, empreses de transport, navilieres, transitaris, agents de duana, la Duana i l’Autoritat Portuària, entre d’altres). El pas natural següent no és només compartir la informació documental, sinó també la informació d’allò que està succeint realment i que ha de coincidir amb el que indiquen els documents. El concepte porta virtual o virtual gates es va establir per recopilar aquesta informació física, la qual recullen diversos sensors. Una porta automàtica d’una terminal, amb càmera LPR, lector OCR i cabina per actuar amb el xofer, pot ser considerada un objecte que recull dades. Aquestes dades poden ser transmeses en temps real a un servei web que els integri en els sistemes compartits. Aquest és el concepte de les virtual gates.
Virtual Gates ha servit per automatitzar les sortides duaneres, conegut com a Sistema Integrat de Control Duaner (SICAD). El SICAD està implantat a BEST- Hutchison, APM Terminals Barcelona i Barcelona Grimaldi Terminal.
Grimalt afirma, sobre les dades que es transmeten en temps real a l’autoritat portuària, que «Amb tota aquesta informació s’han pogut agilitzar i “virtualitzar” tots els tràmits duaners de les terminals de contenidors. Connectem amb les duanes i podem saber, en tot moment i de manera automàtica, si els camions poden sortir amb les seves mercaderies». Sens dubte, la tecnologia i la innovació són elements clau per facilitar què és el que està succeint en temps real, oferir els nostres serveis a partir del flux de dades i digitalitzar processos.
Les millores es tradueixen en un estalvi de temps per a totes les parts implicades i un plus ecosostenible. Es trenca amb la forma tradicional d’accedir i sortir de la terminal, cosa que suposava diverses hores entre tràmits burocràtics i de control, sense oblidar l’augment de les emissions de gasos a l’atmosfera. «La sortida dels camions és més fluida, sense cap mena de detenció o revisió per part del personal del port o de les duanes, amb seguretat i transparència», afegeix Grimalt. «I, si el client final detecta alguna incidència, disposem d’informació individualitzada de cada operació, de manera que podem aportar dades rellevants».
Una altra solució que s’ha pogut desenvolupar gràcies a Virtual Gates és calcular el temps d’espera dels vehicles abans de la seva entrada al port. Això és possible gràcies a les dades de les portes de les terminals en combinació amb la informació de les portes d’accés al Port de Barcelona.
Smart data per a solucions encara més smart
A través de les virtual gates s’extreuen moltíssimes dades sobre el que succeeix al port: el temps que destinen els camions a les terminals, afluència per dies i hores, incidències principals, etc. Gràcies a la intel·ligència artificial i al big data ja es poden realitzar models de predicció a 20 minuts vista, de manera que en poc temps es preveu un salt qualitatiu important. Però, com es tracta tota aquesta informació per poder-ne treure el màxim profit? Ja ho va exemplificar Lluís Miró, consultor de l’Àrea de Logística i Ports a IDOM, el machine learning funciona com les neurones del cervell. Va transformant els valors d’entrada, capa a capa, fins a aconseguir les variables que es volen predir. El camí a seguir és: registrar, analitzar, simular, preveure i, finalment, recomanar.
Grimalt subratlla la importància de treure el màxim profit de l’aprenentatge automàtic per a un Smart Port: «Ja fa 5 o 6 anys que recollim informació de les virtual gates, i hem pogut aplicar algoritmes coneguts com a machine learning o intel·ligència artificial, no només per conèixer el que està succeint, sinó també per predir el que passarà en el futur».
Un cop més, el Port de Barcelona se suma a la vessant smart en aplicar aquestes tècniques d’anàlisi predictiva i prescriptiva com a eines de suport a la presa de decisions en la planificació del transport dels actors de la cadena logisticoportuària. I no només en els camions, ja que la mateixa lògica del transport per carretera es pot aplicar a qualsevol altre mitjà de transport (ferroviari, marítim o fluvial).