El model d'innovació del Port de Barcelona

Carles Rúa és Cap d’Innovació del Port de Barcelona i Director del Màster Executive en Supply Chain Management de l’UPC.

La innovació és un element clau per a la competitivitat dels ports. [Imatge de Port de Barcelona]

En el cas del Port de Barcelona, considerem que la innovació ha d’anar acompanyada d’un conjunt d’atributs per ser realment efectiva:

Innovació sostenible, considerant les tres dimensions de la sostenibilitat: econòmica, social i ambiental.
Innovació oberta, anant més enllà de les fonts internes i també fent servir fonts externes, com clients, competidors, institucions acadèmiques i centres d’investigació, com a font de noves idees i conceptes. Això és especialment important en un port en què l’èxit no depèn d’un únic agent, sinó de la coordinació de tota la comunitat portuària.
Innovació col·laborativa, ja que en un port l’objectiu últim és desenvolupar cadenes de subministrament eficients i això implica desenvolupar models de negoci, i per tant d’innovació, col·laboratius.
Impulsada per la demanda, és a dir, que comprengui les necessitats i els requisits actuals i futurs dels clients; desenvolupant nous productes i serveis per sobrepassar-los. La innovació s’ha d’enfocar en les necessitats insatisfetes del mercat.
Innovació alineada amb l’estratègia, ja que el procés innovador no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó un mitjà per aconseguir les finalitats que el port ha planificat.
Amb una forta base tecnològica, especialment en camps com les TIC, els vehicles autònoms, IoT, IA, la robotització i l’automatització, etc.

Avui, els ports han d’entendre que la innovació és un element clau per a la competitivitat i, per això, s’han de dotar d’eines que els facilitin el desenvolupament en l’àmbit de la comunitat portuària. Per això el Port de Barcelona ha desenvolupat un model propi d’innovació que ha anomenat Port of Barcelona Innovation Steering Wheel, els principals elements del qual comentem a continuació.

Per fixar aquesta Visió de futur, ens hem de dotar d’instruments que ens ajudin a canalitzar els esforços del nostre entorn cap a aquesta Visió. S’han identificat quatre grups d’elements:

En primer lloc, les estructures de gestió, que permetin al Port de Barcelona i a la comunitat portuària coordinar els esforços innovadors i establir les prioritats d’actuació. En el nostre cas, optem per estructures més de tipus informal, com ara comitès i grups de treball, que no pas per estructures jeràrquiques tradicionals.
En segon lloc, com que el port es planteja com a únic model d’innovació, el concepte d’innovació oberta, s’han d’establir acords i aliances amb l’entorn, en primer lloc amb la comunitat portuària, però també amb els clients finals, amb universitats i centres d’investigació, amb altres administracions públiques i també amb altres ports, fins i tot competidors.
En tercer lloc, cal estimular i promoure de manera activa la innovació en l’entorn. Això implica desenvolupar un ecosistema d’innovació al voltant del Port de Barcelona que faciliti el creixement del talent innovador, l’aparició de noves idees i de noves propostes empresarials (start-ups) que ens ajudin a acostar-nos a la Visió. Afortunadament, Barcelona té un ecosistema innovador molt rellevant i diversos rànquings la consideren dins del top 10 mundial dins del concepte de smart city (per exemple, l’estudi Top 50 Smart City Governments de l’Eden Strategy Institute). Per això, més que no pas crear un sistema innovador nou propi del port, cal buscar sinergies amb els que ja existeixen i coordinar esforços amb ells.
Finalment, cal donar difusió a tota aquesta activitat innovadora. PierNext, el hub de coneixement del Port de Barcelona, és una iniciativa en aquest sentit, però també ho són la participació en la ChainPort Academy, la creació de l’Escola Europea de Transport Intermodal i altres iniciatives de col·laboració amb escoles i universitats que es poden emmarcar perfectament dins d’aquesta línia

La pregunta següent que cal plantejar-se és on hem d’aplicar la innovació. La resposta ve del mateix concepte de smart port i de les seves dimensions, que Barcelona ha adaptat, per la seva banda, del concepte de smart city. En efecte, són diversos els experts que parlen de sis grans dimensions o àrees d’actuació a les smart cities, l’habitabilitat (living), la mobilitat (mobility), l’economia (economy), les persones (people), la governança (government) i el medi ambient (environment).

Totes aquestes àrees d’una smart city també tenen cabuda en un port on també hi ha problemes, per exemple, de mobilitat o medi ambient, amb una excepció, l’habitabilitat. En efecte, no hi ha d’haver habitatges al port de Barcelona, però fent el símil que el que realment viu al port és la càrrega, podem substituir el concepte d’habitabilitat per logística, amb el que obtenim les sis grans àrees d’innovació en un port: logística, mobilitat, economia, persones, governança i medi ambient. A aquestes sis àrees d’actuació de la innovació, per raons pràctiques hi hem afegit una setena àrea transversal, la tecnologia, que ha de donar suport a totes les altres.

En conclusió, tot i que el de Barcelona tradicionalment s’ha considerat un port innovador, la creixent complexitat del sector logístic i portuari, l’evolució dels models de transport, especialment en la indústria naviliera, i l’entrada d’elements disruptius ens obliguen a prendre una posició estratègica sobre el procés innovador, que en el nostre cas materialitzem en el model de treball que hem presentat: l’anomenat Port of Barcelona Innovation Steering Wheel.