Els Corredors Europeus: el nou Reglament RTE-T

El desembre de 2023 el Parlament Europeu i el Consell van arribar a un acord sobre la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu a les orientacions de la Unió per al desenvolupament de la xarxa transeuropea de transport, i pel qual es modifiquen el Reglament (UE) 2021/1153 i el Reglament (UE) núm. 913/2010 i es deroga el Reglament (UE) núm. 1315/2013.

Aquest passat 24 d'abril del 2024 el Parlament Europeu va donar el vistiplau definitiu a la revisió del pla per a la Xarxa Transeuropea de Transport.

El nou reglament s'ha de considerar una acció clau del Pacte Verd Europeu i de l'Estratègia de Mobilitat Sostenible i Intel·ligent i pretén:

• Aconseguir que el transport europeu creixi de manera més sostenible, ecològica, que redueixi les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la contaminació i millorant-ne l'eficàcia.
• Desenvolupar un transport més fluid i eficient, eliminant els colls dʻampolla existents i millorant la interoperabilitat i la multimodalitat.
• Augmentar la resiliència de la RTE-T davant del canvi climàtic i altres situacions disruptives.
• Millorar la governança de la RTE-T.

En resum, es planteja construir a Europa una xarxa multimodal eficaç i eficient de ferrocarrils, carreteres, vies navegables interiors, rutes de transport marítim de curta distància interconnectades entre elles i amb els nodes urbans, ports marítims, ports interiors, aeroports i terminals intermodals.

Els corredors europeus

Una de les eines principals que es van desenvolupar a l'anterior reglament per promoure la connectivitat dels ciutadans i els béns dins d'Europa van ser els Corredors de la Xarxa TEN-T (Trans-European Network - Transport), coneguts com els Core Network Corridors (CNC).Aquests corredors inclouen la connectivitat ferroviària, però també carreteres, aeroports, ports marítims i ports interiors i vies navegables unint els principals nodes europeus. A aquests corredors se li sumaven dues prioritats horitzontals: el European Rail Traffic Management System (ERTMS) i les Autopistes del Mar (Motorways of the Sea).

El nou reglament manté l'essència d'aquest model de governança, encara que els CNC es converteixen ara als corredors de transport europeus (European Transport Corridors, ETC), encara que amb algunes diferències significatives:

En primer lloc, els ETC integren els CNC amb els Rail Freight Corridors (RFC) específics per al transport de mercaderies. Els RFC es van crear el 2010, sobre la base dels Corredors TEN-T per augmentar la competitivitat del ferrocarril davant d'altres mitjans de transport, facilitant-ne una governança comuna establint una finestreta única administrativa per als operadors ferroviaris que volen creuar diversos països .

Encara que parcialment coincidien amb els CNC, han anat evolucionant de manera diferent amb el temps, ja que els seus objectius inicials també eren diferents: els CNC estaven orientats al finançament de les grans inversions en infraestructura, mentre que els RFC es plantejaven des d'un punt de vista més operatiu. Actualment (abril del 2024), hi ha 11 RFC per 9 CNC i, com ja s'ha dit, totes dues xarxes s'integren amb el nou Reglament, integració que, per altra banda, era una de les demandes del sector del transport.

Així, els corredors resultants al nou Reglament són:

S'hi sumen les dues prioritats horitzontals: es manté el European Rail Traffic Management System (ERTMS), però les Autopistes del Mar se substitueixen per l'Espai Marítim Europeu (European Maritime Space, EMS).

En segon lloc, la xarxa transeuropea de transport ha de millorar les connexions de transport amb els països veïns a la UE. En aquest sentit els ETC integren al nou reglament Ucraïna i Moldàvia i els sis socis dels Balcans Occidentals. En concret, quatre corredors de transport s'endinsen a Ucraïna (Mar del Nord - Bàltic, Rin - Danubi, Mediterrani i Mar Bàltic - Mar Negre - Mar Egeu), mentre que el corredor Balcans occidentals - Mediterrani oriental ho fa als Balcans.

Els nous mapes de la RTE-T contribuiran significativament a millorar la connectivitat entre Ucraïna i Moldàvia amb la Unió Europea. Amb la signatura dels acords d'associació amb la Comissió, Moldàvia i Ucraïna poden sol·licitar finançament del Mecanisme Connectar Europa (CEF: Connecting Europe Facility) per a projectes de desenvolupament d'infraestructures de transport.

Els ETC pretenen aconseguir un transport multimodal eficient en lús dels recursos i contribuir a la cohesió europea ia la cooperació territorial. Per això, els corredors han de:

• ajudar a la integració modal, reforçant els modes de transport més sostenibles, com el ferrocarril, les vies navegables interiors i el transport marítim de curta distància
• facilitar la interoperabilitat
• desenvolupar-se de forma coordinada, especialment en els trams transfronterers i pel que fa al transport ferroviari
• donar suport a la digitalització del transport mitjançant un desenvolupament coordinat i integrat de la xarxa i la implantació de solucions innovadores

Desenvolupament gradual

El Reglament proposa un desenvolupament gradual de la RTE-T en tres etapes: una xarxa bàsica (core network) que ha d'estar implementada abans de finalitzar el 2030; una xarxa bàsica ampliada (extended core network), que s'ha de finalitzar abans de final de 2040; i una xarxa global (comprehensive network) que haurà d'estar finalitzada el 2050. De fet, la xarxa bàsica i la xarxa bàsica ampliada consisteixen en parts de la xarxa transeuropea de transport que s'han de desenvolupar de manera prioritària per assolir els objectius marcats.

El concepte de xarxa bàsica ampliada és un concepte que no existia a l'anterior reglament. Aquest nou termini intermedi, fixat el 2040, s'ha introduït per avançar en la finalització de projectes a gran escala, especialment aquells transfronterers, com ara les connexions ferroviàries faltants, abans del termini del 2050 que s'aplica a la xarxa integral.

Objectius per als diferents modes de transport

Per a cada tipus d'infraestructura (i això fa referència a la infraestructura ferroviària, a la carretera, a la marítima, als aeroports, a les vies navegables interiors, a les terminals intermodals i als nodes urbans), el reglament defineix els components de la infraestructura. Això és, els elements inclosos en aquesta, els requisits que aquests components han de complir tant per a la xarxa global com per a la xarxa bàsica, i les prioritats addicionals per al seu desenvolupament.

Així mateix, estableix una sèrie d'objectius entre els quals podem destacar els següents:

• La infraestructura ferroviària ha de permetre tant per a la xarxa bàsica com per a la xarxa bàsica ampliada la circulació de trens de passatgers a velocitats de 160 km/h o superiors a partir del 2040.
• Es mantenen els requisits tècnics establerts a l'anterior Reglament: la xarxa ferroviària ha de permetre la circulació de trens de 740 m de longitud i amb un pes per eix de 22,5 tones i preveu una amplada de via nominal per a les noves línies ferroviàries de 1.435 mm.
• Les vies ferroviàries hauran d'estar adaptades a una norma, almenys, P400 (amb la referència P400 es defineix l'estàndard segons el qual es limita l'alçada màxima amb què es pot transportar un semiremolc amb tren que està limitada a quatre metres.
• El sistema ERTMS (European Rail Traffic Management System) s'haurà d'implantar a tota la xarxa ferroviària TEN-T, substituint progressivament els sistemes de senyalització i seguretat de cada país.
• S'introdueixen paràmetres operatius a la gestió de les infraestructures. Per exemple, el temps mitjà d'espera d'un tren a la frontera no ha de ser superior als 15 minuts i el 90% dels trens internacionals han d'arribar a la destinació amb un retard inferior als 30 minuts. La inclusió de paràmetres operacionals és la conseqüència de la integració dels CNC amb els RFC.
• Pel que fa a la navegació interior, els rius, canals, llacs, ports interiors i les vies d'accés a la xarxa bàsica tindran una profunditat del canal navegable d'almenys 2,5 m i una alçada mínima sota ponts no mòbils d'almenys 5,25 m sobre els nivells d‟aigua de referència definits.
• Els aeroports amb un trànsit superior als 12 milions de passatgers anuals han d'estar connectats amb la xarxa ferroviària de llarga distància.
• Els ports marítims han de disposar d'infraestructures per al subministrament de combustibles alternatius.
• El transport per carretera a la xarxa bàsica i bàsica ampliada haurà de disposar d'àrees de descans cada 60 km a partir del 2030 i aparcaments segurs i protegits, almenys, cada 150 km i zones de pesatge en moviment cada 300 km a partir del 2040.
• Les terminals intermodals s'han d'adequar, en nombre i capacitat de manipulació al creixement esperat dels fluxos de trànsit, així com permetre la circulació de trens de 740 m de longitud a la xarxa.

Nodes urbans

El Reglament reforça el paper de les més de 400 ciutats principals al llarg de la xarxa TEN-T, que hauran de disposar, entre d'altres, dels elements següents:

1. Infraestructures adequades de recàrrega o proveïment de combustibles alternatius.
2. Abans de final de 2025, els nodes urbans han de ser capaços de recollir i informar sobre determinades característiques de mobilitat urbana, incloent-hi emissions de gasos d'efecte hivernacle, congestió, accidents i víctimes d'accidents, quota modal, accés als serveis de mobilitat i contaminació atmosfèrica i acústica a les ciutats.
3. Abans de finals del 2025, cada node urbà haurà de disposar d'un pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS), que tingui en consideració tant la mobilitat de mercaderies com el de passatgers per a tota l'àrea urbana. I que desenvolupi els objectius, metes i indicadors per a l'exercici del sistema de transport urbà.
4. La interconnexió sostenible, ininterrompuda i segura entre els diferents modes de transport.
5. El desenvolupament de sistemes de mobilitat digital.
6. Almenys, una terminal de càrrega multimodal per node urbà abans de final de 2040.

Mobilitat militar

Com a resposta a l'agressió de Rússia contra Ucraïna, la Comissió ha reforçat el suport a les infraestructures de transport de doble ús per a la mobilitat militar. El Pla d'Acció de la UE sobre Mobilitat Militar 2.0 reflecteix el treball desenvolupat sobre això.

Per harmonitzar les normes de la xarxa transeuropea de transport i la xarxa de transport militar de la UE, a finals de 2023 el Consell va adoptar els requisits militars revisats, l'abast dels quals abasta centres logístics, infraestructura de la cadena de subministrament de combustible, lliçons apreses de la guerra entre Rússia i Ucraïna i criteris militars per avaluar propostes de projectes d'infraestructura de doble ús.