Temes

A

Cercar

PIONEERS i MAGPIE: Els ports s’alien en el camí cap a la sostenibilitat

La unió fa la força, especialment si el que està en joc és el futur del planeta. Amb aquest objectiu neixen dos consorcis subvencionats pel programa europeu Horitzó 2020 dins de l'anomenat 'Green Deal call' sobre 'sustainable and smart mobility'. PIONEERS i MAGPIE desenvoluparan projectes escalables i transferibles per a tot el sector que aspiren a eliminar les emissions de carboni per convertir els ports en infraestructures verdes abans del 2050. Ports verds? Aquest és l’objectiu.

Publicat el 29.07.2021
Liderat pel Port d’Anvers, PIONEERS (Portable Innovation Open Network for Efficiency and Emissions Reduction Solutions) és un consorci format per 46 socis que treballaran per desenvolupar solucions concretes que redueixin les emissions de carboni en el sector.

Consorci PIONEERS: sostenibilitat i transició digital

Liderat pel Port d’Anvers i en el que intervenen els ports de Barcelona, Constanza i Venlo, PIONEERS (Portable Innovation Open Network for Efficiency and Emissions Reduction Solutions) és un consorci format per 46 socis que treballaran colze a colze per desenvolupar solucions concretes que redueixin les emissions de carboni en el sector.

La manera d’aconseguir-ho serà el paquet de subvencions del programa europeu Horitzó 2020, que finança projectes de recerca i innovació de diverses àrees temàtiques i ha destinat subvencions per valor de 25 milions d’euros.

En aquest escenari, els ports hi tindran un paper fonamental per maximitzar la transferibilitat de les solucions proposades. En aquest cas, són els ports de Barcelona i ​​Constança (Romania) i la terminal interior de Venlo (Països Baixos).

“La selecció d’aquests ports va ser un punt clau durant la preparació de la proposta, ja que brinden una excel·lent combinació d’envergadura, tipus i abast per garantir que tot el que es construeixi al Port d’Anvers sigui aplicable a una gran varietat de ports europeus”, explica Hanna Van Kraaij, directora de finançament del Port d’Anvers.

 

Xarxa de carrils bici al port d'Anvers

La tipologia de projectes

Diverses àrees concentren els 19 projectes que els socis de PIONEERS posaran en marxa a final del 2021 i desenvoluparan durant els pròxims cinc anys. Els quatre àmbits d’actuació seran:

  • La producció i subministrament d’energia renovable
  • El disseny de ports sostenibles
  • El canvi modal i l’optimització de fluxos
  • La transició digital.

Filant més prim, aquests projectes inclouen la generació d’energia renovable i la introducció de vehicles que funcionen amb electricitat, hidrogen i metanol; l’adequació d’edificis i xarxes de calefacció per aconseguir l’eficiència energètica; un enfocament circular per a les obres d’infraestructura sostenibles; automatització, i el desplegament de plataformes digitals per promoure el canvi modal i optimitzar el moviment de vehicles, embarcacions i contenidors.

 

Els consorcis PIONEERS i MAGPIE exploraran solucions escalables enfocades en totes les facetes de la sostenibilitat en l’últim trimestre del 2021 i durant els pròxims cinc anys

Escalabilitat, la paraula clau

Per a Van Kraaij, el lideratge del Port d’Anvers es justifica pel fet que disposa d’un ecosistema que els ha permès provar i posar en marxa diferents iniciatives tecnològicament disruptives englobades en el concepte de smart ports que després han estat incorporades per diferents ports, com és el cas dels drons.

Ara bé, els ports associats també prendran la iniciativa en el desenvolupament d’aquestes solucions. En alguns casos, encara que no rebran cap partida de la subvenció adjudicada, estaran lligats a PIONEERS com a acció vinculada.

Aquestes actuacions inclouen, per exemple, projectes específics en el camp de la captura, utilització i emmagatzematge de carboni (CCUS), camions d’hidrogen, energia eòlica i tecnologies Power-to-X (tecnologies de conversió d'energia que es poden utilitzar per a emmagatzemar els excedents de fonts d'energia renovables).

“Els ports de Barcelona i Constança, a més del port fluvial de Venlo, participaran en PIONEERS i contribuiran al disseny dels pilots”, aclareix Van Kraaij. La situació d’aquests ports, amb accés al mar Mediterrani, el mar Negre i el mar del Nord, serà fonamental per aportar les seves pròpies experiències i pràctiques, que seran beneficioses per a tots els agents del sector.

 

 

El Port d’Anvers i la universitat de la mateixa ciutat han desenvolupat proves amb un nou asfalt que suporta millor el trànsit pesat i amb el qual s’incrementa el reciclatge i la circularitat, gràcies a les dades que ofereixen sensors repartits pel trajecte en proves.

MAGPIE, a la recerca de nous combustibles

Rotterdam, Deltaport (Alemanya), HAROPA PORT (format per Le Havre, Rouen i París) i Sines (Portugal) formen un altre consorci en associació amb 10 instituts de recerca i més de 30 empreses europees sota les sigles MAGPIE (sMArt Green Ports as Integrated Efficient multimodal hubs).

En aquest cas, s’executaran 10 projectes pilot. A diferència de PIONEERS, aquesta aliança s’enfoca especialment a nous combustibles i a portadors d’energia en desenvolupament. Això inclou producció, transport, emmagatzematge, distribució (combustibles) i càrrega (energia elèctrica).

El projecte MAGPIE té previst crear projectes pilot i de demostració en un entorn living lab del port de Rotterdam, per avançar en els aspectes tecnològics, operatius, digitals i organitzatius deL subministrament d'energia als ports.

El transport està en transició a l'energia neta, però encara no està clar quins tipus d'energies es faran servir i per a quines formes de transport s'acabaran adaptant. No obstant això, el que es pretén amb MAGPIE és accelerar la implementació de l'energia sostenible i millorar el seu desplegament a major escala, perquè d'això depèn el desenvolupament de noves eines digitals, nous mecanismes de mercat i marcs no tecnològics, com expliquen des de la Rotterdam School of Management, on s'integra l'Erasmus Centre for Data Analytics, qui juntament amb l'Erasmus University i l'Erasmus Centre for Urban Port and Transport Economics (Erasmus UPT), tindrà un paper destacat en els projectes que es desenvoluparan en el consorci.

 

 

 

Turbina eòlica al port de Rotterdam © Danny Cornelissen

 

Barcassa autònoma i zero emissions a Rotterdam

Pel que fa al transport tant marítim com terrestre dins del hinterland portuari, s’està explorant i desenvolupant l’ús d’energies netes i renovables com l’hidrogen verd, bateries elèctriques de gran grandària, amoníac i GNL bio.

I és que subvencionat també amb 25 milions d’euros, gran part del pressupost es destinarà a un dels projectes estrella ja anunciats: el desenvolupat conjuntament entre el Port de Rotterdam i Wärtsilä per dissenyar una barcassa portacontenidors autònoma i de zero emissions.

L’embarcació estarà equipada amb sensors i el sistema de navegació SmartMove Suite, que garanteix unes maniobres coordinades i segures. Es propulsarà mitjançant energia habilitada per un tren de transmissió elèctric i una solució innovadora de contenidors de bateries intercanviables (ZESPacks-Zero Emission Services) carregades amb energia renovable.

Per assegurar-ne l’eficiència, s’establirà una xarxa de punts de càrrega d’accés obert per intercanviar bateries per unes altres de ja carregades, cosa que reduirà el temps d’espera. El primer contenidor de bateries s’instal·larà aquest mateix estiu.

Aquest projecte pretén alleujar, de manera sostenible, el coll d’ampolla que el transport de contenidors entre terminals provoca en alguns dels ports més importants d’Europa i evitar o disminuir el trànsit de contenidors que surt per carretera. Dins del transport modal, la UE aspira, precisament, a reduir aquest mitjà de transport més contaminant.

Assolir resultats abans del 2050

La necessitat d’accelerar les actuacions, davant els terminis marcats pel Pacte Verd Europeu, provoca que un dels requisits establerts per a tots dos consorcis sigui el desenvolupament d’un pla mestre que implanti mesures perquè el transport marítim es converteixi en zero emissions el 2050. També hauran d’especificar les accions encaminades a aconseguir aquest objectiu de convertir-se en ports verds abans de 2030 i 2040.

L’estructura de tots dos consorcis, liderada per un port associat amb tres més, respon a un requisit de les bases per rebre fons europeus. El programa Horitzó 2020 confia que l’escalabilitat de les solucions ideades des dels entorns portuaris impacti positivament en tots els agents del sector.

A la convocatòria es van presentar 44 propostes, de les quals es van triar per subvenció quatre, dues vinculades a ports, PIONNERS i MAGPIE, i dues més vinculades a aeroports.