Temes

A

Cercar

Una taula de tres potes: els pilars de la innovació portuària

Si analitzem les propostes d'innovació presentades últimament pels ports en fòrums internacionals, conferències, seminaris -i ara en webinars a causa de la pandèmia- podem identificar la preponderància de tres àmbits clarament diferenciats: la digitalització de les operacions, la sostenibilitat mediambiental i el desenvolupament de hubs d'innovació.

Publicat el 28.01.2021

Carles Rúa és el Responsable de Projectes Estratègics i Innovació del Port de Barcelona i Director del Màster Executive en Supply Chain Management de l’UPC.

Digitalització, sostenibilitat mediambiental i els hubs d'innovació són les tres potes de la taula de la innovació portuària. (GettyImages)

Aquests tres àmbits representen, avui en dia, els tres pilars de la innovació portuària. Les tres potes d'una taula imaginària que sosté la innovació portuària més actual:

1. La digitalització de les operacions: vells problemes, noves solucions

La digitalització de l'activitat portuària pretén resoldre una sèrie de problemes àmpliament coneguts pel sector: la integració entre agents portuaris mitjançant els Port Community Systems (PCS), l'excel·lència operativa, la productivitat de les terminals, la traçabilitat de la càrrega o la gestió de les connexions intermodals. Tanmateix, en aquests moments existeixen tecnologies com el blockchain, 5G, bessons digitals, la internet de les coses, machine learning o la visió artificial, que aplicades a aquests problemes poden donar resultats molt prometedors.

Actualment, el Port de Barcelona està implementant un pilot de 5G per optimitzar el moviment i atracada de vaixells; Anvers, Mont-real o Barcelona treballen activament en el desenvolupament dels seus bessons digitals; Rotterdam ha aconseguit un bon nivell d'excel·lència amb Pronto, la seva aplicació que optimitza les escales, mentre que el port d'Hamburg està utilitzant tècniques de computació quàntica per millorar el trànsit terrestre.

Tot i així, la tecnologia entra en joc en les últimes fases de resolució d'un problema: primer cal identificar la necessitat, després els processos capaços de solucionar-la i, finalment, la tecnologia que pot donar suport a aquests processos. La sensació que existeix entre alguns Chief Information Officers és, d'una banda, que les empreses tecnològiques estan forçant la introducció de tecnologies que no sempre s'han provat suficientment en un entorn real, o que, directament, no són les més adients pel problema que es vol resoldre. En aquests casos, és important distingir si el que estem desenvolupant és una prova de concepte o un projecte pilot i si realment existeix la intenció d'escalar-lo a nivell operatiu.

Els tres eixos que formen la taula de la innovació portuària.

2. La sostenibilitat ambiental i la transició energètica

Les iniciatives enfocades a millorar la sostenibilitat dels ports són múltiples i variades. Ports de l'Estat, per exemple, destaca el desenvolupament de les Autopistes de la Mar, un impuls al transport ferroviari amb origen i destinació en els ports, o la millora de la mobilitat dels vehicles pesants en l'entorn portuari.

En els últims anys s'han posat en marxa altres mesures com l'impuls de les energies alternatives en el transport; la millora de l'eficiència energètica i l’embranzida per emprar d'energies renovables i el control de les emissions difuses en la manipulació de granels sòlids i líquids. També la millora de la traçabilitat i el grau de valorització dels residus, entre ells, els residus de construcció en farciments portuaris; l'optimització de la resposta davant emergències per contaminació marina; la contribució a la millora de la qualitat de l'aigua i sediments dels ports o, finalment, el fre a l'abocament de deixalles procedents dels vaixells o l'optimització de la gestió de l'aigua en els ports.

Si observem les presentacions públiques realitzades dels ports, podem percebre que aquestes múltiples iniciatives es concentren en quatre àmbits diferenciats. Altres facetes de la sostenibilitat passen molt més desapercebudes, probablement perquè en el context actual unes gaudeixen de més reconeixement que d’altres:

  • La descarbonització per reduir l'impacte ambiental de la pròpia activitat portuària mitjançant maquinària o equipament elèctric o a hidrogen en lloc de dièsel.
  • La producció d'energies netes als ports i en els entorns marítims té grans possibilitats, ja sigui onshore o offshore, eòlica, fotovoltaica, mareomotriu, de les ones, maremotèrmica o osmòtica.
  • L'ús de combustibles alternatius en els diferents transports, i molt especialment en el transport marítim, substituint els fuels actuals per biocombustibles, gas natural liquat (GNL), hidrogen o alguns dels seus portadors. Dins d'aquest àmbit també podem destacar la connexió elèctrica de vaixells o Onshore Power Supply (OPS).
  • L'aposta per l'economia circular, tant en la pròpia operativa com en l'atracció de nous trànsits vinculats a aquesta.

Els ports han d'avançar simultàniament en aquests tres pilars d'innovació perquè, com en una taula de tres potes, totes elles són imprescindibles per aconseguir l'equilibri necessari

3. El desenvolupament dels hubs d’innovació

Els hubs d'innovació marítima i portuària estan proliferant en els ports i amb ells, el desenvolupament de hackathons, challenges, acceleradores o incubadores. Aquesta activitat  és bastant habitual, ja sigui en el context d'aquests hubs o mitjançant iniciatives separades com és el cas del programa Som-Inn Port de Tarragona.
PortXL i RDM a Rotterdam, Pier71 a Singapur, NextGenDistrict a Anvers, Pier01 a Barcelona o The Dock a Israel són alguns d'aquests
hubs d'innovació portuària.
Els grans operadors també estan agafant posicions. És el cas del programa d'acceleració OceanPro de Maersk o ZeBox, la incubadora i acceleradora promoguda per CMA-CGM a Marsella.

Aquests hubs d’innovació responen a una triple necessitat:

  • La progressiva comoditizació de l'activitat portuària, amb ofertes cada vegada més similars en tots els ports, obliga a ser innovador per a diferenciar-se dels competidors, creant noves ofertes de productes i serveis i nous models de negoci. 
  • La creixent pressió de les ciutats per a desenvolupar activitats de major valor afegit en els seus fronts portuaris i més compatibles amb els usos urbans de l'espai. El desenvolupament de centres d'innovació i formació vinculats a l'anomenada “economia blava” permeten compatibilitzar les necessitats del sector marítim amb les demandes metropolitanes. 
  • I en tercer lloc, la creixent disponibilitat d'espais en els ports que han quedat obsolets per a usos tradicionals o que quedaran lliures en un futur a conseqüència dels canvis en els models energètics i de trànsit. Per exemple, la reducció a mig termini dels espais destinats al transport de carbó o dels productes petrolífers a llarg termini. Aquests espais estan disponibles per a noves activitats que són possiblement més innovadores i que han de respondre a un canvi estratègic de negoci.

Alguns ports, com és el cas de Barcelona, han modificat les seves estructures organitzatives per a adaptar-se a aquesta nova realitat. En 2017, es va definir la figura de la digital manager com a responsable del projecte digital del port i de la implantació de les més de cinquanta iniciatives que formen el pla de digitalització. Al febrer de 2020, es va crear la figura de la energy transition manager per a dur a terme la implementació del projecte d'electrificació dels molls. Finalment, aquest 2021 s'ha posat en marxa la nova àrea d'innovació i estratègia de negoci, encarregada, entre altres funcions, d'impulsar la innovació en la comunitat portuària i de desenvolupar nous models de negoci.

En qualsevol cas, és necessari que els ports entenguin la necessitat d'avançar simultàniament en aquests tres pilars d'innovació perquè, com en una taula de tres potes, totes elles són imprescindibles per aconseguir l'equilibri necessari.