
Corredor verd Barcelona-Shanghai: un exemple dels projectes que transformaran el transport marítim
El Port de Barcelona i el de Shanghai han acordat crear una ruta marítima amb emissions neutres, centrada en l'eficiència energètica, la digitalització i el transport de vehicles amb metanol verd. S'uneixen així a una llarga llista d'iniciatives similars arreu del món: fins a 57 corredors verds marítims s'han proposat fins a principis d'any.

El Port de Barcelona i el de Shanghai han acordat crear una ruta marítima amb emissions neutres, centrada en l'eficiència energètica, la digitalització i el transport de vehicles amb metanol verd. S'uneixen així a una llarga llista d'iniciatives similars arreu del món.
De l'any 2023 a l'any 2024, per exemple, es va duplicar pràcticament la xifra de les iniciatives globals d'aquests projectes, segons l'Annual Progress Report on Green Shipping Corridors 2024. Molts dels projectes de corredors verds destaquen per la recerca d'una via sostenible per al combustible i per l'ús d'eines digitals per optimitzar rutes i operacions.
El de Barcelona i Shanghai no serà una excepció.
Barcelona-Shanghai: reducció d'emissions i digitalització
Aquest corredor marítim verd estratègic té el repte de reduir dràsticament les emissions del transport marítim entre Barcelona i Shanghai, un projecte que serà possible gràcies a l'acord que han formalitzat el Port de Barcelona i el de Shanghai per promoure la digitalització dels processos logístics.
Aquest és el segon projecte d'aquest tipus a Europa, després del desenvolupament en curs del corredor entre Rotterdam i Singapur, una de les rutes més llargues i importants comercialment, amb gran trànsit de contenidors.
- Un acord estratègic
L'acord signat entre els presidents dels dos ports, José Alberto Carbonell i Song Xiadong, estableix una col·laboració entre autoritats portuàries, empreses navilières i productors de combustible per crear un ecosistema logístic descarbonitzat i eficient.
Els corredors verds marítims estan en plena expansió. De l'any 2023 a l'any 2024 es va duplicar pràcticament la xifra de les iniciatives globals d'aquests projectes. I són importants perquè, entre altres avantatges, permeten reduir emissions directes i indirectes.
- Una aliança basada en relacions comercials consolidades
Actualment, Shanghai és el port més gran del món. El 50% de les importacions que arriben al Port de Barcelona —en sectors com l'electrònica, la maquinària, el tèxtil i els béns de consum— provenen de la Xina, especialment d'aquesta ciutat portuària. Per tant, davant aquest marc, establir un corredor verd no només és viable, sinó també una estratègia 100% coherent amb la realitat comercial actual.
- Chery: primer operador del corredor verd
Una de les primeres empreses que operarà en aquest nou corredor és la multinacional automobilística Chery, que exporta el 80% dels cotxes que fabrica a través del Port de Barcelona. Des de la ciutat catalana es distribueixen a Espanya i Portugal. Aquesta càrrega es realitzarà, segons aquest nou acord, amb energies considerades neutres en emissions. I es farà així des del seu origen fins al seu destí final.
Què és un corredor verd marítim i per què és important?
Un corredor verd marítim és una ruta marítima entre ports que promou pràctiques sostenibles per reduir l'impacte mediambiental del transport marítim. Implica l'ús de combustibles nets, tecnologies innovadores i digitalització per minimitzar les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
- La urgència dels corredors verds
El sector marítim representa més del 80% del transport mundial de mercaderies i contribueix al voltant del 3% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle. Els corredors verds són essencials per frenar el canvi climàtic i complir els objectius de l'Acord de París per al 2050.
- Components clau d'un corredor verd
Promouen l'ús de vaixells amb tecnologies netes i motors eficients, a més que han de comptar amb una infraestructura ecoeficient, és a dir, ports amb sistemes de gestió de residus i energies renovables i que implementin actuacions de protecció de la biodiversitat i els ecosistemes. Gràcies a la digitalització, els ports participants també poden optimitzar les rutes i la gestió de flotes.
- L'origen de la iniciativa global
La Declaració de Clydebank, signada per més de 20 països a la COP26 d'octubre de 2021, va impulsar la creació de corredors marítims verds. Del 2023 al 2024, les iniciatives globals gairebé es van duplicar, segons l'Annual Progress Report on Green Shipping Corridors 2024.
La logística del futur: descarbonitzada i digital
Segons explica a PierNext Maurici Hervas, investigador en transició energètica al Port de Barcelona, l'acord amb el port xinès "facilita molt tant la col·laboració a escala interna com la incorporació de nous actors com navilieres, terminals, productors de combustible i serveis de bunkering".
I assenyala que l'acord també "obre una via de diàleg directe amb els companys del port de Shanghai per compartir experiències i estratègies per millorar la sostenibilitat de l'activitat de creuers i l'ús de la digitalització per reduir externalitats".
- Calendari d'implementació flexible
Hervas destaca, a més, que no hi ha un calendari tancat, ja que la implantació dependrà de múltiples factors i actors, com els cargo owners, les empreses de transport marítim i els productors de combustible.
Tanmateix, remarca que un pas fonamental per avançar cap a la implementació del corredor és "la creació d'un consorci que aglutini totes les parts de la cadena necessàries". En això, precisament, s'està treballant molt, "especialment en el segment dels cotxes elèctrics". Ara, afegeix l'expert, gràcies a aquest acord internacional "resultarà molt més fàcil i ràpid".
- Enfocament en el sector de creuers
Aquest corredor verd, a diferència d'altres projectes similars a escala global, busca, sobretot, "ampliar la col·laboració en el desenvolupament conjunt de noves iniciatives que ajudin a incrementar la sostenibilitat dins del sector dels creuers i tot el conjunt de l'activitat", ens explica Hervas.
- Digitalització integral del corredor
També permet integrar tecnologies digitals al llarg de tot el corredor per "millorar la intermodalitat, optimitzar la gestió de flotes i facilitar el subministrament eficient d'energies sostenibles", puntualitza l'investigador.
- Primera ruta específica amb metanol verd
El projecte comú entre Barcelona i Shanghai ajuda a establir una ruta específica de transport amb metanol verd.
Principals projectes de corredors verds marítims del món
- Rotterdam (Països Baixos) - Singapur
És el corredor verd més llarg del món, amb una ruta de 15.000 km. El seu objectiu per al 2030 és reduir del 20-30% les emissions, per això s'enfoca a l'ús de combustibles amb emissions zero o gairebé nul·les en grans vaixells portacontenidors (capacitat mínima 8.000 TEU), amb suport de millores digitals. - Los Angeles (EUA) - Shanghai (Xina)
A més dels ports, també compta amb la participació de l'associació C40 Cities. A través de l'oceà Pacífic mouen un tràfic de mercaderies que suposa més del 20% del total mundial. El seu objectiu és que el 2030 ja els connectin els primers vaixells portacontenidors amb emissions zero." - Los Angeles / Long Beach (EUA) - Singapur
L'Autoritat Marítima i Portuària de Singapur, el Port de Los Angeles i el Port de Long Beach han signat un memoràndum d'entesa amb el suport de C40 Cities per crear un corredor marítim verd i digital entre Singapur i els ports de la Badia de San Pedro, amb l'objectiu de descarbonitzar el transport marítim i millorar l'eficiència mitjançant la digitalització. - Halifax (Canadà) - Hamburg (Alemanya)
Enfocat en la infraestructura portuària per a l'abastiment de combustible i exportació d'hidrògen verd. - Anvers (Bèlgica) - Montreal (Canadà)
Montreal és el segon port més gran del Canadà i Amberes és el segon port de contenidors més gran d'Europa. Entre els objectius de l'acord hi ha la contractació de serveis marítims de zero emissions, la inversió en infraestructures de combustibles nets i la transparència en emissions de GEI. - Japó (Tokio/Yokohama) - Los Angeles (EUA)
Ambdós ports atresoren una relació de més de 40 anys i ara s'estreny per treballar conjuntament en la digitalització de la cadena de subministrament, les tecnologies de reducció de contaminació per a vehicles i embarcacions i la intel·ligència artificial aplicada a la gestió de rutes i energies renovables. - Rotterdam (Països Baixos) - Göteborg (Suècia)
El seu objectiu és estimular l'ús de noves tecnologies i combustibles per reduir la petjada de carboni marítima. El 2021 van realitzar la primera operació mundial d'abastiment de metanol de barcassa a vaixell i des del 2015 Göteborg abasteix metanol a transbordadors RoPax. - Port de Tyne (Regne Unit) - Zeehaven IJmuiden (Països Baixos)
Busca avançar en l'ús de metanol verd i en la creació d'"ocupacions verdes" per impulsar l'economia del futur. - Huelva (Espanya) - Tenerife (Espanya)
El projecte The Gateway busca impulsar l'ús de l'hidrògen verd, amoníac, metanol i bioGNL en una ruta clau entre la Península Ibèrica i les Illes Canàries. - Regne Unit - Irlanda (Holyhead-Dublín)
Estudi d'ús de combustibles marítims alternatius per descarbonitzar la ruta entre els ports de Holyhead i Dublín. - Singapur - Austràlia
Està enfocat en les exportacions de mineral australià, mitjançant vaixells propulsats per amoníac entre Austràlia Occidental i Àsia Oriental (desplegament previst 2028). - Carib - Golf de Mèxic
L'objectiu és establir una xarxa de corredors verds entre Estats Units i el Carib per accelerar el progrés cap a emissions zero al transport marítim caribeny. - Pacific Northwest (EUA) - Alaska
Enfocat a creuers propulsats per metanol verd entre el Pacific Northwest i Alaska (Port de Seattle). - EUA - Corea del Sud
Projecte que ha superat la fase de previabilitat.
Altres corredors en estudi
Segons els informes del Global Maritime Forum, a aquesta llista se sumaran aviat altres projectes com aquests:
- Estats Units - Panama
- Dover (Regne Unit) - Calais i Dunkerque (França)
- Regne Unit - Noruega (estudis de viabilitat finançats)
- Regne Unit - Dinamarca (estudis de viabilitat finançats)
- Rutes dins del Mediterrani Oriental (estudi grec d'HELMEPA en curs, finalització 2025)
- Namíbia (estudi de previabilitat completat pel Mærsk McKinney Møller Center)
Reptes i obstacles del corredor verd Barcelona-Shanghai
La transició cap a una indústria marítima descarbonitzada no està exempta de dificultats, avisa Maurici Hervas.
- El dilema de l'ou i la gallina
"Els vaixells han de recórrer grans distàncies amb consums molt elevats, amb uns combustibles verds que redueixen l'autonomia respecte als combustibles fòssils. Això aboca a la necessitat de més ports que siguin capaços de subministrar aquests nous combustibles", explica l'expert del Port de Barcelona.
Les navilieres necessiten una certa seguretat de subministrament per invertir en vaixells capaços d'utilitzar aquests combustibles, mentre que els ports i els productors de combustible necessiten un cert nivell de demanda per poder construir les instal·lacions necessàries.
- La necessitat de conscienciació social
Per això, l'investigador defensa que la conscienciació social sobre les emissions del transport i els sobrecostos associats hauria de ser una prioritat, per garantir que el consumidor final estigui disposat a assumir part del cost de l'impacte ambiental reduït. Per a ell, "la visibilització de les emissions dels diferents productes i serveis és important i hauria d'evidenciar la contribució del transport".
- Una aliança estratègica amb impacte global
El corredor verd entre Barcelona i Shanghai, que s'implementarà de forma gradual, representa una aliança estratègica amb implicacions globals que no només busca eficiència logística. Més enllà d'un projecte ambiental, es configura com una plataforma per transformar el comerç marítim internacional a través de la sostenibilitat, la innovació tecnològica i la col·laboració multinivell.