
Undimotriu i mareomotriu: plataformes multiús d’electricitat renovable
Així és la tecnologia marina que combina energia eòlica, solar i oceànica en una sola instal·lació per maximitzar la producció de 29.500 TWh anuals
El potencial de l'energia marina
Els oceans emmagatzemen una energia inesgotable que la tecnologia actual pot convertir en electricitat neta i previsible. L'energia undimotriu aprofita la força constant de les onades per generar fins a 29.500 TWh anuals —superant el consum elèctric mundial de 2022—, mentre que l'energia mareomotriu utilitza el moviment cíclic i previsible de les marees les 24 hores del dia. Ambdues tecnologies estan evolucionant cap a plataformes multiús que combinen múltiples fonts renovables en una sola instal·lació, maximitzant la rendibilitat i transformant la infraestructura marina en autèntiques microcentrals energètiques.
En un context marcat per la urgència de la descarbonització i la innovació tecnològica, múltiples projectes internacionals estan aprofitant el potencial energètic d'onades i marees. L'energia undimotriu lidera aquesta revolució pel seu major potencial de generació, atraient inversions significatives en R+D tecnològic.
Analitzem a PierNext les últimes innovacions en energia marina i les seves aplicacions reals amb la perspectiva d'exemples en marxa i el context d'un expert en ciències del mar.
Energia undimotriu: aprofitant la força de les onades
Es calcula que l'energia undimotriu, aquella que aprofita la força de les onades, té el potencial de generar fins a 29.500 TWh per any (és a dir, una mica més del que es va consumir a tot el món el 2022).
- El cas d'èxit basc: Mutriku
La planta undimotriu de Mutriku, al País Basc, representa una fita tecnològica mundial. Aquesta instal·lació produeix anualment 300.000 kWh i ha assolit una producció elèctrica acumulada de tres milions de kWh. Com la planta comercial d'energia undimotriu més antiga del món i la que més hores de funcionament registra, Mutriku es va convertir en la primera instal·lació a aconseguir aquesta xifra històrica de producció.
Energia mareomotriu: aprofitant la força de les marees
L'energia mareomotriu aprofita la força de les marees per generar electricitat de forma contínua i previsible. Durant les 24 hores del dia i els set dies de la setmana, les grans masses d'aigua oceàniques es desplacen seguint cicles regulars que permeten una planificació energètica precisa.
- Projectes destacats a Europa
El projecte MeyGen ja abasteix d'energia a gairebé 4.000 llars a la costa nord d'Escòcia, demostrant la viabilitat comercial d'aquesta tecnologia. Paral·lelament, Magallanes Renovables, empresa amb arrels gallegues, desenvolupa un ambiciós projecte que pretén subministrar electricitat a 11.000 vivendes a Gal·les a partir de 2026, consolidant el lideratge tecnològic espanyol en energia mareomotriu.
Tecnologia de convertidors: energia cinètica i gravitacional
Els sistemes de captació d'energia marina utilitzen convertidors especialitzats que aprofiten l'energia cinètica o gravitacional de l'aigua. Segons l'Agència Internacional d'Energies Renovables (IRENA), aquests dispositius empren diferents mecanismes: des de convertidors que atrapen bosses d'aire per impulsar turbines, fins a sistemes que utilitzen directament el moviment ondulatori o les diferències d'altura de l'aigua.
- Diferències tècniques entre sistemes
Per aprofitar l'energia que genera una onada s'instal·la una turbina vertical amb diversos ancoratges i un dispositiu flexible —com una boia— que flota en superfície. El moviment ascendent i descendent de les onades desplaça aquesta estructura, generant energia mecànica", explica Sergio Trigos, professor del Màster en Energies Renovables de la Universitat Internacional de València (VIU).
"Els sistemes mareomotrius funcionen diferent: les turbines s'orienten horitzontalment per capturar el flux de les marees. Compten amb un rotor dinàmic que, en girar, activa un inversor que transforma el moviment en electricitat", afegeix l'expert.
- El repte de la rendibilitat
Tot i el seu potencial, aquests projectes enfronten reptes significatius: inversions elevades menys atractives que l'eòlica o solar, manteniment complex continu, i la necessitat de condicions climatològiques específiques que limiten les ubicacions viables.
Aquesta realitat impulsa el desenvolupament d'estructures duals o multiús: instal·lacions que aprofiten la infraestructura marina per múltiples activitats energètiques, optimitzant la inversió i maximitzant el retorn econòmic.
Claus
- Què és l'energia undimotriu i com funciona?
L'energia undimotriu aprofita la força de les onades mitjançant convertidors amb turbines verticals i dispositius flotants com boies. Té potencial per generar fins a 29.500 TWh anuals, superant el consum mundial d'electricitat.
- En què es diferencia l'energia mareomotriu de la undimotriu?
La mareomotriu utilitza turbines horitzontals per captar els corrents de marees (moviment previsible 24/7), mentre que la undimotriu usa turbines verticals per les onades (moviment menys constant però amb major potencial energètic).
- Què són les plataformes multiús d'energia marina?
Són instal·lacions híbrides que combinen múltiples fonts renovables (onades, marees, vent, sol) en una sola estructura, maximitzant la rendibilitat i aprofitant millor la inversió en infraestructura marina.
La tendència al multiús i la multifunció
El concepte d'estructures multiús està transformant les infraestructures marines en microcentrals energètiques que aprofiten simultàniament diferents fonts renovables. Segons Sergio Trigos, aquests projectes híbrids optimitzen l'espai marí: la part submergida capta la força d'onades i marees, mentre que la superfície aprofita l'energia eòlica.
"Pràcticament tots els dies hi ha vent, per la qual cosa s'aprofita l'energia eòlica contínua. Simultàniament, quan hi ha onatge o moviment de marees, es genera energia undimotriu o mareomotriu. Aquesta tendència lidera en països nòrdics com Suècia i Noruega —amb costes i climatologia ideals— i s'expandeix ràpidament a Amèrica Llatina, combinant múltiples fonts d'energia sostenible", explica l'expert de la VIU.
- Cas d'èxit: NoviOcean
L'empresa sueca NoviOcean desenvolupa una planta energètica híbrida que integra energia solar, eòlica i undimotriu en una sola estructura. La seva instal·lació té forma de bassa de 38 metres de llarg per 6 d'ample, completament coberta de panells solars i turbines eòliques verticals. Després d'iniciar les proves de prototips el 2019, la companyia ha rebut finançament del programa LIFE de la UE per al desplegament complet de la seva tecnologia offshore.
Sinergia entre energia marina i aqüicultura
Blue Growth Farm representa la integració perfecta entre energia renovable i producció alimentària marina. Aquest projecte pilot, finançat pel programa Horitzó 2020 de la UE, es defineix com "una granja offshore multifuncional, eficient, competitiva en costos i respectuosa amb el medi ambient".
La instal·lació combina energies eòlica i undimotriu per alimentar un sistema d'aqüicultura completament automatitzat, estructurat al voltant d'una piscina central, àrees d'emmagatzematge, i una coberta que integra una turbina eòlica de 10 MW juntament amb diversos convertidors d'energia undimotriu (WEC).
- Tecnologia especialitzada per granges marines
E-Wave Technologies ha desenvolupat un enfocament diferent: convertidors d'energia undimotriu dissenyats específicament per la indústria aqüícola. Aquesta col·laboració sectorial ha resultat en sistemes optimitzats per subministrar energia neta i accessible directament a les infraestructures de les granges marines.
"Aquesta tecnologia permet a les empreses aqüícoles estalviar costos i optimitzar recursos energètics. L'electricitat generada alimenta maquinària essencial, sistemes d'il·luminació i automatització d'instal·lacions. Ja s'implementa a Equador i Hondures —grans exportadors aqüícoles— i s'expandeix per països nòrdics", explica Trigos.
"L'alt cost d'inversió fa que aquests projectes siguin menys atractius que l'energia solar o l'eòlica terrestre. Els incentius fiscals i beneficis regulatoris serien clau per als ports que realitzin inversions significatives, la qual cosa generaria un efecte multiplicador positiu en medi ambient, societat i economia local".
Sergio Trigos, professor del Màster Universitari en Energies Renovables de la Universitat Internacional de València (VIU).
Reptes i oportunitats de l'energia marina
La planta undimotriu de Mutriku —la major d'Espanya i pionera europea en comercialització— marca el camí per aprofitar el potencial energètic marí. Aquest èxit impulsa nous projectes portuaris espanyols, com les futures instal·lacions de Port Adriano (Mallorca) i Granadilla (Tenerife).
- Avantatges per infraestructures portuàries
"Per als ports representa una doble oportunitat: autoabastiment energètic i venda d'excedents a la xarxa elèctrica, reduint significativament els costos operatius. A més, suposa un valor afegit per a les empreses de l'entorn portuari", explica Trigos. Aquests avantatges inclouen major sostenibilitat i acceleració de la transició energètica, encara que persisteixen reptes tècnics, econòmics i regulatoris.
- Reptes tècnics i mediambientals
"Les instal·lacions offshore enfronten desgast mecànic constant per l'acció de l'aigua salada i les temperatures extremes. L'impacte ambiental també requereix solucions innovadores, com els hàbitats marins artificials integrats en parcs eòlics per preservar la biodiversitat", assenyala l'expert, referint-se al projecte Éoliennes Flottantes du Golfe du Lion d'Ocean Winds.
- Marc regulatori i finançament
"L'alt cost d'inversió fa aquests projectes menys atractius que l'energia solar o eòlica terrestre. Incentius fiscals i beneficis regulatoris serien clau per a ports que realitzin inversions significatives, generant un efecte multiplicador positiu en medi ambient, societat i economia local", conclou Trigos.
El futur de les plataformes multiús
Les energies undimotriu i mareomotriu estan experimentant una transformació fonamental cap a ecosistemes energètics integrats. Les plataformes multiús no només resolen els reptes de rendibilitat que històricament han limitat aquestes tecnologies, sinó que obren noves possibilitats de negoci en combinar generació elèctrica, aqüicultura i altres activitats marines.
Amb un potencial global de 29.500 TWh anuals i casos d'èxit consolidats com Mutriku, l'energia marina es posiciona com a peça clau de la descarbonització. El desenvolupament de marcs regulatoris favorables i la maduració tecnològica prometen accelerar la implantació d'aquestes microcentrals energètiques que transformaran els nostres oceans en fonts inesgotables d'energia neta i activitat econòmica sostenible.
La revolució energètica marina ja no és una promesa futura: és una realitat que està prenent forma. Quin és el cost de no aprofitar les costes, malgrat els seus costos?