
La transformació digital i sostenible dels ports: radiografia d’un sector en plena revolució
La indústria portuària mundial es troba navegant en aigües profundes i no sempre segures. L'Associació Internacional de Ports i Terminals (IAPH) ha presentat el seu 'World Ports Tracker 2025', un informe anual de referència que analitza les tendències de sostenibilitat i mercat analitzant 81 ports de tot el món. El document revela un sector que avança decididament cap a la digitalització i la descarbonització, tot i que s'enfronta a reptes complexos.

Un informe en forma d'enquesta, una foto fixa en un entorn canviant que ajuda a aclarir els principals reptes, amenaces i oportunitats del sector marítim, logístic i portuari.
El World Ports Tracker 2025, realitzat pels experts Theo Notteboom i Thanos Pallis per a l'Associació Internacional de Ports i Terminals (IAPH, ens descobreix un món complex geopolíticament, amb canvis tecnològics espectaculars i el repte a contrarellotge de la sostenibilitat.
Un veritable canvi de rasant a l'horitzó blau que convé repassar pas a pas, i ho fem amb l'ajuda d'Ingrid Boqué, Directora de Relacions Institucionals del Port de Barcelona.
- «El World Ports Tracker representa una eina molt útil i orientativa que la IAPH posa a disposició del sector. Més enllà de la recopilació de dades, ofereix una visió global i comparativa que ajuda els ports a entendre millor el seu entorn operatiu, identificar tendències i anticipar-se als canvis del mercat. A més, permet contrastar l'evolució pròpia amb les pràctiques que altres ports i regions ja estan implementant, fet que enriqueix la reflexió estratègica i fomenta l'aprenentatge col·lectiu, i fins i tot pot exercir un paper fonamental en la presa de decisions», explica.
En aquest sentit, Boqué considera que l'informe és especialment valuós «com a instrument d'autoavaluació, ja que facilita una anàlisi crítica de les prioritats, capacitats i àrees de millora de cada organització en relació amb els avenços globals».
També posa en valor que aquesta informació és proporcionada majoritàriament per les autoritats portuàries, que comparteixen de manera oberta les seves estratègies i prioritats a curt i mitjà termini. «Aquesta voluntat de transparència i col·laboració contribueix a generar una base de coneixement compartida, útil per al conjunt del sector i fonamental per a la comparació i l'aprenentatge mutu entre ports», contextualitza Boqué.
Per a ella, les àrees temàtiques identificades per la IAPH, digitalització; infraestructura; salut, seguretat i protecció; cura ambiental; enfortiment comunitari i cohesió social; i energia i clima, «tenen en comú, en la seva major part, la necessitat d'un suport tecnològic sòlid per avançar. La digitalització permet, per exemple, optimitzar el consum energètic, gestionar fonts renovables, millorar la connectivitat logística, reforçar la ciberseguretat, monitorar la qualitat ambiental i prendre decisions basades en dades. És, per tant, una condició necessària per a la transformació sostenible i resilient dels ports», puntualitza.
I és precisament per la digitalització que comencem aquest resum del World Ports Tracker 2025.
La revolució digital: entre oportunitats i amenaces cibernètiques
Com sosté Boqué, la digitalització continua sent un catalitzador estructural, especialment quan es vincula amb les tecnologies emergents. De fet, la digitalització ha deixat de ser una promesa futura per convertir-se en una realitat operativa. Un exemple: el 53% dels ports participants en l'informe de la IAPH utilitzen ja drons en les seves operacions diàries, principalment per a inspeccions aèries d'infraestructures portuàries i superestructures.
- Adopció tecnològica accelerada
A més, l'informe assenyala que més de la meitat dels ports han implementat solucions d'automatització i robòtica, des de terminals de contenidors completament automatitzades fins a l'ús de tecnologies d'Automatització Robòtica de Processos (RPA) per a tasques administratives.
La Internet de les Coses (IoT) ha trobat el seu lloc en el 41% dels ports, mitjançant sensors intel·ligents i dispositius per a monitoratge en temps real de diversos actius portuaris i vehicles. Aquests sensors recopilen dades sobre ubicació, temperatura, humitat i altres paràmetres, facilitant el manteniment predictiu, seguiment d'actius i gestió de la cadena de subministrament.
Tot això posa en relleu, com assenyala Boqué, l'aparició de nous rols professionals dins dels ports, com especialistes en dades, gestors de ciberseguretat, operadors de bessons digitals, tècnics en sistemes de comunicació immersiva (VR/AR), i responsables d'innovació oberta i col·laboració amb start-ups. «Aquests perfils reflecteixen com la digitalització no només transforma processos, sinó també les estructures organitzatives i les competències necessàries per liderar el canvi», explica.
- La intel·ligència artificial com a catalitzador
Però el que està en boca de tots és, sens dubte, la intel·ligència artificial. La IA ja és present en el 37% dels ports enquestats, aplicant-se en una àmplia gamma de camps.
La tecnologia 5G, implementada en un terç dels ports, ofereix connectivitat d'ultra-baixa latència i major ample de banda, permetent comunicacions més fiables i ràpides entre dispositius IoT, sistemes i plataformes de gestió portuària.
No obstant això, tecnologies més avançades com els bessons digitals (20% d'adopció) o la computació quàntica (1%) encara es troben en fases inicials, tot i que el seu potencial transformador és considerable.
- L'imperatiu de la ciberseguretat
Un dels descobriments més preocupants de l'informe revela que les amenaces cibernètiques encapçalen la llista de factors de risc percebuts per les autoritats portuàries. Un impressionant 62% dels ports considera els ciberatacs com un risc alt, amb un 30% addicional classificant-los com a amenaça moderada.
Com a resposta, el 83% dels ports considera la ciberseguretat de manera consistent en implementar tecnologies emergents, i el 47% forma part de xarxes de coordinació de ciberseguretat amb altres actors de la cadena de subministrament marítim.
Un exemple clar, apunta Boqué, és la publicació recent de les Directrius de Ciberresiliència per a Tecnologies Emergents (juny de 2025), on es destaca que la ciberseguretat ha d'estar integrada by design en qualsevol procés de digitalització, inclosa la transició energètica. Aquest document, elaborat amb la participació d'experts internacionals, subratlla que la digitalització segura és imprescindible per garantir la confiança i l'eficàcia en l'adopció de tecnologies com la IA, l'IoT, el 5G o l'automatització.
- Infraestructura digital consolidant-se
En termes de solucions digitals portuàries i marítimes, els Sistemes de Comunitat Portuària (PCS) estan operatius en gairebé la meitat dels ports participants, amb un altre 18% avançant cap a la seva implementació.
El 53% dels ports estan en països que ja han implementat la Finestreta Única Marítima Nacional (NMSW), complint amb el mandat del Conveni de Facilitació (FAL) de l'OMI, que des de gener de 2024 exigeix que tots els Estats membres tinguin una NMSW operativa.
El repte energètic: entre oportunitats i amenaces cibernètiques
La transició energètica s'ha convertit en una prioritat estratègica ineludible per als ports mundials. No obstant això, el camí cap a la descarbonització presenta reptes considerables. Més de la meitat dels ports enquestats (51%) se situen en el rang del 0-25% d'energies renovables en el seu consum elèctric total, tot i que un prometedor 14% ja supera el 76%.
Ingrid Boqué apunta sobre aquest apartat que «es constata que només el GNL i els biocombustibles mostren avenços significatius com a mercaderies portuàries, mentre que combustibles com el metanol, l'hidrogen o l'amoníac encara requereixen normatives clares per a les operacions de proveïment (bunkering). En el camp de les energies renovables, l'energia solar domina clarament com a font principal d'autogeneració als ports».
- El panorama actual de les energies renovables
Una dada preocupant és que el 28% dels ports indica estar "insegur" sobre la seva proporció d'energies renovables, la qual cosa suggereix que les autoritats portuàries no sempre tenen accés complet a dades energètiques per a tota l'àrea portuària.
Pel que fa a combustibles de carboni zero, la situació és encara més desafiant: el 60% dels ports mundials reporta que aquests combustibles representen menys del 5% del seu mix total de consum de combustible, amb un 35% expressant incertesa sobre aquestes dades.
- Energia solar com a protagonista
L'energia solar lidera clarament les iniciatives renovables portuàries: un 80% dels ports que produeixen electricitat renovable in situ utilitzen energia solar. Aquesta adopció massiva es deu a la versatilitat de les instal·lacions solars, que poden ubicar-se en teulades planes, terrenys portuaris vacants i fins i tot en configuracions flotants o verticals innovadores.
En contrast, només el 15% dels ports compta amb instal·lacions eòliques en les seves àrees portuàries, principalment ubicades en trencaones i llocs de terminals de càrrega.
- Combustibles alternatius: el futur en construcció
El panorama de combustibles alternatius mostra un desenvolupament desigual però prometedor. El GNL està operatiu en el 33% dels ports i els biocombustibles en el 24%, posicionant-se com les alternatives més madures tecnològicament.
El metanol, amb emissions de CO₂ un 10-15% menors quan és d'origen fòssil, però gairebé nul·les quan es produeix a partir de biomassa (bio-metanol) o fonts renovables (e-metanol), mostra un progrés considerable, tot i que requereix d'un maneig especialitzat a causa de la seva menor densitat energètica comparada amb el dièsel.
Per la seva part, l'amoníac i l'hidrogen romanen en etapes primerenques d'adopció, enfrontant reptes significatius: l'amoníac genera zero emissions de CO₂ si es produeix usant energia renovable, però és altament tòxic i requereix nova tecnologia de motors; l'hidrogen també produeix zero emissions de CO₂ quan s'origina de fonts renovables (hidrogen verd), però presenta complicacions en emmagatzematge i distribució.
- Mesurament i informe de carboni: un compromís creixent
El 58% dels ports mundials estan fent el pas extra en declarar públicament objectius per assolir la neutralitat de carboni abans de 2050, un compromís que va més enllà de les exigències regulatòries actuals.
En termes de mesurament, el 29% dels ports no mesura regularment la seva petjada de carboni, mentre que la meitat dels ports estén els seus càlculs de petjada de carboni per incloure parcial o totalment les emissions d'Abast 3, i només el 9% limita el seu càlcul únicament a les emissions d'Abast 1.
Infraestructures: avenços i oportunitats
Les inversions en infraestructures portuàries continuen avançant amb fermesa, explica Boqué, «especialment en terminals de contenidors, que lideren els plans d'expansió respecte a altres segments. Aquesta dinàmica confirma la voluntat dels ports d'adaptar-se a les exigències del comerç global». L'informe World Ports Tracker, a més, assenyala a més que aquestes infraestructures cada cop més van lligades a objectius de sostenibilitat, tot i que de manera desigual.
- Alimentació elèctrica terrestre: progrés gradual
La implementació de sistemes d'alimentació elèctrica en terra (OPS, per les seves sigles en anglès) mostra un progrés gradual però consistent. El 25% dels ports ja han implementat OPS per a embarcacions portuàries i auxiliars, mentre que el 17% disposa d'aquestes facilitats per a portacontenidors, el 10% per a creuers i ferris.
Els avenços són menors per a altres tipus d'embarcacions: només el 4% dels ports ofereixen OPS per a granelejadors i petrolers, la qual cosa reflecteix les complexitats tècniques i econòmiques d'implementar aquestes tecnologies per a diferents tipus de vaixells.
- Captura i emmagatzematge de carboni: tecnologia emergent
Tot i que la Captura i Emmagatzematge de Carboni (CCS) encara no ha vist una adopció generalitzada, el 6% dels ports enquestats reporta tenir alguna forma de CCS en operació, amb un 3% addicional en etapa d'implementació.
Aquesta estratègia emergent ajuda a ports i indústries pesades circumdants a descarbonitzar i assolir objectius climàtics, especialment on les emissions són difícils d'eliminar. La utilització futura del CO₂ capturat, per exemple en la producció de combustibles sintètics, promet oferir oportunitats addicionals d'economia circular.
- Economia circular: del concepte a la implementació
L'economia circular guanya terreny significatiu en els ports mundials. El progrés més notable s'ha aconseguit en l'aprofitament beneficiós de material dragat: el 44% dels ports han implementat solucions en aquesta àrea, amb un 8% addicional avançant cap a la implementació.
Les iniciatives circulars entorn de reutilització de calor i fred i simbiosi industrial són menys comunes, probablement perquè requereixen l'ecosistema industrial local adequat per prosperar, com és el cas pioner del Port de Barcelona.
- Connectivitat del hinterland: el repte modal
Els resultats de l'estudi mostren que la participació combinada de ferrocarril i vies navegables interiors en la divisió modal del hinterland per a càrregues contenidoritzades està per sota del 25% per a aproximadament el 61% dels ports enquestats. En l'extrem oposat, aquesta participació modal combinada supera el 50% en una desena part dels ports.
Aquesta distribució modal reflecteix reptes significatius en la promoció de solucions intermodals i sincromodals més sostenibles, així com en l'incentiu de l'ús de modes de transport més ecològics per reduir l'impacte ambiental del transport en el hinterland.
Cap a una gestió integral de la sostenibilitat
Els ports centren els seus esforços de monitoratge ambiental en la qualitat de l'aigua i de l'aire, mentre que aspectes com el soroll submarí reben menys atenció. «Tot i que un 58% dels ports han declarat objectius de reducció d'emissions de carboni, el monitoratge sobre emissions en els tres nivells de l'abast (scope 1, 2 i 3) continua sent limitat», resumeix Boqué.
- Monitoratge ambiental: una pràctica consolidada
El sector portuari demostra un compromís sòlid amb el monitoratge ambiental. El 80% dels ports monitoren la qualitat de l'aigua, mentre que el 79% fan el mateix amb la qualitat de l'aire, considerant no només les emissions de vaixells, terminals, instal·lacions industrials i modes de transport terrestre, sinó també factors com pols de càrrega durant càrrega/descàrrega i olors de certes càrregues a granel.
En contrast, la contaminació acústica submarina és la menys monitorada (només 11% dels ports), tot i que pot provenir de múltiples fonts com motors de vaixells, generadors auxiliars i operacions de construcció o dragat.
- Certificació ambiental: estàndars en evolució
En certificació ambiental, el panorama mostra una adopció gradual d'estàndards internacionals. El 44% de les autoritats portuàries han obtingut la certificació ISO 14001, l'estàndard de Sistema de Gestió Ambiental més àmpliament reconegut, que emfatitza la millora contínua a través del cicle Planificar-Fer-Verificar-Actuar.
El 20% ha obtingut la certificació del Sistema de Revisió Ambiental Portuària (PERS) d'EcoPorts, l'únic estàndard de gestió ambiental específic del sector portuari. PERS incorpora els requisits generals primaris d'estàndards de gestió ambiental reconeguts mentre considera les especificitats dels ports.
El 8% dels ports compta amb certificació EMAS (Esquema de Gestió i Auditoria Ambiental), un esquema específic desenvolupat per la UE que va més enllà d'ISO 14001, emfatitzant més fortament la transparència pública.
- Restauració ecològica: inversió en biodiversita
Un elevat 63% dels enquestats indica haver invertit proactivament en restauració ecològica com a part de les polítiques i responsabilitats ambientals més àmplies del port. Aquestes iniciatives inclouen restauració d'aiguamolls costaners (manglars), esculls artificials i estructures d'hàbitat, creació d'hàbitats per a aus (àrees de nidificació i maresmes), zones d'esmorteïment verdes i corredors ecològics, hàbitats de pas i desova de peixos i regeneració dunes i platges.
Construcció de comunitat: el port com a actor social
La construcció de comunitat continua sent una prioritat per als ports, ressalta Boqué sobre l'estudi de la IAPH, «tot i que la presència de dones en càrrecs directius o als consells d'administració és encara insuficient», puntualitza.
- Participació ciutadana i transparència
Els resultats revelen que gairebé tres quartes parts dels ports organitzen regularment esdeveniments oberts al públic com a part dels seus programes d'abast comunitari. A més, el 70% dels ports han establert procediments i estructures per facilitar la consulta sistemàtica amb grups d'interès comunitaris com a part integral dels seus processos de presa de decisions.
El 60% dels enquestats ha invertit en programes educatius i de formació dirigits a habilitats requerides per a la força laboral portuària actual i futura, atraient talent a la indústria. Alguna cosa més de la meitat de les autoritats portuàries han invertit en donar suport a comunitats locals vulnerables, reduir la pobresa i abordar desigualtats.
Salut, seguretat i protecció: preparació davant riscos múltiples
- Panorama de riscos
Els desastres naturals i el canvi climàtic són considerats factors d'alt risc pel 44% i 38% dels ports, respectivament.
L'augment del nivell del mar, tempestes més freqüents i intenses, i patrons climàtics canviants estan incrementant el risc d'inundacions, dany a infraestructures i interrupcions d'operacions portuàries.
Reptes emergents i oportunitats futures
En l'àmbit operatiu, destaca Boqué, «l'augment de la mida dels vaixells i del volum per escala ha comportat una reducció dels moviments per hora en moltes regions». Encara resta pendent l'anàlisi regional d'aquestes tendències, explica, «que permetrà als membres extreure encara més valor de la informació recollida».
Aquesta dimensió territorial aportarà context i especificitat, facilitant una millor interpretació dels resultats i una aplicació més ajustada a les realitats i prioritats de cada port o regió». Del que hi ha evidències clares, tal com queda recollit en l'estudi de la IAPH, «és que els ports estan reforçant la seva resiliència davant disrupcions, tant operatives com geopolítiques», destaca Boqué.
- L'impacte de la geopolítica en les operacions portuàries
Tot i que les consideracions geopolítiques són considerades un risc alt per només un quart dels enquestats, els esdeveniments recents com la crisi del Mar Roig han demostrat com les tensions geopolítiques poden reconfigurar ràpidament les rutes comercials i la connectivitat portuària.
Els impactes geopolítics difereixen fortament per port. Ports ubicats en regions políticament inestables s'enfronten a riscos per disturbis civils, canvis de govern o canvis de política que podrien afectar les operacions portuàries o l'accés a rutes comercials clau.
- Innovació en gestió portuària
Un terç dels ports ha establert un departament d'innovació, mentre que l'11% reporta tenir un Director d'Innovació dins de la seva autoritat. Altres iniciatives inclouen el desenvolupament d'un hub o centre d'innovació (com incubadores) i accés a finançament de capital de risc corporatiu.
- Reptes de la força laboral i competències futures
El 60% dels ports ha invertit en programes educatius i de formació dirigits a competències requerides per a la força laboral portuària actual i futura, però la velocitat del canvi tecnològic requereix un enfocament més accelerat i sistemàtic.
Un sector en transformació accelerada
L'IAPH World Ports Tracker 2025 dibuixa el retrat d'una indústria en transformació accelerada, on la sostenibilitat i la digitalització ja no són opcions futures sinó realitats operatives del present. Els ports que liderin aquesta transformació estaran millor posicionats per afrontar els reptes del comerç internacional en les pròximes dècades.
Les dades revelen un sector que, tot i enfrontar-se a reptes complexos i multifacètics, demostra capacitat d'adaptació, innovació i compromís amb objectius ambientals i socials ambiciosos. La convergència de tecnologies digitals, energies renovables, combustibles alternatius i pràctiques d'economia circular està redefinint fonamentalment què significa ser un port en el segle XXI.
No obstant això, el camí cap a la plena sostenibilitat i digitalització requereix abordar reptes persistents:
- la bretxa de productivitat causada per vaixells més grans
- la necessitat d'enfortir la ciberseguretat
- la importància de desenvolupar capacitats humanes adequades
- la urgència d'assegurar finançament suficient per a les inversions necessàries.
Aquest informe confirma que el sector portuari mundial està en un punt d'inflexió històric. Les decisions que es prenguin en els pròxims anys determinaran si aconseguirem una transició exitosa cap a un model portuari veritablement sostenible i resilient.
- La indústria portuària del 2025 és testimoni d'una revolució silenciosa però profunda que està redefinint les regles del joc del comerç internacional. El futur pertany a aquells ports que sàpiguen navegar exitosament aquesta complexitat, integrant innovació tecnològica, responsabilitat ambiental i compromís social en una visió coherent i executable.
Per a què serveix un estudi com el 'World Ports Tracker'
Segons Ingrid Boqué, aquestes dades són especialment útils «no perquè ens serveixin per definir el pla de treball des de zero, sinó perquè ens permeten validar i ajustar les línies d'actuació que ja tenim definides. El World Ports Tracker ha estat una eina clau per obtenir informació específica sobre aspectes que considerem prioritaris dins del nostre full de ruta. Un exemple destacat és l'àmbit de la digitalització: tot i els avenços assolits fins ara, encara calen esforços significatius per implementar de manera efectiva sistemes com el Maritime Single Window (MSW), el Port Community System (PCS) i/o solucions Just-in-Time (JIT) als ports», resumeix.
- A través de les dades recollides, explica, «podem contrastar les nostres estimacions inicials amb la realitat del sector, identificar desviacions o oportunitats no previstes i, si cal, reorientar les iniciatives en curs per tal de maximitzar-ne l'impacte entre els membres. Aquesta capacitat d'ajust dinàmic ens permet actuar assegurant que les accions que impulsem responen realment a les necessitats i reptes actuals dels ports, membres de la IAPH».
El camí està traçat, els reptes identificats, i les eines disponibles. Ara correspon a cada port, cada autoritat portuària i cada actor de l'ecosistema marítim assumir la seva responsabilitat en aquesta transformació que no només beneficiarà el sector, sinó tota la societat global.