El SmartPorts més digital s'ha convertit en l'exemple perfecte de l'abast que les tecnologies tenen actualment en el sector. De fet, les paraules més repetides han estat tecnologia i digitalització, en relació sempre amb la col·laboració entre ports, la crisi del Covid-19 i la sostenibilitat, que també representen els reptes de futur als quals s'enfronta el sector. Retransmès en streaming a causa de la situació sanitària, l'esdeveniment celebrat els dies 17 i 18 de novembre va reunir a més de 6.000 usuaris únics que es van connectar en directe per a assistir als debats i a les millors pràctiques portuàries de la mà de 49 líders i experts del sector.
La iniciativa, liderada pel Port de Barcelona, va comptar amb la implicació dels ports d'Anvers, Busan, Hamburg, Los Angeles, Mont-real i Rotterdam, i ha estat la confirmació que la realitat augmentada, el 3D o la intel·ligència artificial estan cada vegada més integrats en els ports i que s'han convertit en eines imprescindibles per a simular, predir i fer front als reptes que generen situacions inesperades com la pròpia pandèmia.
“En un any marcat pel Covid-19, la innovació s'ha convertit en una prioritat per a avançar i aconseguir el nostre repte; generar valor per a la comunitat, promoure oportunitats de negoci, la sostenibilitat i transformació digital i crear un paradigma en tots els sectors econòmics”, va afirmar Mercè Conesa, Presidenta del Port de Barcelona, en el seu discurs de benvinguda.
La tecnologia, i especialment la digitalització, van ser els protagonistes de la majoria dels panells, ja que van permetre als ports continuar operant de manera eficient i segura per als seus empleats, garantint el proveïment durant el confinament, tal com van destacar Gene Seroka, director executiu del Port de Los Angeles; Jordi Torrent, director d'Estratègia del Port de Barcelona, o Jens Meier, president de la Junta Directiva del Port d'Hamburg.
Experts com Eleanor Hadland, analista sènior de Drewry, i Patrick Verhoeven, director de la IAPH, van assenyalar que el Covid-19 és una crida per a desenvolupar nous models de negoci i diversificar, ja que alguns segments de trànsit, com pot ser el cas els creuers, han sofert les pitjors conseqüències de la pandèmia.
En aquest sentit, poden sorgir diverses oportunitats de projectes realitzats conjuntament amb les ciutats i que s'aparten de la funció tradicional dels ports. Jens Meier va afirmar que des d'Hamburg col·laboren amb l'urbs mitjançant la creació de districtes d'innovació, mentre que el Port de Los Angeles també treballa amb la ciutat, desenvolupant accessos al capdavant marítim que inclouen espais verds i una oferta comercial i lúdica.
I cal no oblidar el binomi sostenibilitat-tecnologia ja que “cal implementar mesures conjuntes com a sistemes de gestió del trànsit per a reduir la petjada de CO₂ i fer-lo en col·laboració amb altres agents com les companyies de transport públic o l'aeroport, compartint una finestra digital única que estalviï temps i diners i eviti duplicar esforços”, va aconsellar Meier.
Quant a sostenibilitat, Jordi Torrent va assegurar que és necessari que els ports fixin els seus compromisos mediambientals abans, fins i tot, de la data assenyalada pel Pacte Verd Europeu i va posar l'accent a la col·laboració entre ells per a compartir i executar els diferents plans pilots que s'estan duent a terme individualment.
La col·laboració i comunicació és una altra de les claus i un dels reptes. Perquè aquestes siguin encara més eficients, Rashid Al Hosani, director comercial de Maqta Gateway, proveïdor del Port Community System del Port d'Abu Dhabi, i Marcel van de Pol, director de programes de DCSA, van fer una cridada a estandarditzar i globalitzar les plataformes electròniques de gestió perquè incloguin a totes les baules de la cadena logística i que la informació compartida sigui a temps real.
La digitalització, accelerada per la pandèmia, va més enllà dels sistemes de comunicació. Ulrich Baldauf, director d'Innovació de l'Autoritat Portuària d'Hamburg, va afegir que comptar amb un model digital del port gràcies a la realitat virtual i augmentada permet simular i predir diverses situacions i realitzar un millor manteniment de les instal·lacions. El port alemany també està desenvolupant un projecte de dos anys de durada amb drons teledirigits, aquàtics i subaqüàtics per a accedir a zones de difícil accessibilitat.
Carles Rúa, cap de Projectes Estratègics i Innovació del Port de Barcelona, va explicar que el port treballa amb diverses start-ups locals especialistes en tecnologies com la intel·ligència artificial, l'aprenentatge automàtic i el reconeixement òptic de caràcters (OCR, per les seves sigles en anglès) per a avançar en l'automatització de diferents operacions i processos, com el transport ferroviari de contenidors o la gestió de residus sòlids.
La innovació i digitalització també han jugat un paper fonamental en la pròpia organització d'aquesta edició de SmartPorts, ja que tots els continguts estaran disponibles els pròxims 365 dies al canal de l'esdeveniment, la posada en escena del qual va ser aplaudida pel públic i per uns ponents que es van resignar a haver de posposar el seu viatge a Barcelona fins a l'edició que se celebrarà l'any que ve.
L'any que ve més i millor. Digital i presencial, esperem!