Un any per a sortir a flotació: les tendències portuàries per a 2021

La UNCTAD apunta que una altra mesura ha estat el desenvolupament de millors línies de comunicació entre els stakeholders portuaris. En aquest sentit, alguns ports han potenciat plans de control d'emergències gestionats i monitorats per comitès interns, mentre que uns altres han desenvolupat estructures més elaborades que inclouen diversos subcomitès o el diàleg amb responsables governamentals i altres agents del sector, la qual cosa ha afermat la col·laboració entre institucions.

Altres ports han treballat, juntament amb agents de la cadena de subministrament, escenaris que analitzin l'impacte en els volums operatius i econòmics causats per la pandèmia. En aquest sentit, tal i com exposa Carles Mayol, commercial manager del Port de Barcelona, ja s'albira una certa recuperació dels tràfics d'importació d'uns certs sectors i la recuperació de les exportacions asiàtiques en general.

Reajustar els servei

Des d'un punt de vista comercial, el COVID-19 continuarà impactant al sector, almenys, durant el primer trimestre de l'any i probablement encara més per a alguns sectors. Segons explica Mayol, els armadors, a diferència de la crisi financera de 2008, han ajustat la seva oferta a partir de les cancel·lacions de serveis i dels blank sailings o cancel·lació de sortides de vaixells amb reserves programades, la qual cosa ha generat, i continuarà generant, tensions en l'oferta i la demanda. “De moment, no s'ha anunciat cap increment en el celler, espai o recuperació dels serveis cancel·lats fins a, com a mínim, abril de 2021”, explica.

Durant 2020, els volums de càrrega van descendir però no va succeir el mateix amb les tarifes de noli, ja que les navilieres van ajustar el volum reduint la seva capacitat mitjançant els citats blank sailings, retallant costos i aprofitant la baixada de preus dels combustibles per a centrar-se en la rendibilitat i no en la quota de mercat. Aquesta estratègia continuarà en 2021.

La conseqüència és l’increment inusitat dels nolis, que han experimentat augments mai vists en el sector i que, en alguns casos, s'han triplicat. En la primera setmana de 2021, el preu mitjà del noli des d'Àsia se situa en al voltant de 5.000 dòlars per a un contenidor de 40 peus, quan al desembre de 2019 tenia un preu aproximat de 1.500 dòlars.

Aquest increment es pot aguditzar en els primers compassos de 2021 i els nous preus hauran d'integrar-se en les cadenes de subministrament i repercutiran en els clients finals. Cal esmentar que els productes de baix cost unitari estan responent pitjor a aquest increment de preus i, en alguns casos, s'estan produint acumulacions en origen mentre s’espera que els preus dels nolis caiguin a valors més assumibles.

Les acumulacions de càrrega en determinats punts, la reducció de l'oferta marítima i l'increment de preus han tingut un efecte col·lateral que és la volatilitat i dificultat d'obtenir equips i contenidors buits en determinades zones geogràfiques, la qual cosa minva la capacitat d'accés a l'oferta marítima, congestiona els ports i dispara novament els preus.

Malgrat aquest panorama, s'espera que l'efecte de la recuperació de les exportacions xineses, a pesar que es preveu una desacceleració de la demanda per a enguany, podrien alleugerir la pressió sobre les cadenes logístiques i ajudar a contenir els preus.

Jordi Torrent, cap d'estratègia del Port de Barcelona, apunta també al fet que el comerç i la recuperació també es poden veure beneficiades per una reducció del proteccionisme que ha marcat les relacions entre blocs de l'últim període, especialment les relacions entre els Estats Units (els EUA) i la Xina. Els resultats de les eleccions als EUA poden ser una embranzida positiva pel comerç internacional.

Sostenibilitat y digitalització

Sigui quina sigui la situació conjuntural pel que resta de pandèmia i el seu impacte sobre l'economia mundial, el trànsit marítim serà sostenible o no serà. El Comitè de Protecció del Medi Marí (MEPC), de l'Organització Marítima Internacional (OMI), es va reunir a la fi de 2020 per a consolidar en 2021 el compromís de reduir les emissions de CO₂ en un 40%, (comparades amb xifres del 2008) en 2030. La Unió Europea ha adoptat una mesura similar, la d'incentivar el Règim de comerç de drets d'emissió de la UE, els objectius de la qual són encara més rigorosos que els assenyalats pel MEPC.

Aquestes dues iniciatives llancen un missatge molt clar a navilieres i companyies logístiques: han de preparar-se per adoptar polítiques relatives al canvi climàtic. Això implica un increment econòmic per als transportistes, que hauran d'invertir per a transformar els seus vaixells en mitjans de transport més sostenibles o arriscar-se a rebre sancions.

L'OMI tampoc s'oblida de les condicions laborals dels mariners, que es van haver de quedar a terra durant mesos i les condicions dels quals esperen millorar enguany, o la possibilitat que s'afermin rutes logístiques basades en la proximitat i rapidesa del trànsit marítim, tal com assenyalen veus expertes.

Una de les principals rutes per a arribar a aquests objectius de sostenibilitat és, sens dubte, la de la digitalització, accelerada a causa de la pandèmia, que ha resultat ser una solució segura i efectiva durant la crisi. Compartir dades de manera col·laborativa és el primer pas i en aquest sentit, el sector parteix amb avantatge perquè molts agents ja compten amb plataformes que els permeten intercanviar informació. Aquest ha de ser l'any en què s'afermin les plataformes digitals que permetin compartir dades en obert.

Navis, el proveïdor d'operacions que pertany a Cargotec Corporation, s'aventura a llançar les seves prediccions tecnològiques per a 2021. La primera serà la consolidació de tecnologies basades en el núvol, que ha permès consolidar les operacions en remot. Segons una enquesta realitzada per aquest proveïdor, l'interès per aquestes tecnologies ha incrementat un 40% comparat amb l'any passat perquè permet agilitzar el flux de treball, reduir costos i prioritzar la seguretat del personal.

L'ús de la intel·ligència artificial per a la logística marítima i terrestre serà una altra de les claus, ja que la capacitat de predicció operativa i la recol·lecció i anàlisi de dades permeten que els tots els agents de la cadena de valor prenguin decisions més rellevants per als seus negocis. Aquesta vindrà acompanyada per l'acceleració en la implementació de l'automatització en les terminals, fonamental per a mantenir la seva competitivitat i incrementar la productivitat millorant la seguretat i reduint costos operatius, però alhora, equilibrarà les ofertes portuàries i reduirà la diferenciació entre enclavaments.

La tecnologia també serà un aliat per a afermar la sostenibilitat de la cadena logística. La baixada del volum de trànsit durant la primera meitat de 2020 va tenir un impacte positiu en la qualitat de l'aire i en el medi ambient. Per això, la consolidació de sistemes de monitoratge operatiu seran claus per a maximitzar l'eficiència, així com la preferència pel transport ferroviari en detriment dels camions.

Els pròxims mesos seran testimonis de si aquestes tendències s'assenten o no, definitivament, en un sector que espera que 2021 sigui un any molt diferent a l'anterior.