L'augment de l'exposició a les inundacions costaneres posarà a prova la integritat de la infraestructura i les operacions portuàries. (Getty Images)
Del Ever Given a la pujada del nivell de la mar: pot el canvi climàtic bloquejar el trànsit marítim internacional?
El bloqueig del canal de Suez al maig de 2021 va mostrar la vulnerabilitat de les cadenes de subministrament i la dependència que el món té del trànsit marítim internacional. En qüestió de pocs dies, el comerç mundial va experimentar grans retards i pèrdues milionàries. Les conseqüències del canvi climàtic – com la pujada del nivell de la mar o l'augment dels fenòmens meteorològics extrems – poden provocar situacions similars cada vegada amb major freqüència i intensitat.
Publicat el
30.03.2023
L'augment de l'exposició a les inundacions costaneres posarà a prova la integritat de la infraestructura i les operacions portuàries. (Getty Images)
Efecte dominó
Al setembre de 2018, el tifó Mangkhut va assotar el sud de la Xina i va obligar a tancar per complet els ports de Shenzhen i Hong Kong durant més de tres dies. En 2020, la pandèmia de COVID-19 va paralitzar part del moviment marítim internacional i, al maig de 2021, el vaixell Ever Given va encallar en el canal de Suez bloquejant-lo durant sis dies.
Les conseqüències de cadascun d'aquests casos, igual que els seus contextos, van ser molt diferents. Però tots tenen un element comú: van impactar de ple en la cadena global de subministrament i van provocar enormes pèrdues econòmiques.
“S'estima que només el primer dia del bloqueig del canal de Suez les pèrdues van ser de 9600 milions de dòlars. Es va taxar el valor de les mercaderies retardades per hora en 400 milions mentre que Egipte perdia al voltant de 14 milions diaris. Es va produir el trencament de les cadenes de subministrament globals, desproveïment, retards, sobrecostos, pujades de preu i, després, reclamacions milionàries”, explica Marta Serrano Pérez, doctora en Enginyeria Mediambiental i directora del Grau en Transport i Logística en la Universitat Camilo José Cela.
“Aproximadament el 80% del total de mercaderies transportades a nivell mundial el fa per via marítima. I, segons dades de l'autoritat del canal de Suez, més del 12% del comerç global transita per aquest. Amb aquestes xifres podem fer-nos idea de la repercussió econòmica del bloqueig del canal”, afegeix.
Juntament amb les conseqüències econòmiques milionàries, el bloqueig del canal de Suez va deixar un aprenentatge que se suma al d'altres esdeveniments anteriors: l'economia mundial pot paralitzar-se davant el tancament d'una sola ruta de navegació o la pèrdua d'una infraestructura marítima. Es tracta d'un aprenentatge important en un món que s'enfronta, a curt i mitjà termini, a les conseqüències del canvi climàtic.
L'impacte del canvi climàtic en les infraestructures marítimes
Per la seva ubicació, en zones costaneres i a baixa altitud, els ports i altres infraestructures marítimes són molt vulnerables a algunes de les conseqüències del canvi climàtic, com la pujada del nivell de la mar o l'augment de la freqüència i la intensitat de tempestes, vents i inundacions.
“Aquests i altres fenòmens són responsables directes de greus interrupcions de les comunicacions marítimes. Aquestes interrupcions, a la vegada, obliguen a alentir o suspendre les operacions portuàries augmentant costos i retards i tensionando fortament les cadenes de subministrament, com ja ha succeït a causa de la COVID-19 o l'esdeveniment del Ever Given”, explica Serrano.
L'informe ‘High seas: Enabling a climate resilient Suez Canal’, elaborat per Marsh, posa en evidència les possibles conseqüències de la pujada del nivell de la mar en aquesta infraestructura del Mediterrani. La costa d'Egipte és molt vulnerable a a l'augment del nivell de la mar i a les inundacions. A més, l'augment progressiu de la sequera i la desertificació poden provocar l'increment de les tempestes de sorra i pols, la qual cosa dificultaria la navegació – de fet, la presència de forts vents va ser una de les causes de l'accident del Ever Given.
“L'augment de l'exposició a les inundacions costaneres posarà a prova la integritat de la infraestructura i les operacions portuàries, a causa de la possible interrupció de la càrrega, la descàrrega i el moviment de les mercaderies. Les xarxes de transport i comunicació, les àrees industrials, els habitatges i els sistemes de sanejament també poden veure's afectats. Si això ocorregués, caldria realitzar inversions addicionals per a garantir que les operacions del canal no es veiessin interrompudes”, expliquen en l'informe.
El canvi climàtics i els ports
Els ports són unes altres de les infraestructures que, per la seva ubicació i les seves característiques, estan especialment exposades al canvi climàtic. Tal com explica Alexander Eslava Sarmiento, consultor portuari i especialista en Logística Internacional, al voltant d'un terç dels ports del món estan situats en àrees propenses a tempestes tropicals i, entre 1960 i 2010, almenys una tempesta tropical va passar en un radi de 50 km del 32% dels ports marítims del món.
En el seu treball ‘El canvi climàtic global i el seu impacte en els ports marítims del món’, detalla els riscos que el canvi climàtic pot implicar per a les infraestructures i els efectes col·laterals que pot provocar en la seva activitat.
Entre els primers, estan la degradació dels materials, els fonaments i les estructures a causa dels canvis en les aigües subterrànies, l'augment de la temperatura o la intensitat de les pluges i els vents. Les onades de calor, d'altra banda, poden requerir l'ús de més energia per a refredar les mercaderies emmagatzemades en els ports.
Entre els efectes col·laterals, Eslava destaca els següents:
- Limitacions en la maniobrabilitat i l'atracada dels vaixells i en les operacions de càrrega i descàrrega, a causa dels forts vents.
- Dificultat del personal del port per a treballar a l'aire lliure en jornades d'altes temperatures.
- Reducció de la visibilitat a causa de les precipitacions (en cas de tempesta, per exemple), la qual cosa pot generar retards en les operacions d'atracada i maneig de càrrega.
- Limitacions a les maniobres d'aproximació a causa de l'altura de les ones.
- Limitacions a les operacions portuàries per inundacions.
“Atès que els ports marítims no funcionen de forma aïllada, sinó com a part de sistemes complexos de transport, logística i cadenes de subministrament, qualsevol interrupció relacionada amb el clima en els mateixos té implicacions més àmplies per a la resiliència de l'economia global”, assenyala Eslava.
El canvi climàtic en les rutes globals
Moltes de les conseqüències del canvi climàtic, com la fosa del gel marí, l'alteració dels patrons de vent i l'augment de la freqüència i la intensitat de les tempestes, poden tenir conseqüències importants en la navegació. Una de les més visibles és el desglaç de l'Àrtic, que permetrà traçar noves rutes al nord del globus.
“Les rutes marítimes polars a través de l'Àrtic suposaran un gran estalvi en quilòmetres, combustible i temps. No obstant això, el mal ambiental a l'ecosistema de la zona i per tant del planeta podria ser irreparable”, afegeix Serrano.
Al costat de l'obertura de noves rutes, es presenta la possibilitat que moltes altres deixin de ser segures o rendibles, a causa de canvis en les condicions meteorològiques i a la incapacitat d'utilitzar infraestructures que resulten crucials avui dia.
El Mediterrani, una de les zones més afectades
El Mediterrani és una altra regió en la qual el canvi climàtic està afectant amb força. Tal com assenyalen des de WWF en el seu informe ‘The Climate Change Effect in the Mediterran - Six stories from an overheating sea’, aquesta zona del planeta s'ha escalfat un 20% més ràpid que la mitjana mundial. De fet, ja ha aconseguit una pujada de 1,5 °C des de l'època preindustrial.
L'augment de les temperatures, unit a altres problemes com la sobreexplotació o la presència d'espècies invasores, provoca importants canvis en els ecosistemes que acaben tenint conseqüències a nivell socioeconòmic. Entre elles estan la pujada del nivell de la mar (que pot impactar en les infraestructures costaneres) i la pèrdua d'espècies.
Al Mediterrani, aquestes conseqüències tenen el seu màxim exponent en la Posidònia oceànica. Una planta marina que té un gran valor ecosistèmic que emmagatzema carboni blau, serveix d'hàbitat a moltes espècies i protegeix el litoral de l'erosió, entre altres beneficis. Perdre les seves poblacions té un impacte directe en els ecosistemes i, per consegüent, en les infraestructures que els envolten i en l'activitat marítima del Mediterrani.
Les solucions: adaptació i mitigació
L'informe de Marsh proposa tres vies per a evitar que el canvi climàtic inhabiliti del canal de Suez: crear mètodes de resiliència als cingles climàtics físics (per exemple, adaptant la infraestructura portuària), crear mecanismes per a finançar-ho i garantir que tot l'anterior formi part d'una estratègia amb un enfocament coherent i estructurat.
Serrano, d'altra banda, ressalta dues conceptes que són sempre protagonistes dels plans per a fer front al canvi climàtic: adaptació i mitigació. “Al meu entendre, és necessari desenvolupar dues línies de treball en paral·lel. D'una banda, és important que tots els actors augmentin els esforços per a reduir o fins i tot eliminar les emissions contaminants, culpables de l'escalfament global. Per l'altre, que s'adaptin els territoris costaners i els àrees portuàries a aquest nou escenari conseqüència del canvi climàtic, amb una gran inversió en tecnologia i infraestructura”.
D'acord amb la professora de la Universitat Camilo José Cela, les conseqüències que ja s'estan notant i els avisos del que està per venir han fet que navilieres i autoritats portuàries és mostrin més conscienciades sobre aquest tema. Nombrosos ports han posat en marxa iniciatives per a reduir els seves emissions i fer les seves infraestructures més resilients.
“Ports com el Sant Diego o Rotterdam lideren iniciatives que els permetran adaptar-se o mitigar els efectes provocats sobre les seves infraestructures pel canvi climàtic”, assenyala. “L'autoritat portuària de Rotterdam, per exemple, compagina projectes d'enginyeria a gran escala, com la barrera de Maeslant o la construcció de zones portuàries elevades, amb programes de conscienciació per a empreses portuàries sobre les amenaces que planteja el canvi climàtic i la gestió del risc d'inundacions”.
“Addicionalment i en paral·lel, estan desenvolupant projectes de transició energètica i d'economia circular per a reduir la petjada mediambiental del port. Això els permetrà avançar-se a l'augment del nivell de la mar i tenir aquest fenomen previst per al seu desenvolupament futur. Per consegüent, el port estarà en condicions d'invertir amb responsabilitat per a poder mantenir-se a resguard d'inundacions i crescudes”, explica Serrano.
En el Port de Barcelona, diferents iniciatives promouen l'ús d'energies netes i renovables per a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i l'autoconsum. El projecte REST-COAST, d'altra banda, cerca restaurar ecosistemes costaners basant-se en la naturalesa, per a reduir els riscos d'erosió i inundació que porta el canvi climàtic. I la llista no acaba aquí.
Es tracta de mesures de mitigació i adaptació que poden reduir, de manera considerable, l'impacte que l'escalfament global pot tenir en el sector marítim en els pròxims anys. I evitar, així, que problemes com el generat per l’Ever Green tinguin en el futur la petjada del canvi climàtic.
Articles relacionats
![Costes resilients: la transformació innovadora del litoral per a protegir-lo del canvi climàtic]()
