Centres de dades marins: flotants, submergits i més eficients
Els centres de dades marins, flotants i submarins, emergeixen com a alternativa sostenible per reduir el consum energètic, millorar l'eficiència i apropar el processament a zones costaneres.
Publicat el
26.09.2025
La febre dels data centers
La demanda de centres de dades per a processament i emmagatzematge no para de créixer. La recent onada d'inversions multimilionàries en intel·ligència artificial (IA) als Estats Units ho confirma: OpenAI, Oracle i Softbank han anunciat la construcció de cinc nous complexos d'IA als Estats Units sota el segell de la plataforma Stargate, amb una promesa d'inversió de 500.000 milions de dòlars. Una economia cada vegada més digitalitzada necessita aquestes gigaestructures, no només per a la Intel·ligència Artificial, sinó també per al Big Data, l'Internet de les Coses, el Cloud Computing...
Mentre als Estats Units es construeixen megacomplexos en terra ferma que consumiran tanta energia com ciutats senceres, a Europa i Àsia s'exploren alternatives més sostenibles. Digital Realty prepara un supercentre de dades a Sant Adrià de Besòs (Barcelona), que es perfila com el principal hub digital del sud d'Europa, ja que estarà ubicat estratègicament al costat de l'estació de cables submarins Barcelona Cable Landing Station (CLS). I l'Aragó compta amb més de 20 centres de dades planificats entre Saragossa i Osca.
- Però la pregunta sempre és: com satisfer aquesta demanda creixent reduint l'enorme consum energètic per refrigerar els servidors?
En els darrers cinc anys s'ha anat conformant una idea per millorar l'eficiència en aquest punt: construir aquestes infraestructures digitals al mar. Fins fa poc podia sonar a ciència-ficció, però l'últim lustre s'ha consagrat com una alternativa real i viable.
Com tota novetat tecnològica, aquests centres de dades marítims —ja sigui en superfície o submarins— representen una sèrie de reptes tècnics i regulatoris que cal tenir en compte per comprovar fins a quin punt són una solució de futur.
Data center marítims: una història curta però intensa
Els orígens d'aquests centres de dades al mar es poden remuntar a fa una dècada. El 2015, tot un referent de les tecnologies digitals com Microsoft, va posar en marxa el Project Natick, que buscava comprovar la viabilitat d'operar data centers a les profunditats marítimes. L'objectiu era comprovar si aquesta ubicació podia oferir millor refrigeració, menor consum energètic i més fiabilitat.
De la teoria es va passar a la pràctica en submergir un centre de dades amb 864 servidors a les aigües de l'arxipèlag escocès de les Orkney. Cinc anys després de l'arrencada del projecte Natick, el 2020, van certificar que era viable. L'ambient fred, sense oxigen i estable del fons marí va reduir la corrosió i els problemes derivats de les altes temperatures. A més, havien utilitzat energies renovables d'instal·lacions properes a la costa.
El 2024, Microsoft va anunciar que no seguia amb el projecte —la seva finalitat era experimental i no comercial, sempre s'havia contemplat per a un marc cronològic limitat—, però considerava que l'experiència adquirida era molt útil per al futur i aplicarien aquestes lliçons apreses amb Natick.
Aviat es va veure que aquest experiment de Microsoft no seria una illa.
- El 2022, l'empresa Nautilus Data Technologies va instal·lar un centre de dades a Stockton (Califòrnia). En aquest cas era flotant i combinaven l'ús de l'aigua amb intercanviadors de calor per aconseguir una major eficiència en la refrigeració, amb la promesa de ser un 70% més eficient que un data center en terra i consumint un 30% menys d'energia.
- Com en tants altres camps, a Àsia hi ha també projectes de referència. L'empresa xinesa HiCloud ha impulsat data centers submarins a les costes de Lingshui, a la província insular de Hainan, enfocats a tasques de supercomputació i de serveis d'IA. A l'estiu de 2025, HiCloud va presentar un projecte similar en aigües properes a Xangai amb la intenció de disposar de data center amb una potència de 24 MW en dues fases. També esperaven reduir el consum energètic entre un 30 i un 40% gràcies a l'ús d'energia eòlica marina.
- Mentrestant, el Japó està estudiant instal·lar centres de dades en vaixells o un altre tipus d'estructures que naveguin. En aquest cas, cal mirar el futur més proper. La naviera MOL (Mitsui O.S.K Lines) i l'empresa Kinetics volen posar en marxa el 2027 un vaixell amb una capacitat de gestió de dades d'entre 23 i 73 MW. Per a la refrigeració, també recorreran a fonts renovables generades en un powership que s'estima que tindrà uns 120 metres d'eslora, segons dades aportades des de la mateixa MOL.
Per què portar un data center al mar?
Com ja s'ha apuntat, i va ser el principal descobriment de l'estudi de Microsoft, l'aigua dels mars i oceans és molt més estable i baixa que les temperatures en terra ferma, de manera que és més fàcil dissipar la calor generada pels servidors sense dependre tant de sistemes actius de refredat. En aconseguir que l'aigua circumdant absorbeixi la calor, el consum energètic per completar el refredament es redueix de manera molt notable.
- En reduir la temperatura de manera més eficient també es redueix la taxa de fallades. De nou cal recórrer al Project Natick com a referència, que van comprovar que els servidors submergits tenien 8 vegades menys problemes que un centre de capacitats similars ubicat en terra ferma.
En el cas dels centres submarins, les variacions ambientals —onatge, corrents de vent, canvis de temperatura nit-dia...— influeixen menys i no cal dissenyar sistemes de compensació energètica com els centres en terra. Els flotants poden estar més exposats en aquest sentit, però tenen altres avantatges com la seva possibilitat de reubicar-se si cal fer front a un pic de la demanda de processament de dades.
Eficiència i reducció de la latència
L'eficiència operativa també és un punt a favor d'aquests data center. Aquí cal mirar al projecte de Xangai, una metròpoli global, on hi ha una gran demanda de dades, en ubicar aquestes instal·lacions tan a prop s'obtenen millores com la reducció de la latència en usar-se determinades aplicacions, les dades es processen més ràpid i altres serveis digitals tindran un millor rendiment als ulls dels seus usuaris.
Des del punt de vista energètic, i igual que les seves contrapartides terrestres, un data center no només necessita energia per refrigerar-se sinó també per operar les seves altres funcions: ús dels servidors, equips de comunicacions, sistemes auxiliars... Aquí entren en joc portar l'energia (o altres opcions) fins a la infraestructura.
En aquest sentit, José Luís Domínguez García, responsable d'eòlica marina de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), assenyala a PierNext que si tens un centre de dades molt potent «segurament és millor que, en lloc de portar energia des de terra, comptar amb generació pròpia». Domínguez recorda que en l'entorn aquàtic hi ha renovables disponibles com l'eòlica marina, undimotriu o mareomotriu.
Per a l'expert de l'IREC, «l'energia eòlica aporta molts avantatges avui dia a aquests centres de dades: tens parcs molt grans que aporten molta energia i que pot aprofitar-se per alimentar aquests data center».
Domínguez afegeix que «si busques un lloc per construir una d'aquestes infraestructures, millor on hi hagi un parc eòlic marí, perquè ja és una zona que ha estat antropitzada, és una zona limitada i no s'usa per a altres coses».
Un punt important per decantar-te per una font o una altra, indica Domínguez, és que «cal tenir en compte que els centres de dades requereixen una quantitat d'energia constant, no poden treballar desconnectant una part si no hi ha prou energia com altres infraestructures, de manera que has de tenir en compte que potser necessites una capacitat de generació propera molt important».
Un últim aspecte que explica aquest expert, la connectivitat, «és un factor important, hem d'estar segurs que no només arriba energia, sinó també cables de fibra òptica perquè es transmetin les dades».
Data centers als ports?
Els projectes que s'han dut a terme fins a la data de centres de dades marins s'han construït en zones marítimes variades: petits arxipèlags, prop d'un port de referència global, sota el mar...
- Però per al responsable de l'IREC, les millors zones per instal·lar un data center hauria de ser «el més a prop possible de la costa per facilitar les connexions (de dades o energètiques, si no s'opta per l'autogeneració). Per exemple, els ports són zones amb presència humana des de fa temps i és més fàcil desenvolupar noves infraestructures i zones on hi hagi recursos autònoms per generar l'energia necessària».
En el cas concret de la Península Ibèrica, en estar a cavall entre l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània, presenta una dualitat que val la pena ressaltar. L'eficiència dels data centers en el segon entorn pot ser més moderada a causa que la temperatura de l'aigua mediterrània és més elevada. Tot i que hi ha altres punts a favor de les costes espanyoles, com el destacat ús d'energies renovables marines que podien integrar-se en hipotètics futurs centres d'aquest tipus.
Reptes dels data centers marins
Si l'entorn submarí proporciona avantatges evidents des del punt de vista de la refrigeració, també comporta alguns riscos per a tot tipus d'estructures com la corrosió o la incrustació d'algues i altres organismes marins. Per tant, es requereixen estructures que allotgin aquests data center molt ben dissenyades especialment per resistir la pressió, la humitat, els cicles tèrmics...
En relació amb aquest punt qualsevol tasca de manteniment és més complicada sota l'aigua, fins i tot pot complicar-se si es porta algun equip a la superfície o a terra ferma per reparar-se. El desenvolupament dels drons i robots subaquàtics està ajudant molt en aquest sentit i segur que també es veuen avenços importants en el futur més proper.
Els riscos mediambientals per als ecosistemes marítims és un tema molt present en el desenvolupament de qualsevol projecte en aquests entorns aquàtics, de manera que aquests projectes hauran de ser molt respectuós amb les corresponents legislacions mediambientals, allà on es desenvolupin. La presència d'aquestes infraestructures pot alterar corrents i altres aspectes d'un ecosistema costaner.
«Utilitzar un intercanviador de calor s'ha de fer amb compte perquè pots escalfar l'aigua del mar i afectar la vida que hi ha al voltant», ressalta Domínguez, de manera que recomana millor actuar en zones com ports o on fa temps que ja hi ha presència humana per no afectar tant a ecosistemes més verges.
- Els centres de dades marítims representen una solució innovadora al creixent repte energètic del sector digital. Amb reduccions de consum de fins a un 70% i vuit vegades menys fallades tècniques que els seus equivalents terrestres, aquests projectes demostren que el futur de la infraestructura digital pot estar al mar.
Els ports i zones costaneres properes a parcs eòlics marins emergeixen com a ubicacions ideals, combinant eficiència de refrigeració, energies renovables i connectivitat.
A la Península Ibèrica, amb la seva posició estratègica entre oceà i Mediterrani, aquesta tecnologia podria integrar-se perfectament amb la creixent infraestructura de data centers que ja està transformant la regió en un hub digital europeu.
