Tecnologia

Drons en els ports: quina serà la següent innovació?

Per a què pot servir un dron en l'operativa portuària? La seva aplicació en els ports es redueix, actualment, a la posada en marxa de diversos pilots per a comprovar la seva utilitat en diferents escenaris i operacions. Les conclusions indiquen que milloren la seguretat, la rapidesa, l'efectivitat i la capacitat de resposta i que són una eina indispensable per al desenvolupament del smart port.

Publicat el 25.03.2021

PierNext

Els drons milloren la seguretat, la rapidesa i l'efectivitat de l'operativa portuària i la capacitat de resposta davant eventualitats. (PierNext)

Per veure als drons actuar en plena capacitat en instal·lacions portuàries falta eludir algun escull, bàsicament legislatiu. Les últimes iniciatives europees assenyalen que el canvi està a la vora i que, tard o d’hora, els drons seran una eina indispensable per als ports i altres infraestructures essencials.

Beneficis de l'ús de drons per a un port

Els beneficis de volar un dron o vehicle aeri no tripulat són transversals per a una institució portuària. Al Port de Barcelona, un departament pioner és el d'Infraestructures, que ja ha fet enlairar drons per a obtenir informació topogràfica incorporant al vehicle tecnologies com a fotogrametries i LIDAR, una tècnica de detecció remota per làser que executa el mapatge d’un entorn 3D utilitzant una georreferenciació precisa. Això supera amb escreix els punts de la superfície que fins fa poc recaptaven els topògrafs, el treball dels quals està limitat a les zones accessibles a peu per a realitzar els mesuraments amb seguretat.

En canvi, un dron permet obtenir un núvol de milions de punts del terreny situats a centímetres de distància que contenen informació essencial per a la realització d'obres, com les característiques topogràfiques de la zona. En unir tots els punts, es genera una superfície digital editable que permet treballar i visualitzar el resultat de futurs projectes.

“Mitjançant aquestes tècniques també obtenim una ortofoto, una fotografia àrea del terreny lliure d'errors i deformacions que es comporta igual que un pla. Per a l'enginyeria, és una autèntica revolució per un tema de cost, rapidesa, seguretat i per la qualitat d'una informació mai vista en el sector”, explica Miguel Ángel Pindado, Director de Projectes i Infraestructures Exteriors de Connexió del Port de Barcelona.

Un altre port que s'ha iniciat ja en això dels drons és el d'Hamburg, tal com van exposar diversos dels seus representants en l'última edició de Smart Ports-Piers of the Future. L'autoritat portuària alemanya ha realitzat diversos programes i pilots per a incorporar els drons en la seva operativa.

Christian Bahr, Gerent Sènior de Projectes - Innovació i Estratègia de TI, va desgranar que fa ja més de dos anys van començar a incorporar una estació de control per a drons, amb el suport del Ministeri Federal de Transport i Infraestructura Digital alemany, per a donar servei a dos departaments crítics: la unitat de prevenció de desastres i infraestructures, ja que tots dos es beneficiarien de poder obtenir informació en temps real per a prevenir i detectar situacions de risc des de l'aire.

El projecte d'Hamburg es denomina PORTwings i també inclou el desenvolupament d'un programari que permetrà controlar i planificar els vols i la recollida de dades de manera automàtica, sota la supervisió remota d'un operari. Dins de les opcions que ofereix el mercat, la prioritat del port alemany és disposar de models que puguin incorporar el major nombre d'unitats de sensors i muntures per a mesurar diferents variables en un sol vol.

Però hi ha més experiències amb drons entre els principals ports del món. Enguany, per exemple, el Port d'Anvers també monitorarà i inspeccionarà els seus 120 km² d'instal·lacions amb un programa pilot el protagonista del qual és el dron. En aquest cas, estan provant un vehicle que opera de manera completament independent i pot carregar-se automàticament gràcies a una estació basi intel·ligent centralitzada que es gestiona des d'una plataforma web.

Drons per aire…i per mar

Els drons no es limiten a recollir dades des de l'aire, sinó que diversos ports ja estan provant models aquàtics i subaquàtics per a obtenir indicadors sobre la qualitat de les aigües, a més de dur a terme inspeccions o vigilància marítima.

A l'abril de 2020, Hamburg va iniciar una prova amb Echo.1, un dron aquàtic capaç de navegar per la superfície de l'aigua de manera autònoma durant sis hores i sense emissions amb la missió de mesurar el calat de l'aigua, sobretot en zones de difícil accés.

En una primera fase, el dron va navegar per àrees portuàries amb poc trànsit marítim i en una segona, ho farà per zones més concorregudes. “Toti i que el sistema automàtic per a evitar col·lisions ha de millorar, estem planejant incrementar el nombre de sensors per a ampliar la seva capacitat més enllà dels serveis hidrogràfics del port”, va explicar Thomas Thies, Hidrògrafo Adjunt del Port d'Hamburg, en la passada edició del Smart Ports.

Per la seva part, el Port de Barcelona ha realitzat una demostració aquest mes de març amb un dron aquàtic de l'empresa GPASEABOTS. Aquest dron és una plataforma multipropòsit que, en funció de la instrumentació col·locada, pot fer diverses tasques automatitzades i visualitzades en temps real, agilitant la capacitat de resposta davant qualsevol eventualitat.

Jordi Vila, Responsable de Medi Ambient del Port de Barcelona, va assenyalar que “és un primer pas per a avançar cap a l'automatització dels treballs de camp”, permetent “aprofundir en el coneixement de l'entorn marí d'una manera molt diferent a l'actual”.

Nova regulació, enlairament imminent

Enguany pot significar un abans i un després en la implementació de drons en entorns portuaris. La nova regulació europea, vigent des del 31 de desembre de 2020, unifica la legislació dels estats membres, la normativa dels quals era d'aplicació local. “Aquesta iniciativa indica que existeix una obertura ja que, fins ara, obtenir permisos per a volar drons era molt complicat”, considera Pindado.

Per als ports que es troben en una zona d'exclusió aèria per la seva proximitat a un aeroport, com és el cas d'Hamburg i Barcelona, només es permet volar aquests vehicles en comptades excepcions. En el cas de la capital catalana, per exemple, s'han utilitzat drons per a analitzar els danys que el temporal Glòria de 2020 va provocar en dics i elements estructurals. En aquest cas, el vol del dron va ser gestionat pels Mossos d'Esquadra, la policia autonòmica catalana.

Actualment, el Port de Barcelona està tramitant amb les autoritats pertinents els permisos per a volar drons en les seves instal·lacions i poder disposar d'una central de drons gestionada per la pròpia institució.

Xavier Valls, Responsable del departament de Plans del Port de l'àrea de Sistemes d'Informació del Port de Barcelona, és l'encarregat de gestionar els vols, equips i tecnologies incorporades en aquests aparells i afirma que, una vegada s'estableixin les bases legals, la utilització d'aquests vehicles per a recaptar i analitzar dades sobre contaminació, seguretat, zonificació o conservació serà transversal en tota l'organització.

Valls apunta que, actualment, els drons compten amb una sèrie de hàndicaps, començant per la seva lleugeresa de pes perquè a vegades dificulta incorporar equips fotogràfics i LIDAR, en el cas d'infraestructures. “Les solucions de mercat apunten cap a aquells aparells i sensors que s'adaptin al dron sense desestabilitzar-lo”, assenyala.

Una altra àrea que ha de millorar és la durada de les bateries, d'uns 20 minutos en drons de gamma alta. Això significa que ha d'aplicar-se una màxima eficiència en cada vol, incorporant sensors capaços de mesurar el màxim nombre de variables possibles. Encara que, si la càrrega és major també ho és el consum de bateries.

Valls defineix al dron com una eina fonamental dels bessons digitals i assegura que la pròxima innovació no serà la del propi dron sinó dels serveis i explotació derivada dels vols, com la gestió i processament de les dades obtingudes.

Miguel Ángel Pindado, per la seva part, identifica l'element més rellevant en el desenvolupament tecnològic necessari per a la utilització intensiva del dron aeri en tota l'operativa portuària: “Les empreses que siguin capaces de desenvolupar els sensors més precisos, lleugers i capaços de recollir més dades seran les que revolucionin un mercat que es troba en aquests moments, en una evolució constant”.