Fins a desembre de 2019, un total de 136 països i 30 organitzacions internacionals han signat documents de cooperació amb el projecte Xinès. (Belt and Road Initiative)
Els ports en la nova ruta de la seda digital
La pugna pel control geocomercial ja ha començat. El Belt and Road Initiative (BRI) impulsat per la Xina és descrit com una ‘globalització 2.0’ pels seus partidaris i com a ‘Pla Marshall’ o ‘neocolonialisme’ pels seus crítics. Es basa en la tecnologia i les infraestructures per a unir als cinc continents en un projecte sense precedents.
Publicat el
29.10.2020
Fins a desembre de 2019, un total de 136 països i 30 organitzacions internacionals han signat documents de cooperació amb el projecte Xinès. (Belt and Road Initiative)
“És el projecte del segle”. Així va presentar el president xinès Xi Jingping el Belt and Road Initiative (BRI) al 2013, un ambiciós pla que pretén connectar logísticament a Àsia, Europa, Àfrica i Oceania per rutes terrestres i marítimes, emulant a la històrica Ruta de la Seda que va unir comercialment al Llunyà Orient amb Occident.
Fins a desembre de 2019, un total de 136 països i 30 organitzacions internacionals han signat documents de cooperació, s'han segellat acords per a la construcció d'infraestructures per valor de 400.000 milions de dòlars i una inversió per part de la Xina de 90.000 milions de dòlars. Actualment, més de 100 projectes estan en marxa en sectors com el transport, l'energia, mineria, telecomunicacions, parcs industrials, Zones Econòmiques Especials, turisme i desenvolupament urbà a més de la creació de sis corredors econòmics. S'espera que el projecte generi el 55% del Producte Interior Brut del Món.
La e-Ruta de la seda
En 2015, Xi Jingping va agregar la D de digital per a subratllar la importància de la connectivitat global i donar una empenta a la internacionalització de les companyies tecnològiques locals. Al 2016, l'economia digital va representar el 31% del Producte Interior Brut del gegant asiàtic i al 2017, els comerços electrònics xinesos van copar el 42% del mercat global.
Segons publica el Digital Belt & Road Research Center de la Universitat de Fudan, des de 2018, 201 companyies xineses que treballen en la transformació digital han implementat 1,334 inversions estrangeres en vuit sectors: ecommerce, infraestructures de comunicació i 5G, fintech, ciutats intel·ligents, internet industrial de les coses, terminals intel·ligents, tecnologia de la informació, mitjans i entreteniment. El 37% d'aquests projectes se situen a Àsia, el 12% a Europa Central i de l'Est i Rússia i el 8% a Àfrica. El 57% d'aquestes inversions estan associades amb el BRI.
Alguns exemples d'aquestes inversions digitals són les següents:
Huawei està provant la seva tecnologia per a ciutats intel·ligents en més de 160 urbs de 40 països després de testar-la en Shenzhen, on s'han reduït un 15% els temps d'espera en l'aeroport (pel qual transiten 50 milions de passatgers a l'any) gràcies a la tecnologia de reconeixement facial i a l'analítica de dades, que han disminuït la necessitat de controls manuals de passaports.
Pel que fa a la infraestructura de telecomunicacions, la Xina Telecom, la Xina Unicom i la Xina Mobile estan desenvolupant enllaços per cable terrestre entre Europa i Àsia. Huawei té un paper destacat en les infraestructures africanes i ZTE està construint fibra òptica a l'Afganistan. Tot això perquè aquests països, tradicionalment més desconnectats, puguin integrar-se a aquest ecosistema digital.
Els quatre eixos digitals bàsics del BRI
L'estratègia digital xinesa es divideix en quatre punts:
- Els enllaços per cables de fibra òptica submarins, responsables del 98% del trànsit d'internet, dades i telèfon. Controlats majoritàriament pels Estats Units, aquest desequilibri preocupa a la Xina perquè és un tema que afecta la seguretat. Huawei Marini Networks and Co cerca igualar la balança i per això ha treballat en més de 90 projectes per a construir i millorar les xarxes de fibra òptica submarines. Destaquen la connexió entre el Brasil i Camerun de 6000 km finalitzada l'any 2018 i la iniciada al 2019, de més de 12.000 quilòmetres que connectarà Europa, Àsia i Àfrica.
- Un altre punt destacat, i també motiu de fricció amb els EUA, són les comunicacions 5G sobre les quals es desplegaran les capacitats que aportaran la Intel·ligència Artificial (IA), la Internet de les Coses (IoT), la robòtica i el cloud computing per a generar nous models de negoci. Segons la consultora Euràsia, les empreses xineses posseeixen el 40% de les patents essencials de les xarxes 5G. La Xina s'ha mogut amb rapidesa en països africans, llatinoamericans i d'Orient Mitjà. Egipte i l'operador tunisià Ooredoo Tunisie han mantingut reunions amb Huawei per a discutir la possibilitat de llançar una xarxa 5G en els seus respectius països. D'altra banda, els Estats Units, el Canadà, el Japó i Regne Unit li han tancat les portes a la companyia al·legant risc d'espionatge.
- Precisament, el tercer eix es basa en totes aquestes aplicacions tecnològiques amb les quals la Xina vol convertir-se en una ciberpotència. Segons l'informe Digital Economy Report 2019, entre els EUA i el país asiàtic generen el 75% de les patents de blockchain, inverteixen el 50% en desenvolupament de IoT i representen el 75% del mercat de cloud computing. la Xina ja ha avançat als Estats Units com el major pol de creació d'unicorns (start-ups valorades en més de 1.000 milions de dòlars), símptoma de la seva obstinació per dominar les noves tecnologies.
- Els sistemes de navegació i comunicació per satèl·lit constitueixen l'últim eix. El país asiàtic vol estendre la seva pròpia xarxa, BeiDou Navigation System (BDS), a més de 60 països al llarg de la ruta per a reduir la seva dependència del GPS estatunidenc, com és el cas d'Europa, que compta amb el sistema Galileu desenvolupat per la UE i l'Agència Espacial Europea. Així, augmentarà la seva influència diplomàtica en fòrums regionals i internacionals sobre assumptes relacionats amb la posició, la navegació i el temps (PNT). la Xina ha invertit 10.000 milions de dòlars en 35 satèl·lits i assegura que el BDS promet una millor i més precisa cobertura de navegació global, a més de ser el primer sistema en el món que combina comunicació i navegació, amb un marge d'error de 10 centímetres enfront dels 30 del GPS. La seva major amplada de banda possibilita la transmissió de vídeo i llargs volums de documents. La tecnologia BDS ja s'exporta a més de cent països. Actualment, amb 30 satèl·lits en òrbita, ja pot donar cobertura a tots els punts del planeta.
L'encaix dels ports
Digitalment parlant, la Xina aposta per unificar als ports i les seves operacions logístiques sota una mateixa plataforma electrònica de comunicació de la qual també formaria part el transport ferroviari per a crear un sistema únic multimodal. La dificultat resideix en l'habilitat per a integrar, digitalment, a tots els ports que formen part de la ruta.
El recorregut marítim del BRI cerca unir els ports xinesos amb Europa a través de la mar del sud de la Xina, la zona meridional del Pacífic i l'Índic. En aquest ecosistema, els ports es converteixen en hubs, o centres clau. En aquest sentit, la visió xinesa consisteix a connectar els ports a una cadena de subministrament global per a convertir-los en infraestructures intel·ligents, que assegurin les línies de proveïment de recursos energètics i de matèries primeres.
Per a realitzar aquesta visió, l'enfocament inicial va ser el de construir infraestructura física, però aviat va virar cap a una visió més digital mitjançant una plataforma comuna que faciliti la planificació del transport i un sistema logístic multimodal, ja que la cadena de subministrament global està sent redibuixada pels fluxos de dades transfrontereres habilitades per les plataformes digitals.
El principal repte per a dur-lo a terme resideix en el desenvolupament d'una interfície de programació d'aplicacions i intercanvi electrònic de dades (EDI) estàndard per a permetre que els diferents sistemes de dades operatives actuals puguin comunicar-se entre ells deixant de costat qüestionis de seguretat i sobirania.
A nivell d'infraestructures físiques, els projectes portuaris més avançats del BRI s'han basat en les rutes existents: al Pireu (Grècia) i Djibouti (Àfrica) i s'han registrat pocs avanços en els projectes relacionats amb les rutes alternatives, com la construcció d'un nou canal a Nicaragua.
Interrogants i impacte comercial
La Iniciativa asiàtica no està exempta de polèmiques que concerneixen la llibertat, seguretat i al comerç. Tecnològicament, existeix l'enfrontament de dos models: una xarxa oberta i transparent que facilita el comerç global del mercat lliure promulgada pels EUA I el model xinès, basat en una xarxa de tecnologies de la informació tancada utilitzant els seus propis sistemes, alguna cosa que desafia les regulacions de la Unió Europea.
Pel que fa a la logística i infraestructures, el macroprojecte està trobant diverses pedres en el camí que generen dubtes sobre la viabilitat d'alguns projectes a causa dels deutes que generen en països receptors. Les operacions del port de Djibouti, en l'est d'Àfrica, per exemple, van passar a mans xineses per incompliment dels pagaments. Gairebé el 10% de les exportacions mundials de petroli i el 20% per cent dels productes comercials naveguen a través del Canal de Suez, passant prop del país africà.
En el revers de la moneda, alguns Governs han vist a la Xina un exemple de creixement econòmic d'èxit alternatiu a les prescripcions del Fons Monetari Internacional i del model occidental, i veuen en el BRI una via per a emular aquest creixement.
Articles relacionats
![La nova globalització: així s’està fragmentant el comerç mundial]()
