El Port de Barcelona està avançant cap a un “port intel·ligent” a velocitat de creuer. (Imatge del Flickr del Port de Barcelona)
El model ‘smart port’ al Port de Barcelona
Tecnologies com el big data, l’automatització o la intel·ligència artificial, però també nous valors, com la transparència i la col·laboració, estan impulsant canvis profunds en totes les àrees de l’economia. En aquest context, la noció de smart port neix per portar els processos logístics i portuaris a un model més eficient i obert, en consonància amb aquests valors. La tecnologia és clau, però només com a palanca per a un canvi transversal. Catalina Grimalt, CIO del Port de Barcelona, desgrana en aquest article com s’està avançant cap a un port intel·ligent.
Publicat el
07.02.2019
Catalina Grimalt és la Subdirectora General d’Organització i Recursos Interns del Port de Barcelona.
El Port de Barcelona està avançant cap a un “port intel·ligent” a velocitat de creuer. (Imatge del Flickr del Port de Barcelona)
Les primeres palanques de canvi
En el cas del Port de Barcelona, ja albirem que existien quatre palanques que estaven canviant de manera radical l’activitat logística i portuària, que, a més, estaven íntimament connectades. Les identifiquem de la manera següent:
Social. Vam detectar que la proliferació de les xarxes socials canviava la manera de comunicar-se, però també com es compartia la informació, que anticipava noves formes més cooperatives i col·laboratives de treballar, més horitzontals i directes.
Mobile. Gran part d’aquesta revolució va ser possible gràcies al sorgiment i la democratització dels smartphones, que permetien estar connectats en tot moment, aportant informació, per exemple, de la nostra ubicació.
Analytics. Lògicament, la proliferació de dades obria les portes de l’anàlisi per a l’optimització i l’agilització dels processos. Gràcies a la introducció de la intel·ligència artificial i el machine learning, es podia donar un sentit i una utilitat a aquesta informació.
Cloud. Aquestes dades podien allotjar-se còmodament (sense necessitat d’equips grans i pesats) al núvol, on, a més, estaven a l’abast de tots els actors de la cadena logística.
De la mateixa manera, la combinació de tots aquests factors obria la possibilitat de crear plataformes obertes de gestió i comunicació de l’activitat portuària.
Un model propi de ‘smart port’
A partir de la detecció d’aquests canvis i una vegada les grans autoritats portuàries internacionals, amb Rotterdam al capdavant, van començar a parlar dels “ports intel·ligents”, vam començar a investigar la noció de smart port amb l’objectiu de desenvolupar un model propi, que s’ajustés a les necessitats i les especificitats del Port de Barcelona. Vam partir de la definició acadèmica de smart city , en què es van detectar sis àrees en transformació per crear aquesta ciutat intel·ligent, i les vam adaptar a la realitat portuària: el paràmetre living o formes de vida es va transformar en logística. En el cas de mobilitat, a més de recollir-se qüestions de moviments de persones en transport públic o privat, també s’hi van afegir els vehicles més freqüents als ports, com els vaixells, els trens o els camions, per esmentar les adaptacions més importants que es fan del model. A aquestes sis dimensions principals, n’hi afegim una de transversal, que és la tecnologia. A vegades, actua com a impulsora d’un canvi en l’activitat portuària; d’altres, serveix per materialitzar-lo.
Aquestes dimensions són les següents:
Logística: L’objectiu és integrar les infraestructures físiques i tecnològiques amb processos que permetin compartir informació en temps real amb tots els actors de la cadena logística, per fer-la més previsible i eficient.
És en aquesta àrea on s’ha avançat més. Per exemple, l’automatització de les terminals ha permès un salt qualitatiu i quantitatiu. No tan sols ha augmentat notablement el nombre d’operacions, sinó que, a més, disposem d’informació real de totes. Sabem quants moviments s’estan produint per hora, si hi ha cues o no a les terminals, etc. De fet, s’estan començant a desenvolupar sistemes predictius que ens permetran avançar possibles problemes i aconseguir operacions més àgils i eficients.
Mobilitat: Aquesta dimensió es refereix a la gestió eficaç i sostenible del trànsit i el transport en les diferents formes, gràcies a la interconnexió de tecnologia, infraestructures i mitjans de transport.
Hem estat treballant en la mobilitat marítima participant en el projecte STM, que té per objectiu estandarditzar la informació del trànsit marítim i compartir-la en una plataforma oberta entre els diferents ports, tripulacions i companyies. De la mateixa manera, ara estem posant en marxa un projecte en el qual volem optimitzar el trànsit ferroviari al port fent servir una solució similar a la que ja es fa servir en la mobilitat per mar i carretera.
Medi ambient: És una de les dimensions més importants i, com la tecnologia, completament transversal. Segons la nostra visió, el port ha de protegir l’entorn mitjançant la gestió eficient dels recursos, la reducció de les emissions i l’impuls a les energies netes.
La transversalitat de la qüestió mediambiental fa que aquest paràmetre millori amb l’optimització progressiva dels processos. Així, doncs, una millor gestió del trànsit de camions a les terminals de contenidors repercuteix en menys congestió i una reducció de les emissions de CO2. El Port de Barcelona està, a més, compromès amb la transició al vehicle elèctric, tal com ha demostrat amb la participació en el projecte Caresmatic, que advoca per l’adaptació de les terminals de vehicles a les necessitats d’aquests automòbils, així com la implantació d’una flota de vehicles elèctrics per a ús del personal de l’Autoritat Portuària. Entre moltes altres actuacions, en l’àmbit del transport marítim, i en col·laboració amb Enagás, s’està impulsant l’ús del gas natural liquat com a combustible per als vaixells.
Economia: Més enllà de la gestió de l’activitat portuària, els ports han d’impulsar i contribuir a la competitivitat, la innovació, la internacionalització i l’emprenedoria com a elements que creen valor econòmic en l’entorn i dinamitzen el mercat en l’àmbit metropolità en el qual desenvolupen l’activitat.
El major impuls s’està produint en la potenciació de la innovació al port, que cobra múltiples formes, des de la inclusió d’una acceleradora de start-ups als voltants, com Pier01, fins a la posada en marxa de projectes que fomenten el desenvolupament de solucions específiques, com PortInnova.
Persones: Una de les funcions del port ha de ser la promoció activa de la relació entre les persones i el món portuari: acollint esdeveniments socials i culturals i fomentant la cohesió social, la diversitat i la participació de les persones.
Al Port de Barcelona sempre hem estat molt conscients de la nostra essència de port urbà, cosa que significa obert a la ciutadania i en diàleg constant amb els grups d’interès.
Governança: Els ports han de portar a terme la transformació digital per aportar valor a la societat, amb una gestió transparent i sostenible dels recursos, basada en la participació i la col·laboració, sense oblidar la seguretat física, digital i jurídica.
Un dels desafiaments en aquesta àrea seria gestionar la tensió que es produeix entre la transparència i l’automatització, que implica obrir el port als actors que participen en la seva activitat diària, i la gestió de l’increment de les amenaces en la ciberseguretat dels ports. Pel que fa a la transparència, disposem d’un portal on vam mostrar moltíssima informació del que està passant en l'àmbit del port. També estem treballant a implantar la e-Administració i la signatura electrònica en múltiples gestions. Qüestions vinculades a la formació també s’han pujat al núvol i s’han fet accessibles a més treballadors, gràcies al nostre PCS, Portic, que forma a la Comunitat Portuària sobre els nous procediments que anem introduint.
Liderar i impulsar la innovació
Tenint en compte aquest canvi de paradigma que suposa la inclusió de les tecnologies, al Port de Barcelona hem entès que hi ha d’haver un agent que impulsi aquests canvis, els lideri i els divulgui entre tots els actors implicats. I, per tant, hem assumit aquest rol. Són processos llargs i complexos, que exigeixen molta constància. Hem de moure voluntats en persones de formació i responsabilitat diversa, en organitzacions de naturalesa diferent (públiques i privades) i mida diferent (des de grans multinacionals de la logística fins a petites empreses de serveis). Per acompanyar-les en el canvi, no tan sols hem d’impulsar l’aplicació de la tecnologia, sinó també crear grups de treball amb tots els stakeholders on s’expliquin els seus avantatges, es formi i s’acompanyi en l’aplicació i, sobretot, es transmeti entusiasme i compromís amb els nous models de gestió portuària.
