EUA-Xina: la guerra comercial que definirà el futur

Les tensions entre els EUA i la Xina amenacen de provocar una tardor turbulenta en el comerç internacional i les supply chain globals. Especialment en la ja malmesa relació transpacífica que acumula diversos semestres de disrupcions. La guerra comercial, impulsada inicialment per Donald Trump, seguida per Biden i a la qual la Xina no dubta a respondre cerca, d'una banda, trencar la dependència comercial dels EUA respecte al gegant asiàtic. De l'altra, amb les seves mesures comercials, ambdós països pretenen liderar la transició a l'economia digital i verda.

Restriccions xineses a l'exportació de terres rares

Després d'alguns mesos de calma en la relació Xina-EUA, la primera setmana d'octubre van caure de nou pluges torrencials en el tauler de joc entre ambdues potències. Xina va anunciar noves restriccions a l'exportació de terres rares, a la qual cosa Trump va respondre anunciant un increment dels aranzels del 100% a les exportacions xineses als EUA, que haurien d'entrar en vigor l'1 de novembre.

El ressorgiment de la guerra comercial entre els dos gegants mundials va empènyer a la baixa les borses americanes. Wall Street no guanya per ensurts. Com a conseqüència del nou enfrontament, la reunió inicialment prevista per a les properes setmanes entre Trump i Xi Jinping sembla que finalment podria no celebrar-se.

• Com s'expliquen aquestes restriccions?

Les restriccions a l'exportació de terres rares per part de la Xina havien estat una resposta a les limitacions prèvies imposades per Trump a l'exportació de xips cap al gegant asiàtic.

A l'administració Trump conviuen dues postures aparentment irreconciliables sobre la relació tecnològica amb la Xina:

• uns creuen que trencar els intercanvis amb el seu rival geoestratègic limitarà el desenvolupament de la intel·ligència artificial i l'economia digital xinesa.
• altres consideren que provoca precisament tot el contrari: impulsar i consolidar un sector propi nacional independent de l'ecosistema americà del qual encara depèn en alguns, però cada cop menys, sectors. Per a aquests, seria preferible mantenir els intercanvis tecnològics (per exemple, fomentant l'exportació de semiconductors de Nvidia) perquè la Xina continuï depenent de la innovació i avenços tecnològics americans.

Però no sembla que aquesta sigui, ara mateix, la postura dominant al departament de comerç dels EUA. Els falcons anti-xinesos de l'administració americana, amb Peter Navarro al capdavant, semblen haver guanyat la batalla. El secretari de comerç Howard Lutnick, aparentment menys intransigent i avesat en les complexitats del món financer a Wall Street, ha acabat ràpidament imbuït de la simplista retòrica anti-xinesa predominant en el discurs oficial.

Made in China 2025

De fet, els EUA busquen evitar el que ha ocorregut l'última dècada amb les 17 terres rares de les quals la Xina és ja el principal refinador mundial i que, salvant les distàncies, són per a l'economia digital, la indústria militar i la IA, l'equivalent del petroli per a la indústria manufacturera i el transport.

El partit comunista s'havia marcat com a objectiu ser autosuficient i, després d'anys de planificació, ha assolit l'objectiu que s'havia marcat i que formava part del Made in China 2025.

També ho ha aconseguit amb l'heli, del qual era extremadament depenent dels EUA. Ha passat d'importar més del 90% del mateix dels Estats Units a menys del 10%. Ara, Rússia i països del Golf Pèrsic, entre d'altres, són els seus principals proveïdors. Un cop aconseguida la sobirania en aquest últim àmbit, no hi ha pràcticament cap segment en què depengui dels nord-americans.

Multes a navilieres

Aquest mes d'octubre ens depara nous sobresalts de conseqüència imprevisibles a mitjà termini. El 14 d'octubre van entrar en vigor les multes a les navilieres que escalen en ports dels EUA amb vaixells fabricats a la Xina, en les drassanes de la qual es produeix més de la meitat de la flota mercant mundial.

Els armadors xinesos, especialment la companyia estatal Cosco, són els que més patiran l'impacte de les penalitzacions, però gairebé tots els grans grups mundials es veuran afectats en major o menor mesura. Trump pretén amb això recuperar la producció de vaixells mercants a les deprimides drassanes americanes. Un objectiu fart difícil, després de dècades d'abandó del sector de la construcció naval, per moltes multes que s'imposin a vaixells construïts a la Xina.

La innovació extraordinària que ha experimentat aquest sector en el segle XXI és patrimoni sobretot de xinesos i coreans i, difícilment, podrà ser transferida i interioritzada en drassanes on no es construeix un vaixell de mercaderies des del segle passat.

Descarbonització del transport

La transició energètica i la descarbonització del transport també enfronta els dos gegants. Mentre la Xina ha apostat decididament en el sector del transport de passatgers per la transició cap al vehicle elèctric, Trump, amb l'excepció de la marca Tesla, suposa un fre a la transformació de l'envellida producció d'automòbils americans cap al vehicle elèctric.

Mentre a les megalòpolis xineses els vehicles elèctrics freguen la majoria (cosa que ha permès que els sempiterns horitzons grisos com a conseqüència de la pol·lució deixessin pas a la visió de nou del cel blau), en molts llocs dels EUA continuen dominant les carreteres les enormes pickups, amb consums de combustible propis d'una altra època.

• Zero emissions en el transport marítim: NZF

Alguna cosa semblant podria estar ocorrent en el sector del transport marítim. Octubre és, també, un mes decisiu en aquest sentit. Aquesta mateixa setmana en la reunió de l'Organització Marítima Internacional (OMI) es vota el NZF (el marc de zero emissions netes) l'objectiu del qual és contribuir a la descarbonització del transport marítim mitjançant la imposició de penalitzacions als armadors i vaixells en funció de les seves emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

Trump ha anunciat que els EUA votaran en contra i ha amenaçat amb represàlies contra els països que ho facin a favor. Xina, com la majoria dels països membres de l'OMI, ha anunciat la seva intenció de votar a favor de la proposta. Veurem si Trump aconsegueix convèncer prou estats membres per bloquejar l'aprovació del NZF.

Venda de terminals internacionals i Taiwan

• És poc probable també que aquesta tardor s'avanci en la venda de les terminals internacionals del grup xinès Hutchison, auspiciat per Trump i bloquejada per les autoritats de la competència del país asiàtic, un dels objectius del qual era treure l'empresa amb seu a Hong Kong de la gestió de terminals de contenidors en l'estratègic canal de Panamà.

• Esperem que la tempesta d'octubre es quedi en això i no es converteixi en un huracà, amb epicentre a Taiwan, com a conseqüència de l'escalada militar i verbal d'aquests dies entre la Xina, l'illa i els EUA. La investigació llançada per la Xina, que inclou quantioses recompenses, sobre diversos ciutadans de l'illa acusats de fomentar el separatisme, no sembla anar pel bon camí precisament.

Com afectarà els volums de contenidors dels ports mediterranis

No tot són males notícies, però. Si l'alto el foc a Gaza resisteix, previsiblement aviat cessaran també els atacs hutis a la navegació en el Mar Roig, cosa que provocaria la tornada del transport marítim, especialment de contenidors, a la ruta tradicional que uneix Àsia amb Europa a través de Suez.

En els últims dos anys, els armadors xinesos, a diferència dels occidentals, han pogut circular amb una mica més de llibertat pel mar Roig. L'abandonament del trajecte pel Cap de Bona Esperança reduirà els temps de trànsit entre Àsia i Europa i provocarà també oscil·lacions en els volums de contenidors que es gestionen als ports espanyols mediterranis en benefici dels ubicats a prop de Suez i al nord d'Àfrica.

La tornada al mar Roig facilitarà, encara més, l'accés dels productes asiàtics, especialment xinesos, al mercat europeu. Aquests continuaran buscant una alternativa al mercat americà, subjecte als vaivaivens aranzelaris de Donald Trump i, la UE, després del seu propi mercat interior, continua sent la destinació natural d'exportacions xineses de mercaderies per a consum de la classe mitjana mundial.