L’àrid siderúrgic com a material de construcció: un exemple d’economia circular en les obres portuàries

Cada any es produeixen a la planta siderúrgica de Celsa, a Castellbisbal (Barcelona), 2,5 milions de tones d’acer, que generen 360.000 tones d’escòries siderúrgiques, que, des del 2010, la gestora barcelonina ADEC Global recull per tractar-les i valoritzar-les. Les escòries d’acer tenien, fins fa una mica més d’una dècada, molt poca popularitat, la seva introducció com a material de construcció no va donar els resultats esperats i se’n va rebutjar l’ús. Ara, gràcies als avenços científics, aquest problema té solució.

Félix Pedroso, director general d’ADEC Global, explica que “després que aquestes escòries passin per diversos processos de refredament, tractament de separació de ferro, trituracions, garbellaments, classificacions, etc., s’obté un producte definitiu amb altes prestacions que reuneix les característiques adequades per fer-lo servir en diferents aplicacions en obra civil, disposa del marcatge CE, és més econòmic en origen que els àrids tradicionals, ofereix els mateixos nivells de seguretat i, a més, és més sostenible, ja que l’extracció no genera erosió de l’entorn”.

Aquest àrid és un element més que ha revifat la cultura de la sostenibilitat en el món de la construcció. En efecte, el residu obtingut dins del procés de fabricació de l’acer té nombrosos usos com a material dins d’aquest sector: “En asfalts, capes granulars (farciments d’esplanades, terraplens, bases i subbases de carreteres) i també per a formigons”, relata Pedroso.

Primeres aplicacions

Amb aquest tractament especialitzat, l’àrid “compleix tots els requeriments exigits per la normativa tècnica d’aplicació per als diversos usos”, comenta Pedroso. “Hem anat introduint el nostre àrid al mercat i actuem com a pedrera, però artificial en comptes de natural”, afegeix.

Atès el valor innovador de l’àrid siderúrgic, en un primer moment es va introduir al Port de Barcelona amb caràcter experimental. Va ser el maig del 2015, en un dels projectes dels nous accessos a l’ampliació sud, en un tram que en el futur no havia de ser permanent. Avui, tres anys més tard, “s’ha fet servir en les obres d’ampliació de la terminal ferroviària Príncep d’Espanya, i en aquesta ocasió s’ha aplicat aquest material de manera no experimental, com a àrid constituent de capes d’aglomerat”, explica Miguel Ángel Pindado, director de Projectes d’Infraestructures del Port. Pindado afegeix que “el resultat fins avui ha estat satisfactori, s’ha col·locat amb tota normalitat, tal com correspon a un material que compleix totes les prescripcions tècniques exigides al projecte, i fins ara no hem tingut cap problema i tampoc en preveiem cap”.