Estratègies de desenvolupament corporatiu en un clúster portuari
El desenvolupament corporatiu d'un clúster industrial com el Port de Barcelona se centra en influir positivament en el territori al qual dóna servei. Aquesta és la seva raó de ser. Pedro Arellano, adjunt Direcció General i responsable de Desenvolupament Corporatiu del Port, ens explica aquest enfocament i com milers de professionals, cada dia, treballen en un port compartint aquest desig.
Pedro Arellano Gil és Adjunt a la Direcció General del Port de Barcelona, patró de la Fundació Cares, conseller de PortVell de Barcelona i de la Escola Europea Intermodal Transport, així com a start-ups de base tecnològica.
Abans, darrere de la targeta de visita de qui dirigia el desenvolupament corporatiu d'una organització, hi havia una activitat centrada en realitzar inversions estratègiques o de compra-venda d'altres negocis complementaris per a la seva corporació; eren professionals focalitzats a afegir valor als seus accionistes.
Avui dia, darrere d'aquesta mateixa targeta, els professionals del desenvolupament corporatiu tenen una mirada molt més àmplia, el focus de la qual passa per aportar més valor a tots els grups d'interès de l'empresa. La part inversora i financera continua tenint pes, però ara conviu amb altres activitats més diverses que resulten claus per a aconseguir una estratègia sostenible. Al mateix temps, també faciliten la transformació organitzativa i fan possible que s'activin relacions positives amb els seus grups d'interès.
En l'actualitat, per a augmentar el valor corporatiu, el repte passa per prendre compromisos amb uns altres, potenciar els espais de relació amb els diferents grups d'interès i guanyar capacitat d'influència.
En el cas portuari, històricament les relacions s'han basat en l'establiment de vincles contractuals (per exemple, contractes de concessió, llicències de prestació de serveis, etc.) o en l'exercici de l'autoritat per part de les administracions públiques (la denominació de “Autoritat Portuària” és bastant significativa). Adoptar aquest nou plantejament per al desenvolupament corporatiu, suposa generar múltiples oportunitats per a noves relacions, la qual cosa permet incidir de manera positiva en tots els àmbits d'influència del port.
Oportunitats per a la relació públic-privada
Perquè el desenvolupament d'aquestes infraestructures estratègiques com són els ports (també es poden estendre a aeroports, terminals multimodals, plataformes logístiques, etc.) es percebi de manera positiva per la seva població, és necessari que tots els grups d'interès sentin que les seves expectatives, sigui per la iniciativa pública o per la privada, es prenen en consideració. També és imprescindible que vegin que estan rebent un altíssim valor públic per part d’aquestes infraestructures.
Per exemple, els habitants i institucions d'una ciutat portuària haurien de poder arribar a identificar amb facilitat com el port influeix positivament en el seu entorn mitjançant l'impacte econòmic de la seva activitat o la generació de llocs de treball. Però també a través de la connectivitat que el port proporciona amb la resta del món facilitant l'establiment de relacions comercials amb altres àrees geogràfiques, o la seva capacitat d'atracció d'inversions o l'impacte en la competitivitat comercial de la pròpia ciutat.
Mantenir la competitivitat del comerç és consubstancial a aquest desenvolupament corporatiu que desitja influir positivament en el territori al qual dóna servei. Així s'aconsegueix que moltes empreses segueixin arrelades, generant riquesa, ocupació i tributs redistribuidores de capital.
Un model portuari que es consideri avançat ja dóna per bandejades dinàmiques anquilosades i fosques. Qualsevol exercici d'influència pretén promoure pràctiques de competitivitat col·lectiva, on la governança i la gestió pivoten únicament sota criteris de transparència. Contrastar l'existència d'aquest model avançat, resulta fonamental perquè qualsevol corporació o clúster industrial aconsegueixi desenvolupar-se amb determinació.
Encara que l'opció més sostenible seria “viure de l'aire”, i donada la dificultat per a aconseguir-lo, optem per una manera més pràctica: viure d'un comerç sostenible. Comprendre la correlació positiva entre el progrés d'un territori i el fet de comptar amb un bon port transoceànic no ha de ser una percepció sol a l'abast dels professionals o especialistes del sector. Tots els professionals d'un clúster industrial podem facilitar a la població, en general, el coneixement i la transparència d'aquest sector. Aconseguir aquesta mirada apreciativa resulta molt laboriós, però val la pena esforçar-se a aconseguir-ho.
Per a augmentar el valor corporatiu, el repte passa per prendre compromisos amb uns altres, potenciar els espais de relació amb els diferents grups d'interès i guanyar capacitat d'influència
Una nova manera de relacionar-nos
Des del Port de Barcelona hem repensat la manera de relacionar-nos amb els nostres grups d'interès, que són molt heterogenis. Per a això, prenem com a referència el Model de Transformació Relacional i, després d'analitzar les nostres múltiples vinculacions, hem activat espais de relació, potenciant alguns ja existents i creant alguns nous. Llocs que equivalen a contextos relacionals, on col·laborem i creguem junts.
Encara que conceptualment a algú pot semblar-li una cosa etèria, quan ho portem al concret veiem aquests espais de manera constant i amb noms molt diversos en el nostre dia a dia: grups de treball, fòrums, iniciatives, projectes, programes, etc. El seu potencial ve dau per la possibilitat que tenen els seus participants per a demanar, oferir i acordar entre ells, posant el focus en com relacionar-se a futur. Per a aconseguir aquesta transformació relacional és necessari que els membres d'aquests espais escoltin i reconeguin als altres com a legítims en la relació, podent així interactuar positivament, amb tot el que això suposa.
Creació de condicions de canvi
El major repte per a activar aquestes iniciatives de desenvolupament corporatiu, és interactuar amb aquells targets amb els qui no existeix una històrica relació directa. D'altra banda, també resulta un gran repte aconseguir influir de manera recurrent i positiva en els targets més pròxims. Entre aquests es troben els membres de la comunitat portuària, on els punts d'interacció i d'experiència d'usuari poden trobar-se més desgastats per les vivències compartides al llarg del temps.
Una vegada iniciades, aquestes interaccions resulten molt positives i en elles es generen condicions per al canvi, ja sigui desenvolupant nous serveis públics, projectes d'innovació oberta o situacions de transformació corporativa. Així, veiem que gràcies a aquest model relacional es potencia el desenvolupament corporatiu, aconseguint que els nostres grups d'interès percebin amb major claredat la nostra realitat i el compromís que tenen els professionals del port amb els serveis públics que presten, sigui des d'un operador privat o des d'una institució pública.
Relacions regulades i no regulades
Entrant en major detall, es poden trobar espais de relació que responen a un marc legalment regulat: concessions, contractacions, licitacions públiques, etc. Aquestes relacions regulades, resulten més identificables i històricament més freqüents en el model portuari de relacions.
D'altra banda, també existeixen els espais de relació sobre continguts no regulats legalment amb gran detall o de manera explícita. Aquí destaquen programes i iniciatives de participació, els destinataris de la qual són diversos grups d'interès. Per exemple, programes d'excel·lència operacional o de branding integral com el Fòrum Telemàtic o la marca Efficiency Network del Port de Barcelona. També trobem iniciatives de desenvolupament sostenible i compliment de criteris ESG (per les seves sigles en anglès: Environmental, Social and Governance -criteris ambientals, socials i de govern corporatiu-) com són el Pla de Qualitat de l'Aire o el Pla de Sostenibilitat Sectorial del Port de Barcelona.
En aquest grup de relacions no regulades, fins i tot trobem plataformes tecnològiques com Portic i programes d'innovació oberta, com el OpenPort del Port de Barcelona o Ports 4.0 de Ports de l'Estat o espais de benchmarquing amb altres ports capdavanters com chainPORTS o Smart Ports, piers of the future el dinamisme i la influència dels quals va molt més allà del regulat.
El manteniment i activació positiva de totes aquestes iniciatives i experiències permet desenvolupar nous espais de relació i influència mútua al voltant de la proposta de valor integral d'un port, reconfigurant les expectatives dels qui participen en ells. Això permet teixir noves afinitats, aportant major valor a la relació existent entre tots els participants del clúster portuari.
Formar part de la xarxa global
En observar aquests exemples i la ingent labor que realitzen els professionals portuaris, cal preguntar-se si és oportú fer alguna cosa més per a teixir noves xarxes de relacions. La resposta és sí, s'ha d'anar més enllà.
Prenent com a base el plantejament de la societat en xarxa, formulada en els noranta per Manuel Castells, ens trobem com el geoestratega Parag Khanna supera el paradigma de control de les rutes comercials plantejat per Alfred Mahan a la fi del segle XIX. Aquesta mirada mostra un món que ha evolucionat cap a una civilització de xarxes globals, el mapa de corredors de les quals connectats substitueix als tradicionals mapes de fronteres nacionals.
En aquest context, participar d'aquesta xarxa global i integrar-se en sistemes de relacions d'interdependència global, és una mostra més de l'amplitud del nostre desenvolupament corporatiu. En aquest punt s'emmarca la intensa participació del Port de Barcelona en institucions internacionals o iniciatives capdavanteres com ChainPort.
Llocs a afrontar aquest repte de ser partícips de la xarxa global, observem que el context actual planteja altíssimes incerteses. Davant això, Khanna indica que el millor que es pot fer és identificar tendències i possibles escenaris estratègics de futur. Això resultarà fonamental per a l'activació de plans estratègics, així com per a mantenir dinàmiques d'alt valor en el desenvolupament corporatiu del clúster portuari.
Ambicions de futur
Les corporacions d'avui necessiten agilitat, capacitat per a implementar idees noves i una alta tolerància al canvi. Això els permetrà aconseguir noves oportunitats en les àrees on s'estan definint els nous models de negoci. Integrant aquestes característiques, podran aportar més valor a les relacions que tinguin amb els seus grups d'interès.
Cal ser ambiciosos i no escatimar a crear somnis compartits en tots els àmbits d'interdependència. Cal tornar a imaginar el món relacional d'aquestes infraestructures incorporant una mirada multidimensional. Això resultarà clau perquè els entorns metropolitans i globals vegin com una oportunitat compartida i de futur l'existència pròxima d'aquestes infraestructures estratègiques.