Port & Logistics Advisory i la consultora blueFocus projecten les tendències del trànsit marítim a Europa en 2040. (GettyImages)
Quatre escenaris de futur per al transport marítim a Europa
El IV Pla Estratègic del Port de Barcelona, presentat recentment, inclou una projecció sobre les tendències del trànsit marítim a Europa en 2040. Port & Logistics Advisory i la consultora blueFocus analitzen aquestes tendències a dues dècades vista per a establir les previsions de trànsit a llarg termini. Donades les dificultats per a elaborar previsions fiables, es va utilitzar la tècnica dels escenaris per a preveure aquest futur. Així és com sorgeixen els quatre escenaris recollits al IV Pla estratègic del Port de Barcelona.
Publicat el
25.02.2021
Javier Garrido és investigador en el Centre d’Innovació i Transport (CENIT) i doctorand del Port de Barcelona.
El Dr Peter de Langen és propietari i consultor principal de Ports & Logistics Advisory, codirector de la plataforma porteconomics.eu.
Carles Rúa és Cap d’Innovació del Port de Barcelona i Director del Màster Executive en Supply Chain Management de l’UPC.
Xavier Roca és Managing Partner de blueFocus, una consultoria d’estratègia i operacions.
Jordi Torrent és el cap d’estrategia del Port de Barcelona.
Port & Logistics Advisory i la consultora blueFocus projecten les tendències del trànsit marítim a Europa en 2040. (GettyImages)
El punt de partida de l'estudi del trànsit marítim a Europa en l'Horitzó 2040 ha estat identificar les tendències sobre les quals existeix un elevat grau de consens:
- Tendències econòmiques: el creixement previst de les economies en desenvolupament, que contrasta amb l'estancament de les economies avançades; l'increment de la població urbana o el desenvolupament de nous nínxols de mercats com l'economia blava.
- Tendències mediambientals: la lluita contra el canvi climàtic i la descarbonització i reducció d'emissions en totes les activitats; l'aposta per l'economia circular i l'ús de fonts energètiques més netes o l'increment de la mobilitat elèctrica i de la micromobilitat.
- Tendències socials: entre les quals destaquen la “servitització” de l'economia (substitució de béns físics per virtuals, de propietat per ús); l'envelliment de la població, especialment a Europa i la reducció del treball o el creixement del turisme (si la pandèmia remet).
- Tendències vinculades a les cadenes de subministrament, com la creixent aparició de disrupcions globals; el desenvolupament del comerç electrònic i de l'economia circular o el paper que pot adoptar la impressió additiva o el transport autònom.
- Tendències en el transport marítim, principalment el desenvolupament de megaembarcacions, l'aparició futura de noves rutes, la creixent concentració d'operadors o el desenvolupament de la digitalització i l'automatització en el sector.
Per a la construcció dels escenaris es van tenir en compte els dos factors que es consideren més sensibles de cara al futur. D'una banda, el context geopolític i de creixement global en el qual ens mourem, i per un altre, l'habilitat de la societat europea de transitar cap a nous models més sostenibles a nivell tecnològic, ambiental, social i productiu.
Gràficament, això es pot representar mitjançant uns eixos de coordenades en el que l'eix X (abscisses) representa l'evolució econòmica global, basada en l'estabilitat i cooperació entre països, i l'eix I (ordenades) representa la capacitat d'Europa de liderar la transició cap a una societat/economia sostenible.
Com a resultat de combinar aquests dos eixos es comencen a configurar els quatre escenaris del trànsit marítim a Europa per a 2040 que, una vegada adaptats a la seva realitat, han estat incorporats al IV Plan Estratègic del Port de Barcelona:
- Escenari de prosperitat global: Europa s'erigiria com una regió dinàmica dins d'un context econòmic global estable i cada vegada més globalitzat. L'aportació relativa d'Europa al PIB mundial es reduiria però la Unió Europea continuaria sent transcendent i les seves indústries d'exportació mantindrien la competitivitat, a l'una que evolucionarien cap a la sostenibilitat. El lideratge en tecnologies sostenibles es convertiria en aquest escenari en un dels pilars de les companyies europees amb presència internacional.
- Escenari amb una Europa renaixent: dins d'un context global marcat per la inestabilitat, Europa se centraria en les reformes cap a la sostenibilitat. La dependència de les importacions de tercers països es reduiria, especialment per a tecnologies crítiques, i el sistema energètic europeu viraria cap a l'autosuficiència i la sostenibilitat. La indústria europea guanyaria competitivitat en el món gràcies a la innovació de les seves indústries i sostenibilitat dels seus productes.
- Escenari amb una Europa decadent: en aquest tercer escenari, Europa s'estancaria en un món en continu avanç. Portada per la inèrcia mundial, Europa continuaria creixent, però a ritmes molt alentits. La falta de reformes i innovació restarien competitivitat a les indústries europees. Com a conseqüència, resistiria amb les seves riqueses i posicionament acumulats històricament, però dependria de tercers països en importacions, tecnologia i energia. L'aportació de l'economia europea al conjunt global es reduiria ràpidament.
- Escenari amb un estacament global: la situació global en aquest quart i últim escenari es caracteritzaria per la inestabilitat, guerres comercials, desviaments en la lluita contra el canvi climàtic, i conflictes polítics i militars. El procés d'integració europeu es paralitzaria i les tensions entre els membres de la Unió Europea s'intensificarien. La situació política dificultaria la transició cap a un sistema energètic sostenible i la posició competitiva de les seves indústries de producció, com l'automotriu, tecnològica i química, presentarien dificultats.
Aquests escenaris s'han quantificat formalment per als segments de trànsit més significatius, analitzant l'impacte de les tendències anteriorment enumerades en el context dels mateixos i com es veurà afectat el transport marítim de mercaderies a Europa.
Així, l'escenari de prosperitat global planteja un creixement del PIB mundial (CAGR) del 3,2% i del 2,0% per a Europa, l'escenari renaixent planteja un augment del PIB mundial del 2,5% i del 1,2% per al continent, el decadent considera un creixement mundial del 3,0% i del 1,0% per al continent i en un estancament global planteja un CAGR del 2,0% a nivell global i del 0,5% a nivell d'Europa.
Els supòsits d'evolució dels diferents segments de trànsit en l'horitzó de 2040, en funció de l'escenari que realment succeeix, es mostra en la següent figura:
Això implica que, a llarg termini, en qualsevol dels escenaris exposats, els trànsits a granel podrien sofrir una forta reculada a nivell europeu, bàsicament per la reducció de necessitats de productes petrolífers a conseqüència dels processos de transició energètica així com de matèries primeres, a conseqüència del possible estancament econòmic del continent, però també per l'auge de l'economia circular que permetrà reaprofitar en gran manera alguns productes com l'acer o l'alumini, reduint les necessitats d'importació.
Pel que respecta als trànsits d'automòbils, les previsions són més incertes, però les noves generacions probablement tendeixen a utilitzar models de mobilitat alternatius, amb el que es reduirà la demanda interna de cotxes nous. En funció de si la indústria automobilística europea serà capaç o no de competir en els mercats emergents, Àsia i Àfrica principalment, podrem mantenir o fins i tot augmentar lleugerament els trànsits en els millors escenaris o, per contra, els moviments es reduiran en el continent.
L'impacte dels escenaris en els usos portuaris
Aquests escenaris afecten enormement la definició dels espais i usos en els ports: d'una banda, cal esperar que activitats o fluxos de càrrega en declivi vagin alliberant espais portuaris per a altres usos. Per exemple, el carbó en l'actualitat o els productes petrolífers a més llarg termini.
D'altra banda, el limitat creixement o estancament de bastants segments de trànsit unit a les millores operatives i en productivitat de les terminals restringiran la demanda futura d'ampliacions i noves instal·lacions.
En tercer lloc, la pressió urbana apunta en molts enclavaments portuaris a especialitzar la zona més pròxima a la ciutat a activitats més compatibles amb els usos urbans i de major valor afegit.
Finalment, estan apareixent nous negocis que hauran de desenvolupar-se en els espais portuaris o en els seus voltants, noves activitats vinculades amb el sector energètic (producció, emmagatzematge, distribució), al desenvolupament de nous models de distribució centrats en el port (port centric logistics) i en l'e-commerce, que hauran de donar ús a les àrees infrautilizadas.
Aplicat al Port de Barcelona, aquests canvis d'usos (veure gràfica superior) implicaran una reducció percentual de l'espai dedicat a la pura càrrega i descàrrega de vaixells. L'evolució també apunta a un increment de l'ús logístic i ciutadà (port ciutat, oci, etc) i de les necessitats del passatge (esperant una recuperació a mitjà termini del sector creuers), a més del desenvolupament d'activitats noves en la zona de servei del port que començaran a tenir un paper significatiu en l'oferta de serveis.
