En el sector marítim no tots els camins condueixen necessàriament a l'unicorn. Què li falta al sector per a afermar-se entre els més innovadors i els que atreuen més capital? (GettyImages)
Els unicorns no saben nedar? Per què no hi ha start-ups mil milionàries en el sector marítim
L'unicorn és un animal mitològic, sobretot en la seva versió aquàtica. Els “unicorns” digitals solen aparèixer en sectors com el fintech, en l'e-commerce, la salut o el programari d'internet i serveis. Però no acaben de “volar” sobre el sector marítim-portuari. Pascal Ollivier, president de Maritime Street, president fundador de la International Port Community Association & Harbors Data Collaboration Committee i fundador de la International Port Community System Association, analitza la relació entre start-ups, inversors i la indústria i quins ingredients són necessaris per a generar unicorns que sàpiguen nedar.
Publicat el
11.11.2021
En el sector marítim no tots els camins condueixen necessàriament a l'unicorn. Què li falta al sector per a afermar-se entre els més innovadors i els que atreuen més capital? (GettyImages)
A l'ecosistema emprenedor, un unicorn és una companyia tecnològica que aconsegueix un valor de mil milions de dòlars en alguna de les etapes del seu procés d'aixecament de capital. No existeix un únic camí, però segons l'informe de McKinsey‘Winning formula: How Europe’s top tech start-ups get it right’, les start-ups que aconsegueixen l'estatus d'unicorn compten amb almenys una d'aquestes característiques:
. Xarxa, es converteixen en més valuoses a mesura que incrementen els seus usuaris
. Producte, prioritzen el desenvolupament de productes o experiències competitivament superiors
. Escala, aconsegueixen grans vendes en una fase primerenca per a posicionar-se en una economia d'escala
. Deep tech, enfocades en la recerca per a aconseguir comercialitzar una troballa científica o tecnològica.
No obstant això, en el sector marítim no tots els camins condueixen necessàriament a l'unicorn. El citat informe situa a altres sectors com el de la salut, les e-commerce, fintech, tecnologia o programaris d'internet com els que major capital inversor i innovació atreuen. Què li falta al sector per a afermar-se entre els més innovadors i els que aconsegueixen atreure més capital?
Els tres agents que impulsen a l'unicorn
L'entesa entre els següents tres components és fonamental per a aconseguir l'estatus de mil milionari i impactar en el mercat.
- El primer és la indústria marítima, que segons Pascal Ollivier, malgrat tractar-se d'un sector tradicionalment conservador en el desenvolupament de solucions de negoci innovadores, està experimentant un grau de disrupció important des de fa dos o tres anys, gràcies al seu creixent i imparable transformació digital.
- El segon són les pròpies start-ups que, innovadores per naturalesa i acostumades a gestionar el risc, sovint xoquen amb la manera de fer negocis del sector i els terminis dels projectes. El ritme de les companyies tecnològiques és més veloç que el de la indústria, principal punt de fricció en la posada en marxa d'una innovació.
- El tercer element són els fons d'inversió, que aporten el capital i que es regeixen per reportar beneficis als inversors. Consideren que el sector marítim és un Capex (inversions de capital que creguin beneficis) intensiu, és a dir, que requereix d'una gran quantitat de capital per a iniciar la seva activitat, el seu retorn és a llarg termini i els beneficis, petits.
“En aquests moments existeix una bretxa important entre els tres”, afirma Ollivier. Per a reduir aquesta distància han de generar-se espais que possibilitin trobades entre aquestes tres parts.
La importància de generar ecosistemes
Aquests espais són els denominats ecosistemes. Pel que fa al sector, Ollivier destaca dos per sobre de la resta; Maritime Singapore i theDock a Haifa, Israel. El primer compta amb 5.000 organitzacions i negocis vinculats al sector marítim. La seva estratègia per a aglutinar a start-ups i inversors va començar fa gairebé 30 anys.
“A més de ser la capital marítima del món, Singapur és el centre financer i d'innovació a Àsia, així que ja disposava d'una xarxa de fons d'inversió i entitats financeres perquè crear un hub que el completa la universitat nacional, instituts marítims, stakeholders...es tracta d'un ecosistema molt robust”, afirma l'expert.
La ciutat estat compta a més amb dues incubadores, Pier71 i PSA unboXed, aquesta última especialitzada en LogTech o tecnologia logística, precisament un dels mercats en auge en l'atracció d'innovació i capital.
Una tendència creixent a Europa és que els ports creïn els seus propis ecosistemes per a generar innovació. És el cas de, per exemple, Pier01 a Barcelona, Hamburg Innovation Port (HIP) i Hamburg Innovation Dock (HID) a Hamburg, i Rotterdamsche Droogdok Maatschappij (RDM), a Rotterdam. No obstant això, existeix una diferència amb l'esmentat ecosistema asiàtic, i és que en aquest cas, es tracta de start-ups que responen a les necessitats concretes d'aquests ports.
“Des del punt de vista de l'inversor, a aquest li interessa crear una companyia que pugui aconseguir uns ingressos de 50 milions d'euros més en 5 anys. Difícilment es generaran aquestes xifres si ofereixen el seu producte o servei a un únic client”, reflexiona Ollivier. De fet, explica que aquesta és una iniciativa principalment europea, ja que als Estats Units no existeixen hubs associats a cap autoritat portuària.
Carles Rúa, cap d'innovació en el Port de Barcelona, comparteix aquest punt de vista: "A Europa, la innovació, o millor dit, la creació de hubs d'innovació, s'ha convertit en un nou factor de competència entre ports i molts enclavaments estan desenvolupant el seu propis espais d'incubació i acceleració. Encara que d'entrada això hauria de ser positiu per al creixement portuari, una excessiva proliferació de nodes d'innovació dificulta la creació d'ecosistemes potents i competitius. A més, encara que està augmentant ràpidament, el nombre de start-ups en l'àmbit marítim és encara reduït en comparació amb altres sectors".
El mercat mana
A més de l'ecosistema i dels jugadors, existeix un altre element fonamental: el mercat. Ollivier apunta a la tecnologia relacionada amb la logística com la més puixant. Aquesta inclou el repartiment d'última milla, magatzems i la logística terrestre, marítima i aèria. “L'any passat es van sumar inversions per valor de 12.000 milions de dòlars, encara que el marítim només va concentrar inversions per valor d'aproximadament 100 milions de dòlars”, aclareix.
Per segments, la gran tendència del sector se situa en la digitalització dels transitaris, que és el que està copant un major interès inversor i on se situen la majoria d'unicorns com l'alemanya FORTO, que compta amb inversors com Softbank, Citi Ventures, Gsquared o Maersk Growth, té un valor de 1.200 milions de dòlars i va aixecar 240 milions en la seva última ronda de finançament.
Dos exemples més són la també alemanya SENNDER, valorada en més de 1.000 milions de dòlars, ha aixecat més de 350 milions de dòlars en diferents rondes de finançament, i la nord-americana Flexport que només l'any passat va aixecar 1.000 milions de dòlars.
“Encara que a Europa tot just està començant, en altres mercats puixants com l'Índia, Mèxic o Àfrica és el segment que actualment concentra les inversions més importants del sector. D’altres com el port tech o tecnologia portuària comencen a experimentar brots verds, tal com assenyalen diversos analistes especialitzats en aquest mercat”, explica l'expert.
En altres indústries en alça però de nova creació com pot ser l'economia blava, encara no s'albiren unicorns. No obstant això, Ignasi Ferrer, fundador i president de Seastainable Ventures, avança que no trigaran a sorgir gràcies a la puixança del turisme regeneratiu o la biotecnologia, que poden donar el recolzament al naixement de empreneduries mil milionàries.
“Es tracta d'una indústria que fa només dos o tres anys que s’ha enlairat. Fa una dècada a penes hi havia un parell de fons d'inversió dedicats a l'economia blava i en els últims anys han aparegut més d'una dotzena. És un ecosistema expansiu però que encara manca de hubs propis”, comparteix.
Les fórmules, doncs, són vàries, però per a aconseguir l'estatus d'unicorn han de generar-se espais de trobada per a inversors, start-ups i la indústria. Ollivier explica que estan treballant en aquesta direcció amb l'objectiu d'aconseguir que les start-ups del sector s'uneixin al club dels mil milionaris, i avança que aviat es tindran notícies sobre aquest tema.
Per a saber més
Hem seleccionat aquests articles sobre start-ups logístiques, unicorns "marítims" i altres éssers mitològics:
- The Complete List Of Unicorn Companies
- Logistics startups are enjoying a historic funding boom. Here's what 13 recent deals say about where the industry is headed
- Why logistics’ latest unicorn is ready to break the $10B barrier
- 30 Logistics Startups that are Unicorn Companies
- FreightTech Awards - Freight Tech Innovators & Disruptors - FreightWaves
