ProtectEU: quin paper tenen els ports en la nova estratègia de seguretat de la UE?

Una nova estratègia per a Europa

El crim organitzat, el tràfic de drogues o els ciberatacs. El complicat panorama geopolític actual, en què augmenten les amenaces híbrides entre estats i moltes xarxes de delinqüència organitzada operen cada cop més en línia, ha portat la Comissió Europea a replantejar-se les seves estratègies de defensa i a millorar els seus plans de seguretat. Com a resultat, ha presentat ‘ProtectEU: una Estratègia Europea de Seguretat Interior’.

La Comissió Europea vol donar suport als Estats membres i reforçar la capacitat de la UE per garantir la seguretat dels seus ciutadans davant d’amenaces tant noves com ja conegudes. Els principals objectius són:

• enfortir la resiliència dels Estats membres davant d’emergències i amenaces
• promoure la cooperació i la coordinació en matèria de protecció civil entre els països que formen part de la UE
• optimitzar l’ús dels recursos comuns (equips de rescat, equips sanitaris, infraestructures crítiques, sistemes d’alerta…)

En aquest nou context, els ports, fonamentals per garantir la seguretat econòmica, el comerç, el subministrament i la seguretat del territori, tenen un paper clau. L’estratègia, lluny de veure’ls únicament com un node logístic, passa a considerar-los un punt crític en la seguretat del continent.

Per garantir el seu paper dins dels plans de seguretat interior, cal establir una acció coordinada amb la resta d’agents que faciliti, entre altres coses, l’intercanvi d’informació entre països. “L’estratègia estableix un marc per millorar la seguretat interior d’Europa, i en el context portuari això implica una cooperació més estreta entre els actors implicats i un major intercanvi d’informació”, explica a PierNext Isabelle Ryckbost, secretària general de l’European Sea Ports Organisation (ESPO).

Quin paper tenen els ports en la seguretat de la UE?

Les accions més rellevants incloses a ProtectEU en relació amb els ports són:

• reforçar els controls d’antecedents als mateixos
• ampliar l’aliança publicoprivada European Ports Alliance a ports més petits i de l’interior
• establir un mecanisme d’alerta de seguretat del transport i la cadena logística entre múltiples agències

Segons la secretària general de l’ESPO, la implementació dels canvis que implica aquesta estratègia depèn en gran mesura de la Comissió i dels Estats membres, però els ports estan disposats a col·laborar per assolir els objectius. “L’actual context geopolític i geoeconòmic obliga els ports a desenvolupar noves formes de pensar, dialogar amb nous actors i assumir noves responsabilitats en una agenda ja molt carregada”, afegeix Ryckbost.

Aquests nous reptes se sumen a les accions que els ports ja estaven posant en pràctica per millorar la seguretat. “Els ports de Barcelona, Algesires i València formen part de l’European Port Alliance, que busca fer front a reptes cada cop més complexos, com ara l’entrada de droga per via marítima, per exemple.

Aquesta aliança té entre els seus objectius que no es pugui dur a terme la desconsolidació de drogues (el procés de treure la droga transportada de dins del contenidor) dins de la pròpia terminal”, ens explica Bernat Baró, director de Seguretat corporativa del Port de Barcelona.

“Això està fent que s’implementin moltes mesures de traçabilitat, de control d’accessos i de seguretat per tal que aquesta activitat no es pugui realitzar dins de les pròpies terminals de contenidors. Tanmateix, les mesures sovint topen amb la normativa de protecció de dades, que dificulta enormement, per exemple, els controls biomètrics”, continua Baró. “Estem treballant en aquesta direcció, per disposar de més mesures amb què reforçar aquesta seguretat en l’àmbit portuari”.

Un reforç de l'Entry-Exit System

ProtectEU reforça algunes de les iniciatives que ja estaven previstes als ports de la Unió Europea, com l’Entry/Exit System (EES). Aquest sistema busca reforçar les fronteres exteriors de la Unió Europea per garantir que s’exerceixi un control únic i centralitzat de les persones que entren a Europa des d’altres països a través de les fronteres exteriors. Així, el seu principal objectiu és registrar electrònicament els moviments d’entrada i sortida de nacionals de tercers països que visiten l’espai Schengen, millorant la seguretat i l’eficiència en el control migratori.

“Fins ara, si una persona entrava per Espanya i sortia per Itàlia, per exemple, a Espanya no teníem constància de si havia sortit. Si volia tornar a entrar, no podíem saber si havia excedit els seus tres mesos de permís de turista o si havia romàs aquí més temps”, explica Baró.

“L’objectiu és que això es centralitzi a través de Frontex, i la Unió Europea està donant subvencions perquè els països membres implementin uns sistemes de registre i de contrast, mitjançant controls biomètrics, que permetin constatar que la persona que es registra i passa per un sistema de control biomètric en qualsevol punt fronterer és, efectivament, qui diu ser. En resum, es tracta d’un control únic per saber quines persones entren a l’espai europeu, pel punt fronterer que sigui”, puntualitza.

Segons el director de Seguretat corporativa del Port de Barcelona, la implementació d’aquest sistema en aquest port començaria a principis de l’any vinent i es duria a terme progressivament fins completar-se. “Jo calculo que a principis del 2027 el sistema ja funcionaria per al cent per cent dels casos”, afegeix.

La integració d’aquest sistema suposa una inversió que supera els 13 milions d’euros per part del Port de Barcelona, dels quals una part important es recuperarà a través d’ajudes de la UE. Aquesta inversió es dedicarà a la compra i la instal·lació de sistemes de control biomètric i a la contractació i formació de personal auxiliar especialitzat que doni suport en l’ús d’aquests sistemes.

Una necessitat en matèria de seguretat

“Millorar la seguretat interior és una prioritat que està clara i que, per la situació conjuntural a la qual respon, resulta lògica”, assenyala Baró. “Ha d’existir un control de fronteres unificat en què es comparteixin les dades, per això és molt important desenvolupar bé sistemes com l’Entry/Exit i, a més, fer-ho bé”.

ProtectEU és una de les diverses estratègies integrals desenvolupades recentment per la Comissió que tenen impacte en els ports i, segons Ryckbost, molt dependrà de com s’implementin el seu contingut i intencions.

“Per als ports, és essencial saber què s’espera d’ells, tenint en compte el seu rol i les seves competències. Els ports no són cossos de seguretat i no s’han de considerar com a tals. Ara bé, poden exercir un paper important facilitant l’accés de les autoritats competents a les instal·lacions portuàries i permetent que aquestes puguin treballar de manera eficient, interferint el mínim possible en el funcionament normal del port”, explica la secretària general de l’ESPO.

Davant la pregunta de quin missatge clau compartiria amb els gestors portuaris respecte a ProtectEU, Ryckbost finalitza amb una recomanació:

• “Que les autoritats portuàries segueixin de prop els avenços, mantinguin una cooperació estreta amb les autoritats nacionals responsables de la seva implementació, i que analitzin els possibles impactes i el paper que poden (o no) exercir com a gestors portuaris”.