Ciutats innovadores, ports laboratori: per què els sandboxes seran un nou avantatge competitiu

Durant anys, la innovació urbana s'ha mesurat a través d'indicadors com el talent, la mobilitat, la tecnologia, la governança, la sostenibilitat o la capacitat d'atraure inversió. Rànquings com l'IESE Cities in Motion 2026 analitzen precisament aquesta combinació de factors per avaluar quines ciutats estan més ben preparades per afrontar els reptes del segle XXI. L'edició 2026 estudia 183 ciutats de 92 països i classifica el seu acompliment en dimensions com economia, capital humà, cohesió social, governança, medi ambient, mobilitat i transport, planificació urbana, tecnologia i projecció internacional.

Però per a les ciutats portuàries emergeix una pregunta cada cop més estratègica: què passa quan una ciutat innovadora també disposa d'un port capaç d'actuar com a laboratori de proves? La resposta apunta a una nova frontera competitiva. Els ports ja no són únicament infraestructures logístiques, sinó plataformes on startups, empreses, universitats i administracions poden provar solucions en condicions reals, reduir riscos i accelerar-ne l'arribada al mercat.

Aquesta tendència s'entén millor a la llum de l'IAPH World Ports Tracker 2026 elaborat per Theo Notteboom i Thanos Pallis. L'informe recull respostes de 116 membres de l'IAPH, que en conjunt gestionen més de 8.600 milions de tones de càrrega marítima i 372 milions de TEU, aproximadament el 40% del trànsit mundial de contenidors. Tot i que el mateix informe adverteix que la mostra tendeix a representar ports especialment actius en sostenibilitat i innovació, ofereix una radiografia molt valuosa de les transformacions globals del sector.

Del testbed al sandbox: experimentar per escalar

Els conceptes sandbox, living lab i testbed solen utilitzar-se de manera semblant, tot i que no signifiquen exactament el mateix. Un testbed permet validar una tecnologia en un entorn controlat; un living lab incorpora usuaris reals i processos de cocreació; i un sandbox regulatori afegeix un marc supervisat que permet experimentar amb certa flexibilitat normativa, generant aprenentatge regulatori basat en evidències.

Barcelona ha recollit aquesta lògica en la seva Ordenança dels Espais d'Experimentació, aprovada el 2026, que regula entorns físics, digitals o híbrids on desenvolupar proves innovadores, incloent-hi sandboxes, living labs i testbeds. L'ordenança preveu mecanismes d'autorització, supervisió, avaluació, transferència de coneixement i millora normativa basada en els resultats obtinguts.

La diferència és clau. Un pilot pot demostrar que una tecnologia funciona. Un sandbox permet entendre si aquesta tecnologia es pot implantar de manera segura, rendible, regulable i escalable. I aquesta diferència és precisament la que converteix aquests entorns en eines de retorn econòmic, no només d'impacte tecnològic o social.

El context portuari reforça aquesta necessitat. Segons l'IAPH World Ports Tracker 2026, els ports estan incorporant tecnologies que requereixen entorns de prova cada cop més sofisticats: el 51% dels ports enquestats utilitza drons, el 47% ha adoptat solucions IoT, el 42% aplica intel·ligència artificial, el 37% ha implementat 5G i gairebé una quarta part treballa ja amb bessons digitals.

Aquestes tecnologies no només digitalitzen processos existents; creen les condicions per simular escenaris, automatitzar decisions, anticipar riscos i provar nous models operatius abans d'escalar-los. Alhora, l'informe mostra que aquesta digitalització augmenta l'exposició al risc. 

La ciberseguretat apareix com el principal risc percebut pels ports: el 61% considera els ciberatacs un risc alt i, si se sumen riscos alts i moderats, la xifra arriba al 92%. En aquest context, els sandboxes permeten experimentar amb tecnologies connectades, automatitzades o basades en dades en condicions controlades, reduint l'exposició operativa, regulatòria i reputacional.

Les ciutats intel·ligents que també són ports laboratori

En creuar el rànquing IESE Cities in Motion 2026 amb l'existència de ports o ecosistemes marítims dotats de sandboxes, living labs, testbeds o entorns similars, apareix un grup especialment interessant de ciutats-port. No totes les ciutats més intel·ligents tenen una estratègia portuària d'experimentació, però algunes estan convertint aquesta intersecció en un avantatge competitiu.

La lectura és clara: la innovació urbana i la innovació portuària no sempre coincideixen. Algunes ciutats molt ben posicionades en rànquings globals són grans pols econòmics o tecnològics, però no presenten una evidència tan clara de port laboratori formalitzat. En canvi, Singapur, Londres, París, Hamburg, Rotterdam, Barcelona o Los Angeles sí que estan articulant espais on la innovació es pot provar, mesurar i escalar en entorns portuaris reals.

L'IAPH World Ports Tracker 2026 reforça aquesta idea en mostrar que la innovació portuària comença a institucionalitzar-se, encara que de manera desigual. Un 32% dels ports enquestats disposa ja d'un departament específic d'innovació, un 15% compta amb un centre o hub d'innovació, un 8% té un Chief Innovation Officer i un 5% utilitza instruments de corporate venture capital.

Al mateix temps, un 30% declara que encara no compta amb estructures específiques per promoure la innovació. Aquesta bretxa indica que el proper avantatge competitiu no dependrà només d'adoptar tecnologies, sinó de crear estructures capaces de convertir-les en valor operatiu, econòmic i estratègic.

Innovació amb retorn: el valor econòmic d'experimentar

L'argument econòmic és central. Els sandboxes i living labs no s'han d'entendre únicament com a polítiques d'impacte o com a instruments per dinamitzar startups. Són també infraestructures de retorn de la inversió. Redueixen incertesa, escurcen cicles de validació, faciliten la inversió privada, milloren la productivitat i permeten que les administracions prenguin decisions regulatòries amb evidència real.

L'escala del mercat explica per què aquesta qüestió és estratègica. L'OCDE va estimar que l'economia oceànica generava 1,5 bilions de dòlars el 2010 i que podria superar els 3 bilions de dòlars el 2030, amb al voltant de 31 milions de llocs de treball directes associats. A Europa, l'EU Blue Economy Report 2025 xifra l'economia blava en 890.000 milions d'euros de facturació, 250.700 milions d'euros de valor afegit brut i 4,82 milions de llocs de treball el 2022.

Conclusió: el nou avantatge competitiu serà aprendre i rendibilitzar més ràpid

Les ciutats més intel·ligents del món ja no competeixen únicament per atraure talent, inversió o visitants. També competeixen per oferir entorns on les solucions del futur es puguin provar abans, millor i amb més seguretat. A les ciutats portuàries, aquest entorn natural és el port.

El port del futur no serà únicament una infraestructura per moure mercaderies. Serà una infraestructura per aprendre, reduir riscos i generar retorn. Els casos de Singapur, Londres, París, Hamburg, Rotterdam, Barcelona i Los Angeles mostren que la nova competitivitat portuària es construirà en la intersecció entre innovació urbana, actius logístics, regulació flexible i experimentació en condicions reals.

Les dades de l'IAPH reforcen aquesta conclusió: els ports ja estan adoptant drons, IoT, intel·ligència artificial, 5G i bessons digitals; estan invertint en OPS, energia solar i eòlica; i comencen a crear departaments, hubs i mecanismes específics per promoure la innovació. Però també operen en un entorn de riscos creixents, especialment ciberseguretat, pressió climàtica, congestió d'infraestructures i transició energètica.

En la propera dècada, els ports no només competiran per ser més eficients. Competiran per ser millors llocs per experimentar, atraure inversió i convertir la innovació en creixement. I les ciutats que aconsegueixin connectar intel·ligència urbana, infraestructura portuària i sandboxes regulatoris estaran més ben preparades per transformar les proves pilot en creixement econòmic real.