Next Generation EU: el pla per reflotar Europa a base d’innovació

Què és exactament el Next Generation EU?

Un fons temporal que ha creat la Unió Europea (UE) per pal·liar els danys econòmics i socials causats per la pandèmia. I no un fons qualsevol, igual que aquesta no és una crisi qualsevol.

Repartirà, ni més ni menys, 750.000 milions d'euros, entre subvencions i crèdits. Però no a qualsevol preu ni per simplement mitigar els efectes de la debacle econòmica. El seu objectiu és mitigar l’impacte directe econòmic i social de la pandèmia, és a dir, que Europa sigui més ecològica, més digital, més resilient i que estigui més adaptada als reptes actuals i futurs.

Aquests fons es sumaran als pressupostos habituals de la UE, que composen l’anomenat "Marc Financer Plurianual 2021-2027" i que està valorat en 1.074.300 milions de euros. La suma d'ambdós fa, doncs, un pressupost total pels propers anys de 1.824.300 milions de euros, una quantitat mai vista fins ara. 

El Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), instrument de nova creació acordat pel Parlament Europeu i el Consell el 18 de desembre de 2020, tindrà assignada la part més important d'aquests fons, amb un total de 672.500 milions. El seu objectiu és mitigar l’impacte directe econòmic i social de la pandèmia. Els diferents estats de la UE estan ara treballant en el seus plans de recuperació i resiliència per tal de poder accedir a aquests fons. 

Els fons del MRR s'assignen en dos trams: un 70% sobre indicadors econòmics anteriors a l'emergència sanitària i el restant 30% es decidirà en 2022 amb les dades que reflecteixin l'evolució econòmica entre 2020 i 2022. Cal esmentar també que, del total de fons del MRR, hi haurà uns 360.000 milions d’euros en format de préstecs i uns 312.500 milions d’euros en forma de subvencions no reemborsables.

Però el Next Generation EU també finança altres programes, alguns nous com el REACT-EU i incrementa econòmicament alguns programes existents, com l'Horizon Europe, l’InvestEU o els Fons de Transició Justa. 

El React-EU és, per exemple, el segon programa en volum econòmic assignat.

El seu objectiu és continuar i ampliar les mesures de resposta a l’emergència sanitària adoptades durant la crisis. Aquests diners es posaran a disposició d’altres programes existents com són el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE) o el Fons d’Ajuda Europea per a les Persones Més Desfavorides (FEAD) i tot i que operen com a fons estructurals, seran més flexibles i àgils en la seva execució. Està previst que s’apliquin durant els exercicis 2021 i 2022.

Així doncs, estem parlant d’uns instruments temporals que caldrà assignar principalment a curt termini. De fet, a Espanya, els Pressupostos Generals de l’Estat de 2021 (PGE 2021) ja contemplen uns 26.600 milions de euros de recursos procedents del Next Generation EU (uns 24.200 milions d’euros corresponents al MRR i uns 2.400 milions d’euros corresponents al React-EU).

El desglossament complert dels fons Next Generation EU es mostra en la taula següent:

Quina és la seva missió?

Pel que respecta a la seva dedicació, els fons tenen com a missió impulsar la inversió per pal·liar els efectes de la pandèmia amb un triple objectiu: augmentar la demanda agregada; donar suport als països més afectats per la crisis i buscar la cohesió europea; i enfortir el potencial de creixement econòmic de la UE. Però a més d’aquesta declaració genèrica, bona part de la orientació temàtica dels fons està preestablerta. 

Així, més del 50% de l’import estarà destinat a la modernització, per exemple, potenciant el programa Horizon Europe de recerca i innovació, o el Fons de Transició Justa i el programa Europa Digital per tal d’afavorir una transició climàtica i digital justes o mitjançant el propi Fons de Recuperació i Resiliència, del programa RescEU o d’un nou programa de salut, el EU4Health per tal de garantir la recuperació i resiliència europea i preparar-la pel futur.

També es fa una especial dedicació al canvi climàtic, que absorbirà el 30% dels fons europeus, la modernització de les polítiques de cohesió i la política agrària comú o la protecció de la biodiversitat i la igualtat de gènere.

Quina és la resposta espanyola?

Espanya és, després d’Itàlia, el país europeu que té una major assignació dels fons Next Generation EU. Segons els indicadors que es faran servir, Espanya rebria aproximadament 60.000 milions d'euros del MRR  en transferències no reemborsables i podria accedir a un volum màxim de 80.000 milions d'euros en préstecs. Pel que fa al fons React-EU, Espanya rebrà una mica més de 12.000 milions d'euros per a la seva execució en el període 2021-22.

Donat que el 70% de les subvencions concedides pel MRR haurà de ser compromès per la Comissió Europea el 2021 i 2022 i els recursos del REACT-EU també hauran de ser executats en dos anys, és molt urgent definir els projectes prioritaris on s’invertiran tots aquests fons.

El 7 d’octubre de 2020 el govern espanyol, sota el títol “España Puede” va presentar el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia que guiarà l’execució d’uns 72.000 milions d’euros en les propers tres anys (aproximadament el 50% dels recursos que Europa posa a disposició d’Espanya vinculats al Next Generation EU).

Com afectarà els ports?

Si analitzem la previsió de la dedicació dels pressupostos espanyols a les diferents polítiques pels propers tres anys, segons el Pla “España Puede”, les infraestructures i ecosistemes resilients s’emportaran el 12,2% del pressupost, la transició energètica justa i inclusiva el 8,9% i la modernització i digitalització del teixit i la indústria i de la PYME el 17,1%. Tots tres àmbits interactuen clarament amb el que els ports estan desenvolupant en l’actualitat.

Aquest pla està inspirat en l’Agenda del canvi Climàtic, l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i es basa en quatre pilars: Transició ecològica, Transformació digital, Igualtat de gènere i Cohesió social i territorial i s’estructura al voltant de 10 polítiques tractores:

1. Agenda urbana i rural i lluita contra la despoblació.
2. Pacte per la ciència i la innovació i reforç de el Sistema Nacional de Salut.
3. Infraestructures i ecosistemes resilients.
4. Educació i coneixement, formació contínua i desenvolupament de capacitats.
5. Transició energètica justa i inclusiva.
6. Nova economia de les cures i polítiques d'ocupació.
7. Una Administració per al segle XXI.
8. Impuls de la indústria de la cultura i l'esport.
9. Modernització i digitalització de l'ecosistema de les nostres empreses.
10. Modernització del sistema fiscal per a un creixement inclusiu i sostenible.

També per tenir una idea més clara de com es repartiran aquests fons, podem revisar l’assignació entre ministeris que figura als Pressupostos Generals de l’Estat de 2021 (PGE 2021). 

Així, pel que respecta al MRR, el Ministeri de Transició Ecològica concentrarà un 28% del total, que es focalitzen en la generació d’energies renovables, la promoció de xarxes elèctriques y el desplegament d’una xarxa d’emmagatzematge d’energia. 

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana concentrarà un 21% del total, que destinarà a rehabilitació de la vivenda, a plans de mobilitat sostenible i infraestructures relacionades.

El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital té assignat un 15%  amb l’objectiu de digitalitzar el teixit productiu, impulsar la connectivitat digital i promoure la digitalització de l’Administració Pública. 

La resta de recursos es reparteixen entre els altres ministeris (Educació i Formació Professional, 8%; Indústria, Comerç i Turisme, 7%; Treball i Economia Social, 5%; Ciència i Innovació, 5%; i Drets Socials i Agenda 2030, 4%).

Per la seva banda, els prop de 2.500 milions d’euros de partida pressupostària assignada als PGE 2021 corresponents al programa React-EU seran gestionats directament pel Ministeri de Sanitat.

Un dels aspectes més rellevants del Pla és la creació d’una nova figura de col·laboració públic-privada, els PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica), com a instrument per a l'execució dels projectes d'inversió.

Els PERTE volen reflectir a nivell nacional els grans projectes d'interès comú europeu i inclouràn els projectes tractors que tinguin capacitat per fer una transformació estructural sobre sectors estratègics o que incloguin elements de recerca i innovació disruptius i ambiciosos.

A més, per tal d’identificar projectes i noves línies d'actuació que contribueixin a dissenyar i dimensionar aquestes ajudes, els ministeris implicats llancen “expressions d'interès” amb l'objectiu de conèixer la situació del mercat, les possibles entitats (empreses, associacions, consorcis, entitats públiques) amb interès en desenvolupar projectes o iniciar noves línies d'actuació, així com identificar els aspectes més rellevants d'aquests projectes i actuacions.

La informació que es recopilarà a través d’aquestes “expressions d’interès” haurà de servir per definir les línies estratègiques d'actuació i els seus mecanismes de finançament o suport, tot i que la participació en aquestes expressions d'interès no és considera un criteri previ ni una condició exigible de cara a l'accés futur al finançament.