El capital humà en els ports del futur
El capital humà dels ports ha canviat, està canviant i canviarà encara més amb la irrupció de les noves tecnologies. Per a la comunitat portuària és fonamental anticipar-se amb especialistes formats en les habilitats necessàries per a adaptar-se a aquests nous entorns de treball.
Javier Garrido és investigador en el Centre d’Innovació i Transport (CENIT) i doctorand del Port de Barcelona.
Andrés Reyes Díaz és investigador en el Centre d’Innovació i Transport (CENIT).
El clúster marítim i la logística davant els reptes tecnològics i industrials
S'aveïnen canvis importants en el mercat laboral degut a la consolidació de les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC), el núvol, l'automatització, la realitat augmentada (RA), la Intel·ligència Artificial (IA), Blockchain i l'anàlisi de grans dades. Però segons un estudi realitzat amb el cas del port d'Anvers, el clúster marítim i el sector de la logística s'estarien quedant enrere en la introducció de les TIC si els comparem amb altres sectors. No obstant això, els ports ja busquen respostes per a reduir aquesta bretxa sectorial.
Per a detallar l'impacte sobre el capital humà que el desenvolupament tecnològic, moltes vegades disruptor, té en els ports, ens fixem en l'estudi elaborat pel Center For Innovation in Transport (CENIT) basat en una enquesta distribuïda a les comunitats portuàries de Nova York / Nova Jersey, Los Angeles, l'Associació de Ports Italians, Sohar, Rotterdam, Gdansk i Barcelona.
Aquest estudi ha estat promogut per l'Autoritat Portuària de Barcelona, que en el seu IV Pla Director Estratègic (2021-2025) va identificar la sostenibilitat social com un pilar estratègic clau, amb l'objectiu de disposar de 40.000 treballadors en el port per a 2025.
Les tecnologies clau per a la dècada vinent
Els principals desenvolupaments tecnològics previstos en els pròxims 10 anys, segons les organitzacions enquestades en aquest estudi del CENIT promogut pel Port de Barcelona, són els següents:
Com es pot observar, la majoria de ports opinen que les tecnologies que generaran un major impacte són les sense fils i aquelles encarregades de gestionar dades. El Big Data, la tecnologia en el núvol i la Internet de les Coses són clau per a recopilar informació rellevant sobre la seva activitat i per a garantir la traçabilitat de les mercaderies, documents o vehicles.
Aquestes, combinades amb el 5G i la Intel·ligència artificial (IA), donaran lloc a camions, vaixells o equips de terminal autònoms. D'altra banda, els models predictius que generen els Bessons Digitals portuaris basats en l’IA milloraran la seva capacitat operativa.
El camp dels recursos humans (RR.HH.) tampoc és immune a alguns problemes reflectits en aquest estudi com l'atracció de talent amb habilitats rellevants, la millora d'aptituds individuals, l'ambient laboral i la definició de la política de remuneració són els reptes més destacats segons els enquestats. La contractació i retenció de talent (especialment de TI), la planificació de relleus en llocs clau i el desenvolupament del lideratge inquieten a les organitzacions.
El desenvolupament d'habilitats, l'automatització de processos humans intensius o la disponibilitat de talent a nivell local són clau per a les organitzacions del sector marítim
L'especialització, la millor sortida
Segons els resultats de l'estudi, la comunitat portuària considera que seria necessària una formació professional especialitzada en el sector. La formació és essencial en gairebé totes les organitzacions, ja que cada empresa té les seves pròpies polítiques i processos que els empleats han de secundar. No obstant això, els departaments de RR.HH. han d'assegurar-se que aquesta formació es realitzi sense interrompre el ritme de treball diari.
Un aspecte crític és que escassegen els professionals que treballen en l'àrea d'operacions amb coneixements sobre el sector i altres habilitats que els capacitin per a liderar el futur. Avui dia es prioritza equilibrar la vida laboral i la personal així com motivar i preparar als treballadors per al futur mitjançant la formació en noves habilitats.
Per a mitigar aquests impactes, les organitzacions estan arrencant projectes importants per a desenvolupar solucions als grans reptes actuals, com per exemple l'escalfament global. Això requereix de nous perfils formats en, per exemple, ports digitals i intel·ligents; sostenibilitat mediambiental; front marítim i programes comuns entre el port i la ciutat.
El desenvolupament d'habilitats, l'automatització de processos humans intensius, la requalificació de la mà d'obra existent i la disponibilitat de talent a nivell local són clau per a les organitzacions del sector marítim. I han d'assegurar-se que els seus equips estan preparats per a l'arribada de la quarta revolució industrial.
Invertir en habilitats, clau en el sector logístic i marítim
Per a aconseguir-ho, les organitzacions han d'invertir. En particular, un 60% ja ho fa en activitats relacionades amb els recursos humans, tal com s'observa en el següent gràfic:
Quant a les habilitats més demandades, els ports coincideixen que la capacitat de treballar en equip és actualment la més important.
Li segueixen les habilitats interpersonals (negociació, col·laboració, comunicació), intrapersonals (autogestió, flexibilitat) i les multihabilitats (persones amb múltiples habilitats). Totes elles estan relacionades amb les funcions que realitzen els equips més rellevants per a les organitzacions.
Una formació adaptada a les demandes del sector
La formació impartida és fonamental per a aconseguir nous estàndards en el sector marítim. No obstant això, les organitzacions estan d'acord que algunes habilitats no s'ensenyen especialment bé i que el personal que s'incorpora no està adequadament preparat en algunes d'elles.
Per això, segons les organitzacions, els centres educatius haurien de:
- Donar més rellevància a les experiències pràctiques i laborals durant la formació acadèmica.
- Incrementar el nombre d'aptituds tècniques (per exemple, habilitats digitals i informàtiques).
- Reforçar la capacitat per a formar equips organitzant més grups de treball que impulsin el desenvolupament d'habilitats múltiples.
Les institucions educatives haurien d’escoltar les necessitats de la comunitat portuària. En les seves consultes estratègiques, les institucions educatives poden indicar la direcció que volen seguir i la comunitat empresarial assenyalar el que espera d'elles. Una educació i professorat híbrid també són importants.
Això podria millorar amb la creació de més plataformes i fòrums comuns entre la indústria logística i el sector educatiu, perquè els estudiants coneguin de primera mà el funcionament del sector i els seus problemes reals, la formació laboral, l'aprenentatge, la col·laboració amb la indústria en tasques de recerca i desenvolupament, entre altres.
No obstant això, les organitzacions tenen una relació limitada amb els centres d'ensenyament i això pot generar dificultats per a avaluar i qualificar als estudiants. Els enquestats van concloure que és necessària una major col·laboració entre totes les parts en matèria de formació.
Com reflecteix l'estudi del CENIT, les tecnologies impactaran inevitablement en la productivitat, eficiència i organització dels ports. A l'una, la comunitat portuària i educativa han de traçar una estratègia conjunta que cobreixi les necessitats del sector en matèria de formació d'aquests nous perfils. Encara que tot indica que la força laboral del futur serà més tecnològica, el major capital dels ports continuarà sent humà.