Els ports posen les seves instal·lacions a la disposició de les ciutats per a l'organització d'esdeveniments en ubicacions privilegiades. (Getty Images)
El per què d’activitats portuàries inusuals: de gestionar un World Trade Center a albergar la King’s League
Esdeveniments culturals, gastronòmics, populars o esportius, gestió d'espais, negocis immobiliaris. Les autoritats portuàries cada vegada més desenvolupen activitats allunyades del nucli de la seva funció, l'operativa portuària, s'endinsen en noves àrees de negoci i cedeixen les seves instal·lacions a institucions municipals i empreses privades per a estrènyer llaços amb la ciutadania i dur a terme esdeveniments singulars.
Publicat el
16.02.2023
Els ports posen les seves instal·lacions a la disposició de les ciutats per a l'organització d'esdeveniments en ubicacions privilegiades. (Getty Images)
L'obertura d'espais portuaris per a l'organització d'esdeveniments de diferent índole comença a formar part d'un model cada vegada més habitual entre les autoritats portuàries. L'objectiu és aconseguir una major integració entre el port i la ciutat i acostar a la ciutadania a unes instal·lacions privilegiades que tradicionalment han romàs alienes als esdeveniments celebrats a les ciutats.
Existeixen tres models que, encara que s'allunyen del negoci principal dels ports, aconsegueixen altres resultats importants per a la ciutat i els seus habitants.
1.Activitats accessòries a l'operativa portuària: inmologística, transport i infraestructures
Un exemple clàssic de desenvolupament d'activitats accessòries el trobem en l'Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey. En efecte, a més de la seva activitat portuària, el PANYNJ és un hòlding que supervisa, dins de la seva jurisdicció geogràfica, gran part de les infraestructures regionals de transport, inclosos ponts, túnels, aeroports (entre ells el John F. Kennedy, el Newark Liberty i el de La Guàrdia) i ports.
Aquest portafolio divers inclou també al sector immobiliari, ja que el port és propietari de l'emplaçament en el qual se situa el gratacel World Trade Center, construït per a reemplaçar a les Torres Bessones que van sofrir l'atac terrorista de 2001.
L'autoritat portuària també participa en diverses empreses de la regió com el parc empresarial Teleport en Staten Island i del Bathgate en el Bronx, el parc industrial en Elizabeth, la instal·lació de recuperació de recursos del comtat d'Essex, el Centre Legal de Newark, Queens West en Long Island City i el South Waterfront, en Hoboken. Com pot veure's, tota aquesta activitat de gestió va molt més allà de la funció logística pròpia dels ports.
En la mateixa línia, el Port de Barcelona també desenvolupa una important activitat immobiliària i inmologística a través de diverses societats: World Trade Center Barcelona, S.A. gestiona 130.000 m² d'espais oberts, oficines a mesura i sales de congressos; CILSA (Centre Intermodal de Logística, S.A.) gestiona la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Barcelona però també àrees logístiques fora de la zona de servei portuària, oferint espais, magatzems i serveis avançats a operadors logístics, transitaris, navilieres i transportistes; o la Gerència Urbanística Port Vell, que gestiona l'espai port-ciutat pròxim a barcelona. Aquestes dues últimes societats, pioneres en el seu moment, s'han convertit en models de gestió a nivell mundial en la seva categoria.
2.Activitats orientades a la ciutadania
Altres ports cedeixen les seves instal·lacions per a l'organització d'esdeveniments varis, entre els quals destaquen la música, cultura o esdeveniments populars. A més d'oferir l'oportunitat a la ciutadania de gaudir d'uns espais privilegiats per la seva proximitat a la mar, suposen una ocasió d'obertura per a, en alguns casos, generar un major coneixement de l'activitat portuària.
En alguns casos, es generen fins i tot nous districtes en territori dels ports oberts a tota la ciutat.
Un exemple és el port de Kaohsiung, que en 2009, en col·laboració amb l'ajuntament, el Ministeri de Cultura i el govern de Taiwan, va realitzar la transformació i requalificació de la zona del port més pròxima a la desembocadura del riu Love per a construir un complex arquitectònic que consolida un programa d'innovació musical i cultural per convertir-se un espai de referència basat en la producció de música pop nacional, el principal beneficiari del qual anés a la pròpia ciutat.
El projecte es divideix en tres zones que connecten i s'integren amb el seu entorn. La primera consisteix en dues torres unides per un atri que ja s'han convertit en un símbol de la ciutat de Kaohsiung. La segona és una àrea central amb una gran coberta on es realitzen exposicions, programes comercials i espais oberts que alberguen activitats com a mercats ambulants, teatre de carrer i llocs de menjar.
La tercera i última uneix la nova estació de South Ferry, el mercat nocturn i el nord gràcies a un passeig marítim amb accés a diferents jardins aquàtics, un carril bici, restaurants i comerços connectats per una passarel·la.
Rotterdam i el seu port han impulsat The Makers District, una àrea destinada per a que noves empreses consolidin la seva activitat i provin productes i processos per a impulsar una nova economia basada en, entre altres, la digitalització, robòtica, energies renovables i sostenibles. El districte no és solament un espai físic, sinó que ofereix un entorn que afavoreix la col·laboració i emprenedoria gràcies a la col·laboració d'institucions educatives de la regió.
A Barcelona, la celebració d'esdeveniments en el Port Vell, la zona del port oberta a la ciutat, inclou activitats com a exposicions, concerts, mercats setmanals, fires com el Saló Nàutic o celebracions populars com la processó de la Vírgen del Carmen o el mercat de Nadal, al qual poden arribar a assistir més de tres milions de persones en cada edició.
“Com tots els ports que se situen en les urbs, el Port de Barcelona compta amb espai obert per al gaudi dels ciutadans. En el cas de Barcelona, el Port Vell té una trajectòria, història i entitat pròpies molt vinculades a la ciutat, en part gràcies a l'organització de diferents activitats”, explica David Pino, gerent del Port Vell del Port de Barcelona.
“El nostre és un port comercial però també ciutadà. Això és molt important per a Barcelona, i viceversa. Vam ser dels primers ports a aprofitar les instal·lacions situades en antics molls que s'han quedat obsolets per a l'activitat comercial i obrir-les a la ciutat”, afegeix Francesc Bonada, cap d'Organització i Sostenibilitat del Port de Barcelona.
El Port Vell també és la zona on se situaran les bases dels equips de la Copa Amèrica, la competició de vela per excel·lència, i una oportunitat perquè els ciutadans la coneguin a fons.
3.Activitats singulars excepcionals
El Port de Barcelona disposa d'unes instal·lacions esportives per a ús dels empleats de l'Autoritat Portuària i de les empreses de la Comunitat Portuària. Aquestes instal·lacions també són utilitzades de manera esporàdica per equips esportius de la ciutat. “En aquesta zona disposem d'un pavelló multiusos amb instal·lacions per a practicar futbol, bàsquet o pistes de tennis, disponible, de manera puntual per als ciutadans”, assenyala Bonada.
En aquesta zona esportiva, actualment s'està celebrant la Kings League, una lliga de futbol 7 creada per l'empresa de gestió d'esdeveniments esportius Kosmos de Gerard Piqué. Aquesta lliga està formada per 12 equips propietat de diferents streamers i exfutbolistes. “L'organització va demanar al Port la cessió de les seves instal·lacions esportives per a la competició ja tenien interès en què aquesta se celebrés a Barcelona”, explica Bonada.
Aquesta lliga de futbol aporta diferents innovacions i es dirigeix a un públic que pertany a la Generació Z. Per exemple, es retransmet via Twitch, una plataforma de streaming de vídeo molt utilitzada pels joves. “És interessant perquè d'alguna manera ens permet entrar en contacte amb una generació més jove i vincular la innovació a l'esport”, afirma Bonada. En efecte, segons els índexs d'audiència, alguns dels partits del King’s League estan tenint més audiència que partits de futbol de LaLiga.
Altres esdeveniments que han tingut lloc en la zona comercial del Port de Barcelona en 2022 són, per exemple, el primer Aplec Pesca Dic de l’Est organitzat per la Societat de Pescadors Esportius de Mar Barcelona; la Festa de la Logística de Barcelona, Buti Buti, una celebració per a la Comunitat Portuària a l'aire lliure o Taste-It, organitzat per Grimaldi España, que va consistir en diverses activitats gastronòmiques i culturals.
La vinculació dels ports amb l'esport es replica en altres exemples. En el cas de l'Autoritat Portuària de Tailàndia, compta amb un equip de futbol professional, Thai Port F.C., que competeix en la lliga Thai League 1. I el port de València va ser, durant quatre anys, part del traçat del circuit de Fórmula 1 que va albergar el Gran Premi d'Europa d'aquesta competició.
Aquests exemples de la connexió port-ciutat demostren que, lluny de donar-li l'esquena a les urbs, els ports reforcen l'oferta cultural, esportiva i d'oci de les mateixes per a, com afirma Bonada, “no ser únicament una font d'externalitats” i contribuir a incrementar la sostenibilitat social multiplicant la naturalesa d'unes activitats no sempre relacionades amb la mar.
També suposa un acostament a un públic tan divers com és el ciutadà, el qual fins ara coneixia el port per la seva activitat més tradicional. Ara, joves i no tan joves poden gaudir dels seus espais com si d'un racó més de la ciutat es tractés i, de pas, familiaritzar-se amb el nou model polièdric dels ports, més aperturista, tangible i en solfa amb els valors socials locals i universals.
