Els ports tenen l'oportunitat d'establir-se com a portes d'enllaç i hubs per a l'economia blava. (GettyImages)
5,4 milions d’ocupacions i pujant: el potencial laboral de l’economia blava a Europa
El potencial d'innovació i creixement de l'economia blava la converteix en un dels principals motors de l'economia europea i una opció per a crear nous llocs de treball, tant en sectors ja consolidats com en altres emergents. La biotecnologia, l'energia oceànica o la prestació de serveis ecosistèmics són algunes de les noves àrees amb una alta capacitat de desenvolupament i creació d'ocupació. I se sumen a unes altres tan rellevants per a l'economia com l'aqüicultura, la pesca o el turisme.
Publicat el
04.11.2021
Els ports tenen l'oportunitat d'establir-se com a portes d'enllaç i hubs per a l'economia blava. (GettyImages)
La força econòmica de les mars
L'economia blava és aquella que reconeix el valor de les mars, els oceans i les costes com a motors de l'economia pel seu potencial per a créixer de manera sostenible. Actualment, i d'acord amb ‘The EU Blue Economy Report 2021’ de la Comissió Europea, els sectors més establerts ocupen 4,5 milions de persones de manera directa i s'espera que la xifra es dupliqui per a 2030. A més, l'economia blava té la capacitat de fomentar una explotació responsable a nivell mediambiental, per a garantir que aquestes ocupacions i la creació de riquesa siguin sostenibles en el temps.
“L'economia blava representa un concepte innovador, integrador i amb repercussions a nivell mundial, tant pel seu potencial econòmic com pel fet que pot utilitzar-se per a reduir la degradació ambiental”, explica Juan Vidal, coordinador del Projecte Atlazul del Campus de Excelencia Internacional Global del Mar (CEIMAR). “Els oceans són visualitzats com a espais de desenvolupament on s'integren la conservació, l'energia sostenible, la producció i l'extracció de riquesa, entre altres”.
D'acord amb Vidal, la sostenibilitat és una obligació i un fil conductor transversal en les estratègies de tots els sectors relacionats amb l'economia blava. Això resulta fonamental per a propiciar un creixement inclusiu i real.
Ocupació blava: seguretat i noves oportunitats
D'acord amb l'informe ‘Guia laboral: treballs en l'economia blava per a gent jove’, elaborat per The Blue Generation Project, l'economia blava genera ocupacions en sectors basats directament en la mar, com la pesca i l'aqüicultura, el transport marítim, el turisme costaner o l'energia eòlica i oceànica. Els crea també en altres relacionats amb la mar, com són el processament de marisc, la biotecnologia marina, les activitats portuàries i la construcció i el manteniment naval.
Aquests són, en la seva majoria, sectors molt rellevants que generen nombrosos llocs de treball al llarg de tota la costa europea. “Segons la Comissió Europea, l'ocupació ha crescut un 10% en el turisme costaner i un 25% en les activitats portuàries entre 2009 i 2017”, confirma Vidal. Altres àmbits, com els del transport marítim i la construcció naval, també han vist augmentar els nivells d'ocupació en els últims anys.
A més, l'economia blava genera llocs de treball en aquelles activitats que tenen relació d'algun tipus amb els sectors costaners o marítims, com el salvament, la protecció del medi ambient, l'educació o la recerca.
Entren en joc, també, les ocupacions derivades de sectors emergents. Alguns exemples són els relacionats amb el capital natural, els serveis ecosistèmics o la biotecnologia. “Els sectors emergents ofereixen un potencial significatiu de creixement i ocupació, especialment en els àmbits relacionats amb les energies renovables”, assenyala Vidal. “Les renovables marines eòliques, per exemple, han experimentat un creixement exponencial. En 2008, van ser responsables de 20.000 llocs de treball, una xifra que es va elevar fins als 210.000 en 2018”.
D'acord amb el coordinador del Projecte Atlazul de CEIMAR, tots els àmbits comparteixen un denominador comú: la innovació i el desenvolupament de nous productes. “Això està exigint ja una major especialització, al mateix temps que s'obren nous espais de creixement i ocupació”, assenyala.
El paper dels ports en l'economia blava
Els ports estan lligats, d'una forma o una altra, a nombrosos sectors que formen part de l'economia blava. D'acord amb l'informe ‘Guia laboral: treballs en l'economia blava per a gent jove’, més de 270.000 persones treballen en ports, magatzems o infraestructures marines als països de la Unió Europea. El transport de mercaderies, d'altra banda, dóna ocupació a més de 267.000. A tots aquests se sumen els llocs lligats amb el turisme, la seguretat, els serveis tecnològics o la venda i lloguer d'embarcacions d'esbarjo, entre altres.
Actualment, un dels reptes dels ports és reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle de les seves activitats i minimitzar el seu impacte en el medi ambient. Per a aconseguir-ho, han de realitzar-se canvis en les infraestructures, millorar l'eficiència energètica dels vaixells, apostar per combustibles alternatius i millorar els sistemes de control i monitoratge. Tota una sèrie de processos que, si s'enfoquen correctament, poden afavorir la creació d'ocupació.
“En aquest sentit, l'estratègia d'economia blava crearà i diversificarà l'ocupació i permetrà la possibilitat de formar-se en activitats complementàries”, assenyala Vidal. “D'altra banda, els ports han de redefinir-se com a tractor d'altres activitats i establir-se com a portes d'enllaç i hubs per a l'economia blava”.
‘Blue economy’, de Barcelona a Algesires
Segons dades de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, aquesta economia aporta el 5% del PIB mundial i, a nivell de l'Estat, genera uns 23.000 milions d'euros de valor afegit brut i més de 691.000 de llocs de treball.
Amb la premissa que no existeixen ciutats intel·ligents si no hi ha ports intel·ligents, el Port de Barcelona i l'ajuntament de la ciutat han presentat un projecte per a potenciar l'economia blava i aconseguir que els beneficis reverteixin, també, en la resta de l'urbs.
Aquest projecte, per al qual l'ajuntament de la ciutat i el Port de Barcelona han signat un acord de col·laboració, pretén fomentar el desenvolupament del sector marítim i l'economia blava a la ciutat, especialment en la zona litoral, dedicant espais específics per a la creació d'entorns d'innovació i fomentant la formació superior i professional en aquest àmbit.
Aquests projectes facilitaran la creació de nous llocs de treball de qualitat dins d'un sector que actualment ocupa unes 15.000 persones i genera 3.750 milions d'euros de facturació anual a la ciutat de Barcelona, representant un 4,3% del seu PIB i el 1,4% de l'ocupació.
La proposta de Barcelona pot prendre com a referència els èxits aconseguits en altres ports espanyols, com el de Vigo. Entre els objectius de la seva estratègia Blue Growth destaca generar ocupació de qualitat i promoure la qualificació professional.
El d'Algesires és també un bon exemple per a entendre com un port pot convertir-se en un motor de desenvolupament econòmic i social. “És un important node innovador, líder en la implementació de solucions intel·ligents destinades a donar seguretat i optimitzar els fluxos de trànsit i líder nacional en moviment de contenidors”, assenyala Vidal. “L'activitat d'aquesta infraestructura suposa un impacte fonamental en el seu entorn geogràfic, aportant unes 28.000 ocupacions i l'11% del PIB de la província”.
En el cas de València, segons l'informe elaborat pel departament d'Economia i Ciències Socials de la Universitat Politècnica de València amb dades de 2016, els ports gestionats per l'autoritat portuària (València Sagunt i Gandia) van generar unes 38.800 ocupacions, el 2% del total dels llocs de treball de la Comunitat Valenciana.
