Impacte i sostenibilitat dels ports urbans

La inversió directa que suposa un port és clara: el cost d’una terminal, el d’una via fèrria o una carretera, etc., però com es valoren els costos i els beneficis de disposar d’infraestructures globalment competitives? Què passa amb les externalitats? Quin impacte té la contaminació d’aquestes infraestructures crítiques en la salut de les persones? Quines alternatives vitals i d’ocupació s’haurien de crear per aconseguir que la població d’aquesta metròpolis pogués continuar estant arrelada el seu territori?... “Ens hem de plantejar preguntes difícils per forçar-nos a trobar respostes que no són fàcils”, postula Pedro Arellano. “Hem de ser realistes trobant respostes. Si del realisme surt que ja estem bé o que anem pel bon camí, genial. Però si no és així i ens mostra que falta molta feina per fer, llavors el que toca és ajustar prioritats i posar-se a treballar”.

Per enfrontar-se amb aquest tipus de dilemes i activar projectes de canvi i millora, s’ha de conèixer bé tant el que passa dins com fora del port. El Pla de Sostenibilitat Sectorial del Port de Barcelona pretén afrontar aquest tipus de dilemes. Els vaixells de creuers, per exemple, avui encara mantenen problemàtiques relacionades amb les emissions (en part perquè els vaixells tenen una llarga vida útil), si bé els nous creuers han evolucionat molt respecte a la seva indústria i ja s’aconsegueixen emissions molt menors. De tota manera, mentre encara existeix marge de millora en les seves emissions, quan parlem del tractament d’aigües que es fa als creuers d’última generació, ens trobem amb unes pràctiques d’excel·lència que permetrien, fins i tot, que l’aigua tractada es pogués tornar a beure. “Moltes altres indústries amb abocaments que van a rius o mars podrien prendre un bon exemple de la feina i l’esforç que ha fet la indústria de creuers en el tractament d’aigües”, declara Pedro Arellano.

Abordar la complexitat d’un sector com el portuari requereix una mirada àmplia, on poder integrar realitats i expectatives molt diverses, només així es poden enfrontar i respondre els reptes i els dilemes actuals. Fer tot això permetrà tenir un port sostenible a llarg termini.

Per aconseguir-ho, la comunitat portuària es va plantejar desenvolupar la iniciativa conjunta esmentada anteriorment: el Pla de Sostenibilitat Sectorial. Avui, arribar a respondre a la diversitat d’expectatives no implica tan sols disposar de les múltiples mètriques i informacions operatives que es tenen en una infraestructura crítica com és el port, també cal analitzar i desenvolupar un altre tipus d’iniciatives que històricament van ser més intangibles.

Actualment, per exemple, podem saber que, al Port de Barcelona, més d’un 50% de les organitzacions analitzades ja fan servir eines que persegueixen l’excel·lència i estan compromeses amb la sostenibilitat. Això suposa disposar d’una àmplia base d’organitzacions amb una mirada que va més enllà del benefici a curt termini. Si comparem aquest percentatge amb el del conjunt d’empreses del país, comprovem que les organitzacions de la comunitat portuària estan bastant per sobre de la mitjana pel que fa a la integració d’aquestes consideracions en la seva activitat diària.

Un port dins de la trama urbana

Més enllà de mètriques econòmiques i qüestions mediambientals, els ports urbans s’han de plantejar formes diferents de relacionar-se amb la ciutadania. En aquest sentit, per a Arellano, el Port de Barcelona “mira d’eliminar la frontera amb la metròpolis i apostar per iniciatives que afavoreixin la permeabilitat entre port i ciutadania”, que teixeixin relacions entre tots dos. Per fer-ho, calen “noves formes de col·laboració” que obrin la comunicació entre la comunitat portuària i tots els grups d’interès del Port.

Aquesta comunicació es planteja sempre en ambdues direccions: el port ha d’explicar de manera clara i senzilla tant el que hi passa com els valors als quals respon. Així mateix, la ciutadania ha de percebre el port com a part de la ciutat i, per tant, tan seu com podria ser un parc o una plaça. “Influir d’aquesta manera en la metròpolis implica un mapatge dels grups d’interès, aprofundir en les seves expectatives i necessitats i, és clar, posar-se a treballar amb tota aquesta informació”, explica Arellano.

Per això és crucial crear el que qualifica com a “espais de relació”, que poden ser físics o virtuals, i també temporals o estables, sempre tenint en compte els tres eixos que garanteixen la sostenibilitat del port: econòmic, social i mediambiental. D’aquesta manera, el port és escenari d’esdeveniments culturals, esportius o d’oci per a la ciutadania (des de les festivitats de l’Any Nou xinès fins a ser el punt de partida de la cavalcada dels Reis Mags a la ciutat, per citar un parell d’exemples), i també de fires comercials (com el Saló Nàutic). Igualment, trobem iniciatives en matèria mediambiental, que malgrat ser intangibles afecten de manera directa tota la ciutadania. En aquest sentit, la transició energètica cap a combustibles menys contaminants, com el GNL, l’aposta per la mobilitat elèctrica o les accions per a la conservació de l’hàbitat d’espècies autòctones formen part de la bateria de mesures per minimitzar l’impacte mediambiental del port a la ciutat.