Els ports i les start-ups, ‘love is in the water’

Per a Sylverans, empreses i start-ups es necessiten mútuament, “encara que de vegades no en siguin conscients”. Tot i això, si cal inclinar la balança, opina que les start-ups necessiten més les empreses i que les grans corporacions creuen que no és essencial per al seu negoci treballar amb start-ups.

"Encara que no estic convençuda que això sigui així, ja que de vegades les empreses necessiten idees fresques o repensar alguns processos de negoci", apunta.

En aquest sentit, va assenyalar a la intel·ligència artificial que no es pot, simplement, implementar lliurant l'eina als treballadors, sinó que cal ensenyar a instaurar-la i comptar amb persones amb coneixements tecnològics que ajudin a utilitzar-la amb eficàcia.

Les solucions de les start-ups

La IA és, precisament, la tecnologia que fan servir diverses start-ups que van assistir a la darrera edició de Smart Ports: Piers of the future.

És el cas de UTURN, una plataforma per al transport de contenidors bidireccional. Els carregadors publiquen les necessitats de transport que després els transportistes s'assignen per enviar-la a destinació. De moment, opera a països com Països Baixos, Regne Unit, França, Bèlgica i Alemanya.

“Som una mena d'Uber del transport interior de contenidors”, defineix Casper Curvens, el seu responsable de desenvolupament de negoci. Utilitzen la IA i la creació d'algorismes per ajudar els transportistes i carregadors a millorar tot el flux de contenidors. “La meitat de les persones que treballen per a nosaltres es dediquen al desenvolupament, així que estem constantment analitzant quines funcions hauríem d'afegir, què funciona i què podem seguir desenvolupant. I la IA és una gran part de tot això”, comparteix.

La segona empresa disruptiva que utilitza la tecnologia que més hype està generant és el Centro Tecnológico Naval y del Mar, que davant dels riscos que provoquen les inundacions associades al canvi climàtic, col·laboren amb aqüicultors dedicats a la cria d'espècies com la daurada, tonyina , o el llobarro, en el control de l'estat de les seves instal·lacions marines.

“Els recents temporals a la Mediterrània van provocar que les seves instal·lacions, que no estaven preparades per a la magnitud d'aquestes tempestes, es trenquessin. Granges senceres de peixos van acabar, literalment, a la línia de costa. Això va provocar molta mortaldat de peixos i un dany mediambiental terrible, i encara que molts d'aquests peixos van sobreviure, van entrar a l'ecosistema generant un impacte”, descriu Noelia Ortega, la seva CEO i directora.

La seva solució es basa a monitoritzar aquestes instal·lacions amb sensors connectats a través d'internet, generant dades que després es traslladen al núvol. “Estem proporcionant informació, models predictius i una experiència immersiva perquè, a través de les ulleres, sigui possible moure's per la instal·lació per veure què està passant. Fem servir intel·ligència artificial i machine learning perquè recopilem dades i anem aprenent perquè els enginyers en estructures submergides desenvolupin solucions i recomanacions”, continua.

Seabots, en canvi, utilitza drones marins per mapejar, fer models tridimensionals o bessons digitals d'infraestructures, conèixer la qualitat de l'aigua o quantificar actius naturals.

“Mapejar l'entorn d'una infraestructura portuària permet, per exemple, conèixer el grau de sedimentació, que és un problema important quan es navega dins d‟una dàrsena. També per veure en quin estat es troben els espigons i poder fer manteniments preventius”, enumera Pau Guasch, el seu CEO.

L'start-up va resultar recentment guanyadora del Premi a la Innovació en Economia Blava basada en les TIC en el marc dels Premis d'Innovació Digital a Catalunya.

"El seabot actua com un sensor mòbil que genera aquests models i redueix riscos humans, materials i econòmics i permet, a més, oferir un servei molt més eficient als teus clients", apunta.

El darrer exemple és Yes We Sail, una iniciativa de Dani Anglada, que va perdre la vista en un accident quan treballava a bord d'un vaixell mercant, que busca empoderar persones amb discapacitat visual perquè puguin navegar en embarcacions de vela lleugera de manera autònoma i segura.

Es basa en una tecnologia que, expliquen Dani i Gerard Llorach, el CTO, completament nova. “És innovadora perquè no hi ha cap aplicació de navegació que es transmeti acústicament. La idea la va tenir Dani, però cobreix altres necessitats com les d'una persona que, per exemple, pilotant un mercant es pugui posar uns auriculars i fer altres tasques alhora”, explica Llorach.

Tots dos defineixen el repte com a majúscul, ja que han de crear el producte des de zero i del qual no hi ha referents ja que, recorden, el 80% de la informació que rebem entra per la vista, deixant la resta dels sentits en un lloc pràcticament secundari. La start-up ja ha presentat Lady, el primer patí català adaptat per a la navegació de persones amb discapacitat visual.

L'embarcació, única al món, compta amb una estructura de fusta reforçada, i la textura de coberta ha estat modificada per aportar més informació, i ha comptat amb l'impuls de la Copa Amèrica de Vela i, especialment del seu CEO, Grant Dalton.

“Hem aconseguit adaptar el reglament de les regates per poder utilitzar aquesta embarcació i al febrer ens vam presentar a la convocatòria de Ports 4.0 per, si ens la concedeixen, aconseguir el finançament per desenvolupar aquesta tecnologia innovadora”, explica Anglada.

Detectar necessitats, la relació entre les start-ups i el sector maritimoportuari

En el cas d'UTURN, la start-up està estretament vinculada als ports de Rotterdam i Hamburg, fet que els va ajudar, especialment als inicis. "Això ens va servir per aterrar conceptes i entrar en contacte amb grups dʻinterès que ens han permès créixer i ampliar mercats", explica Curvens.

Tenir l'oportunitat de presentar la seva proposta en un fòrum com l'Smart Port: Piers of the future també és una altra manera de continuar creixent, atès el nombre de comunitats portuàries presents. “I escoltar què han de dir i quines són les seves necessitats també pot generar noves oportunitats per a nosaltres”, conclou.

Per part seva, Noelia Ortega celebra que Barcelona s'hagi posicionat com el hub d'economia blava i comparteix que col·laboren amb la Barcelona Port Innovation, a més de formar part de BlueTechPor.

“Al final, es tracta d'aconseguir que passin coses, i per això necessitem aquests suports. Nosaltres també volem formar-ne part, contribuir i ajudar”, afirma.