Temes

A

Cercar

Com afecta el coronavirus al trànsit marítim?

El COVID-19 està causant importants afectacions a nivell internacional des que es va convertir en un problema de salut pública a la Xina. El seu impacte negatiu en el transport de mercaderies ja ha estat major que el creixement acumulat del sector en 2019. Però els operadors han començat a reaccionar per a mitigar aquests efectes.

Publicat el 19.03.2020
Segons dades de Sea Intelligence, l'impacte econòmic del COVID-19 en les primeres 15 setmanes serà de 1.900 milions de dòlars. (Imatge de Fusion Medical Animation)

Les pandèmies i el transport marítim sempre han tingut una vinculació. El COVID-19, més conegut com coronavirus, està provocant greus afectacions a la salut i a l'economia del planeta. Aquest mes de març el focus s'està centrant en Europa i els Estats Units, amb milers d'infectats. L'Organització Mundial de la Salut va indicar el passat 11 de març que 114 països havien registrat casos de la malaltia. I la xifra continua creixent, mentre els governs estan prenent mesures severes per a atallar l'augment dels contagis.

Aquestes dades li van servir a l'OMS per a catalogar al COVID-19 com a pandèmia aquest mateix 11 de març. Amb tot, malgrat les constants xifres alarmants, també hi ha terreny per a l'esperança. La Xina, focus inicial i país amb més infectats, està començant a contenir el virus després de la determinant actuació del seu govern. Igual que Corea del Sud, un altre dels països que va registrar casos al principi de la crisi. Gràcies a unes ràpides mesures, les autoritats de Seül han pogut mitigar els efectes.

A més de les afectacions a la salut de les persones i a l'espera que les mesures de contenció de la resta de països i de l'OMS vagin fent efecte, el transport marítim de passatgers i mercaderies és un dels àmbits més afectats per les disrupcions que està causant el coronavirus a l'economia mundial. L'afectació del COVID-19 en aquest terreny és molt important per a tot el planeta, ja que el moviment de mercaderies per mar representa un 80% del total.

 

El transport marítim de passatgers i mercaderies és un dels àmbits més afectats per les disrupcions que està causant el coronavirus a l'economia mundial. (Imatge de Ronan Furuta)

Diverses entitats ja han valorat aquest impacte. Segons dades de Sea Intelligence, l'impacte econòmic del COVID-19 en les primeres 15 setmanes serà de 1.900 milions de dòlars pel comerç marítim. Per part seva, McKinsey & Company considera que, a 23 de febrer, el coronavirus havia provocat un descens de l'1% del volum del trànsit marítim mundial. Aquesta xifra superava el total del creixement registrat en tot 2019, que va ser del 0,7%.

Amb l'extensió del coronavirus per Europa i Amèrica del Nord, McKinsey & Company considera que les pèrdues setmanals en els beneficis del transport marítim poden arribar als 350 milions de dòlars.

 

L'impacte en les rutes
Un altre dels indicadors que mostren l'afectació del COVID-19 ha estat l'augment dels blank sailings —viatges cancel·lats— per part de les companyies de transport marítim. Especialment en aquelles rutes que tenen com a origen els ports de la Xina i que es van veure més afectats per l'aturada de l'activitat econòmica en les pitjors setmanes de l'emergència .

De nou recorrent a la informació de Sea Intelligence, s'han produït 111 cancel·lacions en les rutes transpacífiques, de les quals 48 són conseqüència del COVID-19, mentre la resta es comptabilitzaria com les habituals cancel·lacions relacionades amb l'Any Nou Xinès. McKinsey & Company apunta que el 46% de les sortides programades en les rutes entre Àsia i Europa van ser suspeses. Per part seva, DHL en el seu Ocean Market Update de març de 2020 considera que la normalització d'aquest trànsit des d'Àsia trigarà setmanes a produir-se.

La conseqüència més evident d'aquest menor nombre de vaixells navegant està sent el desproveïment d'algunes indústries clau, com l'automoció o la indústria tecnològica. En aquest sentit són ja diverses les fàbriques d'automòbils a Europa que han anunciat aturs en la seva producció, com Nissan, SEAT o Fiat.

Però no tot són males notícies. Una vegada superat el pitjor a la Xina, els seus ports ja estan començant a recuperar el ritme habitual d'operacions. Per exemple, Xangai i Hong Kong funcionen a ple rendiment; Qingdao i Tianjin han començat a operar a plena capacitat en la setmana del 16 de març, però encara tenen una eficiència baixa; mentre que Shenzen i Guangzhou treballen al 90% i 70% de la seva capacitat, respectivament. No obstant això, el trasllat del problema a l'altre extrem de la cadena, Europa i els Estats Units, no augura una ràpida recuperació de l'activitat comercial.

 

La conseqüència més evident és el desproveïment d'algunes indústries clau, com l'automoció o la indústria tecnològica. (Imatge de Markus Spiske)

Si es busca quantificar l'impacte en el global de l'economia, les dades han de revisar-se de manera contínua a causa de l'avanç del COVID-19. Però, com a indicatiu de quins efectes ha tingut fins ara, McKinsey & Company apunta que, segons les dades de finals de febrer, els set països més afectats per la pandèmia —Xina, Corea del Sud, Itàlia, el Japó, Singapur, l'Iran i Alemanya— representaven el 32% del PIB mundial. Una xifra que anirà a l'alça veient l'auge del virus als Estats Units i Europa.

Vistes totes aquestes afectacions pel trànsit marítim internacional, el Port de Barcelona ha anunciat l'aplicació d'una sèrie de mesures per a mitigar aquest impacte negatiu entre els seus concessionaris i clients. Les actuacions estan en línia amb l'anunciat per la Comissió Europea, el Govern d'Espanya i la Generalitat.

La mesura d'aplicació més immediata és la no penalització a les terminals en cas de no complir amb els trànsits mínims establerts, sempre que sigui per causes derivades del coronavirus durant el seu període d'expansió. Així mateix, el pagament de la taxa d'ocupació passarà a ser mensual, i no trimestral o semestral. D'aquesta manera, s'ajuda les empreses a fer front a tensions en la seva tresoreria o problemes de liquiditat. La mesura es mantindrà fins al 31 de desembre de 2020.

Aquestes mesures van en la línia de les actuacions que està desenvolupat el conjunt del sector portuari que, en general, està adoptant mesures en les següents direccions:

  • Desenvolupar plans de contingència i establir serveis mínims que assegurin la continuïtat d'operacions.
  • Garantir, en la mesura que sigui possible, la seguretat i la salut dels treballadors portuaris.
  • Evitar que els controls imposats puguin causar disrupcions addicionals a les cadenes logístiques, especialment pel que fa a serveis bàsics i de primera necessitat.
  • En molts casos, s'estan establint restriccions als vaixells de passatge, creuers i ferris.

En alguns casos, el sector marítim també està intentant col·laborar en el desplegament sanitari. En aquest sentit podem esmentar, a títol d'exemple, l'oferta del port de Tarragona de posar a la disposició de les autoritats sanitàries un embull per als afectats per la pandèmia o l'oferiment de GNV de transformar, a Gènova, un ferri a vaixell hospital.

En qualsevol cas, les crisis són útils per a extreure lliçons i millorar en el futur. Aquest COVID-19 ha ensenyat al sector portuari i del transport marítim que, en les seves estratègies per a gestionar crisis futures, han de contemplar aquests escenaris amb pandèmies que afectin l'economia global.

Una vegada superat el pitjor a la Xina, els seus ports esperen iniciar la recuperació de les seves operacions

Transport marítim i pandèmies, una vella història
Malgrat l'encertada sensació d'estar vivint uns moments excepcionals, no és cap novetat que els mitjans de transport es vegin influïts per l'esclat de pandèmies. En les més recents, els vols internacionals han estat un important vector de contagi, com s'ha vist amb el propi COVID-19, però també en el cas del SARS (2002-2003) o la Grip A (2009).

En pandèmies anteriors, el transport marítim va tenir aquest rol de principal vector de propagació dels virus. Per exemple, està el cas de la «grip espanyola» de 1918 que va afectar milions de persones. Malgrat aquesta designació, l'origen va poder estar a Kansas o Suïssa, però es va associar a Espanya perquè va ser el primer país que va informar sobre la malaltia, ja que la major part del planeta estava sota els efectes de la Primera Guerra Mundial.

La «grip espanyola» es va estendre amb rapidesa a conseqüència del desplaçament de passatgers per tot el món en vaixells i trens. A tot això calia sumar el moviment de centenars de milers de soldats a conseqüència de la Gran Guerra. Alguns dels principals focus es van donar a ports com els de Nova York, Brest, Filadèlfia, Freetown o Boston pel fet que no es van prendre les mesures adequades per a posar en quarantena a possibles persones infectades.

Si analitzem una altra gran pandèmia de la història, com va ser la Pesta Negra del segle XIV, es pot apreciar que els seus vectors de propagació van ser les rutes comercials de l'època. La majoria dels historiadors situen el seu origen en les puces dels rosegadors de Mongòlia. Aquests paràsits també saltaven als humans i la seva picada inoculava la malaltia. De les estepes centreasiàtiques va passar a la Xina i des d'allí va començar a estendre's a través de la Ruta de la Seda i dels moviments dels exèrcits mongols.

La seva arribada a Europa Occidental va ser a través del transport marítim. Els mongols de l'Horda Daurada van assetjar la ciutat de Caffa en 1346-1347. Entre les seves tàctiques de setge figurava l'infectar a les poblacions objectiu amb la pesta, tota una mostra de guerra bacteriològica en l'edat mitjana. Aquesta població era un enclavament comercial genovès i la llavors ciutat-estat va pactar l'evacuació per mar dels seus mercaders.

Els genovesos van creure que s'allunyaven de la fúria dels guerrers mongols, però el veritable perill el portaven amb si. A les poques setmanes de sortir de Caffa, octubre de 1347, van arribar al port sicilià de Messina. Molts mariners havien mort per la pesta durant la travessia i uns altres van desembarcar malalts. Per descomptat, en els cellers d'aquests navilis també hi havia rates amb les puces letals que van baixar a terra.

Des de Sicília, la malaltia es va estendre per tota Europa occidental. Primer, per la pròpia península italiana. A França, Anglaterra i la Península Ibèrica va arribar en l'estiu de 1348. A Orient Mitjà la malaltia també va arribar a través d'alguns dels principals ports de la regió, com Sant Joan d'Acre o Sidón. Sens dubte, un exemple històric que ens recorda que el COVID-19 no ha estat la primera pandèmia soferta per la humanitat.