El Port de Barcelona incentiva la generació de talent mitjançant la presentació de projectes emprenedors per a nodrir-se de factors nous. (Gettyimages)
Start-ups i el Port de Barcelona: una col.laboració guanyadora
Les start-ups guanyen terreny en la xarxa de col·laboradors del Port de Barcelona pel seu domini d'unes tecnologies avançades que permeten solucionar reptes concrets. Perquè la relació entre dos models de negoci tan dispars es consumi amb èxit, és fonamental establir una estreta col·laboració que impulsi una metodologia de treball idònia per a aconseguir l'objectiu marcat.
Publicat el
12.11.2020
El Port de Barcelona incentiva la generació de talent mitjançant la presentació de projectes emprenedors per a nodrir-se de factors nous. (Gettyimages)
Proporcionar respostes innovadores a reptes específics. És en aquest escenari on irrompen les start-ups en l'ecosistema del Port de Barcelona. Aquesta tendència respon a la cerca de solucions o millores operatives que precisen d'una rèplica que sol trobar-se en una tecnologia concreta.
“Ens fixem en què la seva proposta de valor tingui el potencial de resoldre una necessitat real de manera innovadora. Com a entitat pública, el Port de Barcelona porta en el seu ADN l'aportació de valor públic i amb aquestes iniciatives impulsem el talent i desenvolupament del nostre teixit empresarial, així com la transformació digital del nostre sector”, explica Ruth Pablo, cap del projecte Digital Port del Port de Barcelona.
A més, Barcelona és el tercer destí europeu preferit pels emprenedors, segons el rànquing Startup Heatmap Europe 2019, només per darrere de Londres i Berlín. Aquesta sinergia entre la capital catalana i la innovació exemplifica la bona salut de l'ecosistema de start-ups a la ciutat.
A la recerca de la innovació
Després d'identificar a nivell intern quin és el repte a resoldre o millorar, el següent pas és trobar a la start-up amb la proposta de valor més rellevant. Programes com el Smart Catalonia Challenge o el Ports 4.0 incentiven la generació de talent dins del sector mitjançant la presentació de projectes emprenedors que nodreixen de factors nous als ports.
A més, la ciutat de Barcelona compta amb diverses acceleradores que realitzen un sedàs per a connectar a empreses o institucions amb la start-up el producte de la qual s'ajusta a les seves necessitats.
Founder Institute, per exemple, col·labora amb el Port de Barcelona des de 2017 amb iniciatives com el Port Challenge Barcelona, un programa d'acceleració conjunta i específica per al sector portuari-logístic. Un altre exemple és el programa openPORT, que busca acostar als actors de l'ecosistema portuari al món de l'emprenedoria i les start-ups.
“Ara estem col·laborant en el disseny del full de ruta d'innovació dels pròxims anys dins del marc de l'IV Pla Estratègic del Port de Barcelona amb l'objectiu de disposar d'un hub d'innovació de referència a nivell mundial, localitzat físicament en el Port de Barcelona o en els seus limítrofs, orientat al transport marítim, la logística, la gestió portuària i l'economia blava”, detallen Urs Rothmayr i Oriol Bes, directors del Founder Institute de Barcelona.
Barcelona Tech City és una associació privada sense ànim de lucre, un projecte impulsat per emprenedors locals que actualment representa a més de 1000 companyies de l'ecosistema tecnològic de la ciutat i que treballa estretament amb el Port de Barcelona. Ricard Castellet, el seu Chief Connector Officer, explica que el projecte Pier01, un hub d'innovació que agrupa a més de cent empreses, sorgeix d'una relació estratègica amb l'ecosistema tech. Castellet desgrana com funciona el procés de connexió entre empreses i start-ups, un dels vectors de creixement i acceleració de la innovació: “Una vegada coneixem les necessitats concretes dels nostres partners i socis, iniciem el procés d'identificar a la start-up amb la tecnologia o model de negoci més idoni, facilitant el contacte de manera ràpida i precisa”, afirma.
“Aquestes aliances ens permeten accedir a una base extensa d'emprenedors amb coneixements avançats sobre una tecnologia que ens pot ajudar a resoldre unes necessitats específiques”, agrega Carles Rúa, responsable de Projectes Estratègics i Innovació del Port de Barcelona.
Una metodologia col·laborativa
Una vegada establert el contacte, el següent és definir els objectius i avaluar el potencial de la start-up per a aconseguir-los. Això inclou la definició, planificació i formalització d'un programa pilot per a comprovar que la tecnologia funciona en un entorn real, tenint en compte totes les variables possibles que poden esdevenir.
Perquè aquesta fase d'assaig-error es desenvolupi eficaçment és imprescindible que les dues parts treballin estretament i comparteixin els coneixements que cadascuna té sobre el seu àmbit, ja que és un procés que pot durar mesos. “La start-up té una tecnologia que, potser, pot resoldre el repte, però la problemàtica la coneix l'empresa, no ella. Per a resoldre-ho amb èxit cal treballar braç a braç per a validar, implementar i escalar aquesta tecnologia. En cas contrari, el projecte fracassarà”, explica Rúa.
Rothmayr i Bes fan una distinció entre les empreses consolidades, que solen executar models de negoci coneguts i testats en el mercat de les start-ups, centrats en l'acció i amb la flexibilitat i rapidesa per a fallar i recuperar-se ràpidament. La col·laboració entre tots dos models és una de les millors vies perquè les grans companyies tinguin a prop un focus d'innovació i d'estratègia diferent.
“Cal acompanyar a l'empresa facilitant informació, dades, contactes i alguns recursos perquè pugui desplegar el seu coneixement, creativitat i agilitat. En aquest procés es monitoren conjuntament els avanços i dificultats, la qual cosa ens permet realitzar iteracions sobre el projecte, establint límits de tolerància, fent correccions, modificant expectatives, ampliant l'abast i validant resultats”, especifica Pablo.
Si el pilot funciona amb èxit, es passa a la fase d'implementació, que inclou l'adjudicació d'un pressupost per a la seva execució. En alguns casos, i una vegada testada la tecnologia, existeix fins i tot la possibilitat de considerar altres usos que inicialment no s'havien previst.
Dos models, dues visions
“Treballar amb una amb una empresa emergent sol ser un repte en si per a una gran companyia. Es tracta de dos tipus d'organitzacions molt diferents, amb una cultura, processos i temps que poden ser tan complementaris com incompatibles. Encara que cadascuna té els seus propis objectius independents, aquests han de ser coherents en una estratègia de col·laboració mútua de win-win”, afirmen des de Founder Institute.
Carles Rúa comparteix que els problemes poden aparèixer quan la start-up surt de la seva zona de confort. “És en la integració de la tecnologia amb els sistemes natius del client on poden sorgir obstacles, per això és una fase on cal ajudar-los i destinar més recursos”. En el mateix sentit s'expressa Ruth Pablo, que apunta a la “escalabilitat o passar del prototip a un producte o servei estable” com una etapa sensible en aquest procés.
En aquesta fase d'implementació existeix un risc afegit per a les start-ups. “Normalment, els contratemps apareixen quan han d'integrar el seu prototip amb les aplicacions corporatives, en general, desenvolupades i gestionades per grans empreses tecnològiques. En aquesta etapa existeix un risc de canibalisme de la idea de la start-up que des de l'administració pública tenim l'obligació de protegir”, explica Rúa.
No obstant això, la responsable del projecte Digital Port del Port de Barcelona valora l'experiència com “molt satisfactòria”, ja que contribueix a generar una cultura innovadora i estimulant en el sector i els professionals que treballen en aquest.
“Aporten un enfocament fresc, un coneixement profund de les noves tecnologies i una alta motivació per a solucionar el repte plantejat. En la seva manera de treballar aporten agilitat, tolerància a l'error, resiliència per a superar obstacles i un aprenentatge continu”, conclou Pablo.
La relació entre start-ups i els ports continua amb el Ports 4.0, que ha rebut 320 propostes de solucions tecnològiques disruptives per a nodrir d'innovació a la xarxa de Ports de l'Estat i l'ecosistema empresarial logístic i portuari. El programa ofereix acceleració i incubació per a les start-ups seleccionades i sufragarà fins a un 80% de les despeses per projecte, amb un màxim de fins a dos milions d'euros per a projectes avançats en fase comercial. Els projectes adjudicats s'anunciaran al gener.
