L'estudi del Port de Barcelona és innovador perquè no existeixen referents que hagin analitzat i quantificat l'impacte de la digitalització. (Getty Images)
El Port de Barcelona analitza en un estudi l’impacte de la digitalització
Es pot quantificar l'impacte que genera la digitalització? La resposta és sí. L'estudi elaborat pel Departament d'Anàlisi i Intel·ligència de Mercats del Port de Barcelona, en col·laboració amb l'empresa de consultoria econòmica Ecoatenea, és el primer a retratar, amb xifres concretes, les conseqüències de la digitalització en el Port i en tota la seva Comunitat Portuària.
Publicat el
02.02.2023
L'estudi del Port de Barcelona és innovador perquè no existeixen referents que hagin analitzat i quantificat l'impacte de la digitalització. (Getty Images)
Per primera vegada, el Port de Barcelona presenta un estudi, en col·laboració amb Ecoatenea, que quantifica l'impacte que genera la digitalització en el propi port i en la seva comunitat portuària. Titulat ‘Impacte econòmic de l'activitat comercial i de la digitalització del Port de Barcelona’, l'informe no ofereix dubtes sobre com la dimensió digital genera valor social, econòmic i ambiental, en un estudi pioner en el sector.
“Ha estat un treball innovador per diverses raons. Una d'elles és que no hem trobat precedents d'empreses o d'un sector productiu concret que hagi valorat l'impacte de la seva digitalització, així que metodològicament partíem de zero”, explica Dolors Lloveras, responsable d'anàlisi i intel·ligència de mercats del Port de Barcelona.
D'altra banda, tant l'Autoritat Portuària com les empreses de la Comunitat Portuària porten anys centrant els seus esforços invertint en telematització, automatització o serveis digitals per a consolidar un model portuari més productiu, més sostenible, més competitiu i amb major capacitat de creixement. “Tot aquest treball calia posar-lo en valor i demostrar els veritables beneficis de la digitalització”, afegeix.
La digitalització augmenta la productivitat
Segons les dades obtingudes, la digitalització millora notablement la productivitat en els processos de gestió i d'operacions portuàries. Aquesta millora es tradueix en:
- Un estalvi anual directe per a les empreses de la Comunitat Portuària de 450 M€ anuals.
Aquest estalvi de costos és notablement superior a les despeses i inversions destinades per part de les empreses a la digitalització, xifrada en 52,6 M€ de mitjana anual.
“El 63% d'aquest estalvi prové de la telematització dels processos documentals. Això reafirma l'aposta que el Port va fer en el seu moment per a crear “un port sense papers”, que va ser l'embrió del primer “Port Community System” en un port de l'Estat. La telematització representa una reducció del temps valorat en 10 milions d'hores a l'any, a més de millorar la transparència i seguretat jurídica de les relacions amb els nostres clients i proveïdors”, valora Lloveras.
- Una reducció de les necessitats d'ocupació de 2.704 llocs de treball.
A curt termini, la digitalització “estalvia treball” però a llarg termini genera un augment de l'activitat comercial i del volum de vendes. Això ha derivat en un augment de l'ocupació xifrada en 2.564 llocs de treball, que representa el 16% de l'ocupació directa del Port.
“La digitalització permet que Barcelona sigui un port més competitiu, gràcies a l'estalvi de costos i a l'augment de la productivitat. Aquests beneficis han provocat que, al llarg dels anys, l'activitat comercial del port hagi augmentat i conseqüentment també hagi augmentat la demanda de treball. A més, es tracta d'un nivell d'ocupació de major capacitat i qualitat”, explica.
Digitalitzar incentiva la descarbonització
L'estudi valora la contribució que la digitalització del Port suposa per a la descarbonització de l'economia de Catalunya. Si parlem de l'efecte directe, ha comportat una reducció de les emissions contaminants xifrades en 781,7 tones i una reducció de la petjada de carboni de 38.629 tones de CO2 eq, estalvis que representen el 13% i 12% del total d'emissions emeses per l'activitat del Port de Barcelona.
"El Port de Barcelona es considera un sector estratègic per als sectors industrials i comercials. Qualsevol millora a nivell d'eficiència dels seus serveis es trasllada a la cadena de subministrament dels seus clients, importadors i exportadors”, explica.
Gràcies a la digitalització, l'operativa de càrrega/descàrrega dels vaixells es realitza de forma més ràpida, els camions estan menys temps en el port i les empreses han reduït el nombre de desplaçaments per a les seves gestions. “En definitiva, s'ha millorat la velocitat dels serveis produint una considerable reducció d'emissions”, agrega.
No obstant això, tal com continua Lloveras, faltava conèixer l'impacte de l'eficiència ambiental de la digitalització del port respecte a l'economia catalana. “I aquí és on la metodologia aplicada ha estat innovadora, ja que hem partit de les dades d'emissions sectorials per a Catalunya de l'inventari d'emissions del Ministeri de Transició Ecològica. Els hem creuat amb els obtinguts per la taula Input-Output catalana incorporant al Port com a sector propi per a modelizar l'impacte de la reducció de la petjada de carboni en l'economia catalana”, detalla Lloveras.
En el cas dels camions, per exemple, la implementació de les portes automàtiques ha reduït en un 37% el temps d'accés. L'automatització de les sortides duaneres amb la implantació del Sistema Integrat de Control Duaner (SICAD) redueix els temps de sortida en un 15%.
Totes dues mesures permeten estalviar 2,4 M€ en combustible, 23 tones d'emissions de contaminants i 6.978 tones de CO₂.
Pel que fa a l'operativa dels vaixells, les millores introduïdes en els sistemes informàtics de gestió de tota l'operativa en les terminals de contenidors (TOS) han reduït el temps d'atracada en 2,2 milions de minuts, equivalents a 4,2 anys, i un estalvi del 40% en les emissions de cada contenidor.
La digitalització genera valor afegit
La digitalització també s'ha valorat des de la perspectiva qualitativa, és a dir, de com les decisions d'invertir en nous projectes digitals han fet que les empreses escalin posicions en la creació de valor, tant per als seus empleats, clients i accionistes, com pels beneficis que transfereixen a l'economia i a la societat en general.
Els aspectes més valorats per les empreses del Port són una major transparència i fiabilitat amb els clients, major eficiència operacional i productivitat, així com major capacitat innovadora per a la creació de nous serveis digitals.
La reputació enfront dels clients és un altre dels indicadors més valorats, seguit de la reputació enfront dels empleats, que perceben els avanços de la digitalització com una millora de les seves competències, rendiments i conciliació.
Les empreses valoren els següents com a aspectes claus per a continuar amb la digitalització: les competències digitals dels empleats i directius; l'evolució de la tecnologia, i la reducció de costos/temps que suposa. En aquest sentit, la millora de la productivitat és el principal benefici de la digitalització.
La metodologia emprada en l'informe
L'impacte directe de la digitalització s'ha quantificat mitjançant un qüestionari específic, que ha comptat amb la participació de les empreses de la Comunitat Portuària
de Barcelona. La seva confecció ha estat possible gràcies a les aportacions procedents de les sessions de grups focals celebrats amb empreses representatives de diferents perfils i serveis: terminals de graneles, ro-ro, contenidors i polivalents; consignataris, transitaris, agents de duana, transport per carretera, Duana, serveis PIF, pràctics, remolcadors, amarrament, Estibarna, PortIC, i Autoritat Portuària de Barcelona.
Per a complementar-ho, es va confeccionar una mostra de 126 empreses representatives de la Comunitat Portuària. El grau de participació en la resposta dels qüestionaris ha estat del 25%.
Lloveras explica que els grups focals van ser importants per a identificar una sèrie d'indicadors que van permetre mesurar els resultats obtinguts. "Gràcies a aquests grups focals vam obtenir els fonaments per a emprendre la segona fase del treball de camp i la més laboriosa, ja que es tractava de recaptar aquests indicadors segons els processos i operatives on les empreses havien implantat la digitalització. Aquesta col·laboració va ser crucial, com també ho va ser la seva implicació”.
Els indicadors analitzats abasten els anys 2006 a 2018. “L'elaboració d'aquesta mena d'estudis acostuma a ser de llarga durada, normalment un any, sobretot en els ports grans on hi ha un extens nombre d'empreses operant. A més, va arribar la pandèmia i les empreses van tenir altres prioritats a resoldre”, comparteix.
Lloveras assegura que els beneficis reflectits, mantenint el nivell de digitalització de 2018, es produiran de manera anual. “La metodologia emprada identifica els costos i temps necessaris per a dur a terme l'activitat habitual de les empreses en l'escenari actual de digitalització i en un hipotètic escenari sense digitalització. En aquest sentit, si el nivell de digitalització no variés, els beneficis quantificats – principalment reducció de costos i emissions- serien els mateixos any rere any”, assegura.
Aquest innovador estudi demostra que apostar per la digitalització comporta múltiples beneficis quantificables. I això només acaba de començar.
Articles relacionats
![Reptes i desafiaments per a la descarbonització del transport marítim de curta distància]()
