L'estratègia que els ports més capdavanters estan adoptant és d'unió, aprenentatge conjunt i l'establiment d'aliances. (Port of Antwerp)
Col·laboració entre ports: la unió fa la força
Les autoritats portuàries opten per la col·laboració davant els reptes i objectius globals comuns, com la digitalització, l'estabilitat de la cadena logística o la sostenibilitat.
Publicat el
03.02.2022
L'estratègia que els ports més capdavanters estan adoptant és d'unió, aprenentatge conjunt i l'establiment d'aliances. (Port of Antwerp)
Davant d'escenaris cada vegada més complexos, molts ports estan iniciant la senda de la col·laboració. Destaquen tres maneres d'implementar aquesta procés col·laboratiu:
1) De manera directa entre dos o més ports mitjançant acords de col·laboració, que en algun cas pot arribar a la fusió de totes dues entitats portuàries.
2) Agrupats en associacions o xarxes amb un fi comú.
3) En el cas dels ports europeus, l'agrupació es fa també sota programes i projectes finançats per la Comissió Europea.
1. Col·laboracions directes entre autoritats portuàries
Ja sigui per una aliança geogràfica o perquè existeixen interessos comuns a abordar, sovint els ports estableixen col·laboracions directes per a temes puntuals o recurrents.
- Copenhagen i Malmö: els ports pioners
El pont-túnel de Öresund, per a trànsit viari i ferroviari en l'estret que separa Dinamarca i Suècia, va ser el desencadenant de la fusió entre els ports de Copenhagen i de Malmö en CMP en 2001, ja que la seva existència afectava de forma molt significativa els trànsits entre els dos enclavaments portuaris. Les discussions sobre la seva possible col·laboració es van iniciar en 1997 però ràpidament van derivar en un projecte de fusió en 1998.
L'1 de gener de 2001 els ports de Malmö i de Copenhagen van segellar el seu acord i el 15 de maig de 2001 es va inaugurar CPM. És l'únic port del món que pertany a dos països diferents. Un 50% és propietat de l'empresa danesa CPH City and Port Development I/S, el 27% de la ciutat de Malmö i el 23% restant és de propietat privada.
- Anvers i Bruges: una unió per a construir el port del futur
L'acord entre les dues ciutats belgues al març de 2021 va marcar l'inici d'un procés d'unificació que s'espera que duri un any. Una vegada completat, els ports operaran sota el nom de Port of Antwerp-Bruges. Un 80.2% serà propietat de la ciutat d'Anvers i el 19.8% del municipi de Bruges.
Aspira a convertir-se en el major port de contenidors d'Europa, per davant de Rotterdam. El nou port es convertirà també en un dels majors ports de granels i en el major port per al trànsit de vehicles a Europa. A més, el port d'Anvers-Bruges representarà més del 15% del trànsit de gas d'Europa. Finalment, el port aspira a convertir-se en el centre d'importació d'hidrogen més important del continent.
- Los Angeles i Long Beach: agilitzar les operacions de càrrega
Al febrer de 2020, els ports de Los Angeles i Long Beach van anunciar que reforçaran les mesures de col·laboració en les seves operacions de càrrega en la badia de Sant Pere. L'objectiu, segons va assenyalar Mario Codero, director executiu del port de Long Beach, és agilitar el trànsit de mercaderies entre els Estats Units i Àsia.
Tots dos ports mouen el 37% de les importacions en contenidors del país i el 25% de les seves exportacions, a més de generar tres milions de llocs de treball.
Aquest memoràndum d'entesa és també una oportunitat per a explorar cinc àrees de cooperació addicionals que milloraran la competitivitat de totes dues autoritats portuàries, i per a les quals es crearan grups de treball, en la predictibilitat de la transferència de càrrega, connectivitat digital, ciberseguretat, l'establiment de mètriques i el desenvolupament de personal laboral.
- Ports belgues i holandesos: un sistema únic d'energia elèctrica
L'Autoritat Portuària de Rotterdam, el Port d'Amsterdam, el Port de la Mar del Nord, Drechtsteden, el Port d'Anvers i De Vlaamse Waterweg estan desenvolupant un pla per a establir un sistema únic d'energia elèctrica que proveeixi a la navegació interior i als creuers fluvials mentre els vaixells estan amarrats.
L'objectiu és donar suport als objectius de sostenibilitat de la regió afavorint el transport de càrrega fluvial i reduir el trànsit de camions per a disminuir les emissions que aquest mitjà de transport per carretera genera. En l'últim trimestre de 2020, l'Autoritat Portuària de Rotterdam va publicar una licitació europea que, en última instància, conduirà a la selecció d'un contractista per a aquests serveis.
- Barcelona i Busan: una aliança logística i societària
Els ports de Barcelona i Busan (Corea) van signar el passat octubre la posada en marxa de la societat B2B Logistics Busan & Barcelona hub S.L que gestionarà i promocionarà els intercanvis comercials entre el sud d'Europa i Corea. En concret, s'encarregarà de facilitar la distribució de productes coreans a través d'un magatzem situat en la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Barcelona.
2. Col·laboracions portuàries en projectes amb ajuda europea
A reptes comuns, solucions conjuntes. La resposta dels ports a les directrius europees es cristal·litza en forma de consorcis, acords i el desenvolupament de pilots comuns encaminats a convertir als ports en punta de llança de la sostenibilitat. A continuació mostrem alguns d'aquests exemples de col·laboració, encara que existeixen molts altres.
- PIONEERS i MAGPIE: l'energia alternativa i reducció d'emissions
Així es va gestar PIONEERS (Portable Innovation Open Network for Efficiency and Emissions Reduction Solutions) liderat pel port d'Anvers i amb la participació de Barcelona, Constança (Romania) i el port interior de Venlo (Països Baixos).
Aquests ports i altres 46 socis treballaran braç a braç per a desenvolupar solucions concretes que redueixin les emissions de carboni en el sector. En concret, i des de finals de 2021, està previst que es desenvolupin 19 projectes d'una durada de cinc anys i quatre àrees:
- La producció i subministrament d'energia renovable
- El disseny de ports sostenibles
- El canvi modal i l'optimització de fluxos
- La transició digital.
El segon consorci d'aquesta naturalesa és MAGPIE (sMArt Green Ports as Integrated Efficient multimodal hubs), encapçalat per Rotterdam i amb la participació de DeltaPort (Alemanya) HAROPA PORT (format per Le Havre, Rouen i París) i Sines (Portugal) en associació amb 10 instituts de recerca i més de 30 empreses europees.
Aquesta aliança s'enfoca especialment en nous combustibles i portadors d'energia en desenvolupament. Això inclou la producció, transport, emmagatzematge, distribució (combustibles) i càrrega (energia elèctrica).
El projecte MAGPIE té previst crear projectes pilot i de demostració en un entorn living lab del port de Rotterdam, per a avançar en els aspectes tecnològics, operatius, digitals i organitzatius del subministrament d'energia per al seu ús en els ports.
Tots dos projectes reben subvencions del programa europeu Horitzó 2020 en el marc de la convocatòria Green Deal.
- EALING: avançar en l'electrificació dels ports
Un altre projecte europeu amb una destacada col·laboració entre ports és EALING (European flagship Action for coLd ironING in ports) que té com a objectiu accelerar el desplegament efectiu de solucions OPS (Onshore Power Supply) en els ports de la Unió Europea (UE) per a implementar un mínim de 30 instal·lacions en els 16 ports adherits al projecte i que se situen al Mediterrani, Mar Negre i Mar Atlàntic.
Els ports seran l'escenari de pilots que accelerin la implantació de solucions OPS que defineixin els estudis tècnics, legals i reguladors per a la transició a l'electrificació d'aquests ports. EALING té una durada de 36 mesos i és un projecte del Mecanisme ‘Connectar Europa’.
3. Associacions i xarxes estratègiques
Les associacions portuàries tradicionals com la International Association of Ports and Harbors (IAPH), la European Sea Ports Organisation (ESPO) o Medcruise, per citar alguns exemples, intenten defensar els interessos dels seus associats davant estaments, en general supranacionals, com pot ser la Comissió Europea, actuant com a lobby i representant als seus membres de manera col·legiada.
No obstant això, recentment s'estan desenvolupant nous tipus d'associació, que en molts casos no arriben a adoptar si més no una estructura jurídica, actuant més com un “club d'amics” amb interessos comuns, més focalitzats a compartir coneixements i experiència que en la funció de representació o lobby tradicional.
- ChainPORT: millors pràctiques en innovació, tecnologia i estratègia
Des de 2016, i a iniciativa dels ports d'Hamburg i Los Angeles, ChainPORT exerceix com la principal xarxa transnacional entre els principals ports intel·ligents del món, formada per Anvers, Barcelona, Busan, Felixstowe, Indonèsia, Mont-real, Panamà, Singapur, Xangai, Shenzhen i Rotterdam.
L'objectiu és compartir innovacions o qüestions estratègiques per a fomentar un aprenentatge comú per a després compartir-lo amb tots els integrants. Algunes d'aquestes àrees fan referència a la revolució digital en els ports, gestió de la ciberseguretat, l'ús eficient de les infraestructures portuàries existents i l'optimització de la presa de decisions des de l'òptica de la inversió.
Altres iniciatives dutes a terme des de ChainPORT és la publicació d'aquestes millors pràctiques, com el manual publicat en 2020 titulat ‘Aprofitant les solucions digitals per a gestionar una crisi’ (Leveraging Digital Solutions for Crisi Management), descargable per a aquelles autoritats portuàries que vulguin convertir als seus ports en instal·lacions smart.
- DocksTheFuture Network of Excellence: adaptació al canvis
La xarxa DocksTheFuture Network of Excellence és una iniciativa que pretén ajudar els ports a desenvolupar projectes col·laboratius per a aconseguir els seus objectius sostenibles a partir de les oportunitats derivades dels programes de finançament europeus.
La iniciativa té la intenció de tenir un paper protagonista en el desenvolupament del port del futur assumint un rol proactiu en els canvis sectorials que s'aveïnen, accelerar la distribució d'idees innovadores i la difusió de les millors pràctiques en la indústria portuària i enriquir el diàleg entre els ports així com amb la Unió Europea, plataformes tecnològiques, associacions internacionals i clústers marítims.
Aquests tres exemples de col·laboració demostren que l'estratègia que els ports més capdavanters estan adoptant és d'unió, aprenentatge conjunt i l'establiment d'aliances. Unes aliances que els permeti, en definitiva, estar millor preparats davant les certeses i incerteses d'un món cada vegada més volàtil.
