Aconseguirà per fi la nova governança ferroviària europea la transferència modal?

Com els reglaments de la RTE-T i de gestió de la capacitat volen millorar el rendiment del transport ferroviari de mercaderies, reforçar el transport intermodal i contribuir als objectius europeus de descarbonització.
image
Matteo Boschian Cuch és investigador del CENIT i doctorand en mobilitat i transport sostenible del Port de Barcelona.
Freight train loaded with blue, orange, yellow and pink containers moving fast along an electrified railway line, with motion blur.
El ferrocarril continua movent menys d’una cinquena part del transport interior de mercaderies de la UE, malgrat els objectius fixats per la Unió Europea. (Magnific)

La transferència modal que no arriba

Gairebé totes les tones de mercaderies que es mouen a Europa han de fer en algun moment un tram terrestre, i la majoria de vegades el fan en camió. Malgrat els objectius ambiciosos de descarbonització, el finançament específic i els nous corredors, la transferència modal es resisteix, i al ferrocarril de mercaderies li costa guanyar pes en el transport terrestre. Segons Eurostat, entre el 2010 i el 2024 la quota de la carretera en el transport interior de mercaderies de la UE va passar del 75 % al 78 %, mentre que la del ferrocarril va baixar del 18 % al 17 % i la de les vies navegables interiors, del 7 % al 5 %. Aquest repte és al centre de l’Estratègia de mobilitat sostenible i intel·ligent i del Pacte Verd Europeu, però les tendències actuals queden lluny dels objectius de l’Estratègia: augmentar un 50 % el transport ferroviari de mercaderies d’aquí al 2030 i duplicar-lo d’aquí al 2050. Dos reglaments europeus recents, un sobre la xarxa transeuropea de transport (RTE-T) i un altre sobre la gestió de la capacitat ferroviària, canvien l’enfocament: en lloc de centrar-se només a construir més infraestructura, intenten arreglar com es governa el ferrocarril.

La carretera continua guanyant terreny en el transport interior de mercaderies de la UE — PierNext

La carretera continua guanyant terreny en el transport interior de mercaderies de la UE

Repartiment modal del transport interior de mercaderies a la UE-27, 2010-2024 (% del total)

  • Carretera

    74,6 % a 78,2 %

    +3,6 punts percentuals

  • Ferrocarril

    18,0 % a 16,6 %

    −1,4 punts percentuals

  • Vies navegables interiors

    7,4 % a 5,2 %

    −2,2 punts percentuals

Quota de cada mode en el transport interior de mercaderies, per any

Descripció del gràfic i dades

Gràfic de columnes apilades que mostra la quota de cada mode en el transport interior de mercaderies de la UE-27 entre el 2010 i el 2024. La carretera passa del 74,6 % al 78,2 %, mentre que el ferrocarril baixa del 18,0 % al 16,6 % i les vies navegables interiors, del 7,4 % al 5,2 %. La quota més alta del ferrocarril en el període va ser del 19,2 %, el 2011.

La carretera continua guanyant terreny en el transport interior de mercaderies de la UE. Repartiment modal del transport interior de mercaderies a la UE-27, 2010-2024 (% del total)
AnyCarreteraFerrocarrilVies navegables interiors
201074,6 %18,0 %7,4 %
201174,0 %19,2 %6,8 %
201273,5 %19,1 %7,4 %
201373,9 %18,7 %7,4 %
201473,9 %18,8 %7,2 %
201574,1 %18,9 %6,9 %
201674,2 %19,1 %6,7 %
201775,0 %18,5 %6,4 %
201875,3 %18,9 %5,8 %
201976,0 %18,0 %6,0 %
202077,1 %17,1 %5,8 %
202177,0 %17,4 %5,6 %
202277,4 %17,5 %5,1 %
202378,1 %16,9 %5,0 %
202478,2 %16,6 %5,2 %
Descarrega les dades (CSV)

Font: PierNext, a partir de dades d’Eurostat (conjunt de dades tran_hv_frmod). Les xifres a partir del 2012 són estimacions d’Eurostat.

Diversos factors ajuden a explicar els pocs avenços aconseguits fins ara. En el cas del ferrocarril de mercaderies, un dels principals reptes és la seva menor fiabilitat i resiliència en comparació amb el transport per carretera. Mentre que el transport de mercaderies per carretera es beneficia d’una xarxa molt flexible i interconnectada, els serveis ferroviaris topen sovint amb limitacions operatives i d’infraestructura que poden afectar la qualitat del servei i la puntualitat.

Aquests reptes són especialment evidents en el transport transfronterer. Tot i que el mercat ferroviari europeu està cada cop més integrat, la gestió de la infraestructura continua organitzant-se sobretot a escala nacional. La necessitat de coordinar les operacions entre diversos administradors d’infraestructura pot generar ineficiències i colls d’ampolla, sobretot en els corredors internacionals.

A més, les obres de manteniment programades obliguen sovint a tancar temporalment línies ferroviàries, cosa que redueix la capacitat de la xarxa i altera els fluxos de mercaderies. L’impacte d’aquestes interrupcions sol agreujar-se per la manca de rutes alternatives, o perquè els desviaments possibles impliquen temps de trànsit força més llargs i costos operatius més alts.

En els dos últims anys, la Unió Europea ha aprovat dues grans iniciatives normatives per millorar el rendiment, la coordinació i la fiabilitat de la xarxa ferroviària europea. Aquest article analitza totes dues iniciatives i la seva possible contribució a reforçar la competitivitat del transport ferroviari de mercaderies.

Aquest debat és especialment rellevant per als ports. Com a portes d’entrada del comerç internacional, els ports generen un volum important de trànsit ferroviari i sovint actuen alhora com a operadors de terminals i com a administradors de la infraestructura ferroviària interna.

PrevisualitzaVista aèria d’una platja de vies de mercaderies amb vies paral·leles plenes de vagons: cisternes, vagons de fusta, tremuges carregades d’àrids i un contenidor blau.
El ferrocarril de mercaderies s’ha organitzat durant molt de temps per països, i per això la coordinació transfronterera és el punt feble que els corredors ferroviaris de mercaderies volien resoldre. (Magnific)

El model dels corredors ferroviaris de mercaderies

Aprovat el 2010, el Reglament (UE) 913/2010 volia corregir una de les debilitats estructurals del ferrocarril de mercaderies europeu: la manca de coordinació més enllà de les fronteres nacionals. Amb la creació dels corredors ferroviaris de mercaderies (Rail Freight Corridors), el reglament buscava millorar la cooperació transfronterera, augmentar la fiabilitat del servei, facilitar l’assignació de capacitat i impulsar el desenvolupament d’infraestructures en les principals rutes de mercaderies. La seva ambició era crear una xarxa ferroviària europea més integrada i eficient, capaç de competir millor amb la carretera i de contribuir als objectius de descarbonització de la UE. Dins de l’estructura de governança d’aquests corredors, el reglament va crear dos òrgans de consulta: el Grup Consultiu de Terminals (TAG, per les sigles en anglès) i el Grup Consultiu d’Empreses Ferroviàries (RAG). Aquests grups fan recomanacions i traslladen la seva experiència operativa als òrgans de gestió dels corredors sobre qüestions com l’assignació de capacitat, la gestió del trànsit, el desenvolupament d’infraestructures i la qualitat del servei, de manera que la planificació i les decisions dels corredors s’ajustin al que necessiten els actors del mercat.

Ni la xarxa més ben connectada atraurà mercaderies si l’assignació de capacitat, la gestió del trànsit i la gestió d’incidències continuen fragmentades.

De corredors de mercaderies a corredors de transport: la RTE-T del 2024

Un dels canvis més importants que introdueix el Reglament (UE) 2024/1679 és la integració dels antics corredors ferroviaris de mercaderies en els nous corredors europeus de transport. La Comissió havia conclòs, en la seva avaluació del marc de corredors, que el Reglament 913/2010 no havia portat les millores esperades en el rendiment del transport ferroviari internacional de mercaderies ni la transferència modal prevista de la carretera al ferrocarril. Per això, el concepte de corredor va passar de centrar-se només en les mercaderies a tenir un enfocament multimodal dins de la RTE-T.

Mentre que el Reglament 913/2010 va crear el RAG i el TAG com a òrgans consultius per representar les empreses ferroviàries i els operadors de terminals, el Reglament (UE) 2024/1679 en reforça notablement el paper. A més d’aportar la seva visió operativa, ara s’espera que aquests grups contribueixin a la planificació dels corredors, a les prioritats d’infraestructura i inversió, a la gestió de la capacitat, a les millores d’interoperabilitat i al seguiment del rendiment, cosa que dona als actors del sector un paper més actiu en la governança dels nous corredors europeus de transport.

Les terminals de mercaderies multimodals ja formaven part de la xarxa RTE-T. El que canvia ara és el nivell d’ambició: el reglament exigeix millors connexions ferroviàries amb els ports i les terminals, fixa estàndards mínims d’accessibilitat i capacitat, i obliga els estats membres a avaluar les necessitats de terminals i a preparar plans d’acció. L’objectiu és crear una xarxa logística més eficient i interconnectada, capaç de facilitar un traspàs més gran de mercaderies de la carretera al ferrocarril i a altres modes de transport sostenibles.

Els nou corredors europeus de transport — PierNext

Els nou corredors europeus de transport

Xarxa RTE-T revisada: els corredors que substitueixen els antics corredors ferroviaris de mercaderies

SinesLisboaAveiroPortoVigola CorunyaValladolidGijónSantanderBilbaoVitòriaMadridCòrdovaSevillaHuelvaAntequeraAlgecirasSaragossaBordeusTolosaToursParísNantesBrestle HavreDijonMetzEstrasburgMannheimCorkShannon-FoynesDublínZeebruggeAmsterdamRotterdamUtrechtColòniaAnversGantLilleCalaisBrussel·lesLiejaLuxemburgBasileaLióMarsellaFrankfurtBernaNovaraMilàGènovaOsnabrückDüsseldorfHannoverBremerhavenBremenHamburgBerlínMagdeburgLeipzigSzczecinFrankfurt de l’OderPoznańVarsòviaWrocławKatowiceŁódźCracòviaLvivKíivMariúpolLublinBiałystokKaunasVilniusKlaipėdaRigaVentspilsTallinnHelsinkiTampereOuluLuleåNarvikEstocolmOsloÖrebroGöteborgMalmöTurkuHamina-KotkaCopenhaguenAarhusRostockNurembergMunicInnsbruckVeronaBolonyaLa SpeziaLivornoRomaNàpolsBariTarantoGioia TauroAugustaPalermoCagliarila VallettaTriciutatOstravaBrnoVienaŽilinaBratislavaGrazKlagenfurtUdineVenèciaTriesteRavennaAnconaMariborLjubljanaKoperRijekaSplitStuttgartSalzburgWels/LinzRatisbonaBudapestPilsenPragaDresdenKošiceOradeaAradTimișoaraBrașovBucarestCraiovaConstanțaSulinaBelgradMúrciaCartagenaValènciaTarragonaBarcelonaPerpinyàMontpellierNiçaPalmaToríZagrebSofiaSvilengradPodgoricaSarajevoPločePristinaSkopjeTiranaDurrësTessalònicaIgoumenitsaAtenesPatrasIràklioLimassolNicòsiaLarnacaOdesaChișinăuClujSibiuBurgas

Corredors

  • Atlàntic
  • Mar del Nord – Rin – Mediterrani
  • Mar del Nord – Bàltic
  • Escandinau – Mediterrani
  • Mar Bàltic – Mar Adriàtic
  • Rin – Danubi
  • Mediterrani
  • Balcans Occidentals – Mediterrani Oriental
  • Mar Bàltic – Mar Negre – Mar Egeu

Selecciona un corredor a la llegenda o passa el cursor per una línia per ressaltar-lo al mapa

Descripció del mapa i dades

Mapa esquemàtic simplificat dels nou corredors europeus de transport de la xarxa RTE-T revisada, traçats com a enllaços entre els seus nodes principals. Barcelona i el seu port se situen al corredor Mediterrani. La llista següent, també disponible com a fitxer descarregable, recull els nodes principals de cada corredor.

  • Atlàntic: Sines, Lisboa, Aveiro, Porto, Vigo, la Corunya, Valladolid, Gijón, Santander, Bilbao, Vitòria, Madrid, Còrdova, Sevilla, Huelva, Antequera, Algeciras, Saragossa, Bordeus, Tolosa, Tours, París, Nantes, Brest, le Havre, Dijon, Metz, Estrasburg, Mannheim, Cork
  • Mar del Nord – Rin – Mediterrani: Shannon-Foynes, Dublín, Cork, le Havre, Zeebrugge, Amsterdam, Rotterdam, Utrecht, Colònia, Anvers, Gant, Lille, Calais, Brussel·les, Lieja, Luxemburg, Metz, Estrasburg, Basilea, París, Dijon, Lió, Marsella, Frankfurt, Mannheim, Berna, Novara, Milà, Gènova
  • Mar del Nord – Bàltic: Amsterdam, Utrecht, Rotterdam, Osnabrück, Anvers, Lieja, Colònia, Düsseldorf, Hannover, Bremerhaven, Bremen, Hamburg, Berlín, Magdeburg, Leipzig, Szczecin, Frankfurt de l’Oder, Poznań, Varsòvia, Wrocław, Katowice, Łódź, Cracòvia, Lviv, Kíiv, Mariúpol, Lublin, Białystok, Kaunas, Vilnius, Klaipėda, Riga, Ventspils, Tallinn, Helsinki, Tampere, Oulu, Luleå
  • Escandinau – Mediterrani: Narvik, Luleå, Oulu, Estocolm, Oslo, Örebro, Göteborg, Malmö, Turku, Helsinki, Hamina-Kotka, Copenhaguen, Hamburg, Aarhus, Bremen, Hannover, Rostock, Berlín, Frankfurt, Nuremberg, Leipzig, Munic, Innsbruck, Verona, Bolonya, La Spezia, Livorno, Roma, Nàpols, Bari, Taranto, Gioia Tauro, Augusta, Palermo, Cagliari, la Valletta
  • Mar Bàltic – Mar Adriàtic: Triciutat, Varsòvia, Łódź, Katowice, Szczecin, Poznań, Wrocław, Ostrava, Brno, Viena, Žilina, Bratislava, Graz, Klagenfurt, Udine, Venècia, Trieste, Bolonya, Ravenna, Ancona, Bari, Maribor, Ljubljana, Koper, Rijeka, Split
  • Rin – Danubi: Estrasburg, Stuttgart, Munic, Salzburg, Wels/Linz, Frankfurt, Nuremberg, Ratisbona, Viena, Bratislava, Budapest, Pilsen, Praga, Rostock, Berlín, Dresden, Ostrava, Žilina, Košice, Lviv, Oradea, Arad, Timișoara, Brașov, Bucarest, Craiova, Constanța, Sulina, Belgrad
  • Mediterrani: Algeciras, Antequera, Sevilla, Múrcia, Cartagena, Madrid, València, Saragossa, Tarragona, Barcelona, Perpinyà, Montpellier, Tolosa, Lió, Marsella, Niça, Gènova, Palma, Torí, Novara, Milà, Verona, Venècia, Trieste, Koper, Ljubljana, Zagreb, Rijeka, Budapest, Lviv
  • Balcans Occidentals – Mediterrani Oriental: Salzburg, Klagenfurt, Ljubljana, Wels/Linz, Graz, Maribor, Zagreb, Belgrad, Budapest, Sofia, Svilengrad, Podgorica, Sarajevo, Ploče, Pristina, Skopje, Tirana, Durrës, Bari, Tessalònica, Igoumenitsa, Atenes, Patras, Iràklio, Limassol, Nicòsia, Larnaca
  • Mar Bàltic – Mar Negre – Mar Egeu: Tallinn, Helsinki, Riga, Ventspils, Kaunas, Klaipėda, Vilnius, Białystok, Lublin, Triciutat, Varsòvia, Cracòvia, Košice, Lviv, Odesa, Bucarest, Chișinău, Oradea, Cluj, Sibiu, Brașov, Arad, Timișoara, Craiova, Sofia, Constanța, Burgas, Tessalònica, Atenes, Iràklio, Limassol
Descarrega les dades (CSV)

Font: PierNext, esquema simplificat a partir del mapa de la Comissió Europea dels corredors europeus de transport (Reglament (UE) 2024/1679, annex III). Els traçats en tercers països són indicatius.

Tot i que el reglament de la RTE-T se centra en la infraestructura i en la governança dels corredors, la infraestructura per si sola no és suficient. Ni la xarxa més ben connectada atraurà mercaderies si l’assignació de capacitat, la gestió del trànsit i la gestió d’incidències continuen fragmentades. Aquest és precisament el repte que aborda el nou reglament de gestió de la capacitat.

Unes mateixes regles per a la capacitat: el reglament del 2026

El Reglament (UE) 2026/1184 vol millorar l’eficiència, la fiabilitat i la coordinació de la xarxa ferroviària europea. Substitueix l’enfocament per corredors del Reglament 913/2010 i introdueix un model més integrat per gestionar la capacitat ferroviària a tot Europa. Estableix un procés en tres fases: planificació estratègica de la capacitat, assignació de capacitat i adaptació operativa, que dona més flexibilitat al transport de mercaderies sense renunciar a l’estabilitat a llarg termini dels serveis ferroviaris.

El reglament també reforça la coordinació europea a través de la Xarxa Europea d’Administradors d’Infraestructura (ENIM, per les sigles en anglès), que elabora els marcs europeus comuns de gestió de la capacitat ferroviària. La participació és obligatòria per als administradors de trams de la xarxa bàsica i de la xarxa bàsica ampliada de la RTE-T; la resta poden participar en les seves deliberacions o assistir-hi com a observadors sense dret a vot.

A més, el reglament fixa procediments comuns mitjançant tres marcs europeus:

  • Marc Europeu per a la Gestió de la Capacitat;
  • Marc Europeu per a la Coordinació de la Gestió Transfronterera del Trànsit, de Pertorbacions i de Crisis;
  • Marc Europeu per a l’Avaluació del Rendiment.

El reglament obliga els administradors d’infraestructura, les empreses ferroviàries i altres actors a compartir informació fiable i actualitzada sobre capacitat, circulació de trens i incidències mitjançant eines digitals interoperables. Per a un tren de mercaderies transfronterer, això vol dir menys sorpreses quan alguna cosa falla.

En conjunt, el reglament suposa un pas cap a un model europeu de gestió de la capacitat ferroviària més integrat i coordinat, amb el primer horari de servei elaborat segons el nou marc previst per al desembre del 2030.

PrevisualitzaVista elevada del Port de Barcelona: terminals de contenidors, vies amb vagons portacontenidors i fileres de dipòsits d’emmagatzematge al costat dels molls, amb el mar al fons.
El Port de Barcelona. Als grans ports, diverses terminals comparteixen la mateixa xarxa ferroviària interna, que s’ha de connectar de manera eficient amb la xarxa nacional. (Magnific)

La participació del sector i el paper dels ports

El nou reglament reconeix que millorar la gestió de la capacitat ferroviària no és només cosa dels administradors d’infraestructura i dels reguladors. En elaborar els nous marcs europeus, que aplicaran a escala nacional els administradors d’infraestructura, l’ENIM haurà de tenir en compte les opinions i aportacions dels actors de tot el sector del transport ferroviari de mercaderies. A través de la Plataforma Ferroviària Europea (ERP, per les sigles en anglès), els operadors ferroviaris, els gestors de terminals, les empreses logístiques i altres actors tindran un canal formal per contribuir al disseny i al seguiment del sistema europeu de gestió de la capacitat. Coordinada per Forum Train Europe (FTE), la plataforma vol incorporar la visió del mercat a la planificació estratègica, la coordinació operativa i el seguiment del rendiment, perquè la futura xarxa ferroviària es desenvolupi en funció de les necessitats dels seus usuaris i no només de les limitacions de la infraestructura.

Aquí hi ha la principal pregunta oberta per a les terminals. Amb el Reglament 913/2010, el TAG i el RAG donaven a les terminals i a les empreses ferroviàries una veu pròpia a cada corredor, i el reglament de la RTE-T reforça aquest paper en els nous corredors europeus de transport. El reglament de gestió de la capacitat, en canvi, preveu derogar el Reglament 913/2010 després d’un període transitori i crea la Plataforma Ferroviària Europea, on seran consultats conjuntament les empreses ferroviàries, els operadors d’instal·lacions de servei i els operadors de terminals multimodals. És una taula més àmplia, però també més concorreguda. Carregadors, operadors logístics, empreses ferroviàries, operadors de terminals i ports rarament comparteixen les mateixes prioritats, i a una única plataforma li pot costar donar a tots la mateixa veu.

Els ports són un cas especial. Com a portes d’entrada del comerç internacional, són fonamentals en qualsevol estratègia de transport ferroviari de mercaderies, i sovint actuen alhora com a operadors de terminals i com a administradors de la seva pròpia infraestructura ferroviària. En un gran port, diverses terminals de contenidors, graners i càrrega general comparteixen la mateixa xarxa interna, i el port ha de conciliar-ne les necessitats i, alhora, connectar-se de manera eficient amb la xarxa nacional. Aquest doble paper dona als ports una perspectiva que la planificació de la capacitat, la inversió i la governança dels corredors haurien de tenir en compte, i és una bona raó per assegurar-se que els ports tinguin veu en el nou marc europeu de gestió de la capacitat.

És una taula més àmplia, però també més concorreguda. Carregadors, operadors logístics, empreses ferroviàries, operadors de terminals i ports rarament comparteixen les mateixes prioritats.

Arribarà per fi la transferència modal?

Aconseguir una transferència modal significativa de la carretera al ferrocarril exigirà alguna cosa més que objectius polítics ambiciosos. Requereix una millora de fons del rendiment, la fiabilitat i la competitivitat del sistema europeu de transport ferroviari de mercaderies. En conjunt, els dos reglaments són probablement la reforma més important de la governança ferroviària europea en dècades. La RTE-T del 2024 crea corredors multimodals i situa les terminals al mapa; el reglament de gestió de la capacitat aborda els problemes quotidians de la planificació de la capacitat, el trànsit transfronterer, la gestió d’incidències i l’intercanvi de dades. Tots dos persegueixen el mateix: un ferrocarril més fiable, més resilient i més orientat al client.

Vol dir això que la nova governança ferroviària europea aconseguirà per fi la transferència modal? La resposta és: pot ser, però no de manera automàtica. El nou marc aborda moltes de les barreres que han impedit al ferrocarril de mercaderies competir amb eficàcia amb la carretera, sobretot en les operacions transfrontereres. Tanmateix, els reglaments per si sols no seran suficients. El seu èxit dependrà d’una aplicació efectiva, d’una inversió suficient, d’una cooperació real entre els actors del sector i de la capacitat dels administradors d’infraestructura i de les empreses ferroviàries per convertir els objectius normatius en millores mesurables en la qualitat del servei, la fiabilitat i la capacitat.

Queden diverses qüestions de governança obertes. Tot i que el reglament de la RTE-T ha reforçat el paper del TAG i del RAG, el seu futur més enllà del 2030, quan entri en vigor el primer horari amb el nou marc, és incert després de l’arribada del reglament de gestió de la capacitat i de l’ERP. Es canalitzarà cada cop més la participació del sector a través d’aquesta nova plataforma, o continuarà havent-hi grups consultius específics que representin els interessos propis de les terminals i de les empreses ferroviàries? Les respostes a aquestes preguntes determinaran si el nou model de governança europeu és capaç de convertir l’ambició normativa en millores tangibles per a la competitivitat del ferrocarril de mercaderies i per al rendiment del transport intermodal.

El meu desig és que aquest nou marc ajudi a alliberar el potencial del transport ferroviari de mercaderies a Europa i acceleri la transició cap a un sistema de transport més sostenible. Aconseguir-ho no hauria de consistir simplement a traslladar trànsit d’un mode a un altre, sinó a crear una xarxa de transport realment integrada que combini els punts forts del ferrocarril, la carretera, el transport marítim i la navegació interior per oferir les solucions logístiques més eficients i resilients.