Els contenidors són idonis per a ser utilitzats com a material estructural en diferents tipologies arquitectòniques, com en aquest projecte de Caldes de Montbuí (Straddle3).
L’arquitectura, una segona vida per als contenidors
La vida útil d'un contenidor és d'uns deu anys. Passat aquest temps, el tràfec i les inclemències que sofreix per terra i mar el porten a la jubilació, però la seva funcionalitat i duresa li asseguren, cada vegada més, una segona vida per a altres activitats. Per exemple, l'arquitectura.
Publicat el
14.07.2023
Els contenidors són idonis per a ser utilitzats com a material estructural en diferents tipologies arquitectòniques, com en aquest projecte de Caldes de Montbuí (Straddle3).
Milions de contenidors romanen en terra cada any. Segons Contenidor FAQ, dels 17 milions de contenidors que es transporten anualment, només sis s'empren per al transport o emmagatzematge de mercaderies.
Això significa que onze milions estan completament parats i inutilitzats quan, encara que potser han esgotat la seva funció original, poden aprofitar-se per a diversos usos, entre ells, arquitectònics.
Característiques físiques dels contenidors
Sembla una cosa nova, però l'estudi d'arquitectura Straddle3 treballa amb contenidors de segona o tercera mà des de 2007-2008. Com explica l'arquitecte David Juárez, les qualitats de l'acer corten, el material del qual estan composts ofereix, entre altres virtuts, una gran resistència a la corrosió.
“Estructuralment, és un material pensat per a suportar càrregues molt elevades, de fins a gairebé 40 tones, és molt eficient en el seu acompliment i a més és econòmic”, assenyala Juárez. El preu d'un contenidor de segona o tercera mà, una vegada descartat el seu ús original, ronda els 3.500 euros.
La forma i mesures predeterminades del contenidor (12,19 metres de llarg x 2,44 metres d'ample x 2,59 metres d'alt i 27m2) pot suposar una limitació, encara que l'arquitecte explica que la pràctica més habitual és tallar-los i adaptar-los a les necessitats del projecte.
Però Straddle3 no és l'únic. Per exemple, el despatx novaiorquès Lot-Ek, fa ja 25 anys que treballava amb contenidors marítims, portant-los fins a límits insospitats.
Arquitectura modular amb contenidors
L'ús de contenidors com a element constructiu entraria dins de l'anomenada arquitectura modular, un sistema que optimitza els processos constructius en termes econòmics, de rapidesa d'execució, reversibilitat, adaptabilitat a diferents requeriments del codi tècnic i sostenibilitat ambiental, reciclatge i upscaling.
“Depèn del programa arquitectònic, de les capacitats tècniques del disseny i de l'agosarat que puguis ser a l'hora de manipular-ho i reforçar-ho. Això determinarà que pugui emprar-se per a habitatges o equipaments amb major o menor èxit”, comparteix Juárez.
Preparar el contenidor per a la construcció
Una vegada higienitzat, el contenidor ha de passar per diversos processos que el preparin per a utilitzar-lo en, per exemple, un habitatge, que no difereixen massa dels passos que han de seguir-se en una construcció tradicional.
“El primer és tenir clar com serà la seva geometria final perquè determinarà si hem d'obrir finestres o portes i connexions interiors destinades a instal·lacions o telecomunicacions. Realitzar aquestes perforacions implica reforçar el contenidor perquè el material s'afebleix”, explica.
Una vegada s'estableix el model estructural obtingut amb programes de càlcul, s'afermen les parts afeblides amb marcs de reforç perquè el material recuperi rigidesa i resistència i per a poder complir amb el Codi Tècnic de l'Edificació.
“Quan treballes amb arquitectura modular, normalment prefabriques en el taller i muntes en el solar. Cal considerar no sols les càrregues estàtiques que ha de suportar el material sinó també les dinàmiques producte del seu transport i la seva posterior manipulació”, apunta.
Aquest procés escurça terminis d'obra perquè permet anar treballant el material d'una banda i preparar el solar (fonaments, escomeses) en paral·lel.
Art, piscines i fins a una granja de grills
Les mesures i qualitats dels contenidors també són molt útils per a una altra mena d'usos:
- Piscinas
Empreses com Cube Pools converteixen i preparen contenidors amb tots els elements necessaris per al seu ús com la pre instal·lació de filtres.
- Art i escultures
Els contenidors també s'utilitzen per a crear obres d'art i escultures, ja que poden utilitzar-se com si fossin un llenç en blanc o apilar-se i manipular-se de diferents maneres per a aconseguir formes sorprenents. - Hotels
Els contenidors admeten altres tipologies arquitectòniques i els hotels no són una excepció. Existeixen exemples d'hotels de luxe o sostenibles dissenyats amb contenidors a Mèxic, el Japó, els EUA o la República Txeca. - Granja de grills
Finalment, un cas d'ús més inusual; l'ús de contenidors per a instal·lar en la seva interior granges de grills destinats a la producció de farina. A Espanya existeixen almenys dos exemples, Nutrinsect i Origens Farm.
Contenidor: vist o no vist
En els esmentats projectes de Straddle3, l'ús del contenidor és parcialment visible o no ho és en absolut, mentre que exemples d'altres latituds sí que el mostren com a element estètic.
Què ho determina?
“Si s'empra com a element estructural, cal protegir-ho contra el foc. Una manera de fer-ho és aplicant pintures amb un revestiment més gruixut de vermiculita, per exemple, però el més eficient és confinar-lo entre un revestiment de parets per a optimitzar mitjans”, apunta Juárez.
Estructuralment, explica l'arquitecte, no té sentit incloure un suport addicional de bigues o pilars a un material capaç de suportar càrregues tan pesades o fins i tot, que permet apilar més contenidors damunt per a construir edificacions de diversos pisos.
“Tant en el projecte de Caldes com en altres que hem realitzat, hem deixat diverses parets vistes, però això implica renunciar als avantatges estructurals que ofereix i a haver d'utilitzar altres materials en l'estructura”, continua.
Aquí entren en joc els diferents codis tècnics internacionals de mesures antiincendis i de propagació del foc. Juárez afirma que alguns projectes de Lot-Ek, per exemple, no complirien amb els criteris, ja no sols espanyols sinó europeus, i no obstant això sí que compleixen amb el que marca la legislació dels EUA.
Actualment, existeix un interès generalitzat a utilitzar el contenidor per a aquest propòsit. En el cas de Straddle3, és un material que sovint proposen als seus clients, però sempre dins d'un context en el qual tingui sentit.
“Dins de les opcions que existeixen per a construir en sec i amb sistemes prefabricats i sense oblidar l'aspecte mediambiental, el contenidor és una opció més com també ho és la fusta o altres estructures metàl·liques”, conclou.
Ja fa diverses dècades que l'acer es va imposar com a material predilecte en els gratacels americans. Qui sap si el contenidor i les seves qualitats satisfaran l'arquitectura que vindrà i, de pas, regalaran una segona vida a aquestes caixes dissenyades originalment per a transportar mercaderies al voltant del món.
Articles relacionats
![La nova onada de vaixells portacontenidors. Més grans? Més sostenibles?]()
![Del Just in Time al Just in Case: per què la gran distribució està muntant la seva pròpia xarxa logística]()
