Logística Tecnologia

La digitalització del sector transitari: vital per a la seva supervivència

Per als transitaris, la digitalització és un desafiament estratègic, ja que engloba més factors que, simplement, passar del paper al format electrònic i de l'habilitat per a trobar i enviar informacions en la xarxa. La innovació en la cadena portuària també és cosa de les empreses transitàries.

Publicat el 18.03.2021

Xavier Lluch

Xavier Lluch és consultor independent en transports, logística i comerç exterior.

Joan Carles Suari

Joan Carles Suari és Catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), expert en comerç exterior i integració europea.

Els transitaris actuals han d'evolucionar i adaptar-se a un entorn on les tecnologies de la informació juguen un paper fonamental. (GettyImages/PierNext)

Tradicionalment, el transitari s'ha encarregat d'organitzar el transport. Inicialment, com a agent dels transportistes o comissionistes de trànsit o forwarding agents i, posteriorment, assumint directament les obligacions del transportista sota la denominació actual de transitaris o freight forwarders.

Els fonaments d'aquesta professió s'han basat en el coneixement, experiència, organització internacional i capacitat de resolució davant incidències eventuals, recolzada més en els recursos personals que en la gestió d'actius fixos.

La funció de les companyies transitàries ha estat la de facilitar les operacions de comerç internacional, afegint al transport altres serveis dins d'un paquet global (agrupatge, manipulació, tramitacions duaneres o emmagatzematge i distribució).

Ara ja deixem de pensar en documents per a parlar de conjunts de dades que permeten adoptar una nova visió en tota l'organització, integrant els processos administratius amb els clients, la selecció de les rutes més eficients, la gestió de les ofertes i la transmissió d'informació, connectant amb les operacions i els fluxos financers.

L’impacte de la digitalització transitària

La digitalització canvia l'entorn de la tasca desenvolupada pels transitaris, així com la de molts dels seus clients i proveïdors. Afecta a aspectes clau del seu valor afegit: l'agrupació de diverses expedicions, la informació sobre rutes, preus i capacitats, la traçabilitat de les operacions, la gestió de la cadena de transport i la contractació.

La digitalització transitària simplifica dràsticament el treball gràcies a l'automatització de processos que abans demandaven una intervenció personal. Naturalment, tot això no seria possible sense una continuada estandardització i la millora contínua de les operacions subcontractades com el transport, emmagatzematge, despatxos de duanes i altres prestacions.

En aquest context, professions i activitats que fins ara coexistien amb la del transitari tendeixen a envair el seu terreny: navilieres, aerolínies i plataformes digitals que ofereixen informació i reserves o altres models d'empresa basats en l'economia digital.

En el transport marítim, la concentració d'empreses i la utilització eficient de noves tecnologies permet contactar directament amb els carregadors finals. Les plataformes digitals són cada vegada més eficaces i intuïtives i inclouen també al carregador.

D'altra banda, el creixement d'empreses com Amazon, que venen directament al consumidor, disminueix el nombre de mercaderies dels circuits clàssics per a engrossir les seves pròpies xarxes de transport i distribució. Aquests volums van en detriment del mercat que gestionen els transitaris tradicionals.

Els nous transitaris nadius digitals i els seus models de negoci són molt diferents dels tradicionals. També està prevista la irrupció de meta plataformes o plataformes al servei d'aquests nous transitaris com un sistema més sofisticat que facilita la trobada entre l'oferta i demanda.

L’evolució del paper del transitari

Les tecnologies de la informació permeten, entre altres coses, operar amb una base de clients molt més àmplia del que era possible amb mètodes tradicionals. La competència és molt més dura que abans, ja que els diferents operadors de mercat i els nous agents compten amb totes les opcions per a treballar amb la seva base de clients, encara que el número dels quals accedeixen al mercat internacional també estigui creixent. Com a resultat, el mercat dels transitaris tradicionals està disminuint progressivament.

Naturalment, els transitaris actuals poden anar evolucionant i adaptant-se a un entorn on les tecnologies de la informació juguen un paper fonamental. Però els seus coneixements professionals i la seva organització queden progressivament relegats a un segon nivell, mentre que el contacte, l'experiència amb el client és protagonitzada per la gestió de la informació. Els seus coneixements professionals i la seva organització continuen aquí, una mica ocults sota aquesta capa de gestió digital.

No obstant això, no cal caure en l'engany. L'evolució necessària ha de ser bastant radical. Si alguns comparen l'activitat del transitari amb la de l'agent de viatges, hauríem d'analitzar el que està passant en aquest sector, excloent la COVID-19. Recorden l'última vegada que van anar a una agència?

Durant molt de temps, el valor del transitari ha residit en la seva capacitat per a reunir coneixements i informació sobre multitud de serveis connectats i la seva capacitat de reacció davant incidents en el transport. Però l'evolució dels sistemes d'informació i la progressiva millora de qualitat i estandardització dels transports canvien radicalment la seva funció.

Els esforços per a digitalitzar la tasca del transitari han d'abordar la simplificació i l'automatització de tasques com la transformació de les relacions amb els seus clients; l'automatització dels processos de cotització i reserves; la transparència de dades de les expedicions entre proveïdors i clients; la reducció de costos de personal en relació al nombre d'operacions intervingudes; i, sobretot, una altra mirada sobre el negoci, sense oblidar la que haurà d'incloure ara, no sols aspectes vinculats amb el transport sinó també amb la gestió de les informacions.

Interrogants futurs

En 2016, la companyia Maersk ja va declarar la seva voluntat de dirigir-se al carregador, al client final. Aquest repte és possible perquè la digitalització dels processos és molt més factible en el si de la seva organització, que compta amb el seu propi estàndard intern i, per tant, la gestió de les diferents fases del transport es simplifica enormement. Recentment, la companyia va anunciar que incorporava el transport terrestre de contenidors a la seva oferta i acaba d'anunciar la contractació d'una base logística en la ZAL de Barcelona.

El portal Freightos és un mercat virtual que permet accedir a multitud d'ofertes mitjançant una sola petició, facilita cotitzacions instantànies alhora que ofereix serveis de seguiment i missatgeria. No pretén desplaçar els transitaris ni als transportistes, sinó afavorir el contacte directe amb el carregador per a convertir-se en la porta d'entrada per a aquests professionals.

Els volums gestionats pel que podem denominar “outsiders”, amb Amazon al capdavant, són cada vegada majors. Aquests operadors ja disposen de les seves pròpies flotes de transport i de sistemes de distribució gràcies a la seva enorme capacitat per a gestionar informació, no sols de les expedicions, sinó de la demanda potencial dels productes en oferta. La digitalització se situa en la base del seu desenvolupament.

Així mateix, entitats com les autoritats portuàries, navilieres i altres operadors del sector tendeixen cada vegada més a oferir, en nom de la transparència, serveis d'informació al client final fins fa poc reservats al transitari, com són serveis de track and trace de contenidors o de notificació d'esdeveniments i de l'estatus associat a aquests.

Les plataformes o “transitaris digitals” gestionen grans quantitats d'informació i es dirigeixen al client amb solucions globals porta a porta, que executen mitjançant la seva pròpia organització o a través de subcontractacions. Prenen la iniciativa amb el client i deixen que siguin els operadors “anònims” els que efectuïn les operacions.

A hores d'ara, noms com “Freightos”, “iContainers”, “Twill logistics”, “Flexport”, “Freighthub” o “WebCargo” s'han convertit en familiars. A alguns, no tan nous, cal sumar-hi els grans operadors internacionals que creen les seves filials o divisions digitals i les ensenyes de grans navilieres que han vingut per a quedar-se i competir en un mercat globalitzat i digitalitzat.

Continuaran existint els transitaris tal com els hem conegut fins ara? Estem assistint a una mutació del mercat definida per la capacitat per a gestionar grans quantitats d'informació? Aquest és el repte que cada empresa transitària afrontarà amb l'estratègia que sigui més adequada i possible. Encara que els canvis no es produeixen d'un dia per a un altre, la irrupció de la digitalització comporta profundes transformacions que aconsellen no excloure cap possibilitat.